La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha iniciat aquest curs el cicle de debats virtuals ‘UPC DiàlegsxAvançar’, una iniciativa que s’inclou dins del Pla d’Actuacions UPC 2018-2021, en la línia de fomentar la participació de la comunitat universitària i promoure el debat de projectes i propostes vinculats en els diferents àmbits d’actuació de la UPC.

La nova sessió 'UPC DiàlegsxAvançar' ha tingut lloc el 16 de febrer de 2021, centrat en el tema ‘Avancem en política acadèmica’, a càrrec de Carme Pretel, vicerectora de Política Acadèmica de la UPC.

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha iniciat aquest curs el cicle de debats virtuals ‘UPC DiàlegsxAvançar’, una iniciativa que s’inclou dins del Pla d’Actuacions UPC 2018-2021, en la línia de fomentar la participació de la comunitat universitària i promoure el debat de projectes i propostes vinculats en els diferents àmbits d’actuació de la UPC.

La quarta sessió 'UPC DiàlegsxAvançar' ha tingut lloc el 9 de febrer de 2021, centrat en el tema ‘Avancem en responsabilitat social i igualtat’, a càrrec de Gemma Fargas, vicerectora de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC.

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha iniciat aquest curs el cicle de debats virtuals ‘UPC DiàlegsxAvançar’, una iniciativa que s’inclou dins del Pla d’Actuacions UPC 2018-2021, en la línia de fomentar la participació de la comunitat universitària i promoure el debat de projectes i propostes vinculats en els diferents àmbits d’actuació de la UPC.

La tercera sessió 'UPC DiàlegsxAvançar' ha tingut lloc el 4 de febrer de 2021, centrat en el tema ‘Avancem en transferència de coneixement i innovació’, a càrrec de Jordi Berenguer, vicerector de Transferència de Coneixement i Innovació de la UPC.

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha iniciat aquest curs el cicle de debats virtuals ‘UPC DiàlegsxAvançar’, una iniciativa que s’inclou dins del Pla d’Actuacions UPC 2018-2021, en la línia de fomentar la participació de la comunitat universitària i promoure el debat de projectes i propostes vinculats en els diferents àmbits d’actuació de la UPC.

El segon dels 'UPC DiàlegsxAvançar' ha tingut lloc el 2 de febrer de 2021, centrat en el tema ‘Avancem en política científica’, presentat per Lucà Pela, vicerector de Política Científica de la UPC.

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha iniciat aquest curs el cicle de debats virtuals ‘UPC DiàlegsxAvançar’, una iniciativa que s’inclou dins del Pla d’Actuacions UPC 2018-2021, en la línia de fomentar la participació de la comunitat universitària i promoure el debat de projectes i propostes vinculats en els diferents àmbits d’actuació de la UPC.

El primer dels 'UPC DiàlegsxAvançar' ha tingut lloc el 28 de gener de 2021, centrat en el tema ‘Avancem en política internacional’, presentat per Juan Jesús Pérez, vicerector de Política Internacional de la UPC.

La professora Marisa Zaragozá Monroig ha pres possessió, el 16 de desembre, del càrrec de directora de l'Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC, després d’haver guanyat les votacions al càrrec. Marisa Zaragozá esdevé la primera dona que esà al capdavant de l’Escola, dirigida els darrers vuit anys pel professor Frederic Vilà i creada el 1901 amb el nom d'Escola Superior i Elemental d'Indústries de Vilanova i la Geltrú. L’EPSEVG es va incorporar a la Universitat l’any 1972.

Esther Real, catedràtica d'universitat, serà la nova directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona pels propers 4 anys, prenent el relleu al catedràtic Pedro Diez, que ha dirigit el centre des de l’octubre de 2016.
Esther Real va ser la primera catedràtica ex estudiant de l’Escola de Camins i un cop prengui possessió de càrrec, serà la primera dona que liderarà l’Escola durant els propers 4 anys. Les votacions van tenir lloc del 4 al 9 de novembre mitjançant el sistema d’urna electrònica i l'11 de novembre, es proclamen definitius els resultats.
Doctora enginyera de camins, canals i ports per la UPC, Esther Real és catedràtica en estructures metàl·liques des del 2018, és membre del grup d'investigació ATEM: Anàlisi i Tecnologies d'Estructures i Materials del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, ha estat membre de diversos equips directius de l'Escola de Camins i vicerectora Transferència de Tecnologia de la UPC-BarcelonaTech.
La seva investigació se centra en l’anàlisi no lineal d’estructures d’acer. En particular, problemes estructurals associats amb la inestabilitat dels elements d'acer al carboni i d’acer inoxidable. Tota la seva obra es reflecteix en nombrosos articles en revistes indexades internacionals. Pel que fa a l’acer inoxidable, ha contribuït activament al desenvolupament continu de l’EN1993, que proporciona recomanacions per al disseny d’estructures d’acer inoxidable.

Acte protocol·lari de la donació feta pels germans Ribas i Seix a la Biblioteca Oriol Bohigas amb el següent programa: intervencions d'Estanislau Roca, vicerector d’Infraestructures i Arquitectura de la UPC; Félix Solaguren-Beascoa, Director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB); Carme Ribas Seix, professora del departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB. Sobre el fons Manuel Ribas i Piera: Carolina B. García-Estévez, sots direcció de l’ETSAB; Juan José Lahuerta, director de la Càtedra Gaudí i Neus Vilaplana, cap de la Biblioteca Oriol Bohigas de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Visita a l'exposició.

