Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.

OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.

MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.

RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.

CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.

Durada: 70 minuts (idioma: català)

«Els robots de Fukushima»

Dimecres 24 d’octubre de 2012, a les 18 hores.
Sala Fòrum de la FNAC L’ILLA.
Av. Diagonal, 549-557, Barcelona.

Sessió 10: Lectura de “Chernóbil. La zona”, de Natacha Bustos i Francisco Sánchez, publicada per Editores de Tebeos (EDT)

Ponent: JOSEP AMAT, Catedràtic emèrit de la UPC

Presenta: JORDI OJEDA, director del cicle de lectures

El dia 26 d’abril de 1986 es produïa l’accident a la central nuclear de Chernóbil a Ucrania. Coincidint amb el seu vint-i-cinquè aniversari l’editorial EDT publica un llarg projecte personal que des de feia anys treballava en Francisco Sánchez, i que la debutant en una novel•la gràfica, la Natacha Bustos, acaba dibuixant de forma magistral en una reconeguda obra que ha estat publicada fins i tot en la seva versió japonesa en el país rei dels mangas.

La realitat a vegades és més sorprenent que la ficció i la seva aparició al mercat per primer cop va coincidir involuntàriament amb un devastador terratrèmol i el seu posterior tsunami a la costa del pacífic del Japó l’11 de març de 2011. La força del tsunami va provocar un greu accident a la central nuclear de Fukushima, de magnitud similar a la de Chernóbil, produint-se en aquest cas explosions del edificis dels reactors nuclears, no funcionament dels sistemes de refrigeració, fusió dels nuclis de tres reactors i l’emissió a l’exterior de radioactivitat.

Poques setmanes després, el maig de 2011 es va celebrar a Shangai un congrés mundial de robòtica on el catedràtic Josep Amat va assistir participant en una sessió especial d’anàlisi crític amb els enginyers japonesos, nord-americans i xinesos que estaven coordinant les missions de control dels reactors mitjançant robots per evitar l’exposició de la radiació al personal. El professor Amat, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat un dels ponents i el portaveu de la Comissió Redactora d’un estudi sobre energia nuclear a Catalunya després del desastre de Fukushima, encarregat a l’Institut d’Estudis Catalans pel Parlament de Catalunya.

A la sessió del cicle de lectures en parlarem dels avanços en els disseny de robots capacitats per a entrar en les zones més contaminades de la central de Fukushima, de les obres de contenció realitzades i dels efectes sobre la població que ha suposat l’accident, i comentarem els errors de disseny de la central que no estava preparada per a resistir un desastre natural d’aquesta magnitud.

La lectura escollida per aquesta sessió del cicle de lectures relata la història d’una de les famílies que van haver d’abandonar la seva llar a la ciutat de Prípiat (Ucrania), on més de 50.000 persones van haver d’abandonar tot per fugir d’un agressor tan agressiu com invisible, una radioactivitat que va contaminar la zona per desenes de milers d’anys. La ciutat fantasma ara es pot visitar com una mena de turisme extrem com el mateix Francisco Sánchez ens recorda de la seva experiència, i que el cinema fantàstic ha sabut explotar recentment com és l’exemple de l’estrena a les sales de cinema de la pel·lícula “Chernobyl diaries” (USA, 2012), dirigida per Bradley Parker, on un grup de turistes pateix un atac precisament visitant Prípiat (d’on es van gravar els exteriors de la pel·lícula), amb l’afegit de tensió dramàtica que suposa el condicionant de la radioactivitat de l’entorn i dels objectes. En aquest cas de nou podem dir que la realitat supera la ficció.

Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Tesi Doctoral de Roger Paez i Blanch. Director: Iñaki Ábalos (ETSAM-UPM / Harvard GSD). Co-director: Jaime Coll (ETSAB-UPC). Departament de Projectes Arquitectònics. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya.

