Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Informàtica general

Resultats de la cerca

Sistemes exploradors d’informació?

Accés obert
28 de des. 2010
Ajudar els periodistes a accedir de forma organitzada als informes publicats a WikiLeaks és un exemple de la necessitat de trobar respostes urgents a consultes complexes sobre grans volums de dades, cosa que sovint requereix temps i diners. Al món s’envien tres milions de correus electrònics per segon, YouTube publica 20 hores de vídeos per minut, Google processa cada dia 24 petabytes d’informació i WikiLeaks gestiona més d’un milió de documents confidencials.

WikiLeaks, la web creada per periodistes i anònims seguint el model de l’enciclopèdia participativa Wiquipèdia, funciona com una espècie de contenidor de filtracions i permet a qualsevol ciutadà la possibilitat d’allotjar textos, gravacions o vídeos confidencials de forma anònima. En les darreres setmanes, WikiLeaks s’ha convertit en font d’informació per a ciutadans i mitjans de comunicació.

El grup de recerca Data Management Group (DAMA-UPC) de la Politècnica ha ideat un sistema d’exploració d’informació que permet explorar i fer consultes complexes a grans xarxes de dades, tal i com ens explica Josep Lluís Larriba, investigador i director del grup.

Investigadors i emprenedors alhora?

Accés obert
28 de des. 2010
De la recerca a l'empresa. Aquest és el cas de Sparsity Technologies, una spin off de la Politècnica que ha convertit la recerca del grup DAMA-UPC en un nou projecte empresarial. Des de fa uns mesos ofereix a les empreses la recerca i la tecnologia desenvolupada en el grup DAMA-UPC, tal i com ens explica Pere Baleta, director de l’empresa.

El camp d'actuació d'aquesta jove empresa se centra en els grans volums d'informació, en la dispersió de dades en què hi ha una resposta a una pregunta concreta que només pot trobar-se explorant el caos. Sparsity - que en anglès significa 'dispersió'- ha treballat en diferents projectes vinculats als camps de la biomedicina, les xarxes socials, internet, la detecció de frau en diferents entorns i la cerca bibliogràfica avançada.

Safelayer

Accés obert
1 de des. 2010

Un ajudant virtual contra els tumors?

Accés obert
25 de maig 2010
Alfredo Vellido recorda que els primers mesos com a investigador "van ser com entrar en una pastisseria i que et deixin agafar el que vulguis... la síndrome bufet lliure...llegia desaforadament".

Lidera un equip de 14 investigadors en un projecte científic internacional per dissenyar un sistema intel·ligent de suport a la diagnosi de tumors cerebrals, basats en mètodes avançats de visualització i soft computing - sistemes informàtics capaços de gestionar d'una manera adient informació imprecisa, incerta i/o incompleta per aconseguir usabilitat, robustesa i solucions de baix cost-.

El projecte, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), té com a objectiu aconseguir un prototip funcional que ajudi als metges a millorar la diagnosi en oncologia clínica, concretament els tumors cerebrals, en base a dades d'espectrometria de ressonància magnètica.

A virtual assistant to fight tumours?

Accés obert
25 de maig 2010
Alfredo Vellido remembers how his first few months as a researcher ‘were like going into a bakery and being told you could take whatever you liked: I suffered from the ‘all-you-can-eat buffet’ syndrome. I read voraciously.’

Vellido leads a team of 14 researchers on an international scientific project to design an intelligent diagnostic decision-support system for brain tumours based on advanced imaging techniques and soft computing, i.e. computer systems that are able to process imprecise, uncertain and/or incomplete information adequately to achieve usability, robustness and low-cost solutions.

The project, called Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour Diagnosis (AIDTumour), aims to create a functional prototype that can help doctors improve their diagnoses in clinical oncology, specifically with regard to brain tumours, using data from magnetic resonance spectrometry.

¿Un ayudante virtual contra los tumores?

Accés obert
25 de maig 2010
Alfredo Vellido recuerda que los primeros meses como investigador "fueron como entrar en una pastelería donde te dejan coger el pastel que quieres... el síndrome del bufete libre... leía desaforadamente".

Lidera un equipo de 14 investigadores en un proyecto científico internacional para diseñar un sistema inteligente de apoyo a la diagnosis de tumores cerebrales, basados en métodos avanzados de visualización y soft computing - sistemas informáticos capaces de gestionar de forma apropiada información imprecisa, incierta y/o incompleta para conseguir usabilidad y soluciones a bajo coste-.

