La màquina construïda en Meccano c és una donació a la FME de la vídua d’en Josep M. Peris Llagostera, professor de l’assignatura Mètodes Numèrics 3 de la Llicenciatura de Matemàtiques des dels seu inici fins que el càncer el va apartar de les classes. Aquest escrit és un petit homenatge a un company i amic per a la seva dedicació a la docència i per com entenia aquesta docència. El text que teniu a continuació és el que s’entregava als estudiants de l’assignatura per a la realització de la pràctica corresponent. També en record d’ell he mantingut escanejat el seu dibuix original. En Josep M. Peris va decidir construir la màquina a causa de la incredulitat dels estudiants: – Una cosa és la teoria i l’altra la realitat, això no deu passar pas – deien. La segona màquina, feta amb Lego c , és una versió reduïda, amb motor i amb possibilitat de variar la freqüència i de prendre mesures, gràcies als sensors i al microprocessador que incorpora. A títol anecdòtic, aquest muntatge metàl lic té la distinció d’haver estat funcionant sobre la taula del despatx del rector de la UPC.

La conferència s’emmarca en les activitats que es realitzen a la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La recerca recupera l’anticipació tecnològica apareguda en els anys cinquanta a les publicacions gràfiques de ciència ficció. Els anys cinquanta es coneixen com l’edat d’or dels còmics a Espanya. En la greu penúria de la postguerra, la progressiva normalització de la indústria editorial i l’aparició d’una normativa legal reguladora dels còmics van permetre una extraordinària proliferació de les col·leccions d’historietes, tant en l’àmbit humorístic com en el dramàtic, històric o d’aventures. Els anomenats quaderns d’aventures creaven herois populars que prolongaven setmana rere setmana les interminables històries que esdevenien en un futur proper, en què la tecnologia es convertia en l’instrument imprescindible per a fer versemblants les situacions viscudes pels personatges dels còmics. En les diferents col·leccions apareixen mitjans de transport del futur, noves vies de comunicació, robots, armes o vestits espacials amb una barreja d’ironia i d’anticipació tecnològica, que ara podem mostrar amb la perspectiva que dóna el pas dels anys.

Laura Guisasola, Directora de la Càtedra UNESCO de Salud Visual y Desarrollo de la UPC presentó los proyectos de sensibilización para el desarrollo que involucran la investigación, la formación sobre enfermedades oculares en las zonas más vulnerables.
Finalmente, Jordi Morató, Coordinador de la Cátedra UNESCO de Sostenibilitat, i Raúl Halac, de la Universidad Nacional de Córdoba, Argentina, presentaron los proyectos que actualmente están definiendo a la Cátedra, como la Red RECNET de Cooperación Internacional y el Programa RESURBE.
Después, se dio paso a la tercera parte del Taller, donde los moderadores Enric Carrera y Rosario Pastor, de la Cátedra, iniciaron el debate “Proyectos de Acción Socioambiental des del sector privado”, encabezando las ponencias de Antonio García Infanzón, Subdirector del Área de Acción Social de la Fundación MAPFRE, que habló de los proyectos de cooperación internacional que tiene Fundación MAPFRE en todo el mundo y, concretamente en México, enriqueciendo y mejorando las redes de colaboración e investigación.

3a parte del Taller "Cooperación internacional a nivel local: repensar la transformación urbana". Ponencias realizadas por parte de los participantes de universidades sobre proyectos de transformación local y parte del debate "Proyectos de acción socioambiental desde el sector privado"

La cirurgia refractiva permet corregir els defectes de refracció de l’ull —miopia, hipermetropia i astigmatisme— a través de tècniques làser que modifiquen la curvatura de la còrnia, o bé mitjançant la implantació de lents intraoculars.

En l’àmbit de la cirurgia refractiva làser, el Làsik és la tècnica més estesa i coneguda: consisteix a tallar i remodelar, mitjançant un làser excímer, el gruix de la còrnia, per corregir així el defecte de refracció. Per poder-ho fer, el primer pas de la intervenció requereix retirar la capa més superficial de la còrnia. Aquest procés es pot realitzar a través del microqueratom, un aparell amb una fulla mecanitzada que realitza la microincisió a la còrnia, o bé mitjançant un làser de darrera tecnologia —l’anomenat làser de femtosegons— , que realitza talls nets i precisos a qualsevol profunditat de la còrnia mitjançant una llum infraroja de polsos molt curts.

