¿Qué conocimientos han adquirido los titulados del máster en Ciencia y Tecnología de la Sostenibilidad de la UPC? ¿Qué perspectivas o softwares nuevos se aprenden? ¿Qué oportunidades laborales proporciona? Conoce la experiencia de los estudiantes y titulados del máster.

Conoce los objetivos del máster en Ciencia y Tecnologia de la Sostenibilidad de la UPC: a quién va dirigido, las oportunidades de mobilidad que te ofrece o cuáles son algunas de las asignaturas y las salidas profesionales, entre otros.

De la mano de David Bigorra, graduado en Tecnologías Industriales, su ponencia “Estudio de la Fatiga en la Conducción” ahondaba en la definición de la problemática de la fatiga, con la inclusión de datos estadísticos, así como los tipos de fatiga y la visión de ésta estudiada desde las causas de afectación del vehículo, del conductor y del entorno. Posteriormente, Jordi Orta, profesor e investigador en ETSEIAT, realizó una intervención sobre la afectación de las vibraciones de los vehículos en la fatiga del conductor.

Participatory Systems of Guarantee (PSGs) arise when proposed by civil society, revolving around the production and commercialization of ecological foods. They are constructed as an alternative to the model of certification by a third party, in order to guarantee that productive initiatives which are not covered by the official system are still able to access the certified product sector / market.



Their dynamism is that they are constantly evaluating and reviewing their structures and procedures, as a result of their constant interaction with their environment. Given this characteristic, in reality PSGs are reaching great levels of complexity, not only internally – as part of the same system – but in a global sense, where organizations are using a number of them in line with diverse criteria.



Their social design and focus on the system, as well as the sensitivity that they show for processes of co-evolution, allow us to visualize them as one of the possible tools that will permit the transition from one system to another.



The systems themselves (integrated in political agroecology), and the activities that they encourage, widen the options for agroecological approaches. These can then be applied in territories that are working towards greater sustainability.

Diàleg. Due to global food shortages, some stakeholders defend industrial agriculture versus agroecology
Can agroecology organic production sustain the global population without increasing the land currently under cultivation?

Agriculture can be described in terms of two competing models: On the one hand, the industrial model operates within a productivist industrial discourse. Input intensive monocultural methods have resulted in ecological and socioeconomic negative externalities. These affect not only ecosystem services and rural populations but also reverberate throughout the agrifood system.
On the other hand, agroecology can be placed within a holistic paradigm that promotes interdisciplinary collaboration between researchers, growers, consumers and other stakeholders to work towards an agrarian sector that operates under ecological and socioeconomic principles.
An important argument made by proponents of the industrial model is that ecological models of agriculture do not produce as much food as the conventional model and therefore would cause global food shortages if implemented on a large scale.Questions to speakers
1- Who should benefit from the use of agricultural land? For what uses and needs? Who should decide?
2- What is the role of biotechnology in agriculture? And what is the role in agroecology? Angel and/or devil?

A Espanya més de 9 milions de persones suporten nivells de soroll superiors als 65 decibels: és el segon país – després del Japó– amb l'índex més elevat de població exposada a alts nivells de contaminació acústica. Un tipus de contaminació que també afecta els oceans de tot el món i que provoca canvis de comportament en moltes espècies marines. En el cas del mar, el soroll prové d’activitats humanes com ara el transport marítim, la pesca, l’explotació de parcs eòlics, les extraccions de petroli, etc.

Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.