La nanotecnologia és un camp de la ciència que es dedica a l’estudi, al control i a la manipulació de la matèria a escala nanomètrica. Què és un nanòmetre? Què pot aportar aquesta tecnologia al sector tèxtil? Com és una nanofibra?

És possible imaginar una partícula 1.000 vegades més petita que un cabell humà? Una nanofibra té un diàmetre de 100 nanòmetres - un nanòmetre és la milmilionèsima part d’un metro - i l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la Politècnica ha dissenyat, per primer cop a Espanya, un prototip per produir-les a escala industrial.

La nanotecnologia aplicada al sector tèxtil, a través de les nanofibres, permet afegir als teixits propietats inimaginables i obre un ampli ventall de possibilitats per a nous productes i aplicacions: la fabricació de pròtesis per restaurar tendons, l'elaboració de materials resistents per al sector aeronàutic, o la millora del condicionament de l’aire dels quiròfans i les sales blanques, en són alguns exemples.

Conferència de l'arquitecte Josep Martorell dins el cicle "Introducció al PFC: Comentaris d'arquitectura" celebrada el dia 28 de novembre de 2008 a l' Aula A54 de l'ETSAB.

L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC és un institut de recerca ubicat al Campus de Terrassa. Disposa de nou laboratoris en què es desenvolupen projectes en tres línies de recerca: la química i la mecànica tèxtil, i el medi ambient.

Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil. En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.

La supercomputació per entendre la Terra per José M. Baldasano Recio. Director del Departament de Ciències de la Terra Barcelona Supercomputing Cente.
Jornades Professors Secundària. Ramon Llull.

L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial (INTEXTER) de la UPC és un institut de recerca ubicat al Campus de Terrassa. Disposa de nou laboratoris en què es desenvolupen projectes en tres línies de recerca: la química i la mecànica tèxtil, i el medi ambient.

Actualment, l’INTEXTER lidera un projecte de recerca, MODSIMTEX, que generarà una nova tecnologia capaç de reduir temps de producció i d’estalviar matèria primera i energia per posar en marxa la maquinària tèxtil.

En l’àmbit mèdic, aquest Centre de recerca també investiga, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, el disseny d’un aparell capaç de fer sutures automàtiques en determinades intervencions quirúrgiques.

Conferència de Josep Quetglas i Josep Llinàs dins el cicle de conferències "Lecciones de ruta". Moderat per Xumeu Mestre, Professor coordinador de l'assignatura Projectes VII-VIII de quart curs.

Conferència del primer quadrimetre del curs 2008-2009 sobre l'alineament en els acceleradors de partícules: el Sincrotrón ALBA.

Desde fa més de 50 anys, els físics de partícules no deixen d’imaginar nous acceleradors que permetin superar el límits del coneixement científic del món en el que vivim. Cada vegada, les toleràncies de posicionament dels components d’aquests acceleradors son més estrictes i obliguen als topògrafs a adaptar-se i desenvolupar noves tècniques de treball.
Aquesta conferència te com a primer objectiu donar una visió general d’aquest món dels acceleradors de partícules. Es presentaran després els instruments, tècniques, i procediments necessaris per aconseguir les precisions exigides. Per últim, s’enfocarà la discussió en el cas concret del projecte ALBA, font de llum sincrotrón en construcció desde 2006 a Bellaterra.

Setmana de la Ciència. Models de consum i de gestió de residus.

The Professor Emeritus at the Chulalongkorn University (Thailand), Charas Suwanwela, talked with GUNI about how universities in developing countries have to assume their role in making research, which is relevant in a local and global context to cover their needs. Prof. Suwanwela considers that research in developing countries can be competitive, as it is happening in India or China. He also talked about universities and social justice, democracy and human rights.

La manca d’aigua en certes regions del globus terraqui va impulsar, en les dècades dels seixanta i
dels setanta el desenvolupament de fonts alternatives d’aigua potable. Com que la població
d’aquestes zones àrides es concentrava principalment a la regió costera, l’objectiu va ser el
dessalatge d’aigua de mar, sense tenir en compte el cost d’aquesta tècnica (energètic,
d’implantació, etc.). Així doncs, es van desenvolupar varis models de dessalatge, sobretot a
l’Orient Mitjà i a les illes Canàries (evaporació, electrodiàlisi, osmosi inversa, etc.). Les elevades
inversions i el gran consum, principalment d’energia, provocaven que el metre cúbic generat
tingués un preu de producció desproporcionat. Aquest cost implicava que el dessalatge fos una
tècnica inviable per aplicar, excepte si fos l’única font d’aigua potable.
L’anomenat canvi climàtic i el fet que la industria, l’agricultura i la població cada cop consumeixen
més aigua han modificat la visió de la societat sobre el dessalatge, de manera que l’han tornat
cada cop més competitiu davant uns recursos naturals escassos i cada cop més contaminats. El
desenvolupament de noves tecnologies en la fabricació de membranes d’osmosi inversa i la
introducció de recuperadors d’energia en les instal·lacions de dessalatge per osmosi inversa han
permès que el cost de l’aigua de mar dessalada ja sigui assumible en la gestió dels recursos hídrics,
respecte a les altres alternatives en les quals el cost energètic no ha evolucionat de la mateixa
manera.
Les sequeres que Catalunya està patint aquests últims anys han obligat a una revaloració del
recurs hídric en el preu just d’aquest i a oblidar els preus polítics de l’aigua per passar a
recaptar-ne els costos reals. Tot això situa el dessalatge de l’aigua de mar per osmosi inversa en
una situació privilegiada per a ser un subministrament de suport en èpoques de disponibilitat
normal d’aigua i una font d’abastament primari en períodes de sequera.