Total de resultats de la cerca: 2706
Resultats de la cerca
CCT-2016-04-27-Conferencia “Las paradojas temporales en el cine de ciencia”
Accés obert
27 d’abr. 2016
Vídeo de la conferencia “Las paradojas temporales en el cine de ciencia”, de Jordi Ojeda. Conferencia inaugural del 22º Festival de Cine Fantástico de Bilbao - FANT 2016.
Una paradoja es un hecho contrario a la lógica. Si el hecho que nos ocupa es ni más ni menos que un viaje en el tiempo, el guionista de la historia deberá tener en cuenta algunas reglas básicas para respetar o no las diferentes paradojas temporales con las que nos podemos encontrar. En la charla se enuncian las diferentes paradojas temporales a tener en cuenta en una película de ciencia ficción y se proponen una lista de películas relacionadas con cada una de ellas.
60 minutos en castellano. Miércoles 27 de abril de 2016, 19:30h. Sala de actos de la Biblioteca de Bidebarrieta, Calle Bidebarrieta Kalea, 4, 48005 Bilbao, Bizkaia
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
Una paradoja es un hecho contrario a la lógica. Si el hecho que nos ocupa es ni más ni menos que un viaje en el tiempo, el guionista de la historia deberá tener en cuenta algunas reglas básicas para respetar o no las diferentes paradojas temporales con las que nos podemos encontrar. En la charla se enuncian las diferentes paradojas temporales a tener en cuenta en una película de ciencia ficción y se proponen una lista de películas relacionadas con cada una de ellas.
60 minutos en castellano. Miércoles 27 de abril de 2016, 19:30h. Sala de actos de la Biblioteca de Bidebarrieta, Calle Bidebarrieta Kalea, 4, 48005 Bilbao, Bizkaia
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
Hidrogen net: catàlisi de l'etanol
Accés obert
6 de març 2012
L'hidrogen pot ajudar a gestionar millor l'energia: és una de les substàncies amb més poder energètic que coneixem i el seu ús en piles de combustible ofereix una alta eficiència energètica i dóna aigua com a 'residu'. Tot plegat, obre el camí d’una tecnologia neta i amb molt de futur, que veu les seves primeres aplicacions en l’electrònica de consum.
L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.
L’hidrogen no es pot considerar una font d’energia, perquè no es troba a la natura en estat lliure: per obtenir-la cal una extracció química. Es pot aconseguir de fonts i maneres diferents, i el seu gran avantatge és que es pot emmagatzemar fàcilment. A més, és un complement ideal per a les energies renovables. Jordi Llorca, director de l’Institut de Tècniques Energètiques, identifica en aquest vídeo els avantatges i els punts crítics de l'hidrogen, i explica com han desenvolupat un catalitzador per produir-lo a partir de l'etanol.
Sostenibilitat: experiències del projecte Moràvia
Accés obert
23 d’abr. 2013
El Projecte Moravia va ser plantejat per donar solució al problema ambiental causat pels efluents contaminats (lixiviats) emesos per les deixalles sòlids urbans que es trobaven en un antic abocador de Medellín, Colòmbia mitjançant la implementació i ús de tecnologies sostenibles per a la gestió de l'aigua: buffer Strips i Aiguamolls Construïts.
En aquest projecte es va aconseguir involucrar la població en el procés de transformació, permetent sensibilitzar la població sobre l'estreta relació entre la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels pobles. El projecte de restauració socioambiental del Morro de Moràvia ha rebut diferents premis internacionals, i és un exemple sense dubte pel procés de transformació participatiu.
El projecte va ser documentat en vídeo, mateix que es va dur a terme entre els mesos d'abril i maig de 2012 (fase final del projecte), realitzant entrevistes a representants de la comunitat del barri de Moravia, d'entitats socioculturals, universitats, organitzacions de cooperació internacional i administracions públiques.
En aquest projecte es va aconseguir involucrar la població en el procés de transformació, permetent sensibilitzar la població sobre l'estreta relació entre la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels pobles. El projecte de restauració socioambiental del Morro de Moràvia ha rebut diferents premis internacionals, i és un exemple sense dubte pel procés de transformació participatiu.