Tesi Doctoral dipositada a TDX: http://www.tdx.cat/handle/10803/327026

We live in a complex world. For some time, the great certainties and the narratives they support have been shown to be inadequate as an entryway into the richness of the contemporary world. lt is not just a question of understanding the world around us, but also of developing the conceptual frameworks and the tools to help us transform it. Spatial design practices, with architecture at the head, play a fundamental role in this question, because they are active agents in both interpreting and shaping the reality we live in. Based on that interest, this dissertation explores the critical uses of maps in architectural design, and it posits the concept of operative cartography as the backbone to structure the work. In its most immediate definition, operative cartography is the production and use of maps to broaden our conception of reality and to promote its transformation. The concept is founded on understanding maps as design tools: they don't just inform; they primarily propose. Maps construct reality in a particular way. As such, cartography is a propositional discipline, not a merely descriptive one. The potentially operative nature of maps in architectural design is clear. The specific constructions of reality inherent in maps not only open up new conceptions of the reality being mapped; they also present new possibilities for a real transformation of the milieu. In this sense, mapping and maps are put forward as tools with an enormous power to affect the design processes that are used to transform our environment. This dissertation studies the difieren!t kinds of operative relationships between maps and architectural design, and it outlines avenues for an in-depth exploration of this relationship. The first part is the most speculative: it introduces and develops the concept of operative cartography as an agent with the ability to expand on the objectives , methods and tooIs of contemporary architectural design. The second, more expository part shows that the map is a rich and complex document, which has been claimed culturally from contrasting positions . Part three, evocative in tone, makes it clear that maps are an endless source of interpretative richness that reach far beyond the dominant, scientific and positivist, vision of cartography. Finally, part four is the most demonstrative. First, it proposes a taxonomy of the areas and modes of cartographic operativity in architectural design during the period 1982-2012; then the validity and utility of that taxonomy is tested through the study of 24 recent designs. The case studies begin with a projective survey of the conditions of the milieu subject to intervention. From difierent architectural sensitivities, they all work pragmatically and critically, acknowledging the need for an effective transformation of the milieu based on an understanding of pre-existing conditions, without being subject, however, to the tyranny of what already is . Based on the concept and practices of operative cartography, we can build bridges to create a dialog between what exists and what doesn't exist yet: in other words, design. This encourages an active and innovative architecture based on the effective and symbolic expansion of the milieu. The main aim of this dissertation is to offer a methodological contribution to architectural design, both in conceptual and instrumental terms. The dissertation takes a pragmatist angle, which aims not only to discuss the present but, above all, to generate a toolbox to help expand on the objectives, methodologies and formats of architectural design in the immediate future.

