Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Astronomia i astrofísica
Resultats de la cerca
[SC 2020] El futur segons Isaac Asimov: Robots, Imperis Galàctics i Viatges Espacials
Accés obert
26 de nov. 2020
Com serà la convivència entre humans i robots? Serà viable el manteniment d'un imperi de dimensions galàctiques? Quines conseqüències tindrà per a la humanitat el viatge a l'espai i la colonització d'altres planetes? Són qüestions que fan pensar a qualsevol ciutadà i camps oberts d'investigació tecnocientífica. Bona part de l'abundant producció literària de l'escriptor i divulgador científic Isaac Asimov (1920-1992) aborda aquestes preguntes i planteja respostes. Això és la ciència-ficció, un gènere de límits difusos definit amb paraules seves com "la branca de la literatura que s'ocupa de les respostes humanes als canvis efectuats al nivell de la ciència i la tecnologia". En aquesta xerrada, i com homenatge a la seva figura, es repassen i analitzen les propostes visionàries d'aquest autor del que aquest any es celebra el centenari del seu naixement.
Ones gravitatòries: el so de l'espai - temps. Curs Pearson (2016-2017)
Accés obert
22 de maig 2017
Fa més d'un any que LIGO (Observatori d'Ones Gravitatòries d'Interferometria Làser) va inaugurar l'era de l'Astronomia d'Ones Gravitatòries observant, per primera vegada, l'emissió d'ones gravitatòries d'un sistema binari de forats negres (la primera vegada que es detecta aquest tipus de sistema). A la mateixa vegada, la missió espacial LISA Pathfinder de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha demostrat la tecnologia pel futur detector espacial d'Ones Gravitatòries, la missió L3 d'ESA. En aquesta xerrada parlarem de com són aquestes ones que Einstein va predir a la seva teoria de la Relativitat General, com es poden detectar i quins descobriments podem esperar en els propers anys, amb special atenció al futur detector espacial d'ones gravitatòries LISA (Antena Espacial d'Ones Gravitatòries).
Lagrange y la primera formulación de la mecánica analítica. Jornada Lagrange (Curs 2013-2014)
Accés obert
12 de març 2014
Cosmologia: passat, present i futur de l'univers
Accés obert
4 de maig 2010
Conferència celebrada en el marc de la Setmana cultural 2010 de l'ETSEIAT, Terrassa.
La Cosmologia se centra en l'estudi del passat, present i futur de l'univers. Des d'antany respón a aquestes preguntes, ha estat una de les grans motivacions de la humanitat. Quina és la destinació de l'Univers?. La resposta....
La Cosmologia se centra en l'estudi del passat, present i futur de l'univers. Des d'antany respón a aquestes preguntes, ha estat una de les grans motivacions de la humanitat. Quina és la destinació de l'Univers?. La resposta....
Recerca de vida a l'univers
Accés obert
20 de nov. 2009
Conferència pronunciada pel Dr. Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i del CSIC, dins les activitats de la Setmana de la Ciència a l’EPSEM.
Astronomia de raigs X - L'Univers en condicions extremes
Accés obert
18 de nov. 2009
Conferència Setmana de la Ciència.
Un passeig per l'univers
Accés obert
13 de nov. 2009
Conferècia a càrrec del Sr. Toni Guntin, Director de l'Observatori Astronòmic de Castelltallat, realitzada durant la setmana de la ciència.
S'expliquen els objectes del cel profund i l'aspecte i característiques dels cossos del sistema solar.
S'expliquen els objectes del cel profund i l'aspecte i característiques dels cossos del sistema solar.
Distorsiones de espacio-tiempo y los viajes interestelares
Accés obert
20 d’oct. 2009
Desde que a principios del siglo XX la Relatividad General hiciera
su aparición, nuestra comprensión de la gravedad, una de las fuerzas más
primordiales (y poco comprendida), ha aumentado considerablemente. Esta
teoría ha desvelado muchos secretos y nos ha proporcionado varias sorpresas
a lo largo de sus 94 años de existencia. Una de las sorpresas que deparó fue la
predicción de distorsiones del espacio-tiempo capaces de comportarse como
atajos entre dos zonas alejadas del universo. Estos atajos se conocen como
Agujeros de Gusano, término acuñado por J. Wheeler en 1957. En esta charla
daremos un paseo por las nociones básicas de relatividad y astrofísica que nos
permitirán tener una imagen sencilla de lo que es un agujero de gusano,
conoceremos los problemas teóricos que hay frente a la existencia de estos
objetos y su relación con paradojas temporales.