El proyecto, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), tiene como objetivo obtener un prototipo funcional que ayude a los médicos a mejorar la diagnosis en oncología clínica, concretamente los tumores cerebrales, en base a datos de espectrometría de resonancia magnética.

Assegurar-se que tot és segur

Accés obert
28 d’abr. 2009
Un Computer Emergency Response Team (CERT) és un equip de persones dedicat a la implementació i gestió de mesures tecnològiques orientades a donar resposta a incidents de seguretat informàtica.

L’esCERT-UPC, l’Equip de Seguretat per a la Coordinació d’Emergències en Xarxes Telemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser el primer centre espanyol dedicat a assessorar, prevenir i resoldre incidències de seguretat. Amb més de 24 anys de trajectòria, l’esCERT-UPC lidera i gestiona actualment diferents projectes de recerca vinculats a àmbits com la securització de la banca electrònica o de les fronteres, a través del control dels fluxos migratoris.

Pistes per descobrir la informàtica forense

Accés obert
28 d’abr. 2009
Penjar vídeos a YouTube, estar en comunitats socials virtuals com Facebook o MySpace, enviar correus electrònics, publicar missatges a Twitter o compartir les nostres vivències i fotografies en blogs i fotoblogs són actes que formen part de la nostra vida quotidiana. Però les noves formes de relacionar-se i comunicar-se per internet fan vulnerables els nostres ordinadors a possibles atacs i intrusions. Informació que considerem privada i confidencial pot ser utilitzada per possibles delinqüents i podem convertir-nos en víctimes de fraus electrònics, accions d’espionatge, virus o programaris intrusos.

Un bon exemple que il·lustra la importància de garantir la seguretat informàtica en les nostres comunicacions professionals i personals és la novel·la ‘Els homes que no estimaven les dones’, de Stieg Larsson, èxit de vendes del passat Sant Jordi. Els professionals de la informàtica forense, entre altres missions, recullen dades que puguin servir com a proves en un tribunal davant d’una acusació de delicte o intrusió informàtica.

Més enllà de l’àmbit judicial, l’anàlisi forense també permet prevenir o descobrir accions d’espionatge industrial dins d’una empresa, fraus a través de correus electrònics, suplantacions d’identitat, manipulacions de pàgines web, etc. Aquest àmbit de treball l'únic que pren de la medicina forense és el seu nom, i engloba totes les activitats adreçades a investigar de forma minuciosa i precisa els fets, les causes i els mitjans d’un suposat delicte informàtic, tal i com ens explica Elena Galván, investigadora d’esCERT-UPC

Incorporación de competencias transversales en los estudios de Ingeniería Informática

Accés obert
3 de des. 2008
Incorporación de competencias transversales en los estudios de Ingeniería Informática por Inés Jacob de la Universidad de Deusto.

La supercomputació per entendre la Terra

Accés obert
27 de nov. 2008
La supercomputació per entendre la Terra per José M. Baldasano Recio. Director del Departament de Ciències de la Terra Barcelona Supercomputing Cente.
Jornades Professors Secundària. Ramon Llull.

Les proteïnes i els gens, parlen?

Accés obert
28 de febr. 2008
Biòleg i enginyer en Informàtica, aquest jove investigador desenvolupa la seva activitat de recerca al Barcelona Supercomputing Center. Assegura que li agrada aquesta àrea de recerca “perquè la genòmica computacional barreja dos dels móns que m'han interessat des de sempre: la biologia i la informàtica. A més, encara hi ha moltes llacunes en el coneixement pel que fa al funcionament del gens i es coneix molt poc la matèria fosca del genoma”.

En aquest sentit, la seva línia de recerca està enfocada a resoldre qüestions en diferents àmbits de la biologia: l’evolució, la biomedicina i la biologia molecular. Per tal d’abordar aquests problemes, fa servir eines computacionals i, per això, la seva activitat està catalogada com a bioinformàtica: “entre els diferents projectes en què estem treballant actualment, un dels que més energia ens està absorbint és l’estudi de les regions reguladores de l'expressió genètica en diferents patologies” explica Jesús López. Un cop finalitzi la seva tesis, vol engegar altres col·laboracions de recerca en altres camps. Per a ell, el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer d’obtenir i intercanviar coneixement”.