Segundo vídeo de la serie 'Descubre las infraestructuras científicas de la UPC', en el que Nor Skidi Rius, investigadora del grupo de investigación Smart Sustainable Resources (SSR) de la UPC, comparte las principales tecnologías de las que dispone el Laboratorio de Procesamiento de Minerales. También podremos conocer de primera mano la experiencia del director de planta de Fundería Condals, Antoni Puigmal, al utilizar la infraestructura.

'Descubre las infraestructuras científicas de la UPC' es una iniciativa del Área de Investigación y Transferencia, con la colaboración del Servicio de Comunicación de la UPC.

Tercer vídeo de la serie 'Descubre las infraestructuras científicas de la UPC', en el que el director del Laboratorio de Aplicaciones Bioacústicas de la UPC, Michel André, comparte las principales tecnologías de las que dispone el Laboratorio. También conocemos de primera mano la experiencia de Joaquín del Rio Fernández, director del grupo de investigación Sistemas de Adquisición Remota de Datos y Tratamiento de la Información en el Medio Marino (SARTI-MAR).

'Descubre las infraestructuras científicas de la UPC' es una iniciativa del Área de Investigación y Transferencia, con la colaboración del Servicio de Comunicación de la UPC

Primer vídeo de la serie 'Descubre las infraestructuras científicas de la UPC', en el que el director del Centro de Investigación en Ciencia e Ingeniería Multiescala de la UPC, Josep Lluís Tamarit, comparte las principales tecnologías de las que dispone el Centro. También podremos conocer de primera mano la experiencia de Marc Iglesias, investigador doctorando del grupo de investigación Biomateriales, Biomecánica e Ingeniería de Tejidos (BBT), al utilizar la infraestructura.

'Descubre las infraestructuras científicas de la UPC' es una iniciativa del Área de Investigación y Transferencia y el Servicio de Comunicación de la UPC.

Sabíeu que els oceans cobreixen més del 70 % de la superfície terrestre, que ens proporcionen el 55 % de l'oxigen que respirem i que són termoreguladors, ja que absorbeixen mil cops més calor que l'atmosfera? Tot i la seva vital importància, l'activitat humana els està perjudicant: el 90 % de les mercaderies mundials es transporten pel mar i aquest transport introdueix sorolls que trenquen l'equilibri de l'ecosistema. La contaminació acústica als oceans és invisible però real, i fins i tot pot causar la mort de balenes i d’altres espècies marines.

Per parlar sobre aquests temes, el nou pòdcast de la sèrie 'Algorrritmes UPC' compta amb la veu experta de Michel André, investigador de la UPC i director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB), un centre de recerca vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). En aquest laboratori s’explora l'impacte de la contaminació acústica en el món natural, tant en entorns marins com en entorns terrestres. Ho fan amb una tecnologia de sensors bioacústics que han creat per poder escoltar les profunditats dels oceans i les selves.

En el nou ‘Algorritmes UPC’, Michel André explica què és la bioacústica i com la introducció de fonts acústiques marines artificials, produïdes per l’activitat humana, genera traumes físics i acústics en els ecosistemes marins. També dona detalls del sistema que han creat per prevenir el xoc de balenes amb grans vaixells i per reduir el soroll que aquests generen, una tecnologia que funciona com una oïda artificial, identifica les espècies d'interès i en transmet la presència, per evitar col·lisions.

Les oïdes electròniques que ha creat aquest laboratori també s’han instal·lat a l’Amazònia, un ecosistema de vital importància per a l’equilibri del planeta. A partir de sensors instal·lats a la selva, es monitora, en temps real, la biodiversitat de l’ecosistema i el comportament dels éssers vius que hi habiten. És un sistema d'alerta que informa de qualsevol canvi que pugui amenaçar la vida a la selva.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

MOOC AddTex Demo

Audio de la presentación del libro "¡YABBA DABBA DOO! La animación ilimitada de Hanna-Barbera", de Adrián Encinas, publicado por Diábolo Ediciones. Modera Jordi Ojeda.

En la charla, el autor presenta su último trabajo de investigación, un análisis en profundidad de la obra de William Hanna y Joseph Barbera, tanto a nivel creativo como empresarial.

En la imagen, de izquierda a derecha: Adrián Encinas y Jordi Ojeda. Duración: 48 minutos (idioma: castellano). Martes, 6 de junio de 2023, a las 19:00 h.

