Vídeo que recoge la información básica de la admisión y la matrícula a los másteres universitarios que se imparten en la Universitat Politècnica de Catalunya, dirigido específicamente al estudiantado de nuevo acceso.

L'UPC Hydrogen Laboratory és un nou laboratori de recerca de la UPC al Campus Diagonal-Besòs que entrarà en funcionament al juny, juntament amb una planta pilot de producció d'hidrogen que es construeix al mateix edifici. Aquestes instal·lacions capdavanteres constituiran un 'living lab' per avançar en la recerca i la innovació en tecnologies de l’hidrogen −un vector energètic clau en la transició cap a la descarbonització−, donar suport al teixit industrial i desenvolupar activitats de formació.

Ho explica Attila Peter Husar, sotsdirector del Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2) i responsable de l'UPC Hydrogen Laboratory.

La tecnologia UPC també ha estat present al MWC Barcelona 2023, a l'estand del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC), però també amb spinoffs de la Universitat com ara Rob Surgical.

Spin-off de la UPC i l'IBEC fundada el 2012, desenvolupa una nova gama de robots mèdics enfocats en la cirurgia de laparoscòpia.

¿Conoces Bachelor's Degree in Industrial Technologies and Economic Analysis (Interuniversity degree UPC-UPF) que se imparte en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial de Barcelona? ¿Quieres saber por qué estudiar este grado? ¡Descúbrelo en el vídeo!

Do you know why you should take the bachelor’s degree in Industrial Technologies and Economic Analysis (interuniversity UPC-UPF degree) at the Barcelona School of Industrial Engineering? Find out by watching this video!

Entrevista a Enrique Villa, enginyer químic industrial mexicà, amb motiu de l'acte d'investidura com a doctor 'honoris causa' per la UPC. Va ser director de l’Instituto Politécnico Nacional (IPN) de Mèxic del 2003 i 2009, i del Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACyT) del 2010 al 2011. Des del gener de 2017, és secretari d’Educació Pública del Govern de l’Estat de Sinaloa (Mèxic), president del Patronato de la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM), una de les principals universitats mexicanes, i consultor independent.

Al món es generen cada any més de 50 milions de deixalles electròniques que contenen residus molt perillosos per a la salut i el medi ambient. Només a l'Estat espanyol es generen prop d'1 milió de tones de residus, l'equivalent a 75 camps de futbol. Segons alguns estudis, de tots aquests residus només es recicla adequadament el 15 %.

I si es poguessin recuperar els metalls valuosos de les deixalles electròniques per fer altres aparells amb un sistema senzill i de baix cost? És el que plantegen Conxita Lao, professora i investigadora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC, i Lídia Garcia, doctoranda en el mateix centre, al pòdcast ‘Bacteris menjamòbils’, disponible a iVoox, Spotify i YouTube.

I és que el Grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors (BIOGAP) ha descobert uns microorganismes capaços de separar els diferents metalls dels aparells electrònics. Aquests bacteris, que viuen en condicions molt extremes, s’extreuen de la natura i es cultiven al laboratori, on es posen en contacte amb els residus electrònics. Mitjançant un procés biotecnològic anomenat ‘biolixiviació’ s’aconsegueix extreure els metalls dels aparells, com ara el coure, el cobalt, el liti, etc.