su aparición, nuestra comprensión de la gravedad, una de las fuerzas más
primordiales (y poco comprendida), ha aumentado considerablemente. Esta
teoría ha desvelado muchos secretos y nos ha proporcionado varias sorpresas
a lo largo de sus 94 años de existencia. Una de las sorpresas que deparó fue la
predicción de distorsiones del espacio-tiempo capaces de comportarse como
atajos entre dos zonas alejadas del universo. Estos atajos se conocen como
Agujeros de Gusano, término acuñado por J. Wheeler en 1957. En esta charla
daremos un paseo por las nociones básicas de relatividad y astrofísica que nos
permitirán tener una imagen sencilla de lo que es un agujero de gusano,
conoceremos los problemas teóricos que hay frente a la existencia de estos
objetos y su relación con paradojas temporales.
ATLAS: una eina per descobrir la física fonamental de l’univers mitjançant el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC)
Accés obert
3 de jul. 2008
El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) és una màquina de 27 km de circumferència situada a la
frontera entre França i Suïssa, i que començarà a funcionar el juliol d’aquest any. És un gran
repte per l’elevada energia dels protons que col·lisionen (7 TeV) i per la gran lluminositat de
disseny (1034 cm-2s-1). Suposa una nova finestra a la física més fonamental de la matèria, ja que es
recrearan situacions molt properes al Big Bang. Representarà, per tant, una eina que donarà una
visió més profunda sobre allò que es desconeix en les teories actuals, que estan incompletes i no
descriuen adequadament totes les observacions experimentals. Hi haurà detectors generals
(ATLAS & CMS) que estaran preparats per descobrir qualsevol indici de partícules noves.
Aquests detectors s’han estat dissenyant des de fa uns quinze anys i en el seu desenvolupament
participa molta gent (~2.000 persones), de moltes nacionalitats. Es tracta de dispositius enormes
(uns 44 metres de llargada per 22 m d’alçària, en el cas d’ATLAS) que es situen en els punts de
col·lisió de l’accelerador i estan composats de subdetectors que s’especialitzen en la mesura de
propietats de partícules diferents. En conjunt poden detectar electrons, fotons, hadrons i
muons, peces finals de la cadena de desintegració de partícules noves o ja conegudes. Tot i això,
s’espera que es generi una quantitat ingent de successos amb poca transferència d’energia, en
comparació amb els esdeveniments amb partícules noves. És per això que en aquests detectors és
també molt important un bon sistema de selecció de successos online, perquè les dades que es
descartin no es recuperaran mai!
frontera entre França i Suïssa, i que començarà a funcionar el juliol d’aquest any. És un gran
repte per l’elevada energia dels protons que col·lisionen (7 TeV) i per la gran lluminositat de
disseny (1034 cm-2s-1). Suposa una nova finestra a la física més fonamental de la matèria, ja que es
recrearan situacions molt properes al Big Bang. Representarà, per tant, una eina que donarà una
visió més profunda sobre allò que es desconeix en les teories actuals, que estan incompletes i no
descriuen adequadament totes les observacions experimentals. Hi haurà detectors generals
(ATLAS & CMS) que estaran preparats per descobrir qualsevol indici de partícules noves.
Aquests detectors s’han estat dissenyant des de fa uns quinze anys i en el seu desenvolupament
participa molta gent (~2.000 persones), de moltes nacionalitats. Es tracta de dispositius enormes
(uns 44 metres de llargada per 22 m d’alçària, en el cas d’ATLAS) que es situen en els punts de
col·lisió de l’accelerador i estan composats de subdetectors que s’especialitzen en la mesura de
propietats de partícules diferents. En conjunt poden detectar electrons, fotons, hadrons i
muons, peces finals de la cadena de desintegració de partícules noves o ja conegudes. Tot i això,
s’espera que es generi una quantitat ingent de successos amb poca transferència d’energia, en
comparació amb els esdeveniments amb partícules noves. És per això que en aquests detectors és
també molt important un bon sistema de selecció de successos online, perquè les dades que es
descartin no es recuperaran mai!