Presentació de pòsters de projectes d'investigació realitzats a l'INTEXTER, dins 4a edició de la Jornada Industria Téxtil y Sostenibilidad, celebrada el 5 de novembre de 2021.
- Uso de residuos textiles en materiales de construcción. M. Ardanuy, J. Claramunt, H. Ventura.
- Equipamiento para el reciclado mecánico de residuos textiles en la sección de Ingenieria textil de la UPC. M. Ardanuy
- Aprovechamiento de los desperdicios de peinadora de un algodón orgánico coloreado para la obtención de un hilado de bajo impacto ambiental. L. Pallejà y E. Carrera
- Compatibilidad del tratamiento electroquímico de efluentes textiles con la producción de hidrógeno. D. Cuesta Mota, V. López Grimau, L. Canals Casals
- Trazabilidad y economía circular en la cadena de valor textil mediante tecnología de cadena de bloques (blockchain)n. J. A.Tornero, C.Fité, F. Cano, M.C. Domenech, E. Carrera, H.Ventura, M. Riba, D. Cayuela
- Desarrollo de nuevos materiales sostenibilistas para la obtención de hilados. D. Cayuela, G. Mijas, B. Salas, M. Argemí, M. Riba-Moliner, M. Lis, F. Cano

Dins la voluntat de millora de la qualitat docent i investigadora i seguint amb la política de fomentar la implicació i participació de totes les persones de la nostra comunitat, el proper 14 de juny, a la Sala d'Actes de l'EPSEB, hi tindrà lloc la II Jornada de Debat sobre "Docència de qualitat i EEES", que pretén poder posar sobre la taula els resultats de les primeres experiències obtingudes en la impartició del Grau d'Enginyeria en Edificació a la nostra escola i elaborar conclusions de millora. A la Jornada comptarem amb la presència del Dr. Xavier Colom Fajula, Vicerector de Docència i Estudiantat de la UPC que inaugurarà la Jornada i amb el Sr. Eduardo García, Coordinador de Innovación en la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA).

Durant el transcurs de la Jornada comptarem amb la presentació de ponències per part del professorat de l'EPSEB i de representants dels estudiants.

Doctor enginyer de Telecomunicació, aquest jove investigador assegura que el millor de dedicar-se a la recerca “és la satisfacció de trepitjar un territori que ningú ha trepitjat abans, explorar i descobrir”. Un bon investigador “ha de tenir molta curiositat, apassionar-se amb el que fa, tenir paciència, capacitat de sacrifici i saber encaixar les topades i els errors”.

Ha realitzat la tesi doctoral a la Smart Room de la UPC, una sala "intel·ligent" equipada amb múltiples càmeres i micròfons per investigar la percepció visual i acústica dels sistemes informàtics. L'objectiu és que els ordinadors sàpiguen què passa al seu voltant, perquè deixin de ser unes eines de les quals només podem obtenir ajuda com a reacció a ordres molt específiques de l'operador. Si els ordinadors coneixen el seu entorn, podran adaptar-se i interactuaran més amb nosaltres, com ho fan les persones.

Tot i que inicialment, s’havia plantejat crear una spin-off amb els companys de doctorat, actualment treballa en una important empresa d’animació a l’estranger.

Per a Miquel Estrada la dedicació en recerca a Espanya "és es bona part vocacional i és imprescindible la constància, la responsabilitat i el domini d'idiomes".

És Enginyer de Camins, Canals i per la UPC i doctor en Enginyeria Civil. La seva tesi doctoral sobre la distribució de mercaderies en empreses de missatgeria va guanyar el V Premi Abertis. Actualment, les seves línies de recerca són la logística i l'anàlisi d'operacions en sistemes de transport públic al Centre d'Innovació del TransportObre en finestra nova.

