A alta mar la velocitat del vent és més constant i no existeixen obstacles que dificulten la generació d’energia. Es tracta de l’energia eòlica off-shore, una tecnologia que s’està implantant amb força a països com el Regne Unit, Dinamarca i els Països Baixos aprofitant la poca profunditat del mar del Nord. Allà, els molins se sostenen sobre uns pilars ancorats al fons del mar. Però és una tecnologia difícilment aplicable al Mediterrani, on la profunditat del mar supera ràpidament els 50 metres.

La solució a aquest obstacle és el desenvolupament de molins sobre estructures flotants, similars a les plataformes petrolieres. Climent Molins, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental, ens explica en aquest vídeo les claus d’aquesta tecnologia i l’aposta del seu grup de recerca per dissenyar una innovadora estructura flotant per suportar els aerogenerados, que han anomenat WindCrete: feta de formigó reforçat i d’estructura monolítica, més durable i econòmica, faria viable la instal·lació d’aquests parcs eòlics marins flotants a Catalunya.

En aquest vídeo, el professor Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic, enginyer i doctor en patrimoni, comparteix la seva experiència i recerca sobre la calç i el seu paper fonamental en la construcció històrica.

Amb més de trenta anys de trajectòria en la diagnosi de materials i la restauració, Rossell ens mostra com la calç ha estat un element clau per a la construcció de la major part del nostre patrimoni arquitectònic.

Presenta exemples concrets, com la muralla medieval del poble, edificada amb un “formigó natural” a base de calç i pedres, que posa de manifest la saviesa constructiva dels mestres antics.

El professor destaca el valor de la calç com a aglomerant ancestral i com a material imprescindible per conservar i restaurar edificis històrics, subratllant la necessitat d’entendre-la no com un vestigi del passat, sinó com un material viu que connecta tradició i futur.

Una reflexió que posa en relleu la responsabilitat de preservar els coneixements tradicionals i aplicar-los a una construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Durant els mesos de febrer i març d’aquest any, investigadors australians, nouzelandesos i
catalans han dut a terme una campanya de cremes experimentals de recerca a l’estat del sud
d’Austràlia i a la regió de Canterbury a Nova Zelanda, amb la finalitat de modelitzar el
comportament del foc en matollars i en boscos d’eucaliptus i de provar diversos agents extintors.
Aquesta campanya ha consistit en la crema d’una desena de parcel·les de 250 x 250 m i tres més
de gran magnitud –800 x 800 m. La tecnologia emprada per a la monitorització de l’incendi ha
estat diversa, el foc ha estat filmat amb càmeres de vídeo i de termografia infraroja des de
l’aire i des de terra i s’ha utilitzat una xarxa de sensors de calor i temperatura d’alta resolució.
L’experiència de tres investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya en aquest
projecte serà explicada en detall, a fi de mostrar la potencialitat d’aquesta recerca i compartirne
els primers resultats.

El Conveni de Basilea estableix el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació. Aquest Conveni va ser adoptat el 22 de març de 1989 a Suïssa, i va entrar en vigor el 5 de maig de 1992, data en què va passar a ser un compromís internacional dels països que el van ratificar. Aquest Conveni s'ha convertit en l'acord multilateral sobre residus més important, i ha establert un règim normatiu global per a la minimització de la generació de residus, la gestió ambientalment racional dels residus perillosos i el control dels seus moviments transfronterer.

Malgrat aquesta convenció i els sistemes de gestió de residus de què disposem, Eva Vidal, investigadora del Departament d'Enginyeria Electrònica, ens explica en aquest vídeo que només el 25% dels residus que generem arriba un cicle de reciclatge adequat i que molts d'aquests van a parar a països com Ghana, on l'antic aiguamoll d'Agbogbloshie —situat als afores d'Accra—s'ha convertit en un gran abocador il·legal de deixalles electròniques i un dels punts més contaminants del planeta.

Conferencia: " Los valores y tradiciones de la gente del mar en Corto Maltés ", impartida por el Dr. Jordi Ojeda. Presenta Paco Linares.

En el vídeo, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda y Paco Linares. Duración: 60 minutos (idioma: castellano).

