Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Nàutica general

Resultats de la cerca

Veus de la Mar: Rosario Piera

Accés obert
10 de maig 2013
Entrevista realitzada pel Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona a Rosario Piera Lluch com a persona que ha desenvolupat la seva vida laboral a la Facultat de Nàutica de Barcelona, i en concret a la seva biblioteca, amb motiu del programa Veus de Mar. La Charo, com se l'ha anomenat sempre, fa un repàs de la seva trajectòria professional, vivències i de la història de l'escola.

El servei de practicatge : present i futur

Accés obert
28 de febr. 2013
Conferència dins el marc de les Jornades Tecnològiques Marítim Portuàries per part de dos pràctics, del port de Barcelona i del port de València. Celebrada a la sala d'actes Sinibald Mas de la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Inauguració del curs acadèmic 2012-2013

Accés obert
20 de set. 2012
Presentació de la Memòria del curs acadèmic 2011-12, a càrrec del Sr. Jordi Torralbo Gavilán, Secretari Acadèmic.
Lliçó inaugural:“Novetats en matèria de normativa internacional i comunitària en relació amb la seguretat marítima i la contaminació”, a càrrec de la sra. María del Carmen Santano Losada, Capitá Marítim del Port de Palamós.
Lliurament de plaques commemoratives. Al·locució d'inauguració del curs acadèmic 2012-13 a càrrec del sr. Santiago Ordás Jiménez, Degà de l'FNB. Cloenda de l’acte a càrrec de la sra. Elisa Sayrol Clols, Vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC.

Seguretat marítima: qüestió de cartes?

Accés obert
18 de gen. 2012
A la tragèdia humana del naufragi del creuer Costa Concòrdia a la costa de l’illa de Giglio, cal sumar el risc d’un possible desastre ambiental, amb l’abocament al mar de 2.380 tones del seu carburant.

La investigació judicial i els testimonis dels passatgers han evidenciat que l’accident del creuer s’ha produït per una maniobra temerària. Més enllà d’aquest error humà, l’accident ha generat un debat sobre la seguretat marítima.

Els sistemes de posicionament de radar, els de navegació amb GPS, les sondes i les cartes nàutiques ̶ en paper i electròniques ̶ garanteixen la seguretat de la navegació marítima. En el cas de les cartes nàutiques, és obligatori, per normativa legal internacional, que estiguin actualitzades. Santiago Ordás, investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN), ens explica en aquest vídeo qui, com i quines situacions exigeixen l’actualització periòdica de les cartes. L’actual degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona també identifica les possibles actuacions immediates al creuer.

La influència dels agents externs en l'obertura de rutes marines alternatives

Accés obert
5 d’oct. 2010
Conferència organitzada dins del programa d’activitats del 1r. Premi UPC Barcelona World Race: Innovació, Navegació i Entorn. La conferència duu el títol "La influència dels agents externs en l'obertura de rutes marines alternatives", a càrrec del professor Xavier Martínez de Osés. També es compta amb la xerrada del participant en la World Race amb el vaixell Estrella Damm. sr. Alex Pella, amb el títol "Aprofitament pràctic del vent en una regata oceànica".

Fuita de petroli controlada?

Accés obert
7 de juny 2010
Set setmanes després de l’explosió i l’enfonsament de la plataforma petroliera Deepwater Horizon de l’empresa BP, en aigües del Golf de Mèxic, la fuita de petroli ha estat controlada només parcialment. El nou sistema encara no permet la recollida de tot el cru que s’està vessant. L’explosió va costar la vida a onze treballadors i està provocant un desastre mediambiental de gran magnitud.

El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.

La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.

Presentació del grup CINMAR

Accés obert
4 de juny 2009
Acte de presentació del grup CINMAR amb la presentació dels grups Laboratori d'Enginyeria Maritima (LIM-Ocean) i Centre Internacional de Mètodes Numérics en Enginyeria (CIMNE-Naval), amb col·loqui posterior sobre la investigació a la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Hi ha autopistes al mar?

Accés obert
28 de febr. 2008
Aquesta doctora i enginyera tècnica naval, desenvolupa la seva línia de recerca en projectes vinculats amb el vaixells d’alta velocitat. Un cop finalitzada la tesi, la Marcel·la ha volgut consolidar la seva activitat com a docent i continuar treballant en altres projectes de recerca. Per a ella, “el millor de la recerca és trobar-te el resultat que esperaves o veure que una feina en què has treballat durant molt de temps ha estat publicada en una revista científica”.