En el transport de mercaderies, bàsicament la principal mercaderia que es transporta és aire. Per què? Perquè els camions, els vehicles, van gairebé buits. És molt difícil arribar a un factor d'ocupació d'un camió bastant alt. El disseny d'una xarxa de distribució de missatgeria o de qualsevol tipus de mercaderia és un problema d'optimització combinatòria, un problema d'elevada complexitat. Vaig desenvolupar un mètode, un algoritme metaheurístic per optimitzar les rutes d¡'aquests vehicles, amb un origen i una destinació determinats, justament per incrementar el factor d'ocupació dels vehicles.

Amb el títol "Construït amb paraules", el curs dirigit per Fabian Gabriel Pérez i organitzat conjuntament per l'Institut d'Humanitats i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSAB), ofereixen un Seminari de set conferències, que intenta indagar les teories més significatives de l'arquitectura del segle XX. S'examinen alguns dels textos més influents del període, des de la perspectiva d'uns autors que, al mateix temps, van desenvolupar les obres i els projectes més destacats i rellevants.

Alguns dels professionals més lúcids i reconeguts del nostre context més pròxim ens introduiran en un recorregut pels "manifestos" que van sustentar projectes personals o col·lectius, rere els quals es van estructurar algunes de les imatges, les formes i els continguts indispensables per comprendre l'arquitectura contemporània.

Durant la sessió inaugural té lloc la presentació de la col•lecció "Clàssics del Segle XX" de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i Edicions UPC" a càrrec de Ferran Segarra, director de l'ETSAB, i Benet Llebaria.

Conferència duta a terme per Michel André (Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques) i Jaume Julibert (Centre de Transferència de Tecnologia de la UPC), dins el marc del "Cicle de conferències transversals 4x2" (2010) de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.

És ben sabut que una de les tasques rellevants d’un professor és la de donar classes, però el que moltes vegades desconeixem és el que hi ha al darrera, i com s’hi arriba. Amb aquesta conferència volem explicar com podem passar d’ésser un estudiant de carrera universitària a un reconegut científic a nivell mundial, i com els coneixements d’aquests professors que tenim, ajuden a canviar i millorar el nostre entorn, la nostra vida quotidiana, i en definitiva, la nostra qualitat de vida. En la xerrada, comptarem amb un prestigiós científic que amb la seva recerca, està intentant millorar la qualitat de vida dels cetacis, i com la seva recerca és considerada a nivell mundial. La constància i la perseverança en la recerca porten al prestigi internacional en el món de la investigació.

La Facultat de Matemàtiques i Estadística acull la taula rodona i debat: Dones i Matemàtiques, promoguda des de la Comissió Mujeres y Matemáticas de la Real Sociedad Matemática Española (RSME). L'activitat tindrà lloc a la sala de Juntes de l'FME el dimecres 11 de març a les 12.15 h., en la setmana de celebracions del Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Hi intervindran: Guadalupe Gómez, Sonia Fernández, Gemma Huguet i Marta Casanellas (totes professores de Matemàtiques de la UPC) i Marina Garrote, titulada en Matemàtiques a l’FME.

L'objectiu d'aquesta taula rodona és abordar la situació de les dones en el camp de les matemàtiques. Tot i que actualment l'activitat matemàtica de les dones és més gran que mai, encara són poques les dones que es dediquen a les matemàtiques. Volem entendre/debatre quins aspectes culturals i socials afecten la inclinació de les noies per estudiar matemàtiques, i com es pot actuar per a promoure-la. Tot l'estudiantat i el professorat hi és convidat.

La mostra 'OPEN ETSAB 2023. Exposició al Disseny Hub Barcelona' reflecteix els reptes contemporanis de l'arquitectura, una disciplina mil·lenària que actualment es tradueix en una multiplicitat de perfils professionals. Una gran escultura geomètrica de fusta, dissenyada i construïda per estudiants de l'Escola, dóna la benvinguda a l'exposició com a metàfora dels valors de l'arquitecte i l'arquitectura.
Daniel García-Escudero (PA ETSAB | UPC), és l'impulsor de l'exposició, comissari i autor dels textos.

