Tutorial de selecció de dades massives en excel

Explicació divulgativa de conceptes epidemiològics com a prevalença, incidència, sensibilitat, especificitat, entre altres a través d'exemples contextualitzats en la Pandèmia per COVID-19. El coneixement d'aquests conceptes ajuda a tenir una visió més informada de les notícies referents a la propagació d'una epidèmia o relatius a l'eficàcia d'una prova diagnòstica.

Vídeo divulgatiu creat per Click and Safe UPC pel projecte "Introducció de la competència de consciència digital en la titulació de Grau en Enginyeria Telemàtica" de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). Convocatòria de projectes d'innovació docent 2021, ICE-UPC

Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.

OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.

MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.

RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.

CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme.

Conferència a càrrec del capità Mariano Badell i amb la participació del president de l'Associació Catalana de Capitans de la Marina Mercant. Es fa l'anàlisi de l'incident ocorregut en el Canal de Suez i les seves repercussions en el comerç mundial.

11:15 - 12:15
Sessió 2: Bones pràctiques (i segures) i maneres de posar-les a prova

La grandíssima majoria dels incidents de seguretat es produeixen amb la implicació dels empleats i usuaris. Això és també un avantatge, perquè es converteixen en la primera defensa.

Ara bé, estem prou conscienciats en ciberseguretat? Podem fer més?

A la sessió mostrarem el campus de bones pràctiques en ciberseguretat que pròximament es posarà a disposició de tothom. I també posarem a prova aquest aprenentatge. Un hacker no necessita grans coneixements per fer un bon atac: existeixen moltes eines públiques i serveis que qualsevol pot fer servir. Veurem algunes. Us ensenyarem a fer un scan ràpid a una xarxa, dissenyarem un atac de phishing i us mostrarem com la dark web ofereix certs serveis.

Acabarem finalment amb una compartició, entre tots, de possibles noves maneres de conscienciar a la nostra gent,
Gaudeix!

Ponents:
Albert Renom (Inlab-FIB)
Joan Balbastre (IThinkUPC)
Vicenç Giraldos (IThinkUPC)
José Luis Montero (IThinkUPC)

11:15 - 12:15
Sessió 1: Maleta de hacker: Que tan segurs podem estar? Que tan exposats estem?
Amb el pas dels anys els auditors de seguretat ens anem fent amb un grup de dispositius que poden semblar realment sorprenents, de pel·lícula, durant aquesta xerrada en parlarem i en presentarem alguns, mostrant casos reals i fent demostracions en viu que no us deixarà indiferents.

Ponent: Luis Enrique Benitez

09:00 - 09:30
Presentació i homenatge a Víctor Huerta

09:30 - 10:00
Plenària 1 - Tendències en Ciberseguretat i com afecten el teu dia a dia
Cada cop hi ha més diversitat d'incidents de seguretat, més equips i dispositius connectats a la xarxa. Utilitzem habitualment molts dispositius per treballar i per temes personals. Tard o d'hora patirem un incident de seguretat.
Estem preparats?

Ponent: Juanjo Pérez Mostajo

10:00 - 10:30
Plenària 2 - Cloud Security a bots i barrals
Els barrals i els bots són dues menes de recipients utilitzats per contenir líquids. «Ploure a bots i barrals» suggereix la idea d’algú abocant aigua des del cel. A la sessió veurem si també aplica en el cas del Cloud computing.
Porteu paraigües!

Ponent: Jordi Guijarro Olivares

I tu, com pronuncies la "c" en català? Sé, sé, sé

Conferència de Carlos Dias Coelho (Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Lisboa) per el cicle Màster habilitant MArq ETSAB | UPC. Presentació de Maria Rubert (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori ETSAB | UPC).

Alberto Peñín [coord. TEC & MHIB], Maria Rubert de Ventós [coor d. URB], Eduard Gascón + Mara Partida [coord. TEO], Judith Leclerc [TEC], Alex Giménez [URB], Jordi Oliveras [TEO], Albert Salazar, Ignacio San Feliu, Carlos Muñoz [TEO].

Conferència a càrrec de Jordi Oliveras (Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de la Comunicació ETSAB | UPC) per el Màster Habilitant.

Alberto Peñín [coord. TEC & MHIB], Maria Rubert de Ventós [coor d. URB], Eduard Gascón + Mara Partida [coord. TEO], Judith Leclerc [TEC], Alex Giménez [URB], Jordi Oliveras [TEO], Albert Salazar, Ignacio San Feliu, Carlos Muñoz [TEO].

L’Ajuntament de Manresa i la UPC han presentat, el 22 de novembre, el projecte que lideren a l’entorn dels espais de la Fàbrica Nova: la construcció, en l’antic complex fabril, d’un gran espai inèdit, basat en el coneixement, la tecnologia, l’empresa, la ciutat i el territori. Una aposta singular que comença ara a caminar. El projecte preveu impulsar un itinerari formatiu tecnològic complet, que podria concentrar a l’entorn de 3.000 persones i en una primera fase tindria un cost estimat de 41 milions d’euros.