WEBVTT

00:29.965 --> 00:32.640
Som els que estem? Comencem.

00:37.960 --> 00:40.200
Som els que estem en tres coses.

00:42.480 --> 00:44.000
No es pot dir res.

00:47.660 --> 00:52.340
S'alegro veure algú de la meva classe,
perquè si no veni la meva classe...

00:53.840 --> 00:57.940
S'alegro veure tres coses.
Algun ex de la meva classe.

00:59.340 --> 01:01.500
No ho sé, són importants.

01:03.340 --> 01:07.760
Començo. Mira, la classe
aquesta va sobre detalls.

01:08.500 --> 01:13.280
Aquesta cosa que us diem
sempre que són detalls per projectar,

01:13.380 --> 01:17.860
no són detalls
per fer construcció.

01:18.600 --> 01:24.340
És entendre els detalls
no com un projecte,

01:27.650 --> 01:30.190
sinó com una oportunitat
per crear pintatura.

01:33.000 --> 01:35.300
Les coses es
decideixen als detalls.

01:35.560 --> 01:38.300
Abans el Lluís, que
és el col·le de Bru,

01:38.930 --> 01:44.320
feia fotografies amb ell a com ahir els
detalls decideixen un partit en el cor.

01:50.695 --> 01:52.080
He organitzat la classe.

01:53.400 --> 01:55.720
Serà molt fresca,
no és gens densa.

01:55.920 --> 01:59.340
No veureu gaires dibuixos
de detalls consumatius.

02:01.670 --> 02:05.400
Però sí que són
habitacions reconegudes

02:05.900 --> 02:11.440
i és veure com un detall positiu
ha influït en el que volen transmetre

02:11.441 --> 02:15.400
i en el que volen aconseguir
els autors que la fan.

02:19.430 --> 02:21.300
Cada detall té un títol.

02:21.680 --> 02:23.620
El primer és de Joan Arias.

02:24.720 --> 02:28.080
D'alguna manera aquesta
classe o la idea d'aquesta classe

02:28.081 --> 02:31.820
coneix el Joan Arias com a qui
jo vaig poder treballar molts anys

02:31.821 --> 02:34.940
quan era estudiant, quan
vaig començar a ser arquitecte.

02:36.100 --> 02:37.700
Quan estava
fent un edifici vell,

02:37.880 --> 02:39.680
faig aquest esmeny
perquè és el parell,

02:39.960 --> 02:41.780
perquè aquesta idea ve per ell,

02:44.220 --> 02:47.740
estàvem dibuixant un edifici al carrer
de la Rambla, un edifici d'habitatges,

02:48.360 --> 02:49.780
i quan estava tot solucionat,

02:50.820 --> 02:54.160
el tio em diu, Jordi, ja està fet
el detall de la porta del parquí.

02:54.161 --> 02:56.620
Jo li dic, hòstia, Joan,

02:57.460 --> 02:58.780
el detall de la
porta del parquí,

02:59.710 --> 03:00.820
està fent un catàleg, no?

03:02.630 --> 03:05.600
Diu, no, no, ha de ser,

03:06.960 --> 03:09.540
el detall de la
porta del parquí,

03:09.880 --> 03:11.140
ha d'explicar una història.

03:11.820 --> 03:14.720
I vaig quedar una setmana

03:14.721 --> 03:18.800
intentant aconseguir una
història d'una porta del parquí.

03:19.720 --> 03:24.400
No explico com va acabar,
però... El Joan era un arquitecte

03:24.401 --> 03:27.660
que quan li van
encarregar un institut,

03:27.720 --> 03:31.240
i veieu com aquest institut
fa una espècie de massa

03:31.241 --> 03:37.480
amb les cantonades arrugudides
per reduir l'impacte de la peça,

03:39.940 --> 03:42.480
veieu com una pedra així tosca,

03:43.200 --> 03:46.900
en un moment en què es
portaven les façanes de pedra

03:48.140 --> 03:49.140
penjades,

03:49.580 --> 03:50.940
i va decidir fer-ho un pedra,

03:52.660 --> 03:55.720
i com faig un edifici modern
amb una pedra acústica, no?