El projecte va ser documentat en vídeo, mateix que es va dur a terme entre els mesos d'abril i maig de 2012 (fase final del projecte), realitzant entrevistes a representants de la comunitat del barri de Moravia, d'entitats socioculturals, universitats, organitzacions de cooperació internacional i administracions públiques.
Seguretat marítima: qüestió de cartes?
Accés obert
18 de gen. 2012
A la tragèdia humana del naufragi del creuer Costa Concòrdia a la costa de l’illa de Giglio, cal sumar el risc d’un possible desastre ambiental, amb l’abocament al mar de 2.380 tones del seu carburant.
La investigació judicial i els testimonis dels passatgers han evidenciat que l’accident del creuer s’ha produït per una maniobra temerària. Més enllà d’aquest error humà, l’accident ha generat un debat sobre la seguretat marítima.
Els sistemes de posicionament de radar, els de navegació amb GPS, les sondes i les cartes nàutiques ̶ en paper i electròniques ̶ garanteixen la seguretat de la navegació marítima. En el cas de les cartes nàutiques, és obligatori, per normativa legal internacional, que estiguin actualitzades. Santiago Ordás, investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN), ens explica en aquest vídeo qui, com i quines situacions exigeixen l’actualització periòdica de les cartes. L’actual degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona també identifica les possibles actuacions immediates al creuer.
La investigació judicial i els testimonis dels passatgers han evidenciat que l’accident del creuer s’ha produït per una maniobra temerària. Més enllà d’aquest error humà, l’accident ha generat un debat sobre la seguretat marítima.
Els sistemes de posicionament de radar, els de navegació amb GPS, les sondes i les cartes nàutiques ̶ en paper i electròniques ̶ garanteixen la seguretat de la navegació marítima. En el cas de les cartes nàutiques, és obligatori, per normativa legal internacional, que estiguin actualitzades. Santiago Ordás, investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN), ens explica en aquest vídeo qui, com i quines situacions exigeixen l’actualització periòdica de les cartes. L’actual degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona també identifica les possibles actuacions immediates al creuer.
Energia eòlica a alta mar: és possible?
Accés obert
23 d’oct. 2015
A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.
La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.
La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.
Recerca en incendis forestals: cremes experimentals a Austràlia i Nova Zelanda
Accés obert
10 de jul. 2008
Durant els mesos de febrer i març d’aquest any, investigadors australians, nouzelandesos i
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.
Residus electrònics. On van a parar?
Accés obert
9 de des. 2014
El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.
Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.
Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.
CCT-2015-11-19-Conferencia: “Los valores y tradiciones de la gente del mar en Corto Maltés”
Accés obert
19 de nov. 2015
Conferencia: " Los valores y tradiciones de la gente del mar en Corto Maltés ", impartida por el Dr. Jordi Ojeda. Presenta Paco Linares.
En el vídeo, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda y Paco Linares. Duración: 60 minutos (idioma: castellano).
La conferencia es una actividad paralela de la exposición “Hugo Pratt y Corto Maltés, itinerarios cruzados”, organizada por la Universitat d’Alacant y comisariada por Paco Linares. Con motivo de la publicación del cómic “Corto Maltés, Bajo el sol de medianoche” de Juan Díaz-Canales y Rubén Pellejero, la Universitat d’Alacant organiza una exposición y diferentes conferencias de expertos alrededor de la obra de Hugo Pratt y su personaje más conocido convertido en un icono de la cultura popular: Corto Maltés.
En la conferencia se analiza el personaje Corto Maltés a través de su perfil de marinero, lo que le hace comportarse según los valores de la gente del mar.
Jueves 19 de noviembre de 2015 20:00h
Seu Ciutat d'Alacant. Universitat d'Alacant
C/ Ramón y Cajal, 4, 03001 Alacant
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es
En el vídeo, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda y Paco Linares. Duración: 60 minutos (idioma: castellano).
La conferencia es una actividad paralela de la exposición “Hugo Pratt y Corto Maltés, itinerarios cruzados”, organizada por la Universitat d’Alacant y comisariada por Paco Linares. Con motivo de la publicación del cómic “Corto Maltés, Bajo el sol de medianoche” de Juan Díaz-Canales y Rubén Pellejero, la Universitat d’Alacant organiza una exposición y diferentes conferencias de expertos alrededor de la obra de Hugo Pratt y su personaje más conocido convertido en un icono de la cultura popular: Corto Maltés.
