L'equip d'investigadors format per Luis Carlos Pardo, del Grup de Caracterització de Materials de la UPC , i els investigadors Andrew Johnston, Sebastian Busch i Sylvia Mclain, del Departament de Bioquímica de la Universitat d'Oxford, han desvelat el mecanisme pel qual la cocaïna és capaç de travessar la membrana hematoencefàlica que protegeix el cervell de substàncies tòxiques. Els investigadors han descobert que la molècula és capaç d'adaptar-se tant a entorns hidrofílics com hidrofòbics: això li permet poder ser transportada fàcilment pel torrent sanguini (entorn hidrofílic), però també li permet travessar la membrana hematoencefàlica del cervell (entorn hidrofòbic). Entendre el mecanisme que utilitza la molècula per adaptar-se a ambdós entorns obre la porta al disseny de fàrmacs més eficaços per tractar malalties cerebrals.

La recerca s'ha portat a terme mitjançant una tècnica anomenada difracció de neutrons que ha permès obtenir informació sobre l'estructura microscòpica de l'embolcall d'aigua de la molècula de la cocaïna. Amb el programa informàtic dissenyat per Luis Carlos Pardo, anomenat Angula, s'han pogut analitzar els milions de dades generades a partir de l'experiment de difracció de neutrons.

La conferència s’emmarca en les activitats que es realitzen a la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La recerca recupera l’anticipació tecnològica apareguda en els anys cinquanta a les publicacions gràfiques de ciència ficció. Els anys cinquanta es coneixen com l’edat d’or dels còmics a Espanya. En la greu penúria de la postguerra, la progressiva normalització de la indústria editorial i l’aparició d’una normativa legal reguladora dels còmics van permetre una extraordinària proliferació de les col·leccions d’historietes, tant en l’àmbit humorístic com en el dramàtic, històric o d’aventures. Els anomenats quaderns d’aventures creaven herois populars que prolongaven setmana rere setmana les interminables històries que esdevenien en un futur proper, en què la tecnologia es convertia en l’instrument imprescindible per a fer versemblants les situacions viscudes pels personatges dels còmics. En les diferents col·leccions apareixen mitjans de transport del futur, noves vies de comunicació, robots, armes o vestits espacials amb una barreja d’ironia i d’anticipació tecnològica, que ara podem mostrar amb la perspectiva que dóna el pas dels anys.

Bienvenida y presentación del Congreso a cargo de Carles Llop, Director del Congreso en la sede BIT Habitat (Ajuntament de Barcelona), Marina Cervera y Francesc Peremiquel, CoDirectores del Congreso. Videografia "Llegando a Barcelona" de Jon Tugores. (All images by Jonathan Tugores, Universitat Politècnica de Catalunya).
Intervenciones de los representantes de las instituciones que colaboran con el Congreso: Vicente Colomer, Presidente de ISUF-H; Josep Maria Carrera, Director del Área de Desarrollo de Planificaciones Urbanísticas, Área Metropolitana de Barcelona; Xavier Matilla, Arquitecto de l'Ajuntament de Barcelona; Francesc Torres, Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya
A continuación, tres ponencias presentadas por Félix Solaguren- Beascoa (Director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona), y Marina Cervera (Profesora del Departament d'Urbanisme y Ordenació del Territori): Horacio Capel, Geógrafo y escritor; Antonio Font (Departament d'Urbanisme y Ordenació del Territori); Joaquim Sabaté (Departament d'Urbanisme y Ordenació del Territori-UPC).

Segons el coordinador del projecte, José Antonio Tornero, promotor i investigador de l'INTEXTERObre en finestra nova, "el sistema podrà ser aplicat a qualsevol producte de qualsevol procés productiu de qualsevol empresa, fins i tot al sector de la moda".

L'Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC lidera el projecte de recerca europeu MODSIMTEX (Modelització i Simulació Tèxtil), que generarà una nova tecnologia capaç de fer estalviar tones de matèria primera, temps i energia als fabricants de la indústria tèxtil. En aquest projecte, un consorci de 12 empreses i laboratoris de recerca punters a tot Europa dissenyaran un sistema intel·ligent capaç de reduir, en tres quartes parts, el temps i la matèria primera necessaris per a la posada a punt de la maquinària de les cadenes de producció de productes d’alt valor afegit.

El nou sistema estarà enllestit en poc més de tres anys. MODSIMTEX generarà una nova tecnologia capaç de reduir, en un 75%, el temps i la matèria primera, i permetrà estalviar fins a un 7% l’energia que s’ha d’invertir en la posada a punt de les maquinàries quan es canvia de producte.