A l’EPSEM ja hi ha una planta pilot semiindustrial per fer aquest procés, un sistema que es podria fer servir en els centres de reciclatge per recuperar els metalls. D’aquesta manera, a més de reutilitzar aquests materials per fabricar nous aparells i afavorir l’economia circular, es contribuiria a resoldre la crisi de matèries primeres. De fet, l’elevada demanda de metalls amb què es fabriquen els aparells electrònics suposa una explotació creixent dels recursos naturals, que són limitats i no renovables. Es calcula, per exemple, que amb l’actual ritme d’extracció les reserves mundials de cobalt i liti s’esgotaran en un màxim de 20 anys.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Us imagineu tenir una rèplica digital de qualsevol objecte o procés que existeix en el món real? No és ciència-ficció: es tracta d’una nova, els bessons digitals, que ja s’implementa i que té infinites aplicacions. Es tracta de representacions virtuals d’objectes físics o processos que permeten interactuar-hi en el món digital i comprovar què passaria si es produís algun canvi en el món real. Amb els bessons digitals, podem veure com afecta, per exemple, un accident en el trànsit d’una ciutat, o bé quin impacte té en una fàbrica una màquina espatllada. O saber com afectaran unes ratxes de vent inesperades en l’estabilitat d’un pont o l'efecte d'un medicament en un pacient, fins i tot abans que se'l prengui.

En el nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, parlem d’aquesta nova tecnologia amb Rolando Chacón, professor i investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Amb ell aprenem l’origen dels bessons digitals i les seves múltiples i sorprenents aplicacions, i descobrim com s’implementen ara mateix en l’enginyeria civil. De fet, l’investigador participa activament en un projecte europeu, anomenat ASHVIN, en què s’estan creant bessons digitals de deu infraestructures de diferents països: de diversos ponts de Catalunya i Extremadura, de diferents edificis de Suècia, Alemanya i Polònia, d’un aeroport a Croàcia i, fins i tot, de l’estadi olímpic de Munic.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Vídeo de l'acte d’inauguració del curs 2022-2023 de la UPC, celebrat a l'Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), que enguany commemora el 120è aniversari, i centrat en la construcció de la universitat europea del futur. A l’acte, que va tenir lloc el 28 de setembre, hi van participar la consellera d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Gemma Geis; l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; la presidenta del Consell Social de la UPC, Montserrat Guàrdia, i el rector de la Universitat, Daniel Crespo.

Segons les Nacions Unides, un dels grans desafiaments del nostre segle serà la vida a les ciutats, ja que el 2050 set de cada deu persones viuran en una urbs. Comença a ser una necessitat ineludible plantejar-nos les ciutats com a ecosistemes sostenibles i habitables per a tothom. A més, s’han dissenyat segons l’estil de vida de l’home, adult i treballador, i sovint s’han oblidat les dones, els infants, els joves, les persones grans i les que tenen les capacitats reduïdes. Cal posar cares i noms a la cartografia de les ciutats: només així seran més habitables, més humanes.

Com s’estan abordant ja aquests grans reptes? Quines propostes estan fent els i les professionals de l’arquitectura i l’urbanisme? Com hauria de ser una ciutat acollidora per a la gent gran i els infants? I una ciutat que garanteixi la mobilitat sostenible dels habitants? Tot això i molt més ho descobrim en aquest pòdcast ’Algorritmes UPC’ amb Maria Rubert de Ventós i Eulàlia Gómez, arquitectes, professores i investigadores de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Coneixes el Bachelor's Degree in Industrial Technologies and Economic Analysis (Interuniversity degree UPC-UPF) que s’imparteix a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona? Vols saber per què estudiar aquest grau? Descobreix-ho al vídeo!

Do you know why you should take the bachelor’s degree in Industrial Technologies and Economic Analysis (interuniversity UPC-UPF degree) at the Barcelona School of Industrial Engineering? Find out by watching this video!

El 16 de juny, la UPC ha investit doctor 'honoris causa' Antoni Tió Sauleda, industrial nàutic reconegut per la innovació en el disseny i la fabricació de veles. El professor Agustí Martín Mallofré, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB), ha actuat com a padrí de l'acte d'investidura, que ha tingut lloc en aquesta Facultat. Amb aquesta distinció, la UPC ha posat en valor la tasca innovadora d'Antoni Tió en la concepció de nous sistemes de veles lleugeres per a embarcacions esportives, dissenyades amb nous materials. També s'ha volgut destacar el seu compromís amb la sostenibilitat i la contribució a la modernització i evolució de la indústria nàutica.