Segons les Nacions Unides, un dels grans desafiaments del nostre segle serà la vida a les ciutats, ja que el 2050 set de cada deu persones viuran en una urbs. Comença a ser una necessitat ineludible plantejar-nos les ciutats com a ecosistemes sostenibles i habitables per a tothom. A més, s’han dissenyat segons l’estil de vida de l’home, adult i treballador, i sovint s’han oblidat les dones, els infants, els joves, les persones grans i les que tenen les capacitats reduïdes. Cal posar cares i noms a la cartografia de les ciutats: només així seran més habitables, més humanes.

Com s’estan abordant ja aquests grans reptes? Quines propostes estan fent els i les professionals de l’arquitectura i l’urbanisme? Com hauria de ser una ciutat acollidora per a la gent gran i els infants? I una ciutat que garanteixi la mobilitat sostenible dels habitants? Tot això i molt més ho descobrim en aquest pòdcast ’Algorritmes UPC’ amb Maria Rubert de Ventós i Eulàlia Gómez, arquitectes, professores i investigadores de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Mònica Arqués Maturana, de l’Institut Icària de Barcelona ha rebut una menció especial al treball “Habitatge ecològic al Delta de l’Ebre” .Tutoritzat per Josep Calull Viña.
En el vídeo, Mònica ens explica la proposta de planificar un model que unifiqui la disparitat de construccions en aquesta zona i reivindica la tradició del món rural en convivència amb els darrers avenços tecnològics, per tal que les barraques abandonades esdevinguin habitatges d’autoproveïment.

Mònica ha iniciat el grau en Estudis d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).

María González Teruel, alumna del Centre Escola Massana. Centre d’Art i Disseny ha rebut una menció especial al projecte “SINERGIA”. Tutoritzat per la professora Anna Tantull Solé.

En el vídeo s’explica com el treball es configura com una recerca de solucions de la sequera i el canvi climàtic, i explora les possibilitats del paisatge de la salina a zones com Cabo de Gata per fer arquitectura viva.

El guardó al millor projecte de cicles formatius de grau superior ha estat per als alumnes Manel Fernández, Pol Nicolás i Pol Kushli, de l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei.Tutoritzat pel professor Aritz Zúñiga.

En el seu treball, que porta per títol ‘Proyecto DCA (Dispensador de comprimidos automático)’, plantegen crear una eina que ajudi el personal de les residències per a gent gran en l'administració de les medicacions diàries. Al vídeo els estudiants expliquen com han desenvolupat uns dispensadors dissenyats per donar suport a la tasca de l’equip de persones cuidadores i d’infermeria, i per minimitzar el malbaratament de medicació i garantir una administració precisa de les pastilles, amb l’ajut de robots programats. Els dispensadors aniran deixant caure els comprimits en una cinta fins a arribar al vas de cada pacient, i els sistemes robotitzats els deixaran en safates amb els noms de la persona corresponent.

Manel Fernández cursa el grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Pol Nicolás i Pol Kushli tenen previst accedir al mercat laboral i continuar formant-se, respectivament.

El treball de l’alumne Joel Munné, de l’Institut Quatre Cantons de Barcelona, ha estat el finalista del Premi, pel seu projecte ‘Desenvolupament d’un prototip d’hivernacle amb reg automàtic, autosuficient i intel·ligent’. Tutoritzat per Anna Gou i Andrea Moreno.

Al vídeo Joel explica la proposta d'una alternativa a la gestió dels cultius per cobrir la demanda actual dels aliments. Amb aquest objectiu, ha dissenyat un prototip d’hivernacle que agilitza les seves funcions, prioritza l’eficiència energètica i s’autoregula respecte al consum d’aigua.

Joel Munné ha iniciat els seus estudis en Enginyeria Informàtica a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB).

El premi en la categoria de treballs de recerca de batxillerat ha estat per a 'Auntie Karma, la revolució tèxtil’, d'Aina Orta, alumna del Col·legi Lestonnac de Barcelona.