La conferencia es una actividad paralela de la exposición “Hugo Pratt y Corto Maltés, itinerarios cruzados”, organizada por la Universitat d’Alacant y comisariada por Paco Linares. Con motivo de la publicación del cómic “Corto Maltés, Bajo el sol de medianoche” de Juan Díaz-Canales y Rubén Pellejero, la Universitat d’Alacant organiza una exposición y diferentes conferencias de expertos alrededor de la obra de Hugo Pratt y su personaje más conocido convertido en un icono de la cultura popular: Corto Maltés.

En la conferencia se analiza el personaje Corto Maltés a través de su perfil de marinero, lo que le hace comportarse según los valores de la gente del mar.

Jueves 19 de noviembre de 2015 20:00h
Seu Ciutat d'Alacant. Universitat d'Alacant
C/ Ramón y Cajal, 4, 03001 Alacant

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

El midó que podem trobar a l’arròs, al blat de moro, a la patata o al sucre és la matèria primera utilitzada per fabricar les anomenades bosses biodegradables, una alternativa a les bosses de plàstic d'origen petroquímic.

El midó és un polímer natural que, per l’acció de microorganismes, es transforma en una estructura molecular similar a la dels productes plàstics tradicionals d’origen petroquímic, capaç de generar un material plàstic reutilitzable, reciclable, però també biodegradable i compostable. L’origen agrícola d’aquests tipus de materials protegeix el medi ambient, però pot generar canvis econòmics en la producció de cereals, plantejant nous reptes per al sector agrícola.

Les aplicacions dels bioplàstics se centren en la fabricació de bosses i envasos per a usos en l’alimentació, la medicina o l'electrònica. El Centre Català del Plàstic col·labora amb empreses de diferents sectors en la recerca de nous materials biodegradables i en la millora de les seves propietats, tal i com explica en aquest vídeo M. Lluïsa Maspoch, directora del Centre i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

El 5 de febrero de 2010 se inauguraba en el Palacete del Embarcadero la exposición La luz de Paco Roca, comisariada por el profesor Jordi Ojeda. La exposición tenía dos sedes, la del Palacete con una retrospectiva de toda la obra del autor, en especial de su obra Arrugas, y en el Centro de Arte del Faro del Cabo Mayor, con los bocetos y originales de su obra El faro.

El vídeo recoge la grabación del sonido de la charla entrevista realizada el viernes 5 de febrero del 2010 entre Paco Roca y Jordi Ojeda, y está acompañada por las imágenes utilizadas por el autor para ilustrar su exposición, y también con imágenes de la sala durante el acto, de las dos exposiciones y de la visita de los mismos a dos de los faros de la ciudad de Santander.

Para ver el tríptico de la exposición y más información podéis visitar el link:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com/2010/01/informacion-expo-la-luz-de-paco-roca.html

y para más noticias de actividades realizadas por los dos:
http://comiccienciatecnologia.blogspot.com/search/label/Paco%20Roca

Mesa redonda: “Hugo Pratt y Corto Maltés, itinerarios cruzados”, con Luis Gasca, Paco Camarasa, Antoni Guiral, Ángel de la Calle, Jordi Ojeda y Paco Linares como organizador y moderador.

En el vídeo, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Luis Gasca, Paco Linares, Ángel de la Calle, Paco Camarasa y Antoni Guiral. Duración: 80 minutos (idioma: castellano).

La mesa redonda es una actividad paralela de la exposición “Hugo Pratt y Corto Maltés: Itinerarios cruzados”, organizada por la Universitat d’Alacant y comisariada por Paco Linares. Con motivo de la publicación del cómic “Corto Maltés, Bajo el sol de medianoche” de Juan Díaz-Canales y Rubén Pellejero, la Universitat d’Alacant organiza una exposición y diferentes conferencias de expertos alrededor de la obra de Hugo Pratt y su personaje más conocido convertido en un icono de la cultura popular: Corto Maltés.

En la mesa participan diferentes expertos que analizan la contribución de Hugo Pratt en la cultura popular.

Viernes 20 de noviembre de 2015 20:00h
Seu Ciutat d'Alacant. Universitat d'Alacant
C/ Ramón y Cajal, 4
03001 Alacant

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Audio y vídeo del encuentro con Kike Maillo, director de las películas Eva y Toro, presenta Jordi Ojeda.