L’ús d’ambdós làsers permet una cirurgia menys invasiva i de major precisió i seguretat, tal i com ens explica Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, que també analitza el paper dels graduats i graduades en òptica i optometria en aquestes intervencions quirúrgiques.

MatEscape, un Escape Room a l'aula d'àlgebra lineal, Vanesa Daza (Universitat Pompeu Fabra)
5a Jornada Docent ''Matemàtiques no presencials: el FUTUR ja és aqui?''
#matupcJD2020
Organitzada pel Departament de Matemàtiques, UPC

Matescape va néixer de la inquietud d’utilitzar la ludificació, en general, i els jocs d’escapament en particular, per a augmentar el grau de motivació i d’implicació dels estudiants en l’assignatura d'àlgebra lineal. Aquesta activitat té com a objectius: millorar l’interès dels alumnes per l’àlgebra lineal a través del joc; millorar la implicació de l’alumnat en l’assignatura augmentant-los la motivació en fer-los més amens els continguts; millorar el rendiment en establir una forma de competició directa no relacionada amb les notes i, per tant, menys estressant per als alumnes en estar relacionada amb un joc; afavorir noves formes d’avaluació contínua que evitarien enfocaments més clàssics (llistes de problemes) i afavorir l’autoavaluació dels coneixements de l’alumne.

Aquest taller pretén apropar l'experiència, des de l'etapa de disseny del joc, fins a la de la "posada en escena", incloent la creació de les proves.

A la Gemma li agrada molt una frase de Jules Verne que diu: la ciència es compon d'errors, que al seu torn, són passes cap a la veritat. "És ben cert, un mal resultat no t'ha de desanimar i fer perdre les esperances de continuar avançant en la teva recerca". A més, assegura, "la recerca t'enganxa, ja que quan obtens resultats positius tens ganes de continuar avançant..."

La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.

Aigües subterrànies: importància, interès, explotació i gestió. Situació a Europa,Espanya i Catalunya.
Conferència realitzada el dia 28 d'octubre de 2008 dins del cicle "L'impacte de l’enginyeria civil sobre el territori".
Emilio Custodio, Catedràtic d'universitat, enginyer industrial (ETSE Industrials, 1964), Dr. enginyer industrial (1971). Professor d'Hidrologia Subterrània, Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica (UPC). Exdirector de l''Instituto Geológico y Minero de España'. President sortint de l'Associació Internacional d'Hidrogeòlegs.
Les aigües subterrànies són la part lenta del cicle de l’aigua als continents, amb un gran emmagatzemament. A la natura tenen un paper essencial en processos hidrològics i ambientals. Llur explotació massiva té poques dècades d’història en moltes regions i s’ha fet per nombrosos petits extractors. Així doncs, a més de les importants raons positives pel seu desenvolupament s’han de considerar i reconduir certs efectes negatius en la quantitat i la qualitat. Això comporta una gestió apropiada, tant per institucions públiques com pels propis usuaris. Aquí hi ha un important repte de futur, per a fer sostenible l’utilització, dins l’ús coordinat del

La construcció tradicional s'ha basat en tecnologies diverses que avui considerem senzilles però que precisaven d'uns amplis coneixements basats, principalment, en l'experiència. Actualment, les exigències en edificació semblen abocades a tecnologies cada vegada més complicades i avalades per la ciència i els assaigs de laboratori.

Tot i així, en determinades circumstàncies, en entorns on les condicions locals ho precisen, o com a posicionaments personals amb intenció de desenvolupar tecnologies de baix impacte ambiental i més sostenibles, es treballa en el que hem anomenat tecnologies "Low Tech", relacionades amb sistemes i solucions constructives properes, adequades i, fins i tot, molt recomanables.

En aquestes jornades pretenem fer difusió d'aquestes tecnologies a partir d'experiències reals i en edificis construïts sota paràmetres i exigències de seguretat i de confort actuals. Una vella manera de construir nova arquitectura. >> Jornades organitzades pel grup de recerca GICITED (Grup interdisciplinar de ciència i tecnologia a l'Edificació)de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

1a ponència del dia 16 de novembre de 2010 a càrrec de l'arquitecte tècnic, Jordi Martí