03:56.365 --> 04:00.320
Però el detall que
a mi em va captivar

04:00.840 --> 04:01.400
de l'hoquei,

04:01.720 --> 04:02.720
del que feia ell,

04:02.940 --> 04:07.240
era que va dividir l'edifici
com aquestes línies,

04:07.360 --> 04:10.680
però el que em va captivar és
com aquesta ombra exagerada

04:10.681 --> 04:14.460
que veieu dels esculpidors,
un esculpidor és una peça

04:14.461 --> 04:18.300
que quan l'estem fent ara mateix projectes
ens diuen, bueno, de què la voleu?

04:18.360 --> 04:19.780
D'alumini o de ser carbonitzat?

04:22.560 --> 04:25.960
I això ha de volar 3 centímetres,
i això ha de volar 3 centímetres,

04:26.020 --> 04:27.980
que és el que marca
la normativa, no?

04:28.520 --> 04:31.340
I ell decideix que aquesta peça

04:31.895 --> 04:34.420
ha de ser de mar per blau,

04:34.860 --> 04:36.540
que no té res a veure
amb res de l'edifici,

04:37.320 --> 04:40.401
i ha de volar 20 o 30
centímetres respecte a la façana,

04:40.555 --> 04:43.920
perquè serà un element
que reflectirà la llum

04:43.921 --> 04:46.220
i farà que l'arbre
tingui més llum.

04:46.560 --> 04:47.560
I llavors, per tant,

04:48.040 --> 04:50.860
hi surten com aquestes
peces exagerades, no?

04:51.500 --> 04:55.660
En què ell, un element que
només serveix per esculpir l'aigua,

04:56.120 --> 04:59.320
el converteix en un
reflector de llum cap a l'arbre.

05:04.240 --> 05:07.950
La... Bueno, tot aquest
ideari, aquest ideari de metall,

05:08.590 --> 05:11.290
també li venia per l'arbre.

05:15.060 --> 05:17.710
En el projecte del Parlament
de Sòls, l'arbre plena,

05:17.990 --> 05:19.250
fan el que volen.

05:21.130 --> 05:24.630
El projecte del Parlament de
Sòls és com una gran esplanada

05:25.050 --> 05:27.870
on realment es decideixen
dos detalls constructius, no?

05:28.190 --> 05:33.370
Un, que són aquestes línies horitzontals
que el que estan fent és generar

05:34.790 --> 05:38.391
o funcionar amb les plataformes
de sauló perquè estiguin

05:39.450 --> 05:42.450
compactades i va recollint
les aigües que es van,

05:43.670 --> 05:44.710
que aniran,

05:44.930 --> 05:47.330
les escorrenties d'aigua
que aniran coment per aquí.

05:47.910 --> 05:50.210
Però a mi el detall
que em va activar

05:51.690 --> 05:52.690
era com

05:53.080 --> 05:55.750
quan va fer com aquests dos
camins que gravava en el parc

05:55.751 --> 05:59.830
i que tenien, diguem-ne,
punts importants de la ciutat,

06:00.330 --> 06:04.210
va generar un camí amb
uns amb tots aquests punts

06:04.960 --> 06:08.730
que és una il·luminació que
havien de tenir com aquests camins.

06:11.740 --> 06:13.030
I per fer aquesta il·luminació

06:14.130 --> 06:16.010
clar, ell decideix, no?

06:16.740 --> 06:21.390
on, diguem-ne, on posar
aigua a la part central del camí.

06:21.930 --> 06:23.470
Segurament, en aquell moment

06:24.070 --> 06:27.170
no hi havia una làmpara
que complís, ara si tenien, no?

06:27.210 --> 06:30.370
que complís, que porta
l'aigua com a aigua mística, no?

06:31.600 --> 06:35.370
Llavors el que va decidir va
ser agafar una làmpara estàndard

06:35.470 --> 06:39.210
lletja, perquè quasi sembla una lletja
d'autopista, diguem-ne, o si és lletja,

06:39.750 --> 06:41.850
i li fa preguntar,

06:42.690 --> 06:45.630
i a més de posar-la
vertical l'emprega

06:46.410 --> 06:49.170
després en posa moltes
més de les que es necessiten

06:49.770 --> 06:53.850
i amb aquesta punteria
crea una espècie de coberta

06:54.510 --> 06:58.730
o d'una espècie de coberta que
t'acompanya al llarg del camí, diguem-ne.