En aquest vídeo l'estudiant qüestiona la indústria tèxtil, la segona més contaminant del planeta, i la moda ‘fast-fashion’ i proposa crear una marca alternativa, Auntie Karma, per a la qual ha dissenyat una bossa feta amb residus orgànics (cafè, gelatina, glicerina, aigua i fibra de coco) i un barret elaborat amb peces de texans en desús. També planteja una campanya publicitària que rebutja el consum massiu i la necessitat del canvi de roba ràpid i constant que imposen les grans marques de la indústria.

El treball ha estat tutoritzat per la professora Carlota Aulet. Aina Orta ha iniciat el grau en Estudis d'Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV).

Sabíeu que l’arquitectura i la construcció representen el 40 % de les emissions globals de diòxid de carboni? I que, a Espanya, només el 20 % dels edificis tenen una certificació energètica D o superior? Una xifra que queda lluny de l’objectiu de la Comissió Europea, que ha establert que en deu anys tots els habitatges hauran de tenir una certificació D, com a mínim. Amb la urgència actual de lluitar contra el canvi climàtic, la pregunta és evident: Com aconseguim que un edifici sigui sostenible? La rehabilitació, és la solució? Ho descobrim en aquest capítol de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, de la mà de Roger Sauquet, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). 'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Vídeo docent dins de l'assignatura Projectes V tarda, de la professora Berta Bardí Milà. Ponents del vídeo: Berta Bardí Milà, Raquel Just Nat i Pau Cassà Canadell

Audio de la presentación de la novela de ciencia ficción “Refugio”, publicado por la editorial Marlin Brosgen, con Pepa Mayo. Modera Jordi Ojeda.
En la charla participa Paloma García Villa, directora de la editorial Marli Brosgen, que realiza una presentación del proyecto editorial, en el que se ha publicado las novelas de ciencia ficción Medusa (2021, edición en catalán en 2022) y Refugio (2023), que funciona como precuela de la primera. Las dos novelas están escritas por Pepa Mayo, autora prolífica en el ámbito de la literatura juvenil, que se adentra por primera vez en la ciencia ficción con estas dos novelas. En la entrevista desvela algunas de sus inquietudes relacionadas con la relación que podemos tener con personajes artificiales, y lo hace a través de los seres que denomina “biobots”.

En la imagen, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Pepa Mayo y Paloma García. Duración: 30 minutos (idioma: castellano). Viernes, 27 de octubre de 2023, a las 19:00 h en la Llibreria L’Independent del Raval en Barcelona.

A continuación, la nota de prensa de la editorial Marlin Brosgen de “Refugio”:

Tacomi, Samarkanda, Atlántida. En 2792 estos nombres son sinónimo de Refugio.
La tierra lleva siglos sumida en una era de frecuentes olas de frío glacial que, junto a colosales tormentas de nieve, hacen imposible la vida en el exterior; por ello, el anillo orbital y las colonias son los únicos lugares donde estar a salvo. Colorado es la última de las colonias terrestres que se están construyendo en los recónditos parajes de Las Rocosas.
La muerte de Edgard Kuzneston, uno de los xenobiólogos más conocidos del continente americano, y los repentinos terremotos que sumen a la ciudad de Oak Creek en un caos total, provocan la huida masiva de todos sus habitantes hacia la Colonia.
La forense Casandra Pemberton –encargada de la autopsia del doctor Kuzneston–, su hija adolescente, Echo, y su biobot doméstico, Robbie, huyen de la ciudad junto al joven Fynn Allen y Nolan Kuzneston, hijo del xenobiólogo, quien, como todos, busca respuestas sobre la aparición de las extrañas criaturas que salen del hielo tras los terremotos, amenazando a los habitantes del planeta.
El viaje hasta la Colonia Colorado será mucho más penoso y peligroso de lo previsto, pero Echo está decidida a llegar a la colonia para reencontrarse con su padre, Lander Husni, un reconocido técnico en biorrobótica, y así poder empezar una nueva vida a salvo de la amenaza extraterrestre que está arrasando el planeta.
Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es