Vivim en un món complex. Ja fa temps que les grans certeses i les narracions que aquestes suporten s'han demostrat inadequades per accedir a la riquesa del món contemporani. No es tracta només de saber entendre el nostre entorn sinó, en igual mesura, de desenvolupar els marcs conceptuals i les eines que ens permetin transformar-lo. Les disciplines del projecte espacial, amb l'arquitectura al capdavant, juguen un paper fonamental en aquesta qüestió, ja que són agents actius tant en la interpretació com en la configuració de la realitat en la qual vivim. Partint d'aquest interès, la tesi doctoral explora els usos crítics de la cartografia en l'àmbit del projecte arquitectònic, i proposa el concepte de cartografia operativa com a espina dorsal per ordenar el treball. En la seva definició més inmediata possible, la cartografia operativa és la producció i utilització de mapes per ampliar la nostra concepció de la realitat i promoure'n la transformació. Aquest concepte parteix d'entendre la cartografia com una eina projectiva: els mapes no només informen sinó que sobretot proposen. La cartografia construeix la realitat de manera concreta i és, per tant, una disciplina propositiva i no pas simplement descriptiva. El caràcter potencialment operatiu de la cartografia en el marc del projecte arquitectònic és clar. A partir de les construccions concretes de la realitat efectuades pel mapa, s'obren no només noves concepcions de la realitat cartografiada sinó també noves possibilitats per a transformar-la. Així doncs, la pràctica cartogràfica i el mapa com a document són eines amb un enorme poder per afectar els processos de projecte a través dels quals es transforma l'entorn dels homes. La tesi estudia les diferents maneres a través de les quals s'estableixen relacions operatives entre la cartografía i el projecte arquitectònic, i delinea camins per explorar en profunditat aquesta relació. La primera part és la més especulativa: proposa i desenvolupa el concepte de cartografia operativa com un agent amb capacitat d'ampliar els objectius, mètodes i eines del projecte arquitectònic contemporani. La segona part, de caràcter expositiu, mostra que el mapa és un document ric i complex que ha estat incardinat culturalment des de posicions molt diferenciades. La tercera part, de to evocatiu, palesa que els mapes són una font inesgotable de riquesa interpretativa que van molt més enllà del que pretén la visió dominant de la cartografia, d'arrel científica i positivista. La quarta i última part és la més demostrativa. En primer lloc proposa una taxonomia dels modes d'operativitat cartogràfica en el projecte arquitectònic en el període 1982-2012, i després comprova la seva validesa i utilitat a través de l'estudi de vint-i-quatre projectes recents. Els projectes estudiats parteixen d'un reconeixement projectiu de les condicions de l'entorn on es treballa. Des de sensibilitats arquitectòniques molt diverses, tots ells treballen simultàniament des del pragmatisme i la crítica, assumint la necessitat d'intervenir efectivament en la transformació de l'entorn a partir d'una comprensió d'allò existent, sense per això estar sotmès a la tirania del que (ja) és. A través del concepte i les pràctiques de cartografia operativa es poden construir ponts de diàleg entre allò existent i allò que encara no existeix, és a dir, el projecte. D'aquesta manera es fomenta una arquitectura inquieta i innovadora basada en l'ampliació tan efectiva com simbòlica de l'entorn. L'objectiu principal d'aquesta tesi és aportar una contribució metodològica, tant conceptual com instrumental, als projectes arquitectònics. La tesi adopta una angulació pragmatista, que busca no només explicar el present sinó sobretot generar una caixa d'eines que permeti ampliar els objectius, les metodologies i els formats del projecte arquitectònic en el futur immediat. [-]

La alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, felicita la UPC en el seu 50è aniversari.

El març de 2021, la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) fa, oficialment, 50 anys politècnics. Per commemorar aquesta efemèride, diferents personalitats de dins i fora de la Universitat han fet arribar a la UPC els seus missatges de felicitació en què expressen els seus desitjos de futur per a la Universitat.

Les celebracions del 50è aniversari de la UPC tenen lloc durant tot aquest curs acadèmic i finalitzaran el mes de desembre. La celebració del cinquantenari inclou un seguit d’actes institucionals, acadèmics i lúdics adreçats a la comunitat universitària, els quals giraran al voltant dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, com a mostra del compromís de la institució amb la societat.

Obertura:
- Climent Molins, Vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UPC
- Lluís Jofre, membre del Managerial Team de l'EIT‐UM

Estat actual EIT‐UM:
- Daniel Serra, Director de l'IH South ‐ EIT‐UM

Call for BP‐2023‐25 i jornades de Matchmaking:
- Sr. Martí Massot, Innovation Manager de l'EIT‐UM

Bones pràctiques i iniciatives UPC sobre projectes,
- Miquel Estrada, coordinador iniciatives EIT‐UM
- Jaume Julibert, project manager de la UPC per a l'EIT‐UM

Possibles col∙laboracions amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i terceres empreses
- Miquel Estrada

-Torn obert

Vídeo memòria dels 10 anys de la Biblioteca del Campus del Baix Llobregat (BCBL): 2006-2016. La biblioteca va ser inaugurada l'octubre del 2006.

Vídeo memòria dels 10 anys de la Biblioteca del Campus del Baix Llobregat (BCBL): 2006-2016. La biblioteca va ser inaugurada l'octubre del 2006.

10 years of Baix Llobregat Campus Library: 2006-2016. The library was opened in October 2006.

Vídeo memòria dels 10 anys de la Biblioteca del Campus del Baix Llobregat (BCBL): 2006-2016. La biblioteca va ser inaugurada l'octubre del 2006.

Benvinguda i presentació a càrrec de Jordi Guàrdia, degà de l'FME.

