Total de resultats de la cerca: 8809
Resultats de la cerca
Vivienda y desbordes urbanos en América Latina
Accés obert
24 d’abr. 2013
Conferència de Pedro Lorenzo, Doctor arquitecte per al Màster Laboratori de la Vivenda del s. XXI. Presentat per Zaida Muxí, codirectora del Màster i professora de l'ETSAB-DUOT.
Promoció Escola de Camins 2012
Accés obert
23 d’abr. 2013
Vídeo promocional de l'Escola de Camins 2012.
Espècies aqüícoles a Espanya
Accés obert
23 d’abr. 2013
El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i
aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com
l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del
nostre país.
La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les
seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies,
tal i com ens explica en aquest vídeo **Lourdes Reig** , investigadora del
[Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
](http://deab.upc.edu/)[
](http://deab.upc.edu/)de la UPC, que identifica les principals espècies de la
producció aqüícola del nostre país.
El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del nostre país.
La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies, tal i com ens explica en aquest vídeo Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que identifica les principals espècies de la producció aqüícola del nostre país.
aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com
l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del
nostre país.
La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les
seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies,
tal i com ens explica en aquest vídeo **Lourdes Reig** , investigadora del
[Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
](http://deab.upc.edu/)[
](http://deab.upc.edu/)de la UPC, que identifica les principals espècies de la
producció aqüícola del nostre país.
El musclo gallec és el producte d'aqüicultura més conegut d’Espanya, i aglutina el 70% de la producció nacional, però no és l’únic. Espècies com l'orada, el llobarro o el turbot es conreen en instal·lacions aqüícoles del nostre país.
La situació geogràfica d’Espanya, l’abundància de costes i la riquesa de les seves aigües afavoreixen una gran varietat de zones per a la cria d’espècies, tal i com ens explica en aquest vídeo Lourdes Reig, investigadora del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que identifica les principals espècies de la producció aqüícola del nostre país.
Sostenibilitat: experiències del projecte Moràvia
Accés obert
23 d’abr. 2013
El Projecte Moravia va ser plantejat per donar solució al problema ambiental causat pels efluents contaminats (lixiviats) emesos per les deixalles sòlids urbans que es trobaven en un antic abocador de Medellín, Colòmbia mitjançant la implementació i ús de tecnologies sostenibles per a la gestió de l'aigua: buffer Strips i Aiguamolls Construïts.
En aquest projecte es va aconseguir involucrar la població en el procés de transformació, permetent sensibilitzar la població sobre l'estreta relació entre la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels pobles. El projecte de restauració socioambiental del Morro de Moràvia ha rebut diferents premis internacionals, i és un exemple sense dubte pel procés de transformació participatiu.
El projecte va ser documentat en vídeo, mateix que es va dur a terme entre els mesos d'abril i maig de 2012 (fase final del projecte), realitzant entrevistes a representants de la comunitat del barri de Moravia, d'entitats socioculturals, universitats, organitzacions de cooperació internacional i administracions públiques.
En aquest projecte es va aconseguir involucrar la població en el procés de transformació, permetent sensibilitzar la població sobre l'estreta relació entre la protecció del medi ambient i el desenvolupament dels pobles. El projecte de restauració socioambiental del Morro de Moràvia ha rebut diferents premis internacionals, i és un exemple sense dubte pel procés de transformació participatiu.
El projecte va ser documentat en vídeo, mateix que es va dur a terme entre els mesos d'abril i maig de 2012 (fase final del projecte), realitzant entrevistes a representants de la comunitat del barri de Moravia, d'entitats socioculturals, universitats, organitzacions de cooperació internacional i administracions públiques.
Acte de Sant Jordi 2013
Accés obert
23 d’abr. 2013
Connexió en directa amb l'editora Liz Castro "What's up with Catalonia?" i entrega de premis.
XXVè Certamen literari
6è Concurs de fotografia, imatge i animació digital "Marta Franquesa i Niubó"
XXVè Certamen literari
6è Concurs de fotografia, imatge i animació digital "Marta Franquesa i Niubó"
El Planeamiento del Patrimonio en Montjuïch
Accés obert
20 d’abr. 2013
Conferència de Jordi Rogent Albiol, Arquitecte i cap de Departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artistic de l'Ajuntament de Barcelona, presentat per Fernando Álvarez Prozorovich, Professor del Departament de Composició Arquitectònica de l'ETSAB i Director del Màster MRM.
