Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Desenvolupament humà i sostenible general

Resultats de la cerca

PSGs : agroecological solutions for overcoming a change of paradigm

Accés obert
11 de juny 2012
Participatory Systems of Guarantee (PSGs) arise when proposed by civil society, revolving around the production and commercialization of ecological foods. They are constructed as an alternative to the model of certification by a third party, in order to guarantee that productive initiatives which are not covered by the official system are still able to access the certified product sector / market.



Their dynamism is that they are constantly evaluating and reviewing their structures and procedures, as a result of their constant interaction with their environment. Given this characteristic, in reality PSGs are reaching great levels of complexity, not only internally – as part of the same system – but in a global sense, where organizations are using a number of them in line with diverse criteria.



Their social design and focus on the system, as well as the sensitivity that they show for processes of co-evolution, allow us to visualize them as one of the possible tools that will permit the transition from one system to another.



The systems themselves (integrated in political agroecology), and the activities that they encourage, widen the options for agroecological approaches. These can then be applied in territories that are working towards greater sustainability.

Dialogue 1 : Production model. Ecological agriculture vs "conventional" agriculture. The case for agroecology

Accés obert
7 de juny 2012
Diàleg. Due to global food shortages, some stakeholders defend industrial agriculture versus agroecology
Can agroecology organic production sustain the global population without increasing the land currently under cultivation?

Agriculture can be described in terms of two competing models: On the one hand, the industrial model operates within a productivist industrial discourse. Input intensive monocultural methods have resulted in ecological and socioeconomic negative externalities. These affect not only ecosystem services and rural populations but also reverberate throughout the agrifood system.
On the other hand, agroecology can be placed within a holistic paradigm that promotes interdisciplinary collaboration between researchers, growers, consumers and other stakeholders to work towards an agrarian sector that operates under ecological and socioeconomic principles.
An important argument made by proponents of the industrial model is that ecological models of agriculture do not produce as much food as the conventional model and therefore would cause global food shortages if implemented on a large scale.Questions to speakers
1- Who should benefit from the use of agricultural land? For what uses and needs? Who should decide?
2- What is the role of biotechnology in agriculture? And what is the role in agroecology? Angel and/or devil?

Contaminació acústica al mar: efectes i reptes tecnològics

Accés obert
3 de maig 2012
A Espanya més de 9 milions de persones suporten nivells de soroll superiors als 65 decibels: és el segon país – després del Japó– amb l'índex més elevat de població exposada a alts nivells de contaminació acústica. Un tipus de contaminació que també afecta els oceans de tot el món i que provoca canvis de comportament en moltes espècies marines. En el cas del mar, el soroll prové d’activitats humanes com ara el transport marítim, la pesca, l’explotació de parcs eòlics, les extraccions de petroli, etc.

Gairebé tots els organismes marins necessiten el so per a les seves funcions biològiques, però els cetacis (balenes, dofins, etc.) són els més susceptibles de patir els efectes de la contaminació acústica provocada per l'activitat humana. Aquesta dependència vital de la informació acústica per comunicar-se, alimentar-se o bé per orientar-se, converteix els cetacis en els millors bioindicadors del límit de tolerància acústica dels oceans.

El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC fa anys que investiga com són les emissions sonores dels cetacis i desenvolupa aplicacions tecnològiques, adreçades a les empreses, per limitar els efectes de les seves activitats en la contaminació acústica del medi marí, tal i com ens explica en aquest vídeo el seu director, Michel André.

BWR: pressió i tensió al límit

Accés obert
23 de març 2011
“Amb tantes milles per recórrer fins a la meta, és difícil valorar el risc o els avantatges de les nostres decisions”, afirma el patró d’un dels equips que competeix a la Barcelona World Race. Cansats, esgotats, arrossegant lesions, resistint amb calmants, fent front a avaries enmig de fortes tempestes o patint, fins i tot, racionament en el menjar, els navegants -enmig de la tensió i la pressió- tenen constants dubtes a l'hora de prendre les decisions. I és que, més enllà de la seva capacitat de navegació, aquesta regata és un competició de resistència física i psicològica, de precisió tècnica, d’estratègia, d’esforç i de treball en equip.

Coincidint amb la Barcelona World Race, la UPC i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona han convocat el 1r Premi UPC-Barcelona World Race: innovació, navegació i entorn. Aquest Premi ha permès a set estudiants de la UPC, finalistes d’aquest concurs d’idees, desenvolupar durant tres mesos els seus projectes en col·laboració amb les escuderies de la regata. Tots saben que el termini per finalitzar el seu projecte s'acaba a les 24 h del dia d’arribada del primer vaixell en competició: el compte enrere ja ha començat

Espines de peix: solució per descontaminar el subsòl?

Accés obert
22 de nov. 2010
El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.

Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.

Fang tòxic i corrosiu?

Accés obert
8 de nov. 2010
Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu, ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament ha estat el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.

El fang vermell és el residu, format principalment per hidròxid de ferro, generat en la producció d'alumini. L'empresa propietària de la fàbrica, Magyar Aluminum, produeix l'alumini a partir de la bauxita a través de l'anomenat mètode Bayer. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot?

Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals.

Fuita de petroli controlada?

Accés obert
7 de juny 2010
Set setmanes després de l’explosió i l’enfonsament de la plataforma petroliera Deepwater Horizon de l’empresa BP, en aigües del Golf de Mèxic, la fuita de petroli ha estat controlada només parcialment. El nou sistema encara no permet la recollida de tot el cru que s’està vessant. L’explosió va costar la vida a onze treballadors i està provocant un desastre mediambiental de gran magnitud.

El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.

La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.

La casa del futur?

Accés obert
25 de març 2010
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha construït un edifici experimental per aplicar noves tècniques i materials de construcció sostenibles. Es tracta d’un prototip de casa solar energèticament autosuficient, LOW3, en què un grup d'estudiants es formen com a futurs arquitectes a través de la recerca aplicada.

La iniciativa ha estat seleccionada per participar al Solar Decathlon Europe 2010, un concurs internacional en què universitats d'arreu del món competeixen per construir la casa més sostenible, tal i com ens explica Torsten Masseck, investigador de l’ETSAV i responsable del Centre d’Investigació Solar (CISOL) .

La Tiflotecnologia com a pont d'accés a la informació i comunicació per a persones cegues

Accés obert
23 de febr. 2010
Conferència trasversal duta a terme dins l'àmbit del "Cicle de conferències 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Salvador Castañer (Responsable de Serveis Socials per Afiliats ONCE Catalunya).

La conferència tracta l’àmbit de les tecnologies per a persones amb ceguesa o alguna deficiència visual, recerca i desenvolupament de l’adaptació de les noves tecnologies. Es parlarà sobre la situació de la discapacitat en el nostre àmbit, les dificultats per naturalesa que tenen les persones amb aquesta disfunció, l’emergència de la tiflotecnologia com a vehicle de d’accés a la informació i a la comunicació i, per últim, l’ utilització de les noves tecnologies i possibilitats de futur per a persones cegues i deficients visuals.

Gegants d’alta tecnologia per generar electricitat?

Accés obert
20 d’oct. 2009
A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.

Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.

El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.

Recerca visionària?

Accés obert
20 d’oct. 2009
Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).

El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.