Autors: Pere Joan Ravetllat; Sara Vima-Grau; Còssima Cornadó; Marta Domènech; Gonzalo Piasek; Montserrat Bosch; Joan Ramon Rosell; Victoria Tous; Júlia Brull; Isaac Colin; Albert Comas.

Col·laboradors: Helena López; Almudena Pérez; Jesús Quintana.

Entitats: REARQ-UPC Grup de recerca; Associació Oasiurbà; GICITED-UPC Grup de recerca

Finançament: Fundació BIT HABITAT, Ajuntament de Barcelona, i Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC

Abstract: Aquest projecte s’adreça al repte de millorar les condicions de vida de comunitats i persones residents al barri del Raval. Un barri que concentra simultàniament una gran densitat de població, en bona part en risc de pobresa i exclusió residencial, i un parc edificat antic i degradat, que no compleix les condicions mínimes exigibles si bé amb un alt valor històric que n’augmenta el cost i la complexitat de rehabilitació. La proposta consisteix en el co-disseny d’un Catàleg de micro-projectes que permetin millorar les condicions de ventilació i il·luminació d’espais interiors, la seva distribució funcional, l’accessibilitat, l’eficiència energètica, així com fomentar hàbits d’ús saludables. Proposem la co-fabricació de vuit prototips (integrals o específics en alguna d’aquestes línies) que puguin executar-se en col·laboració amb el teixit associatiu i la població resident. L’eficiència de les propostes rau en la recerca de solucions de baix cost, desmuntables i reciclables, i en l’apoderament de les persones veïnes en la gestió, transformació i millora del seu espai habitable i comunitari mitjanant tècniques senzilles i processos d’auto-construcció assistida. L’impacte de la proposta es basa, d’una banda, en la seva naturalesa ‘bottom-up’ fonamentada en les capacitats, formació i participació del teixit productiu local i la població resident, i de l’altra, en la seva voluntat expansiva i escalable, entenent els prototips com propostes ‘plug-in’ d’aplicació en casos pilot i replicables a la resta del barri i de Ciutat Vella. En aquest sentit, el projecte busca posar en valor la capacitat de l’escala més petita de la intervenció socio-arquitectònica, tot explorant els límits de les intervencions constructives senzilles i eficients que no requereixen de sistemes d’alt cost, de llicències urbanístiques ni d’acords propietat-inquilins, i que per tant poden autogestionar-se, construir-se i replicar-se des de les comunitats i unitats de convivència a curt i llarg termini.