En la conferencia se analiza el personaje Corto Maltés a través de su perfil de marinero, lo que le hace comportarse según los valores de la gente del mar.
Jueves 19 de noviembre de 2015 20:00h
Seu Ciutat d'Alacant. Universitat d'Alacant
C/ Ramón y Cajal, 4, 03001 Alacant
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es
Una bossa d'arròs?
Accés obert
12 de maig 2008
El midó que podem trobar a l’arròs, al blat de moro, a la patata o al sucre és la matèria primera utilitzada per fabricar les anomenades bosses biodegradables, una alternativa a les bosses de plàstic d'origen petroquímic.
El midó és un polímer natural que, per l’acció de microorganismes, es transforma en una estructura molecular similar a la dels productes plàstics tradicionals d’origen petroquímic, capaç de generar un material plàstic reutilitzable, reciclable, però també biodegradable i compostable. L’origen agrícola d’aquests tipus de materials protegeix el medi ambient, però pot generar canvis econòmics en la producció de cereals, plantejant nous reptes per al sector agrícola.
Les aplicacions dels bioplàstics se centren en la fabricació de bosses i envasos per a usos en l’alimentació, la medicina o l'electrònica. El Centre Català del Plàstic col·labora amb empreses de diferents sectors en la recerca de nous materials biodegradables i en la millora de les seves propietats, tal i com explica en aquest vídeo M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).
El midó és un polímer natural que, per l’acció de microorganismes, es transforma en una estructura molecular similar a la dels productes plàstics tradicionals d’origen petroquímic, capaç de generar un material plàstic reutilitzable, reciclable, però també biodegradable i compostable. L’origen agrícola d’aquests tipus de materials protegeix el medi ambient, però pot generar canvis econòmics en la producció de cereals, plantejant nous reptes per al sector agrícola.
Les aplicacions dels bioplàstics se centren en la fabricació de bosses i envasos per a usos en l’alimentació, la medicina o l'electrònica. El Centre Català del Plàstic col·labora amb empreses de diferents sectors en la recerca de nous materials biodegradables i en la millora de les seves propietats, tal i com explica en aquest vídeo M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).
CCT-2010-02-05-Encuentro con Paco Roca en Santander
Accés obert
5 de febr. 2010
El 5 de febrero de 2010 se inauguraba en el Palacete del Embarcadero la exposición La luz de Paco Roca, comisariada por el profesor Jordi Ojeda. La exposición tenía dos sedes, la del Palacete con una retrospectiva de toda la obra del autor, en especial de su obra Arrugas, y en el Centro de Arte del Faro del Cabo Mayor, con los bocetos y originales de su obra El faro.
El vídeo recoge la grabación del sonido de la charla entrevista realizada el viernes 5 de febrero del 2010 entre Paco Roca y Jordi Ojeda, y está acompañada por las imágenes utilizadas por el autor para ilustrar su exposición, y también con imágenes de la sala durante el acto, de las dos exposiciones y de la visita de los mismos a dos de los faros de la ciudad de Santander.
Para ver el tríptico de la exposición y más información podéis visitar el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com/2010/01/informacion-expo-la-luz-de-paco-roca.html
y para más noticias de actividades realizadas por los dos:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com/search/label/Paco%20Roca
El vídeo recoge la grabación del sonido de la charla entrevista realizada el viernes 5 de febrero del 2010 entre Paco Roca y Jordi Ojeda, y está acompañada por las imágenes utilizadas por el autor para ilustrar su exposición, y también con imágenes de la sala durante el acto, de las dos exposiciones y de la visita de los mismos a dos de los faros de la ciudad de Santander.
Para ver el tríptico de la exposición y más información podéis visitar el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com/2010/01/informacion-expo-la-luz-de-paco-roca.html
y para más noticias de actividades realizadas por los dos:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com/search/label/Paco%20Roca
CCT-2015-11-20-Mesa redonda: “Hugo Pratt y Corto Maltés, itinerarios cruzados”
Accés obert
20 de nov. 2015
Mesa redonda: “Hugo Pratt y Corto Maltés, itinerarios cruzados”, con Luis Gasca, Paco Camarasa, Antoni Guiral, Ángel de la Calle, Jordi Ojeda y Paco Linares como organizador y moderador.