A continuación, la nota de prensa de Diábolo Ediciones de "¡YABBA DABBA DOO! La animación ilimitada de Hanna-Barbera”:

Tom y Jerry, Pedro Picapiedra, Scooby-Doo, Pierre Nodoyuna y Patán, el fantasma del espacio, Jonny Quest, Penélope Glamour o el oso Yogui son solo unos pocos de los cientos de icónicos personajes del cine de animación de una pareja de genios: William Hanna y Joseph Barbera. En “Yabba-Dabba-Doo! La animación ilimitada de Hanna y Barbera”, recorremos sus inicios, sus primeros pasos en la animación televisiva, su esfuerzo para establecer un universo animado propio, la importancia de la música en sus producciones, los trabajos de su estudio como empresa de servicios, su influencia en la cultura española. Adrián Encinas profundiza con su estilo didáctico y documentado en la vida y obra de dos de los mayores maestros de la historia de la animación.

Otros libros del mismo autor:
Bien hecho, Gromit! Cuarenta años de Aardman Animations. ISBN: 978-84-16217-79-3

Animando lo imposible. Los orígenes de la animación stop-motion (1899-1945). ISBN: 978-84-947700-6-7

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Rafael Vidal Ferré, professor del Departament d'Enginyeria Telemàtica de la UPC és, des de maig de 2023, el delegat del rector en Ciència Oberta i Ciència Ciutadana. Aquest nomenament suposa un pas més en el compromís de la Universitat per adoptar aquest paradigma col·laboratiu, transparent i obert de cara a avançar en el coneixement científic i tecnològic, i contribuir al compromís social de la Universitat.

Sabíeu que fa cinc anys un robot, anomenat Yumi, va dirigir la filharmònica de Lucca, al Teatre Verdi de Pisa, amb el tenor Andrea Bocelli? O que la paraula ‘robot’ ve del terme txec 'robota' i significa 'treball forçat' o ‘servitud’? Va ser utilitzada per primera vegada el 1920 en una obra de teatre en què un científic creava i venia éssers anomenats ‘robots’ per utilitzar-los com a esclaus.

Els robots ja són a tot arreu: a les fàbriques, a la restauració, a la construcció, a l'agricultura, a la medicina… I, per parlar-ne, en el nou ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Alícia Casals, professora i investigadora a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC, i Maria Farají, doctoranda al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB).

En el pòdcast ‘Joguines, companys de feina, cirurgians, directors d'orquestra… De qui parlem?’, les investigadores expliquen què és la robòtica, quines característiques fan que una màquina es consideri un robot i com la seva presència creixent influirà en el mercat laboral. Un robot és una màquina funcional que podem programar perquè faci tasques repetitives de manera autònoma o dotar-la d'una certa capacitat d'aprenentatge. Les científiques apunten que la diferència entre una màquina i un robot és simple: mentre que la màquina necessita algú que la controli, els robots poden decidir per ells mateixos.

Un dels sectors en què la robòtica està entrant amb força és el de la robòtica mèdica: és precisament en aquest àmbit, que treballen les protagonistes del pòdcast. En concret, en les seves aplicacions en la cirurgia, la rehabilitació i l’assistència de persones amb discapacitat. També expliquen que, en el futur, els robots seran més petits i amb més capacitat sensorial, per fer-los més intel·ligents i poder entendre’s amb les persones. I que també obriran nous camins i possibilitats: crearan nous llocs de treball que ara no coneixem, que requeriran una formació més especialitzada de les persones.

'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Un grup d’estudiants de grau, màster i doctorat de la UPC han comprovat en instal·lacions de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Bèlgica la resistència tèrmica i del buit dels components del nanosatèl·lit 3Cat-4 (acrònim de CubeCat-4), que s’enlairarà a l’espai a finals de 2023, en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Guillem Gràcia, estudiant del programa de doctorat de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, explica quines proves es realitzen per validar el nanosatèl·lit 3Cat-4. La missió s'ha desenvolupat íntegrament al NanoSat Lab, ubicat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona.

Un grup d’estudiants de grau, màster i doctorat de la UPC han comprovat en instal·lacions de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Bèlgica la resistència tèrmica i del buit dels components del nanosatèl·lit 3Cat-4 (acrònim de CubeCat-4), que s’enlairarà a l’espai a finals de 2023, en el marc del programa 'Fly Your Satellite! II' de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Lara Fernández, estudiant del programa de doctorat de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i capitana del 3Cat-4, explica els objectius de la missió, desenvolupada íntegrament al NanoSat Lab, ubicat a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona de la UPC.

Videotutorial sobre el procés de disseny i fabricació d'un rètol lluminós amb tires de llum LED.