Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Química del medi ambient
Resultats de la cerca
Bacterias comemóviles
Accés obert
11 de des. 2019
Un smartphone conté més de 40 elements de la taula periòdica, principalment metalls pesants de gran valor per la seva alta conductivitat. Aquests elements es poden recuperar i reutilitzar com a matèria prima per fabricar nous productes. No obstant, dels 40 milions de tones de residus electrònics que es generen cada any al món, només se’n recicla la cinquena part, amb les conseqüents pèrdues econòmiques i impacte mediambiental.
Ara, un nou procés biotecnològic desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa permet recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. El secret: uns bacteris que es poden obtenir en espais naturals i que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics. En aquest vídeo, Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), explica tots els detalls de la tècnica.
#looopers, Youtubers amb ADN UPC.
Imágenes: Data SIO, DigitalGlobe, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, TerraMetrics. U.S Navy.
Sonidos: Freesound, “Swoosh18” i “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Eleonor's will” y "Invisible world - electronic music loop" de Frankum & Frankumjay, “Long wispy woosh1” de Newagesoup.
Agradecimientos: Toni Dorado. Grupo de Tratamiento Biológico de Contaminantes Gaseosos y Olores. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la UPC. Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa.
Ara, un nou procés biotecnològic desenvolupat per un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) al Campus de Manresa permet recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. El secret: uns bacteris que es poden obtenir en espais naturals i que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics. En aquest vídeo, Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), explica tots els detalls de la tècnica.
#looopers, Youtubers amb ADN UPC.
Imágenes: Data SIO, DigitalGlobe, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, TerraMetrics. U.S Navy.
Sonidos: Freesound, “Swoosh18” i “Swoosh47” de Kwahmah_02, "Spaceships passing” de Speedenza, “Eleonor's will” y "Invisible world - electronic music loop" de Frankum & Frankumjay, “Long wispy woosh1” de Newagesoup.
Agradecimientos: Toni Dorado. Grupo de Tratamiento Biológico de Contaminantes Gaseosos y Olores. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la UPC. Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa.
[SC 2018] La Màgia de l'aigua
Accés obert
13 de nov. 2018
Conferència impartida dins el cicle de xerrades de la Setmana de la Ciència 2018 a l'EPSEVG.
L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el seu paper primordial. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i la seva importància, és una substància estranya, de la que es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid, però és el que permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser la substància més corrosiva; és un líquid que travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors…
L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el seu paper primordial. És el compost més abundant a l’Univers, i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i la seva importància, és una substància estranya, de la que es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid, però és el que permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser la substància més corrosiva; és un líquid que travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors…
Universitat Catalana d'Estiu de la Natura
Accés obert
1 de juny 2009
Presentació de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura, que se celebra a Berga del 7 al 15 de juliol de 2009
Recerca en incendis forestals: cremes experimentals a Austràlia i Nova Zelanda
Accés obert
10 de jul. 2008
Durant els mesos de febrer i març d’aquest any, investigadors australians, nouzelandesos i
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.
- ← Anterior
- 1 (current)
- Següent →