06:58.960 --> 07:02.990
Els que vau venir a la visita del
6SB segurament us sonen, no?

07:02.991 --> 07:05.830
Aquest gest de de la coberta.

07:07.125 --> 07:08.670
Aquest és el fet espert, no?

07:09.690 --> 07:10.910
Quan està pensant una escola.

07:11.390 --> 07:13.390
Un espai entre la
central i la façana,

07:13.790 --> 07:17.010
d'observació, una mica
d'aquests moments,

07:17.230 --> 07:19.250
diguem-ne, entre una paret

07:20.480 --> 07:22.310
i un arbre aquells dos

07:22.650 --> 07:25.710
acaben creant un
espai que, diguem-ne,

07:27.030 --> 07:30.190
ens dona aquesta intimitat col·locuda,
diguem-ne, en l'espai públic.

07:31.230 --> 07:33.550
I quan fa una
aula per una escola

07:34.470 --> 07:36.470
decideix que un cop ha construït

07:36.850 --> 07:37.850
una estructura

07:39.050 --> 07:42.310
en què s'ha de col·locar el
tancament i la façana en aquest punt

07:42.890 --> 07:46.950
el que fa és desplaçar la façana
aquest moviment de desplaçar

07:47.800 --> 07:49.190
generar un ampli

07:49.365 --> 07:50.790
per generar activitat aquí

07:50.990 --> 07:51.990
de treball

07:52.230 --> 07:54.830
i una fusteria que fa això.

07:55.350 --> 07:56.670
Amb aquest desplaçament

07:56.920 --> 08:01.610
el que crea són com dos ràcols
de treball on dins de la pròpia aula

08:02.350 --> 08:09.450
aquests nois poden durar com a el
seu racó, diguem-ne, un any i mig.

08:09.920 --> 08:12.850
Quan ho veus des de
fora és aquesta fusteria

08:12.851 --> 08:16.970
que es desplaça respecte
a l'estructura i inclús l'arbitre

08:16.971 --> 08:18.950
creix com un barco
cap a l'exterior.

08:22.590 --> 08:25.031
Quan es tracta de fer
l'escala de la teoria del taller

08:25.650 --> 08:27.190
estàvem parlant de les escales.

08:29.000 --> 08:30.110
I és aquest concepte de

08:30.670 --> 08:31.930
no només fer una escala.

08:32.030 --> 08:34.250
Una escala no
només és una escala.

08:35.690 --> 08:36.690
Aquest edifici

08:36.850 --> 08:40.030
aquesta escola
d'Artsberger és una altra.

08:40.570 --> 08:43.451
Hi ha el mateix
concepte que més abans.

08:43.770 --> 08:47.650
Però com veieu és un edifici que
està escalonat aquí hi ha una aula

08:47.651 --> 08:53.470
aquí hi ha una altra i veiem que és
un edifici escalonat segurament aquí

08:54.295 --> 08:59.050
la idea d'escala o d'espai
contínu és una idea central

08:59.051 --> 09:01.131
però el que m'interessava
era com explicar

09:06.850 --> 09:10.414
que ell genera uns
espais interessants quan

09:10.415 --> 09:15.850
surt a forma en aquest
moment d'arrebuda

09:18.570 --> 09:23.370
o de sortida genera una escala on
comencen a passar moltes coses.

