Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Enginyeria biomèdica general

Resultats de la cerca

Campus Diagonal-Besòs - Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Accés obert
12 de set. 2016
L'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) inicia el curs acadèmic amb uns 3.500 estudiants de grau, màster i doctorat, i uns 400 docents i investigadors. Ubicada a la cruïlla dels carrers Sant Ramon de Penyafort i Eduard Maristany, l’EEBE és el nucli principal del nou Campus Diagonal-Besòs, situat en una zona en creixement, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.

L’EEBE vol esdevenir un centre acadèmic d’alta qualitat en l’àmbit de l’enginyeria per a la indústria del segle XXI, capaç d’actuar com a agent de transformació, en col·laboració amb el teixit socioeconòmic del país, i amb una clara vocació internacional. L’EEBE neix a partir de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) -l’antiga escola del Carrer Urgell-, un centre que fins a la seva integració a la UPC depenia del Consorci Escola Industrial de Barcelona, i d’una part de l’activitat docent i de recerca vinculada als àmbits de l’enginyeria química i de materials que fins ara es portaven a terme a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

Telemonitoritzar persones amb discapacitat: sensors biomèdics

Accés obert
21 de març 2012
Obtenir l’electrocardiograma d’una persona en cadira de rodes, controlar l’activitat cardiorespiratòria amb la balança de casa o bé la freqüència cardíaca amb un sistema semblant a la Wii són alguns exemples dels dispositius dissenyats per mesurar diferents paràmetres fisiològics de forma contínua. Óscar Casas, professor del Departament d’Enginyeria Electrònica i investigador del Grup d’Instrumentació, Sensors i Interfícies (ISI) , explica en aquest vídeo com han estat pensats i dissenyats aquests sistemes de mesura i d' instrumentació biomèdica per poder-los fer servir fora de l’hospital. Més enllà de la seva aplicació massiva, aquests dispositius permeten la monitorització i supervisió mèdica de persones amb discapacitat, amb una electrònica quasi transparent.

La possibilitat de rebre assistència sanitària a casa és fonamental per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat, malalts crònics o persones grans. La monitorització permet fer el seguiment permanent de les seves constants vitals i detectar, de manera precoç, possibles alteracions de salut. En el cas de les persones amb problemes cardiovasculars, pot estalviar fins al 50% de les visites mèdiques presencials.

A més de la investigació sobre nous sistemes de mesura per a aplicar-los a la instrumentació biomèdica, l'ISI fa recerca sobre aplicacions en altres àmbits com l'agroambiental, el de la domòtica o bé el de l'automoció.

Bacteria that can cause miscarriages?

Accés obert
24 de gen. 2011
Gemma Agustí is fond of something Jules Verne once said: science is made up of a series of mistakes that lead little by little to the truth. ‘It’s true! A bad result shouldn’t discourage you or make you lose hope.’ She insists, ‘Research is addictive. Every time you obtain a positive result, you want to do it some more!’

Agustí’s research focuses on pathogenic microorganisms found in wet environments such as swimming pools and accumulated rainwater that cause spontaneous abortions, or miscarriages. She received a start-up grant from the UPC and is currently studying these pathogens and identifying sources of infection.

The bacterium Waddlia chondrophila is believed to cause abortions in bovines and has, in recent years, been directly linked to spontaneous abortions in women in the first trimester of pregnancy. The ecology, route of infection and prevalence in the environment of this pathogen are all unknown and, thus, so is the route of transmission.

¿Bacterias que provocan abortos?

Accés obert
24 de gen. 2011
A Gemma le gusta mucho una frase de Jules Verne que dice: la ciencia se compone de errores, que a su vez son pasos hacia la verdad. "Es totalmente cierto, un mal resultado no ha de desanimarte y hacerte perder la esperanza de continuar avanzando en tu investigación". Además, asegura, "la investigación engancha, ya que cuando obtienes resultados positivos tienes ganas de seguir avanzando...".

Su línea de investigación se centra en el estudio de microorganismos patógenos que generan abortos espontáneos. Estos patógenos se encuentran a menudo en recintos acuáticos como las piscinas, acumulaciones de agua de lluvia, etc. Ha recibido de la UPC una ayuda de iniciación a la investigación y, actualmente, su proyecto se encuentra en la fase de búsqueda e identificación de las fuentes de contagio de estos microorganismos. Waddlia chondrophila es una bacteria, considerada un patógeno causante de abortos en bovinos, y durante los últimos años se ha vinculado como causa directa de abortos idiopáticos, en mujeres embarazadas en el primer trimestre. De este patógeno, se desconoce la ecología, la ruta de infección y la prevalencia en el ambiente y, por lotanto, se desconoce su vía de transmisión.

Bacteris que provoquen avortaments?

Accés obert
24 de gen. 2011
A la Gemma li agrada molt una frase de Jules Verne que diu: la ciència es compon d'errors, que al seu torn, són passes cap a la veritat. "És ben cert, un mal resultat no t'ha de desanimar i fer perdre les esperances de continuar avançant en la teva recerca". A més, assegura, "la recerca t'enganxa, ja que quan obtens resultats positius tens ganes de continuar avançant..."

La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.

