En el darrer segle, la població s’ha concentrat a les ciutats de forma creixent. L’ONU estima que, l’any 2050, el 75% de la població mundial ja serà urbana. En aquestes condicions, es fa imprescindible vetllar per la sostenibilitat, tant a nivell econòmic com mediambiental, ja que les ciutats consumeixen nivells elevats de recursos i generen contaminació.



Amb tot, actualment es disposa de tecnologia que permet usar els recursos de manera més eficient (per exemple, regar zones verdes, il·luminar els carrers, o recollir escombraries només quan cal i en la mesura adequada), i una millor qualitat de vida per als ciutadans (per exemple, visualitzar en el mòbil les zones lliures per a l’aparcament, o l’estat del trànsit de forma precisa, en un moment determinat). Arreu del món s’ha iniciat l’aplicació d’aquestes tècniques per transformar la ciutat en l’anomenada ciutat intel·ligent, o bé, com es coneix en anglès, smart city. L’element clau que fa possible la smart city és l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC), i dins d’aquestes, les xarxes de comunicacions i l’anomenada Internet de les Coses, que preveu la connexió a Internet de bilions de coses (objectes) de la vida quotidiana.

Miquel Sureda, professor i investigador de l'Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica en aquest vídeo com seran les missions espacials futures per a l'establiment de bases humanes a la Lluna o Mart i quins aspectes s'han de tenir en compte per fer aquestes bases sostenibles.

#CafèambTechUPC és una campanya de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) a les xarxes socials que difon els projectes que la comunitat universitària està desenvolupant durant el confinament per l'emergència sanitària provocada per la COVID-19 a través de vídeos elaborats pels mateixos protagonistes. #CafèambTechUPC #UPCDesDeCasa

Sessió de presentació i de debat de cinc ponències i una taula rodona al voltant de les noves tecnologies aplicades al servei de practicatge en operacions marítimes i serveis portuaris. Continuació de la jornada després del descans.

Sessió de presentació i de debat de cinc ponències i una taula rodona al voltant de les noves tecnologies aplicades al servei de practicatge en operacions marítimes i serveis portuaris.

Taula rodona sobre com afecta la salut mental i i la salut física a les tripulacions, . El moderador fou el Sr. Juan Zamora, capità de la marina mercant i periodista. La ponència va ser a càrrec de la Sra. Maria Lluïsa Canals, directora tècnica i científica de la Sociedad Española de Medicina Marítima , amb el testimoni del Sr. Salvador Godoy, cap de màquines de la marina mercant. Acte organitzat per Stella Maris i el Comitè de Benestar del Port de Barcelona i també englobat dins les XXXII Jornades de la Gent de Mar.

Conferència amb un repàs de marins que han contribuït en diferents camps de la ciència, de l'empresa, del sector marítim i que han deixat petjada a l'escola al llarg de la seva història.

Conferència sobre la persona d'aquest enginyer espanyol (1852 - 1936) que va passar a la història per la seva tasca en el camp de l'aeronàutica i la computació, per la invenció del comandament a distància amb patent del Telekino, pels seus dirigibles o telefèrics i per les menys conegudes innovacions amb l'embarcació que anomenà Binave, la llavor dels catamarà.

La primera tertúlia del cicle de tertúlies Científico-Tècniques que ofereix l'Escola durant el curs acadèmic anà a càrrec del professor Manel Moreno el dijous 26 de setembre a les 12.30 h. a la Sala d'Actes de l'EPSEVG.

Aquestes xerrades estan adreçades a tota la comunitat EPSEVG i també a escoles de primària, instituts de secundària i entitats de l'entorn.

Amb motiu de la tertúlia científica sobre l'allunatge de 1969, la biblioteca va recopilar alguns llibres per "veure" la Lluna. Una varietat de llibres que van des d'allò més tècnic a allò més divulgatiu però on la il·lustració té un paper destacat.

La mostra està exposada a la biblioteca del 24 al 30 de setembre i durant la tertúlia, a la Sala d'Actes.

Xerrada del professor de Mecànica i Enginyeria Aeroespacial de la California Polytechnic State University sobre aquests microsatèl·lits de recerca espacial anomenats Cubesats. Normalment tenen un volum d'1 litre, un pes de no més d'1,33 kg i es caracteritzen per ser construïts habitualment amb elements i components comercials. Les especificacions per als CubeSat van ser establertes l'any 1999 per la Cal Poly San Luis Obispo i la Stanford University para ajudar a les universitats de tot el món a realitzar investigacions espacials amb costos de menys de 100.000 dòlars per microsatèl·lit.

Conferència sobre la persona d'Agustí Canelles (1765-1818) qui fou el segon director que va tenir l'Escola de Nàutica de Barcelona (avui Facultat de Nàutica de Barcelona).

Conferència sobre la figura del fundador de l'escola de nàutica a càrrec del Sr. Albert Pérez , president del Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra. Acte presentat pel capità Francesc Lleal antic professor de l'escola i amb unes paraules de l'alcalde de Torredembarra.

La Conferència tracta sobre aquest centre pioner de la supercomputació a Catalunya dirigit pel catedràtic Mateo Valero La naturalesa del centre és doble: d'una banda és un centre d'investigació format per més de tres-cents científics i, per una altra, és un centre de serveis de supercomputació per a tota la comunitat científica. També gestiona la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES). Va ser creat l'1 d'abril de 2005 i és un consorci format pel Ministerio de Ciencia e Innovación del govern d'Espanya (60%), el Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya (30%) i la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech. (10%).