Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Enginyeria de la telecomunicació

Resultats de la cerca

Alignment (IV) - IBM Higher Models

Accés obert
17 d’oct. 2014
Setmana 2, punt 4 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Introduction: MT Approaches

Accés obert
1 d’oct. 2014
Setmana 1, punt 2 del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Forthcoming MOOC on Approaches to machine translation

Accés obert
17 de set. 2014
Presentació del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Conclusions

Accés obert
24 de jul. 2014
Setmana 5, conclusions del MOOC "Approaches to machine translation: rule-based, statistical and hybrid".

Construradio

Accés obert
28 d’abr. 2014
El dilluns dia 28 d'abril vam tenir la ràdio en directe. Des de la sala d'actes de l'Escola, es va emetre el programa de ràdio "CONSTRURADIO" amb la participació de convidats i tertulians relacionats amb el sector i vinculats a la universitat.

Les comunicacions de veu en la gestió del trànsit aeri

Accés obert
15 de gen. 2014
El progressiu augment de volum del trànsit aeri mundial esdevé un repte per als tres pilars de la seva gestió: les comunicacions, la navegació i la vigilància.

En l’àmbit de les comunicacions, un dels aspectes que sovint desperta més curiositat és el sistema de comunicacions aeronàutic que utilitza majoritàriament comunicacions de veu entre pilots i controladors aeris amb sistemes de ràdio en VHF, tal i com ens explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

Volar en mode avió: què implica?

Accés obert
13 de gen. 2014
La nova directriu de l’Agència Europea de Seguretat Aèria sobre l’ús de dispositius electrònics portàtils a bord dels avions permet l’ús d’aparells en mode avió a totes les fases del vol, perquè no suposa un risc de seguretat. Fins ara l’ús en mode avió dels dispositius electrònics —telèfons intel·ligents, tauletes, reproductors mp3, llibres electrònics, etc.— només estava permès durant el trajecte, però no pas en els dos moments més crítics del vol, l’enlairament i l’aterratge.

En activar el mode avió d’un dispositiu s’impedeix qualsevol transmissió de dades: no es poden realitzar ni rebre trucades, enviar o rebre correus electrònics ni navegar per Internet, per exemple, per tal d’evitar l’emissió de senyals que podrien causar interferències amb la instrumentació de vol. D’altra banda, algunes companyies aèries ja ofereixen als seus passatgers l’equipament específic per connectar-se a Internet, quan l’avió ja ha aconseguit una altitud de creuer. Ens ho explica en aquest vídeo David García, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

Sensors òptics a les smarts cities

Accés obert
11 de nov. 2013
L’any 2050 el 70 % de la població mundial viurà en ciutats: aquest escenari fa imprescindible plantejar nous models de gestió urbana més sostenibles i eficients. És el propòsit de les anomenades ‘smart cities’ o 'clever cities', una expressió que s’aplica a les ciutats compromeses en una gestió més automàtica i eficient de les seves infraestructures i serveis.

Barcelona lidera la creació del primer protocol de ciutats intel·ligents de tot el món i acull la trobada mundial de ciutats intel·ligents, la Smart City Expo World Congress, que se celebra la propera setmana, del 19 al 21 de novembre. És l’aposta per un nou model de ciutat al qual la UPC aporta solucions tecnològiques innovadores en àrees tan diverses i interdisciplinàries com l’electrònica, la informàtica, la telemàtica, la robòtica, la computació, l’eficiència energètica, la mobilitat i el transport, la planificació urbanística i l’edificació sostenible o bé el medi ambient.

Aconseguir l’eficiència energètica és un dels objectius d’una smart city: amb el propòsit de reduir la despesa de l’excés de consum d’il·luminació de les ciutats, investigadors de la UPC han desenvolupat una nova tecnologia per mesurar l’enllumenat urbà. Es tracta d’un dispositiu fotomètric mòbil que s’instal·la a qualsevol vehicle i que avalua la qualitat i quantitat de llums dels carrers, cosa que fa possible que les ciutats puguin regular l’enllumenat urbà en funció del moment i de l’ús. Per aconseguir-ho, múltiples sensors òptics són capaços de captar i proporcionar una gran informació en l'àmbit de la il·luminació, tal i com ens expliquen Santiago Royo i Carles Pizarro, investigadors del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

Smart cities: reptes del sector

Accés obert
11 de nov. 2013
Smart city - ciutat intel·ligent - és el terme que defineix un nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida de les persones i que dóna resposta als nous reptes de la ciutat en àmbits com la gestió d'infraestructures, la salut i els serveis socials, l'energia, la mobilitat urbana, la sostenibilitat mediambiental o la governança, i que utilitza de manera intensiva les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

La implementació i el desenvolupament de projectes de smart cities és complex: requereixen una visió transversal i integrada, així com la transformació de moltes infraestructures i serveis de la ciutat, i dels seus models de gestió, tal i com ens explica Santiago Royo, director del Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC.

Què són les smart cities?

Accés obert
9 de nov. 2013
La propera setmana se celebra a Barcelona la Smart City Expo World Congress, un saló que reunirà els experts i les empreses líders en iniciatives innovadores sobre la ciutat del futur. Què significa ser una smart city?

Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la prestació de serveis als ciutadans. És l’anomenada 'sensorització de les ciutats', tal i com ens explica Josep Paradells, professor del Departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC.

Realitat augmentada. Un nou medi?

Accés obert
31 d’oct. 2013
Lliçó pràctica sobre la realitat augmentada: des dels seus inicis fins a reflexionar sobre el futur d'aquesta tecnologia.

Els nanosatèl·lits: satèl·lits de butxaca

Accés obert
4 d’oct. 2013
Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.

El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.