Un ajudant virtual contra els tumors?

Accés obert
25 de maig 2010
Alfredo Vellido recorda que els primers mesos com a investigador "van ser com entrar en una pastisseria i que et deixin agafar el que vulguis... la síndrome bufet lliure...llegia desaforadament".

Lidera un equip de 14 investigadors en un projecte científic internacional per dissenyar un sistema intel·ligent de suport a la diagnosi de tumors cerebrals, basats en mètodes avançats de visualització i soft computing - sistemes informàtics capaços de gestionar d'una manera adient informació imprecisa, incerta i/o incompleta per aconseguir usabilitat, robustesa i solucions de baix cost-.

El projecte, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), té com a objectiu aconseguir un prototip funcional que ajudi als metges a millorar la diagnosi en oncologia clínica, concretament els tumors cerebrals, en base a dades d'espectrometria de ressonància magnètica.

A virtual assistant to fight tumours?

Accés obert
25 de maig 2010
Alfredo Vellido remembers how his first few months as a researcher ‘were like going into a bakery and being told you could take whatever you liked: I suffered from the ‘all-you-can-eat buffet’ syndrome. I read voraciously.’

Vellido leads a team of 14 researchers on an international scientific project to design an intelligent diagnostic decision-support system for brain tumours based on advanced imaging techniques and soft computing, i.e. computer systems that are able to process imprecise, uncertain and/or incomplete information adequately to achieve usability, robustness and low-cost solutions.

The project, called Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour Diagnosis (AIDTumour), aims to create a functional prototype that can help doctors improve their diagnoses in clinical oncology, specifically with regard to brain tumours, using data from magnetic resonance spectrometry.

¿Un ayudante virtual contra los tumores?

Accés obert
25 de maig 2010
Alfredo Vellido recuerda que los primeros meses como investigador "fueron como entrar en una pastelería donde te dejan coger el pastel que quieres... el síndrome del bufete libre... leía desaforadamente".

Lidera un equipo de 14 investigadores en un proyecto científico internacional para diseñar un sistema inteligente de apoyo a la diagnosis de tumores cerebrales, basados en métodos avanzados de visualización y soft computing - sistemas informáticos capaces de gestionar de forma apropiada información imprecisa, incierta y/o incompleta para conseguir usabilidad y soluciones a bajo coste-.

El proyecto, Artificial Intelligence Decision Tools for Tumour diagnosi (AIDTumour), tiene como objetivo obtener un prototipo funcional que ayude a los médicos a mejorar la diagnosis en oncología clínica, concretamente los tumores cerebrales, en base a datos de espectrometría de resonancia magnética.

Podem regenerar els teixits del cos humà?

Accés obert
29 de febr. 2008
Doctora i llicenciada en Biologia, desenvolupa la seva línia de recerca en l’àmbit de l’enginyeria de teixits, en el camp de la biomedicina, i lidera diferents projectes orientats a reparar i curar els teixits danyats o malalts. “Actualment, treballo en la regeneració òssia, però ja he començat a distingir cèl·lules mare adultes i a diferenciar-les en cèl·lules endotelials per a aplicacions cardiovasculars, i a utilitzar substrats estructurats per guiar neurones com a primer pas per a la regeneració”, explica l’Elisabeth.

Pensa que “el millor de dedicar-se a la recerca és que, en qualsevol moment, després de molts entrebancs, et surt aquell experiment que et dóna el camí per on has de continuar. I és un moment increïble, en què sents que ets capaç d’aconseguir qualsevol cosa. És fantàstic! És un repte constant, del dia a dia, i les recompenses són molt gratificants”.

Encara recorda en quin moment li va arribar la vocació per la recerca: “la primera vegada que vaig veure una cèl·lula al microscopi - durant el batxillerat- vaig pensar que allò era el que volia fer. I em vaig decidir a estudiar Biologia”. Un cop vaig acabar, vaig fer la tesi doctoral sobre malalties de l’òs i vaig contactar amb el que ara és el meu grup de recerca, el Grup de Biomaterials.

Les proteïnes i els gens, parlen?

Accés obert
28 de febr. 2008
Biòleg i enginyer en Informàtica, aquest jove investigador desenvolupa la seva activitat de recerca al Barcelona Supercomputing Center. Assegura que li agrada aquesta àrea de recerca “perquè la genòmica computacional barreja dos dels móns que m'han interessat des de sempre: la biologia i la informàtica. A més, encara hi ha moltes llacunes en el coneixement pel que fa al funcionament del gens i es coneix molt poc la matèria fosca del genoma”.

En aquest sentit, la seva línia de recerca està enfocada a resoldre qüestions en diferents àmbits de la biologia: l’evolució, la biomedicina i la biologia molecular. Per tal d’abordar aquests problemes, fa servir eines computacionals i, per això, la seva activitat està catalogada com a bioinformàtica: “entre els diferents projectes en què estem treballant actualment, un dels que més energia ens està absorbint és l’estudi de les regions reguladores de l'expressió genètica en diferents patologies” explica Jesús López. Un cop finalitzi la seva tesis, vol engegar altres col·laboracions de recerca en altres camps. Per a ell, el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer d’obtenir i intercanviar coneixement”.