La seva tesi doctoral s’ha emmarcat en un projecte de recerca que analitza què comportaria utilitzar rutes o autopistes del mar com a possibilitat de transport de mercaderies. Les autopistes del mar són un concepte en el transport marítim que implica concentració de càrregues i altes prestacions en un servei de transport d’alta qualitat. Alguns d’aquests beneficis són l’abaratiment dels costos del transport, que pot ser de fins al 30%; la reducció de la contaminació i de l’accidentalitat, i la reducció de la congestió de les vies de transport.

Per a Marcel·la Castells, si la carrera d'on surt un estudiant té sortides professionals, atreure els joves cap a la recerca és molt més complicat. A més, afegeix: “dia sí, dia també, els mitjans de comunicació publiquen la precarietat de la recerca en el nostre país, i això no ajuda gaire a despertar les vocacions investigadores”. A mig termini, el seu objectiu és "consolidar la meva tasca docent i continuar treballant en projectes de recerca del Departament".

Cloenda del 5th. International Congress on Maritime Technological Innovations and Research

Accés obert
23 de nov. 2007
Cloenda del 5th International Congress on Maritime Technological Innovations and Research a la Sala d'Actes Sinibald Mas de la Facultat de Nàutica de Barcelona.

PMMK tests manouvring simulation of Mediterranian fishing vessels

Accés obert
21 de nov. 2007
Presentació durant el 5th. International Congress on Maritime Technological Innovations and Research celebrat a la sala de juntes de la Facultat de Nàutica de Barcelona.
So de mala qualitat.

CCT-2007-09-27-Lliçó inaugural: Els valors del mar en vinyetes

Accés obert
27 de set. 2007
Gravació de l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2007-2008 de la Facultat de Nàutica de Barcelona, incloent la lliçó inaugural a càrrec dels doctors Francesc Solé i Jordi Ojeda.

Els valors del mar en vinyetes. Es denominen “valors” al conjunt de pautes que la societat estableix per a les persones a les seves relacions socials. Quan coincidim al dir que algú obra correctament, en realitat estem acceptant i compartint els mateixos valors morals, que els filòsofs i els psicòlegs consideren que, “més o menys”, són els següents: llibertat, felicitat, honestedat, humilitat, amor, pau, respecte, responsabilitat, senzillesa, tolerància social, unitat, ajuda, amistat, caritat, justícia i fidelitat. El comportament peculiar de la gent del mar (que són tant els que naveguen com els que hi viuen al voltant del mar, familiars i treballadors) configura una font d’identitat i de diferenciació pròpia, que els caracteritza. Es manifesten d’una forma particular que s’expressa constituint en el seu conjunt una autèntica cultura marítima, permetent als membres, reconèixer-se, comunicar-se i entendre’s entre ells. Comprèn un conjunt molt ampli i ocult de valors, creences, normes i compromisos, no directament observables però que es poden observar de la manera com les persones expliquen i justifiquen el seu comportament. Un comportament influenciat per les condicions en les que es desenvolupa la seva feina. No oblidem que la finalitat última d’un navegant és assegurar l’estabilitat del viatge i la consecució dels objectius, que són arribar a port, la qual cosa implica superar les ocasionals crisi de màquines i estris, les tempestats, pirateria, i altres perills del mar. La vida professional del marí és més rica en exigències extremes que els treballs normals que podem desenvolupar a terra, i lògicament influeix directament en el comportament específic i a vegades peculiar de la gent de mar. La percepció global del conjunt de les seves experiències l’acostumen expressar en una visió particular del mon. Transmeten una visió utòpica de les fronteres i dels límits, que no són necessàriament les de la gent de terra, situant-se més propers als aspectes qualitatius que no als materials, la qual cosa li dona un ampli sentit de llibertat i d’aventura. A la conferència es realitzarà una descripció visual utilitzant les vinyetes de diferents obres per a il·lustrar els valors propis i específics de la gent del mar. Es veuran imatges de personatges universals com Tintin, Astérix, Mortadelo y Filemón o Corto Maltés.

José Pérez del Rio : imatges per a un record

Accés obert
1 de set. 1995
S'ha perdut el so i les imatges no són de bona qualitat. No obstant es facilita l'accés perquè el producte compta encara amb valor.