La sessió informativa, organitzada per la Unitat de Projectes Nacionals del Servei de Suport a la Recerca i la Innovació de la UPC, té com a objectiu presentar els aspectes més rellevants de la convocatòria Acadèmia Excel·lència 2026 de l'AGAUR.

Al llarg de la sessió s'expliquen les principals característiques de la convocatòria, els requisits de participació, els criteris d'avaluació i els aspectes que cal tenir en compte a l'hora de preparar i presentar una candidatura. També s'ofereixen recomanacions pràctiques, a partir de l'experiència de personal investigador de la UPC guardonat en edicions anteriors, per elaborar una sol·licitud de qualitat. Així mateix, es resolen els dubtes plantejats per les persones assistents durant el torn de preguntes.

Vídeo de la presentació del còmic "Cuentos de un futuro imperfecto”, publicat per Cartem Cómics, amb Alfons Font. Modera Jordi Ojeda.

La recent recuperació i reedició en blanc i negre de l'obra Cuentos de un futuro imperfecto per part de Cartem Còmics esdevé una fita significativa per a la historiografia del còmic adult de finals del segle XX. En una conversa de caire analític i divulgatiu celebrada a la Llibreria Universal entre l'expert Jordi Ojeda i el prestigiós dibuixant i guionista Alfons Font, es va contextualitzar la rellevància d'aquest recull d'historietes, publicat originalment l'any 1980 a la mítica revista 1984. L'encontre va permetre examinar l'evolució creativa de Font, qui, després d'una etapa formativa a França i d'assumir plenament l'autoria completa (guió i dibuix) amb Històries Negres, va fer un salt qualitatiu cap a la ciència-ficció, consolidant-se com un dels autors més lliures, complets i rellevants del panorama de la historieta de l'època.

Des d'una perspectiva temàtica, el diàleg palesa com Font va utilitzar el gènere de la ciència-ficció com una plataforma de crítica sociològica i política profundament punyent contra el capitalisme salvatge, les guerres per interès econòmic i la deshumanització corporativa. Els interlocutors van subratllar el caràcter gairebé profètic de les historietes, les quals es van avançar a les distopies cyberpunk de mitjans dels anys vuitanta en descriure corporacions transnacionals que exploten els individus i comercialitzen amb el propi cos humà. Així mateix, es van resseguir les riques influències de l'autor —des de Ray Bradbury i Isaac Asimov fins a Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick, directament homenatjats a través dels seus cèlebres personatges Clarke y Kubrick—, tot establint un paral·lelisme crític amb fenòmens geopolítics i dinàmiques econòmiques de l'actualitat.

Finalment, la discussió va abordar les implicacions filosòfiques de la tecnologia i el paper central que l'estupidesa de l'ésser humà té en l’esdevenir de la civilització. Font i Ojeda van reflexionar sobre els dilemes ètics de la intel·ligència artificial, el control social mitjançant xips o les fronteres de la modificació genètica, tot advertint de com els errors humans poden portar les innovacions cap a la distopia. Des de l'òptica formal, l'autor va defensar la vigència d'una estètica de la ciència-ficció realista, "bruta i rovellada", allunyada dels clixés de plàstic i alumini polits, i va cloure l'acte reivindicant la vigència d'un treball artesanal de documentació en l'era pre-Internet que ha permès que el valor conceptual i artístic d'aquestes pàgines romangui intacte més de quaranta anys després.

A la imatge, d’esquerra a dreta: Jordi Ojeda i Alfons Font. Durada: 34 minutos (idioma: català). Dissabte, 20 de juny de 2026, a las 12:30 h.

A continuación, la nota de prensa de Cartem Cómics de "Cuentos de un futuro imperfecto”:

Reedición de una de las obras más incisivas de Alfonso Font, donde la ciencia ficción se convierte en espejo crítico de nuestra sociedad.
Relatos breves, inquietantes y más actuales que nunca, recuperados por Cartem Cómics en una edición cuidada y definitiva.

Més informació en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Coneix la història d’en Christian Conejo Raubiene, estudiant del grau en Enginyeria Informàtica de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), que ha espremut al màxim cada curs i ara, a punt d’acabar, ja té clar el seu objectiu professional.

Històries amb Futur és una sèrie de vídeos que recull el testimoni d’estudiants de grau, màster i doctorat i d’alumni UPC. Descobreix les seves experiències personals i per què estudiar a la UPC ha estat la millor decisió de la seva vida.

#HistòriesUPCambfutur #upc

La història de l’Hilda Gambús Vinyeta, estudiant del grau en Matemàtiques de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), és una història de creixement personal, de tancament d’un cercle que, més enllà de les aules i els coneixements, aporta felicitat.

Històries amb Futur és una sèrie de vídeos que recull el testimoni d’estudiants de grau, màster i doctorat i d’alumni UPC. Descobreix les seves experiències personals i per què estudiar a la UPC ha estat la millor decisió de la seva vida.

#HistòriesUPCambfutur #UPC

L’aventura d’ampliar horitzons va portar a la UPC la Kaena Mesquita Mucci, estudiant del màster en Estudis Avançats d’Arquitectura (MBArch) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Aquí hi ha trobat una universitat amb vocació internacional, on la formació i la recerca no tenen fronteres.

Històries amb Futur és una sèrie de vídeos que recull el testimoni d’estudiants de grau, màster i doctorat i d’alumni UPC. Descobreix les seves experiències personals i per què estudiar a la UPC ha estat la millor decisió de la seva vida.

#HistòriesUPCambFutur #upc

La Carla Gómez Cano és alumni UPC. Va cursar el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). Va decidir arriscar-se i crear la seva empresa en l’àmbit de la robòtica industrial.