En el vídeo, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Luis Gasca, Paco Linares, Ángel de la Calle, Paco Camarasa y Antoni Guiral. Duración: 80 minutos (idioma: castellano).
La mesa redonda es una actividad paralela de la exposición “Hugo Pratt y Corto Maltés: Itinerarios cruzados”, organizada por la Universitat d’Alacant y comisariada por Paco Linares. Con motivo de la publicación del cómic “Corto Maltés, Bajo el sol de medianoche” de Juan Díaz-Canales y Rubén Pellejero, la Universitat d’Alacant organiza una exposición y diferentes conferencias de expertos alrededor de la obra de Hugo Pratt y su personaje más conocido convertido en un icono de la cultura popular: Corto Maltés.
En la mesa participan diferentes expertos que analizan la contribución de Hugo Pratt en la cultura popular.
Viernes 20 de noviembre de 2015 20:00h
Seu Ciutat d'Alacant. Universitat d'Alacant
C/ Ramón y Cajal, 4
03001 Alacant
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es
En el vídeo, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Luis Gasca, Paco Linares, Ángel de la Calle, Paco Camarasa y Antoni Guiral. Duración: 80 minutos (idioma: castellano).
La mesa redonda es una actividad paralela de la exposición “Hugo Pratt y Corto Maltés: Itinerarios cruzados”, organizada por la Universitat d’Alacant y comisariada por Paco Linares. Con motivo de la publicación del cómic “Corto Maltés, Bajo el sol de medianoche” de Juan Díaz-Canales y Rubén Pellejero, la Universitat d’Alacant organiza una exposición y diferentes conferencias de expertos alrededor de la obra de Hugo Pratt y su personaje más conocido convertido en un icono de la cultura popular: Corto Maltés.
En la mesa participan diferentes expertos que analizan la contribución de Hugo Pratt en la cultura popular.
Viernes 20 de noviembre de 2015 20:00h
Seu Ciutat d'Alacant. Universitat d'Alacant
C/ Ramón y Cajal, 4
03001 Alacant
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es
CCT-2017-01-28-Encuentro con Kike Maillo, director de las películas Eva y Toro
Accés obert
28 de gen. 2017
Audio y vídeo del encuentro con Kike Maillo, director de las películas Eva y Toro, presenta Jordi Ojeda.
Con motivo del reciente estreno de la película Toro, el director de cine Kike Maillo comparte con los aficionados sus reflexiones alrededor del cine y del proceso creativo, haciendo especial énfasis en sus dos largometrajes dirigidos hasta el momento:
- EVA (2011). Primera película sobre robots en España, comienza en 2041 cuando un reputado ingeniero cibernético regresa a la universidad con un encargo muy específico de la Facultad de Robótica: la creación de un niño robot.
- Toro (2016). Un thriller de acción protagonizado por Mario Casas, Luis Tosar y José Sacristán. La película sucede en 48 horas, después de la salida de Toro de la cárcel tras haber cumplido una condena de cinco años. El exrecluso trata de rehacer su vida pero no le resultará fácil.
1h y 24 minutos en castellano. Sábado, 28 de enero de 2017 a las 17:00h en el 2º Salón del Cine y las Series celebrado en el recinto ferial de La Farga en L’Hospitalet.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
Con motivo del reciente estreno de la película Toro, el director de cine Kike Maillo comparte con los aficionados sus reflexiones alrededor del cine y del proceso creativo, haciendo especial énfasis en sus dos largometrajes dirigidos hasta el momento:
- EVA (2011). Primera película sobre robots en España, comienza en 2041 cuando un reputado ingeniero cibernético regresa a la universidad con un encargo muy específico de la Facultad de Robótica: la creación de un niño robot.
- Toro (2016). Un thriller de acción protagonizado por Mario Casas, Luis Tosar y José Sacristán. La película sucede en 48 horas, después de la salida de Toro de la cárcel tras haber cumplido una condena de cinco años. El exrecluso trata de rehacer su vida pero no le resultará fácil.
1h y 24 minutos en castellano. Sábado, 28 de enero de 2017 a las 17:00h en el 2º Salón del Cine y las Series celebrado en el recinto ferial de La Farga en L’Hospitalet.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