L’ idioma usat és el català, el francès, l’anglès i el castellà. Kim Lloveras i Montserrat, Dr. Arquitecte i Professor Titular de la UPC.
Exemple de les Lleis del Posicionament 2007 i de Moviment (abans de les Lleis del Moviment 2012).
Composició fotogràfica a la que s’introdueix el moviment. S’estudia cóm el fet d’introduir un petit “Connector d’Espais” fa que el Mig-Espai que es veu, amb el seu Posicionament Il•lògic (PIL) es converteixi amb un Espai, amb el seu Posicionament Lògic (PL). És a dir, s’inverteix la llum-color més clarenta que al Mig-Espai apareix en primer terme enviant-la vers el fons. Això succeeix quan la imatge és fixa; quan la imatge és en moviment no es produeix pas.

Exemple de les Lleis del Posicionament 2007 i de Moviment (abans de les Lleis del Moviment 2012).
Example of the Laws of Positioning 2007 with movement (before the Laws of Movement 2012).
Exemple des lois de Positionnement 2007 avec mouvement (avant les Lois du Mouvement 2012).
Ejemplo de las Leyes del Posicionamiento 2007 con movimiento (antes de las Leyes del Movimiento 2012).

La màquina construïda en Meccano c és una donació a la FME de la vídua d’en Josep M. Peris Llagostera, professor de l’assignatura Mètodes Numèrics 3 de la Llicenciatura de Matemàtiques des dels seu inici fins que el càncer el va apartar de les classes. Aquest escrit és un petit homenatge a un company i amic per a la seva dedicació a la docència i per com entenia aquesta docència. El text que teniu a continuació és el que s’entregava als estudiants de l’assignatura per a la realització de la pràctica corresponent. També en record d’ell he mantingut escanejat el seu dibuix original. En Josep M. Peris va decidir construir la màquina a causa de la incredulitat dels estudiants: – Una cosa és la teoria i l’altra la realitat, això no deu passar pas – deien. La segona màquina, feta amb Lego c , és una versió reduïda, amb motor i amb possibilitat de variar la freqüència i de prendre mesures, gràcies als sensors i al microprocessador que incorpora. A títol anecdòtic, aquest muntatge metàl lic té la distinció d’haver estat funcionant sobre la taula del despatx del rector de la UPC.

La conferència s’emmarca en les activitats que es realitzen a la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La recerca recupera l’anticipació tecnològica apareguda en els anys cinquanta a les publicacions gràfiques de ciència ficció. Els anys cinquanta es coneixen com l’edat d’or dels còmics a Espanya. En la greu penúria de la postguerra, la progressiva normalització de la indústria editorial i l’aparició d’una normativa legal reguladora dels còmics van permetre una extraordinària proliferació de les col·leccions d’historietes, tant en l’àmbit humorístic com en el dramàtic, històric o d’aventures. Els anomenats quaderns d’aventures creaven herois populars que prolongaven setmana rere setmana les interminables històries que esdevenien en un futur proper, en què la tecnologia es convertia en l’instrument imprescindible per a fer versemblants les situacions viscudes pels personatges dels còmics. En les diferents col·leccions apareixen mitjans de transport del futur, noves vies de comunicació, robots, armes o vestits espacials amb una barreja d’ironia i d’anticipació tecnològica, que ara podem mostrar amb la perspectiva que dóna el pas dels anys.

Laura Guisasola, Directora de la Càtedra UNESCO de Salud Visual y Desarrollo de la UPC presentó los proyectos de sensibilización para el desarrollo que involucran la investigación, la formación sobre enfermedades oculares en las zonas más vulnerables.
Finalmente, Jordi Morató, Coordinador de la Cátedra UNESCO de Sostenibilitat, i Raúl Halac, de la Universidad Nacional de Córdoba, Argentina, presentaron los proyectos que actualmente están definiendo a la Cátedra, como la Red RECNET de Cooperación Internacional y el Programa RESURBE.
Después, se dio paso a la tercera parte del Taller, donde los moderadores Enric Carrera y Rosario Pastor, de la Cátedra, iniciaron el debate “Proyectos de Acción Socioambiental des del sector privado”, encabezando las ponencias de Antonio García Infanzón, Subdirector del Área de Acción Social de la Fundación MAPFRE, que habló de los proyectos de cooperación internacional que tiene Fundación MAPFRE en todo el mundo y, concretamente en México, enriqueciendo y mejorando las redes de colaboración e investigación.

3a parte del Taller "Cooperación internacional a nivel local: repensar la transformación urbana". Ponencias realizadas por parte de los participantes de universidades sobre proyectos de transformación local y parte del debate "Proyectos de acción socioambiental desde el sector privado"

La cirurgia refractiva permet corregir els defectes de refracció de l’ull —miopia, hipermetropia i astigmatisme— a través de tècniques làser que modifiquen la curvatura de la còrnia, o bé mitjançant la implantació de lents intraoculars.