Històries amb Futur és una sèrie de vídeos que recull el testimoni d’estudiants de grau, màster i doctorat i d’alumni UPC. Descobreix les seves experiències personals i per què estudiar a la UPC ha estat la millor decisió de la seva vida.
#HistòriesUPCambfutur #UPC #alumniUPC

L'EPSEB celebra l'acte acadèmic de lliurament de diplomes a titulats i titulades dels màsters universitaris següents: Màster universitari en Desenvolupament i Gestió d'Actius Immobiliaris i Màster universitari en Diagnosi i Tècniques d'Intervenció en l'Edificació.

Audio de la presentación del libro "Siempre nos quedará Lovecraft. El horror cósmico en los cómics, los videojuegos y el sexo. Volumen 2”, publicado por Diábolo Ediciones, con Fernando López-Guisado. Modera Jordi Ojeda.

En la charla con el autor se presenta la segunda parte de un ensayo publicado por Diábolo Ediciones. Mientras que el primer volumen analizaba la obra literaria de H.P. Lovecraft, este nuevo libro explora cómo el concepto de "horror cósmico" y el adjetivo "lovecraftiano" se han expandido y adaptado a múltiples medios, como el cómic, los videojuegos, el cine y los juegos de rol. Los ponentes destacan la participación de Pete Von Sholly, ilustrador fundamental del cine de terror moderno y autor del prólogo, quien reflexiona sobre cómo la figura de Lovecraft pasó de ser marginal antes de los años 70 a convertirse en un fenómeno cultural masivo a nivel mundial.

El núcleo de la conversación aborda el reto creativo que supone adaptar el imaginario de Lovecraft, cuya principal característica es el miedo a lo desconocido y lo indefinible. López Guisado explica que, al no dejar descripciones precisas de sus criaturas, Lovecraft otorgó una gran libertad a los creadores posteriores. Mientras que el cómic y los videojuegos lograron capturar esa atmósfera gracias a la abstracción y la interactividad, el cine ha tenido más dificultades al exigir representaciones visuales concretas. Además, repasan cómo otros autores y universos, desde su amigo Robert E. Howard (creador de Conan) hasta los cómics de Marvel, bebieron de sus mitos para enriquecer la cultura popular contemporánea.

Finalmente, el diálogo se adentra en la vertiente más personal y sociológica del libro y del propio Lovecraft. El autor busca ir más allá de la caricatura que a menudo tacha al escritor de Nueva Inglaterra únicamente de racista o machista, analizando sus miedos, sus heridas emocionales y su relación con lo femenino. También se debaten temas sorprendentes y modernos incluidos en el ensayo, como la sexualidad, la teratofilia (la atracción por el monstruo) y cómo la cultura contemporánea a menudo confunde la esencia lovecraftiana con la simple presencia de tentáculos. La charla concluye mencionando el impacto turístico del autor en su ciudad natal, Providence, y con emotivos agradecimientos al equipo editorial.

En la imagen, de izquierda a derecha: Fernando López-Guisado y Jordi Ojeda. Duración: 39 minutos (idioma: castellano). Miércoles, 17 de junio de 2026, a las 19:00 h.

A continuación, la nota de prensa de Diábolo Ediciones de "Siempre nos quedará Lovecraft. El horror cósmico en los cómics, los videojuegos y el sexo. Volumen 2”:

H.P. Lovecraft transformó la perspectiva del terror y de la propia modernidad. Su universo de horrores cósmicos, secretos arcanos y miedos atávicos abrió un nuevo camino en la literatura fantástica del siglo XX que sigue más vivo que nunca. Nos mostró la insignificancia del ser humano ante verdades más allá de nuestra capacidad de comprensión, donde el conocimiento implica locura y la propia identidad queda en entredicho. Con un estilo visionario y único, su obra y su figura influyen a artistas que continúan reinterpretando su legado.

En este segundo volumen de Siempre nos quedará Lovecraft, Fernando López Guisado explora lo inabarcable de esta influencia en la cultura popular, desde el cómic, los videojuegos, al sexo y lo audiovisual, pasando por los productos inspirados en su mitología y la controversia de su figura. Un nuevo viaje al corazón de la oscuridad lovecraftiana donde el miedo, como el caminante de Providence demostró, también puede ser un refugio ante una realidad que nos hace sentirnos como extraños.

También disponible:

Siempre nos quedará Lovecraft. La influencia del horror cósmico en la cultura popular. Volumen 1. ISBN: 979-13-87995-14-0

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

De Cadis a Roma caminant, relat d’un viatge”, a càrrec de Pere Bellès, artista interessat pel paisatge i els materials, que interpreta les empremtes que les persones deixem al territori.

La sessió presenta el projecte artístic i de recerca que Bellès va dur a terme seguint la ruta de Vicarello, un dels primers itineraris documentats de la història, que connectava Cadis amb Roma a través de les vies romanes Augusta, Domitia i Flaminia. Aquest recorregut històric va quedar gravat en quatre copes de plata descobertes al segle I dC a les Termes de Vicarello (Itàlia), testimonis materials d’un antic viatge per les vies de l’Imperi.

L’autor comparteix l’experiència de recórrer en solitari 3.677 km a peu, perseguint el traçat de les vies romanes, en un exercici que combina història, art, memòria i territori.

Una proposta que uneix patrimoni, creació contemporània i experiència personal per redescobrir els camins que han configurat la nostra cultura.

Joan Manuel del Pozo Álvarez, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor emèrit de la Universitat de Girona, ha estat investit doctor 'honoris causa' per la UPC el 12 de juny, en reconeixement de la seva destacada trajectòria intel·lectual, acadèmica i institucional en els àmbits de la filosofia, l’educació, l’ètica aplicada i el compromís cívic.