El problema de la velocidad de propagación infinita en las ecuaciones de difusión.
J.M. Mazón (Universidad de Valencia).
Presenta: Albert Mas (Dept. Matemàtiques UPC).

Lliurament premis als guanyadors del Concurs Ladyzhenskaya activitat conjunta de l’assignatura Història de la Matemàtica i la Biblioteca FME.

Characterise and control turbulence in shear flows via nonlinear optimization.
Stefania Cherubini (Polytechnical University of Bari).
Presenta: Joan Sánchez (Dept. Física UPC).

Hopf, Caccioppoli and Schauder, reloaded.
Giuseppe Mingione (University of Parma)
Presenta: Xaiver Cabré (Dept. Matemàtiques UPC).

Animació en vídeo

Video presentat a les Jornades ICRA'97

El Claustre Universitari de la UPC s'ha reunit el 7 de març en sessió ordinària.

El Claustre Universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s'ha reunit el 7 de març, de 10 a 15 hores, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord (Pl. Eusebi Güell, 6, Barcelona).

El Claustre Universitari de la UPC , el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, s'ha reunit el 7 de març en sessió ordinària. La reunió s'ha dut a terme amb l’ordre del dia següent:
Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior del Claustre Universitari (20/12/2016).
Informe del rector sobre política universitària i programa d’actuació
Torn obert d’intervencions.

X Jornades Comiqueres Barcelona 2014

Oh là là! La francophonie et la bande dessinée

Taula rodona amb la presència dels autors David Prudhomme, Matthieu Blanchin i Michel Rabagliati.

Presenta Jordi Ojeda.

Dijous 15 de maig de 2014, en el FNAC Triangle

Vídeo de 60 minuts, en català i fragments en castellà. Hi ha disponible el vídeo només en francès.

Tres autors de diferent procedència (Canadà i França) que analitzen la seva obra i la seva vocació universal des d’un origen francòfon.

A la taula, d’esquerra a dreta: Jordi Ojeda, Matthieu Blanchin, Michel Rabagliati et David Prudhomme.

La taula rodona està organitzada per SD en el marc de les X Jornades Comiqueres Barcelona 2014. El vídeo es una gentilesa de FNAC.

Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Més informació a: http://jornadacomiquera.blogspot.com.es/

Vídeo de la compareixença del Dr. Jordi Ojeda a la Comissió d’Igualtat del Parlament de Catalunya, celebrada el dijous 26 de març de 2015.

El vídeo està format per 10 min d’intervenció, a continuació les preguntes de tots els grups parlamentaris i la resposta a totes les preguntes a la vegada de 5 minuts del professor Ojeda, seguint el reglament del parlament.

A petició dels grups parlamentaris, es fa una intervenció a la comissió d’estudi del Parlament de Catalunya per a donar rellevància de la importància de la gestió flexible dels horaris com a impulsor d’igualtat a la societat. El Dr. Jordi Ojeda actualment és professor de la Facultat de Relacions Laborals de la Universitat de Barcelona.

Vídeo de 26 minuts en català. Dijous 26 de març de 2015, 13h, en seu del Parlament de Catalunya.

Més informació en: http://conocimientocolaboraciontiempo.blogspot.com.es/

El Claustre Universitari de la UPC s'ha reunit el 2 de maig en sessió ordinària.

El Claustre Universitari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s'ha reunit el 2 de maig, de 9.30 a 14.30 hores, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex del Campus Nord (Pl. Eusebi Güell, 6, Barcelona).

El Claustre Universitari de la UPC Obre en finestra nova, el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, s'ha reunit el 7 de març en sessió ordinària. La reunió s'ha dut a terme amb l’ordre del dia següent:
1. Constitució i obertura del Claustre Universitari.
2. Ratificació de la normativa per a l’elecció dels membres del Consell de Govern.
3. Ratificació de la normativa per a l’elecció dels membres de la Mesa del Claustre Universitari.
4. Informe de la Síndica de Greuges.
5. Torn obert d’intervencions.
6. Elecció dels membres del Consell de Govern i de la Mesa del Claustre Universitari.