IV Jornada 25è aniversari d'Enginyeria Tècnica Topogràfica
Accés obert
18 d’abr. 2013
Tot continuant amb la celebració del 25è aniversari de la titulació d'Enginyeria Tècnica Topogràfica a l'EPSEB, et convidem a una nova jornada, en aquest cas a càrrec de Carmen Femenía, Doctor Ingeniero en Geodesia y Cartografía per la UPV, es profesora Titular de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Geodésica, Cartográfica y Topográfica en la Universidad Politécnica de Valencia, especialitat en Cadastre, i de Toni Escudero Ingeniero Técnico en Topografía per la UPM, actualment és el reponsable de la vocalia de Territori i Propietat del COETT a Catalunya.
Más que una casa. Apoyo a procesos colectivos de vivienda 2.0.
Accés obert
17 d’abr. 2013
Conferència de l'Arquitecte Diego Carrillo (Gestcivic, Sostrecivic), presentat per Zaida Muxí,codirectora del Màster i professora de l'ETSAB-DUOT.
Intervención en lo doméstico, aprendiendo a proyectar el espacio cotidiano
Accés obert
16 d’abr. 2013
Conferència de Patricia Reus, de Blancafort / Reus Arquitectes, per al Máster Laboratori de la Vivenda del S. XXI. Presentat per Zaida Muxí, Codirectora del Màster.
01. Jaume Plensa
Accés obert
16 d’abr. 2013
Primera conferència del cicle Posicions amb la intervenció de l'escultor Jaume Plensa. Presentat per Jaume Bach, promotor del cicle, i Alfred Linares, director del Departament de Projectes Arquitectònics de l'Etsab.
Cicle per propiciar una reflexió sobre l'evident canvi de paradigma de la producció cultural de l'art i l'arquitectura des del testimoni i les posicions d'alguns "artesans". El treball sobre la materialitat d'alguns elements com ara l'argila associada de sempre a l'arquitectura, les intervencions a l'espai cmú, la teorització des de l'experiència del projectar i construir o la nova consideració de la petita escala, són elements de debat que poden incidir en la reformulació dels valors que, des del necesari optimisme de la intel·ligència, cal que suportin la nova arquitectura.
Cicle per propiciar una reflexió sobre l'evident canvi de paradigma de la producció cultural de l'art i l'arquitectura des del testimoni i les posicions d'alguns "artesans". El treball sobre la materialitat d'alguns elements com ara l'argila associada de sempre a l'arquitectura, les intervencions a l'espai cmú, la teorització des de l'experiència del projectar i construir o la nova consideració de la petita escala, són elements de debat que poden incidir en la reformulació dels valors que, des del necesari optimisme de la intel·ligència, cal que suportin la nova arquitectura.
Platges sense sorra: hi ha solució?
Accés obert
11 d’abr. 2013
Les pluges de les darreres setmanes han tornat a deixar sense sorra les platges del Maresme. Aquesta situació es repeteix pràcticament cada cop que hi ha un temporal: el mar s’emporta la sorra que protegeix passeigs marítims, vies de tren i edificacions de primera línia de mar provocant que la costa catalana retrocedeixi quatre metres a l’any.
La regeneració de platges que es realitza cada any abocant sorra a les zones de bany es planteja com una inversió difícil de mantenir en el temps pel seu cost econòmic i impacte continuat. Més enllà de la instal·lació d’espigons, la preservació de dunes i flora marina o la creació de platges de còdols és imprescindible un exhaustiu anàlisi del litoral, tal com ens explica en aquest vídeo Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC. Els municipis afectats i la Generalitat de Catalunya han encarregat al LIM l’elaboració d’un informe que proposi solucions concretes per a cadascuna de les localitats afectades.
La regeneració de platges que es realitza cada any abocant sorra a les zones de bany es planteja com una inversió difícil de mantenir en el temps pel seu cost econòmic i impacte continuat. Més enllà de la instal·lació d’espigons, la preservació de dunes i flora marina o la creació de platges de còdols és imprescindible un exhaustiu anàlisi del litoral, tal com ens explica en aquest vídeo Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC. Els municipis afectats i la Generalitat de Catalunya han encarregat al LIM l’elaboració d’un informe que proposi solucions concretes per a cadascuna de les localitats afectades.
L'experiència de CAF en sistemes d'emmagatzematge i recuperació d'energia
Accés obert
11 d’abr. 2013
Conferència centrada en el món dels ferrocarrils i tramvies, que s'emmarca dins el cicle de conferències "Enginy i la Geltrú" de l'EPSEVG.