La construcció tradicional s'ha basat en tecnologies diverses que avui considerem senzilles però que precisaven d'uns amplis coneixements basats, principalment, en l'experiència. Actualment, les exigències en edificació semblen abocades a tecnologies cada vegada més complicades i avalades per la ciència i els assaigs de laboratori. Tot i així, en determinades circumstàncies, en entorns on les condicions locals ho precisen, o com a posicionaments personals amb intenció de desenvolupar tecnologies de baix impacte ambiental i més sostenibles, es treballa en el que hem anomenat tecnologies "Low Tech", relacionades amb sistemes i solucions constructives properes, adequades i, fins i tot, molt recomanables. En aquestes jornades pretenem fer difusió d'aquestes tecnologies a partir d'experiències reals i en edificis construïts sota paràmetres i exigències de seguretat i de confort actuals. Una vella manera de construir nova arquitectura. >> Jornades organitzades pel grup de recerca GICITED (Grup interdisciplinar de ciència i tecnologia a l'Edificació) de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

3a ponència del dia 16 de novembre de 2010 a càrrec de l'arquitecte Lluís Auquer Framis

Preparació del treball de curs de l'assignatura "Habitatge i Cooperació" ETSAB, coordinada per la professora Sandra Bestraten.
Amb la participació de: Carles Gil Martínez; Joaquim Corral Torres; Anna Morancho Lluelles; Carles Pérez Mir i Josep Carretero.

El projecte 'Casc Antic Sense Barreres' (CASBA) de la UPC reconegut com a model d’innovació social en l’àmbit català, l’ha realitzat un grup de 70 estudiants de l’ETSAB, dirigits per la professora Sandra Bestraten, que han analitzat in situ l’accessibilitat física dels carrers i l’accés a comerços i equipaments dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del nucli antic de Barcelona i proposen millores viables per garantir-ne l’accessibilitat. CASBA s’ha dut a terme juntament amb persones amb discapacitat residents en aquests barris i que formen part de la Comissió de Persones amb Discapacitat del Casc Antic, i amb el suport de la Càtedra d’Accessibilitat de la Universitat. Les solucions d’accessibilitat s’han lliurat als comerços analitzats i al districte de Ciutat Vella i a l’Institut Municipal de persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Conferència dels arquitectes Francesco Cocco i Raimondo Pibiri per al Máster Laboratorio de la Vivienda s. XXI, amb presentació de la Professora del Departament d'Urbanisme, Zaida Muxí, co-Directora del Màster.
Francesco Cocco (Cagliari, Italia, 1980) es licenciado en Ingegneria Edile-Architettura por la Università degli Studi di Cagliari con la tesis “Homeless: the big issue” alojamientos temporales para personas sin techo. Desde junio de 2010 lleva a cabo una investigación financiada por el gobierno de Cerdeña y la Unión Europea sobre la vivienda social para jóvenes y mayores. Ha dado conferencias en Cagliari, Alghero, Milan y Barcelona y ha publicado en resistas nacionales e internacionales.
Raimondo Pibiri (Calgliari, Italia 1980). En 2005 viaja a Brasil y participa en el Workshop internacional de Rehabilitación del casco histórico de Salvador de Bahía y el mismo año se licencia como arquitecto-ingeniero con una tesis final sobre vivienda social para las personas sin techo en Salvador de Bahía. Desde junio de 2010 lleva a cabo una investigación financiada por el gobierno de Cerdeña y la Unión Europea sobre la vivienda social para jóvenes y mayores. Está matriculado al programa de doctorado del Departamento de Composición de la UPC. Ha dado conferencias en Cagliari, Alghero, Milan y Barcelona y ha publicado en revistas nacionales e internacionales.

Cristóbal Colón Palasí, president fundador de la cooperativa La Fageda, ha ofert la conferència inaugural del curs acadèmic 2014-2015 a la UPC, sota el títol 'La Fageda, un projecte amb sentit'.

El conferenciant ha iniciat la seva intervenció fent referència a la seva història personal: “Als 13 anys vaig començar a treballar en la sastreria del meu oncle Paco, però sempre m’ha interessat el misteri de l’ànima humana, el perquè les persones embogeixen, perquè es perd la consciència... Això em va portar a abandonar el món de la sastreria i vaig començar a treballar en un manicomi de Saragossa, per després estudiar psicologia...”

El fundador de La Fageda ha explicat que després de treballar durant deu anys en diferents hospitals sanitaris va decidir canviar de rumb la seva vida per iniciar el seu projecte vital i professional: construir una empresa amb malalts mentals de la comarca de la Garrotxa, fer un projecte que donés sentit a la gent de la comarca. “La història de La Fageda és la història d’una bogeria”, ha afirmat Colón, que ha explicat que va posar en marxa el projecte sota algunes premisses: “No hi ha discapacitat, sinó que tots tenim capacitats diferents; sabem que no tots servim per a la mateixa cosa, busquem l’excel·lència i fugim del paternalisme”.