09:23.950 --> 09:28.630
Hi ha un espai aquí hi ha un
filar aquí aquesta estructura

09:28.631 --> 09:34.410
hi ha una part metàl·lica hi ha
una part de ser i ell el que fa aquí

09:36.850 --> 09:37.850
aquesta part

09:37.995 --> 09:41.510
aquesta és l'escala que jo
necessito per no marxar allà dintre

09:41.511 --> 09:44.950
o perquè funcioni és
més o menys 1,50 metres

09:45.670 --> 09:50.530
però jo vull no només fer una escala
sinó fer un lloc un lloc de trobada

09:50.531 --> 09:53.790
i per tant aquesta escala
s'extén genera una grada

09:53.791 --> 09:56.102
genera una plataforma
intermitja que ve a abraçar

09:56.103 --> 10:00.871
aquest filar d'aquí i sobretot
genera també un sota

10:06.850 --> 10:07.850
i un sota escala

10:08.670 --> 10:13.830
això que només havia de ser
una escala es converteix en un lloc

10:13.831 --> 10:20.710
on jugar al voltant d'un filar o una
espècie de cabana a sota de l'escala

10:20.960 --> 10:22.850
amb un palo

10:24.820 --> 10:28.170
amb aquest cuidado puc fer una
escala que no només és una escala

10:30.500 --> 10:32.130
això és un parèntesi

10:33.470 --> 10:38.750
divertit És aquest
any d'octubre de 2021.

10:40.560 --> 10:44.110
Això del canal de la Llorena i
les línies imaginàries de la Llorena.

10:46.390 --> 10:51.330
Per fer una realitat
com aquesta casa.

10:51.650 --> 10:56.930
Aquesta casa era una típica
casa amb un gos principal,

10:57.390 --> 11:00.870
que al llarg dels anys
se li van fent afegits.

11:02.430 --> 11:06.510
Quan estem fent aquest tipus de
projectes sembla que això molesti.

11:09.370 --> 11:17.370
Llavors es fa una espècie de
neteja d'aquests elements sobrats.

11:18.430 --> 11:20.790
I després es decideix
també conceptuar la façana.

11:21.190 --> 11:27.450
Aquí m'agrada molt aquest concepte de
què faig jo amb el sistema i la façana.

11:29.600 --> 11:31.970
Aquest detall explica molt
bé dos tipus d'exposició.

11:32.870 --> 11:36.698
Respecte a l'existent,
jo cuido la fusteria i

11:36.710 --> 11:40.550
em creu la meva fusteria
una mica més enrere.

11:41.090 --> 11:42.610
I genero un espai intermig aquí.

11:44.850 --> 11:48.730
O quan la façana és la
façana, diguem-ne que s'entén,

11:49.250 --> 11:54.270
que aquí serà una façana amb sol i
que necessita com un espai intermig.

11:54.610 --> 11:57.010
I en canvi aquesta,
que serà la façana freda,

11:57.011 --> 12:03.790
l'aïllo més, mantinc la fusteria inicial
i llavors una fusteria no va per més.

12:05.720 --> 12:09.490
Dues maneres com
d'aïllar-me sobre una façana.

12:09.770 --> 12:14.370
Això és com la finestra a la façana
freda que es doble, diguem-ne,

12:14.450 --> 12:18.030
que és una doble
finestra, diguem-ne.

12:18.370 --> 12:19.910
I això són com aquests
dos moments, no?

12:20.700 --> 12:25.450
En genero la meva façana
o doblo la façana existent.

12:28.595 --> 12:34.370
Però el que a mi em va
captivar una mica d'aquesta gent

12:34.371 --> 12:38.570
és que quan hem de fer dos
detalls molt clars com són,

12:39.290 --> 12:43.590
quan obrim un lloguernari
per generar un espai,

12:44.070 --> 12:46.270
és una espècie
de ron que li surt.

12:46.830 --> 12:50.670
I després fer un canador
per recollir les aigües,

12:50.671 --> 12:53.790
penso jo que aquest canador
no només és aquesta peça,

12:54.450 --> 12:59.110
sinó que a més introdueix
aquesta xapa de cerim oxidable

13:00.740 --> 13:02.730
que no serveix
per res, diguem-ne,

13:02.950 --> 13:05.170
o sigui, no té cap funció
específica, diguem-ne.