En l’àmbit de la cirurgia refractiva làser, el Làsik és la tècnica més estesa i coneguda: consisteix a tallar i remodelar, mitjançant un làser excímer, el gruix de la còrnia, per corregir així el defecte de refracció. Per poder-ho fer, el primer pas de la intervenció requereix retirar la capa més superficial de la còrnia. Aquest procés es pot realitzar a través del microqueratom, un aparell amb una fulla mecanitzada que realitza la microincisió a la còrnia, o bé mitjançant un làser de darrera tecnologia —l’anomenat làser de femtosegons— , que realitza talls nets i precisos a qualsevol profunditat de la còrnia mitjançant una llum infraroja de polsos molt curts.

L’ús d’ambdós làsers permet una cirurgia menys invasiva i de major precisió i seguretat, tal i com ens explica Genís Cardona, investigador del Departament d’Òptica i Optometria de la UPC, que també analitza el paper dels graduats i graduades en òptica i optometria en aquestes intervencions quirúrgiques.

MatEscape, un Escape Room a l'aula d'àlgebra lineal, Vanesa Daza (Universitat Pompeu Fabra)
5a Jornada Docent ''Matemàtiques no presencials: el FUTUR ja és aqui?''
#matupcJD2020
Organitzada pel Departament de Matemàtiques, UPC

Matescape va néixer de la inquietud d’utilitzar la ludificació, en general, i els jocs d’escapament en particular, per a augmentar el grau de motivació i d’implicació dels estudiants en l’assignatura d'àlgebra lineal. Aquesta activitat té com a objectius: millorar l’interès dels alumnes per l’àlgebra lineal a través del joc; millorar la implicació de l’alumnat en l’assignatura augmentant-los la motivació en fer-los més amens els continguts; millorar el rendiment en establir una forma de competició directa no relacionada amb les notes i, per tant, menys estressant per als alumnes en estar relacionada amb un joc; afavorir noves formes d’avaluació contínua que evitarien enfocaments més clàssics (llistes de problemes) i afavorir l’autoavaluació dels coneixements de l’alumne.

Aquest taller pretén apropar l'experiència, des de l'etapa de disseny del joc, fins a la de la "posada en escena", incloent la creació de les proves.

A la Gemma li agrada molt una frase de Jules Verne que diu: la ciència es compon d'errors, que al seu torn, són passes cap a la veritat. "És ben cert, un mal resultat no t'ha de desanimar i fer perdre les esperances de continuar avançant en la teva recerca". A més, assegura, "la recerca t'enganxa, ja que quan obtens resultats positius tens ganes de continuar avançant..."

La seva línia de recerca se centra en l’estudi de microorganismes patògens que generen avortaments espontanis. Aquests patògens es troben sovint en recintes aquàtics com les piscines, acumulacions d’aigua de pluja, etc. Ha rebut un ajut d’iniciació a la recerca per part de la UPC i actualment el seu projecte es troba en la fase de recerca i identificació de les fonts de contagi d’aquests microorganismes. Waddlia chondrophila és un bacteri, considerat un patogen causant d’avortaments en bovins i durant els últims anys se l’ha relacionat com la causa directa en avortaments idiopàtics, en dones embarassades en el primer trimestre. D’aquest patogen, se'n desconeix l’ecologia, la ruta d’infecció i la prevalença en l’ambient i, per tant, se'n desconeix la via de transmissió.

Aigües subterrànies: importància, interès, explotació i gestió. Situació a Europa,Espanya i Catalunya.
Conferència realitzada el dia 28 d'octubre de 2008 dins del cicle "L'impacte de l’enginyeria civil sobre el territori".
Emilio Custodio, Catedràtic d'universitat, enginyer industrial (ETSE Industrials, 1964), Dr. enginyer industrial (1971). Professor d'Hidrologia Subterrània, Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica (UPC). Exdirector de l''Instituto Geológico y Minero de España'. President sortint de l'Associació Internacional d'Hidrogeòlegs.
Les aigües subterrànies són la part lenta del cicle de l’aigua als continents, amb un gran emmagatzemament. A la natura tenen un paper essencial en processos hidrològics i ambientals. Llur explotació massiva té poques dècades d’història en moltes regions i s’ha fet per nombrosos petits extractors. Així doncs, a més de les importants raons positives pel seu desenvolupament s’han de considerar i reconduir certs efectes negatius en la quantitat i la qualitat. Això comporta una gestió apropiada, tant per institucions públiques com pels propis usuaris. Aquí hi ha un important repte de futur, per a fer sostenible l’utilització, dins l’ús coordinat del