Con motivo del reciente estreno de la película Toro, el director de cine Kike Maillo comparte con los aficionados sus reflexiones alrededor del cine y del proceso creativo, haciendo especial énfasis en sus dos largometrajes dirigidos hasta el momento:

- EVA (2011). Primera película sobre robots en España, comienza en 2041 cuando un reputado ingeniero cibernético regresa a la universidad con un encargo muy específico de la Facultad de Robótica: la creación de un niño robot.

- Toro (2016). Un thriller de acción protagonizado por Mario Casas, Luis Tosar y José Sacristán. La película sucede en 48 horas, después de la salida de Toro de la cárcel tras haber cumplido una condena de cinco años. El exrecluso trata de rehacer su vida pero no le resultará fácil.

1h y 24 minutos en castellano. Sábado, 28 de enero de 2017 a las 17:00h en el 2º Salón del Cine y las Series celebrado en el recinto ferial de La Farga en L’Hospitalet.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/

Utilitzar mètodes biotecnològics i respectuosos amb el medi ambient per aconseguir que el paper contingui les propietats del plàstic o d’altres productes derivats del petroli per fabricar tetrabricks biodegradables; modificar-lo perquè sigui antioxidant i pugui conservar durant més temps els aliments; canviar les seves propietats perquè sigui tan impermeable que serveixi per fabricar vasos de paper; o bé afegir-hi substàncies antibacterianes per fabricar apòsits a prova d’infeccions, són algunes de les possibles noves aplicacions en el sector paperer. Es tracta d’aplicacions que a partir del reaprofitament dels recursos vegetals – naturals, renovables, reciclables i biodegradables – permeten la creació de nous productes d’alt valor afegit a la indústria paperera, tal i com ens explica en aquest vídeo Teresa Vidal, del Departament d'Enginyeria Tèxtil i Paperera.

Precisament funcionalitzar o modificar les propietats del paper és el que fa un nou compost aquós, desenvolupat pel grup de recerca Celbiotech, que substitueix els reactius químics tradicionals per enzims naturals i que ha aconseguit modificar el paper fent-lo més hidrofòbic, és a dir, obtenint un paper impermeable. La innovació tecnològica ha rebut el primer premi del concurs Valortec, en la categoria de patents.

El "semàfor"; de Barcelona ciutat fràgil és un instrument de representació sobre l’afectació de les mesures de tancament sobre les activitats que es donaven en els equipaments i espais lliures de la ciutat durant les diferents fases de la pandèmia de covid-19. El major grau d'obertura d’espai i activitat es representa en verd, i el major grau de tancament en vermell. El període analitzat comprèn des del 1/3/2020 al 30/12/2021. Les dades són extretes de la informació pública del Procicat, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del Cadastre i de les normatives publicades pel BOE, DOGC i l’Ajuntament de Barcelona. El resultat en aquesta animació en vídeo pretén mostrar el gran nombre de situacions diverses derivades d’una normativa que canviava constantment. Expressa també la complexitat del funcionament urbà, l'abast dels canvis sobtats i la distribució de serveis de la ciutat marcada pels efectes del confinament. El mapa s’acompanya d’un gràfic de mortalitat on es mostren les defuncions diàries i la incidència de casos positius.

Vídeo de la mesa redonda “El terror en el cómic”, con los autores Miquel Muerto y Marina Vidal. Modera Jordi Ojeda. Organiza la Librería Gigamesh de Barcelona.

En la charla participan dos ilustradores que han destacado precisamente por trabajos en el ámbito del terror. Marina Vidal es ilustradora y dibujante de cómics, especializada en publicaciones juveniles e infantiles y en publicaciones de los géneros de terror, fantasía y ciencia ficción, destacando sus trabajos en Editorial Juventud, Editorial Mai Més o Obscura Editorial, donde ha realizado la portada, entre otros, de la novela “Què mou els morts”, de T. Kingfisher.

Miquel Muerto es ilustrador y dibujante de cómics Recientemente ha destacado como colorista en títulos emblemáticos como Radiant Red o la terrorífica “Hay algo matando niños” (Something is Killing the Children) y su precuela “La casa Slaugther” (House of Slaughter: The Butcher's Mark), publicadas en castellano por Planeta Cómics.

En la fotografía, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Marina Vidal y Miquel Muerto. Duración: 53 minutos (idioma: castellano). Sábado, 25 de enero de 2025, a las 17 h, en la Librería Gigamesh de Barcelona.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es