13:05.970 --> 13:08.790
Però el que aconsegueixen
és aquesta idea

13:08.791 --> 13:15.790
que quan afegeixo alguna
cosa a través de l'efecte mirall

13:16.510 --> 13:19.410
intentaré, hòstia, que
no es noti, diguem-ne,

13:19.411 --> 13:22.270
que s'entengui
l'edifici original

13:22.271 --> 13:25.070
i el que jo he afegit
a la resta d'aquest joc

13:25.071 --> 13:27.910
d'agafar aquesta
finestra i posar-la aquí

13:27.911 --> 13:33.070
i generar com aquesta espècie
de subversió de les peces existents.

13:34.050 --> 13:37.710
I a l'altra banda veiem que
tot aquest joc del canador

13:37.711 --> 13:41.310
ja com aquest joc del mirall,
del lloguernari i del canador

13:42.610 --> 13:48.450
comença a difuminar aquestes línies entre
els cossos anexats al cos principal.

13:49.330 --> 13:54.550
De tal manera, aquesta
cosa que no serveixi per res

13:54.551 --> 14:00.610
el que ens està fent,
imaginant, o creant

14:00.611 --> 14:08.950
una espècie de línies que fan separar
el cos original del cos dels anexos

14:08.951 --> 14:11.890
sense la necessitat
de destruir-lo.

14:20.560 --> 14:24.880
Abans estava parlant d'aquesta idea
que quan fem una porta, diguem-ne,

14:25.040 --> 14:29.540
és pensar la miradura,
la mira d'una porta.

14:31.260 --> 14:36.420
Jo aquí tinc una porta
amb un edifici existent

14:36.421 --> 14:42.700
i es veu amb una construcció d'amagó,
diguem-ne, una fusteria de fusta

14:42.701 --> 14:47.960
i quan genero la porta,
en comptes de decidir

14:47.961 --> 14:49.780
posar la fusteria
aquí on estava,

14:50.340 --> 14:56.600
decideixo generar una porta que surta
com a fora, genera un mini espai etic

14:56.601 --> 15:02.820
i a més creix de mida
respecte a la porta original.

15:03.635 --> 15:06.360
I genera un espai
que no serveix per res.

15:08.360 --> 15:09.520
Anem a veure què és.

15:10.170 --> 15:11.660
Tot això es fa, ja ho vèieu,

15:11.860 --> 15:15.000
una estructura de
desert que s'agafa aquí

15:15.001 --> 15:18.280
i et permet col·locar
com aquests vidres.

15:24.070 --> 15:28.070
Aquesta porta és per
mantenir, diguem-ne,

15:28.270 --> 15:30.090
així com amb aquesta finestra.

15:30.130 --> 15:33.241
En aquesta finestra
ells mantenen el marc

15:33.242 --> 15:35.610
original de fusta,
de pintat de blanc,

15:35.730 --> 15:36.950
i això segurament no canvia,

15:37.890 --> 15:39.539
encara que sigui
la imitació del que hi

15:39.619 --> 15:41.750
havia, diguem-ne, i un
fang negre, diguem-ne.

15:41.751 --> 15:48.118
Aquí deixen el marc
existent de blanc i la fusteria,

15:48.119 --> 15:51.590
la fang més alta i a més
més ampla, diguem-ne.

15:51.710 --> 15:57.090
O sigui, agafa un àmbit convertint
la porta en una espècie de gran marc

15:57.091 --> 16:02.510
on incorporen coses més contemporànies
que tenen a veure amb el reflex,

16:02.730 --> 16:04.090
amb el reflex de davant,

16:04.690 --> 16:06.370
amb veure una transparència,

16:06.550 --> 16:09.030
però a la porta no
veure-la, diguem-ne.

16:09.031 --> 16:11.670
O sigui, aquesta
identificació d'alguna peça

16:11.671 --> 16:14.170
com molt regular,
identificar-ho més clarament.

16:16.210 --> 16:17.210
I això per què ho fan?

16:17.770 --> 16:22.810
Perquè el projecte era
aquest complex de naus

16:22.811 --> 16:26.110
amb tot de gossos afegits
aquí que molestaven

16:26.111 --> 16:29.030
i que ells comparteixen
en un museu

16:29.700 --> 16:32.470
on, en un museu
composat per un conjunt

16:33.030 --> 16:35.650
de naus diferents,
aquestes portes