Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Geometria

Resultats de la cerca

La conjetura del rango toral. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
11 de maig 2006
La conjetura del rango toral predice que si tenemos dos variedades compactas y una aplicación entre ellas cuyas fibras son todas toros r-dimensionales, entonces la dimensión de la cohomología de la variedad inicial ha de ser bastante grande.

Gauss i la geometria. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)

Accés obert
15 de febr. 2006
Descripció dels principals treballs de Gauss sobre geometria i les seves repercussions posteriors.

Gauss i els polígons. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)

Accés obert
15 de febr. 2006
Per copsar el llegat de Gauss, cal tenir en compte què
va fer, naturalment, però també què va deixar als altres per fer.
En aquest article expositiu, mostrem aquest fet en el cas de la
constructibilitat amb regle i compàs dels polígons regulars a la
circumferència i a la lemniscata. Gauss va provar (1796) que el
polígon regular de n costats es pot construir amb regle i compàs
si els factors primers senars de n són primers de Fermat diferents.
També va conjecturar que aquesta condició era necessària, la qual
cosa fou demostrada per Wantzel el 1836. Una nota “insinuant” a
les seves Disquisitiones Mathematicae va propiciar que Abel trobés
(1828) el mateix resultat per al cas dels polígons regulars de la
lemniscata; en aquest cas, el recíproc fou provat per Rosen el 1981.

Relacions creatives entre la física i la geometria. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
9 de nov. 2005
Es descriure tres exemples d'aplicació d'idees físiques a problemes de geometría. El primer
exemple és elemental (la propietat focal de les el•lipses), el segon exemple prové de la teoria de nusos, i el tercer de la geometría algebraica.

Geometria de superficies : una aproximació a la figura de Gauss Lliçó inaugural Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
14 de set. 2005
"Gauss va publicar l’any 1827 Disquisitiones generales circa superficies curvas, obra que ha resultat fonamental en el desenvolupament de la geometria diferencial a partir del segle XIX. La documentació de la qual es disposa sobre la gènesi i el desenvolupament de les idees d’aquesta obra, ens permet, a més de presentar els principals resultats que hi apareixen, fer una aproximació a la figura de Gauss, al seu estil matemàtic."

Genètica i geometria algebraica. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
3 de març 2005
"... Les varietats algebraiques apareixen de manera natural en considerar models estadístics empleats en genòmica i filogenètica. Explicarem quina és la relació entre aquests models estadístics i la geometria algebraica. Veurem també com utilitzar aquestes varietats algebraiques per a recuperar les relacions ancestrals entre espècies, és a dir, recuperar l’arbre filogenètic".

Geometría de Lorentz : de lenguaje a herramienta básica en relatividad general. Jornada Einstein (Curs 2004-2005)

Accés obert
9 de febr. 2005
"Desde que Einstein extendió el espacio-tiempo de Lorentz-Minkowski a una variedad de Lorentz curvada para modelar campos gravitatorios no nulos, la Geometría de Lorentz, en su aspecto local, ha sido la herramienta fundamental en esta rama de la Física..."

Geometria amb bombolles de sabó. Curs Poincaré (2003-2004)

Accés obert
11 de febr. 2004
Tots, de petits o de més grans, hem fet bombolles de sabói hem gaudit de la seva bellesa. Tanmateix, darrera d'aquestes innocents i divertides figures s'hi amaga un formidable entramat matemàtic que pot aprofitar-se com a eina per ensenyar geometria a diversos nivells.

En aquesta xerrada, a partir d'una breu exposicióteòrica, presentarem un conjunt d’experiències que combinen estètica, sorpresa, formulacióde conjectures, interpretacions matemàtiques, simulacions,... Sempre des d'una perspectiva didàctica en la que convergeixen dos aspectes:

Els components recreatius, lúdics, divertits,... que poden aportar un gran efecte motivadora les nostres classes.
La constatacióde les possibilitats que ofereixen les matemàtiques per ex-plicar, descriure i predir fenòmens naturals. Estracta d'un bon àmbit per tal de posar de manifest el seu podermodelitzador i comprendre millor les paraules deGalileo: "El llibre de la naturalesa estàescrit amb els caràcters matemàtics".