Vídeo de la conferència “Women in STEM”, a càrrec de l’enginyera Elisabeth Rasekoala, que va tenir lloc el 13 de juny, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex.

El 13 de juny passat, l'enginyera Elisabeth Rasekoala va impartir la conferència "Women in STEM" a l'Auditori de l'edifici Vèrtex de la UPC.

El rector, Francesc Torres, va donar la benvinguda a l’acte i la professora Núria Castells, de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), va presentar l’enginyera Elisabeth Rasekola.

L’enginyera química, divulgadora i activista nigeriana, presidenta d’African Gong –la xarxa panafricana per a la divulgació de la ciència i la tecnologia i la comunicació científica–, és una de les veus de referència al món a favor de la igualtat i la diversitat. Recentment, ha estat guardonada amb el Premi Nat a la divulgació de la ciència, que atorga la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Jose María Almira es Doctor en Matemáticas y Prof. Titular de Universidad en el Depto. de Ingeniería y Tecnología de Computadores de la Universidad de Murcia, en el área de Matemática Aplicada. Antes fue profesor en las Universidades de Jaén y Granada. Ha publicado más de 60 artículos en revistas científicas internacionales, en temas que incluyen la Teoría de Aproximación, el Análisis Funcional, las Ecuaciones Diferenciales, la Geometría Dierencial y las Ecuaciones Funcionales, y diez libros, de los cuales ocho son biografías científicas (cinco de las cuales han sido o están siendo traducidas al italiano y al francés), uno es un ensayo sobre Neuromatemáticas y otro una monografía de teoría de la señal. Entre las biografías científicas cabe resaltar, dada la naturaleza del evento, la de Hilbert, (obriu en una finestra nova)publicada conjuntamente con J. C. Sabina de Lis por la editorial Nivola, en 2007.

El objetivo de esta conferencia es explicar las primeras contribuciones importantes que llevaron a Hilbert desde el anonimato hasta la fama, lo cual tuvo lugar en el periodo de tiempo que va desde 1888 hasta 1900.
En efecto, a Hilbert le llegó el reconocimiento como uno de los matemáticos más prometedores de su época cuando en 1888 resolvió el Problema de los invariantes de Gordan, una cuestión que se hallaba en aquel momento aparentemente estancada. En su solución, introdujo las herramientas clave que facilitarían posteriormente el establecimiento de lo que hoy conocemos como Geometría Algebraica. Concretamente, demostró el Teorema de la base y el Teorema de los ceros (también llamado Nullstellensatz). Tras resolver dicho problema a entera satisfacción de toda la comunidad matemática, redactó, por encargo de la recién creada Sociedad Matemática Alemana, un informe sobre el estado del arte en la teoría algebraica de números en el que muchas demostraciones fueron completamente re-inventadas por él y que se consideró por mucho tiempo la monografía principal que todo investigador del área debía dominar. Finalmente, en 1899 redactó un libro sobre los fundamentos de la Geometría en el que dio expresión definitiva a los axiomas de la geometría de Euclides y profundizó de forma sustancial en el estudio de otras geometrías no-Euclídeas, incluyendo las llamadas Geometrías no-Arquimedianas y no Desarguesianas, y en 1900 presentó en el segundo congreso internacional de matemáticos de París su famosa conferencia sobre los problemas futuros de las matemáticas, en la que fijó una lista de 23 problemas abiertos en torno a los cuales giró, en gran medida, la investigación matemática del S.XX. De todas estas contribuciones presentaremos algunas pinceladas con las que esperamos dibujar un boceto del matemático que era Hilbert en 1900, justo con el cambio de siglo.

Dilluns, 15 de gener, a les 12 hores, va tenir lloc la presentació dels membres del Consell de Direcció i de les seves línies principals que volen adreçar exclusivament als membres del PAS. L’acte es va realitzar a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord.

Vicente Núñez Antón, Profesor Catedrático de Universidad de Métodos Cuantitativos para la Economía y la Empresa en la Universidad del País Vasco UPV/EHU (Bilbao).

En esta conferencia haremos un recorrido por la historia de la Bioestadística desde el siglo XIX, con una breve introducción a sus orígenes. En primer lugar, comenzaremos por dividir dicho recorrido en las cuatro etapas en que los estudiosos han clasificado los inicios de la Bioestadística en dicho periodo: (i) los trabajos del siglo XIX; (ii) el trabajo del matemático Karl Pearson y sus asociados en el University College London; (iii) el periodo de entreguerras y los métodos de contrastes de hipótesis asociados inicialmente con el trabajo de Ronald A. Fisher y sus extensiones al campo de la biomedicina; y (iv) los años de posguerra y el avance de los estudios epidemiológicos. Describiremos brevemente cada una de estas etapas, detallando los hitos importantes, anecdóticos y destacables que ocurrieron dentro de las mismas, lo cual nos permitirá conocer los orígenes del área. Finalmente, haremos una mención algo crítica y anecdótica de lo que pensamos se espera que hagamos en esta área en términos de investigación y temas de interés.