Disseny | Diseño | Design: Equip LAC | Equipo LAC | Lac Team: Carles Sala Roig; Relja Ferusic; Antonio Ortí; Salvador Gilabert; Lluís Giménez; Sara Camargo.

Fabricació | Fabricación | Fabrication: Equip LabMaq | Equipo LabMaq | LabMaq Team: Xavier Ferrer; Laia Chamorro

Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).

El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.

Ajudar els periodistes a accedir de forma organitzada als informes publicats a WikiLeaks és un exemple de la necessitat de trobar respostes urgents a consultes complexes sobre grans volums de dades, cosa que sovint requereix temps i diners. Al món s’envien tres milions de correus electrònics per segon, YouTube publica 20 hores de vídeos per minut, Google processa cada dia 24 petabytes d’informació i WikiLeaks gestiona més d’un milió de documents confidencials.

WikiLeaks, la web creada per periodistes i anònims seguint el model de l’enciclopèdia participativa Wiquipèdia, funciona com una espècie de contenidor de filtracions i permet a qualsevol ciutadà la possibilitat d’allotjar textos, gravacions o vídeos confidencials de forma anònima. En les darreres setmanes, WikiLeaks s’ha convertit en font d’informació per a ciutadans i mitjans de comunicació.

El grup de recerca Data Management Group (DAMA-UPC) de la Politècnica ha ideat un sistema d’exploració d’informació que permet explorar i fer consultes complexes a grans xarxes de dades, tal i com ens explica Josep Lluís Larriba, investigador i director del grup.

ORDRE DE L’ACTE
- 19:00 Benvinguda, presentació dels membres de la taula presidencial i parlament a càrrec del
Director de l’EPSEB, Sr. Francesc Jordana i Riba.
- 19:10 Lliçó inaugural “La pluridisciplinarietat com a sistema de futur professional” a càrrec del
Dr. Robert Brufau Niubó, arquitecte.
- 19:40 Lliurament dels Diplomes d’Ampliació de Competències (DAC) i dels títols de Coordinador
de Seguretat, a càrrec de la presidenta i de la resta de membres de la taula presidencial.
- 19:50 Parlament de la Sra. Elisa Sayrol Clols, Vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC.
- 20.00 Parlament de l’Il∙lm. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Tercer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de
Barcelona.
- 20:10 Cloenda de l’acte a càrrec de la M. H. Sra. Núria de Gispert i Català, Presidenta del
Parlament de Catalunya.
- 20:20 Actuació musical a càrrec d’alumnes de l’Escola de Música Esclat, que finalitzarà amb la
interpretació de l’himne universitari, Gaudeamus igitur.
- 20:45 Refrigeri.
Comiat i sortida.

Un grupo de investigadores e investigadoras de la Universitat Politècnica de Catalunya han construido una planta experimental de humedales en el Laboratorio de la Sección de Ingeniería Sanitaria y Ambiental. Los resultados que se obtengan permitirán mejorar la eficiencia de los sistemas de humedales que se construyan en un futuro.
En las grandes ciudades el tratamiento de aguas se realiza en depuradoras con un funcionamiento complejo, altamente tecnificadas y elevados costes energéticos y económicos. En los pequeños municipios, este tipo de depuradoras a menudo no son aplicables, siendo más adecuados sistemas de tratamiento que no requieren de personal especializado, que tienen un coste energético bajo y que se integran bien en el paisaje rural. Éste es el caso de los humedales construidos.
Se trata de canales o lagunas rellenos de grava y plantados con especies vegetales propias de zonas húmedas, como el carrizo. Son plantas adaptadas a vivir en terrenos inundados. El agua circula a través de la grava y de las raíces de las plantas, de modo que los contaminantes se van degradando progresivamente.
La planta experimental consta de tres líneas de tratamiento que permiten ensayar diferentes posibilidades de operación y evaluar su funcionamiento. Esta planta piloto se ha construido para investigar, pero también como recurso docente y como proyecto demostrativo para impulsar este tipo de tecnologías.
Más información:
http://www-ambiental.upc.es/es/