Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Enginyeria mecànica general

Resultats de la cerca

Presentation of Barcelona East School of Engineering (EEBE) at UPC

Accés obert
1 de des. 2020
Presentation of the degree and master's studies in the industrial field, research, facilities and equipment of the EEBE located at the Diagonal-Besós Campus (CDB) of the a Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech. Biomedical Engineering; Energy Engineering; Materials Engineering; Electrical Engineering; Industrial Electronics and Automatic Control Engineering; Mechanical Engineering; Chemical Engineering.

Sessió informativa programa beques Balsells

Accés obert
6 d’oct. 2020
2021-2022 Balsells Fellowship / Mobility Project and Graduate / California-Catalonia Program. La sessió s'adreça a l'estudiantat que vulgui realitzar estudis de postgrau a universitats d'Estats Units. Participen a la sessió en Roger Rangel, coordinador de les beques a la University of California, Irvine, en Raúl Benítez, sotsdirector de Relacions Internacionals de l'EEBE i la Noelia Cívico, estudiant de l'EEBE i participant del programa de mobilitat a la University of California

Ha baixat la contaminació acústica a les ciutats a causa del confinament?

Accés obert
24 de jul. 2020
Jordi Romeu, investigador de l'Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica en aquest vídeo de quina manera la contaminació acústica, com a indicador de l'activitat humana, pot mostrar si s'estan respectant les mesures de confinament per la COVID-19.

#CafèambTechUPC és una campanya de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) a les xarxes socials que difon els projectes que la comunitat universitària està desenvolupant durant el confinament per l'emergència sanitària provocada per la COVID-19 a través de vídeos elaborats pels mateixos protagonistes. #CafèambTechUPC #UPCDesDeCasa

Una excursión por los sistemas integrables, alrededor de Sofia Kovalevskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)

Accés obert
6 de març 2019
En la charla presentaré, sobre el telón de fondo de la historia de la idea de integrabilidad para los sistemas mecánicos durante el S. XIX, las contribuciones de Sofia Kovalewska a ese tópico, centradas en su análisis de la rotación de un (caso particular de) cuerpo solido alrededor de un punto fijo, análisis por el que obtuvo el premio Bordin de la Academia Francesa de Ciencias. A pesar del título aparentemente modesto del artículo en que tal análisis se publicó, el trabajo de Kovalewskaya es brillante y en él están implícitamente contenidas algunas de las ideas y técnicas que han sido objeto de desarrollo posterior durante el S. XX.

Campus Diagonal-Besòs - Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Accés obert
12 de set. 2016
L'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) inicia el curs acadèmic amb uns 3.500 estudiants de grau, màster i doctorat, i uns 400 docents i investigadors. Ubicada a la cruïlla dels carrers Sant Ramon de Penyafort i Eduard Maristany, l’EEBE és el nucli principal del nou Campus Diagonal-Besòs, situat en una zona en creixement, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.

L’EEBE vol esdevenir un centre acadèmic d’alta qualitat en l’àmbit de l’enginyeria per a la indústria del segle XXI, capaç d’actuar com a agent de transformació, en col·laboració amb el teixit socioeconòmic del país, i amb una clara vocació internacional. L’EEBE neix a partir de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) -l’antiga escola del Carrer Urgell-, un centre que fins a la seva integració a la UPC depenia del Consorci Escola Industrial de Barcelona, i d’una part de l’activitat docent i de recerca vinculada als àmbits de l’enginyeria química i de materials que fins ara es portaven a terme a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

Introducció a la dinàmica de sistemes multisòlid i aplicacions

Accés obert
27 de nov. 2009
La dinàmica de sistemes multisòlid és una disciplina que permet simular, mitjançant ordinador, el
moviment de vehicles, màquines i mecanismes amb un alt grau de detall. En primer lloc, es realitza el
model físic del sistema que s’ha de simular, i es decideix el grau de simplificació de la realitat que
s’adopta i les teories que s’apliquen per a representar els diferents fenòmens mecànics que hi
apareixen: flexibilitat, contacte, etc. En segon lloc, s’elabora el model matemàtic del sistema, és a dir,
la selecció de coordenades que en representen la configuració al llarg del temps (existeixen diferents
famílies de coordenades ja establertes, i l’elecció d’unes o altres depèn de l’aplicació concreta). En
tercer lloc, es formulen les equacions del moviment i s’obtenen tots els termes cinemàtics i dinàmics
que hi intervenen. En quart lloc, se selecciona l’integrador numèric que proporciona la solució de les
equacions del moviment al llarg del temps. Tot això s’ha d’implementar en un cert llenguatge de
programació, com per exemple Fortran, C++ o Matlab, o en combinacions entre ells. Els cinc aspectes
indicats es troben fortament relacionats, de manera que l’elecció d’un condiciona fortament els altres.
Mitjançant aquesta tècnica es poden realitzar simulacions de sistemes tan complexos i realistes com
automòbils, trens, excavadores, robots o el mateix cos humà.

Tractament de senyals cinemàtics i de masses de teixit tou enl’anàlisi dinàmica inversa de models biomecànics

Accés obert
27 de nov. 2009
L’anàlisi dinàmica inversa (ADI) s’utilitza per a calcular les forces i els moments que intervenen en el
moviment d’un sistema mecànic quan el moviment d’aquest sistema és conegut. En les últimes dècades,
aquest tipus d’anàlisi s’ha aplicat àmpliament en el camp de la biomecànica. L’objectiu és obtenir
informació quantitativa sobre la cinemàtica, la dinàmica i el comportament mecànic del sistema
musculoesquelètic durant l’execució d’un determinat moviment o activitat física. Per a realitzar l’ADI,
cal modelitzar el cos humà com un sistema mecànic format per sòlids rígids enllaçats per parells
cinemàtics, i adquirir-ne la cinemàtica per mitjà d’un sistema de captura del moviment. Existeixen
diferents fonts d’error que afecten el resultat d’aquesta anàlisi. Una manera senzilla de comprovar-ho
consisteix a comparar les forces de reacció amb el terra calculades mitjançant l’ADI amb les
mesurades per una placa de força. Aquesta discrepància entre les magnituds observables generades pel
sistema biològic real i les calculades mitjançant l’ADI del model biomecànic es coneix com a «problema
fonamental de la dinàmica inversa mioesquelètica». Aquest problema apareix per causa d’una sèrie
d’inconsistències entre la dinàmica del sistema real i la que s’obté simulant el sistema biomecànic. Hi
destaquen tres fonts d’error: el soroll que introdueix el mateix sistema de captura del moviment, el
moviment de la pell respecte al sistema esquelètic i l’efecte del moviment de les masses de teixit tou.
Es presenta un procediment sistemàtic per a tractar de manera integrada aquestes tres fonts d’error,
i l’objectiu és millorar els resultats de l’ADI de sistemes biomecànics processant els senyals cinemàtics
adquirits.