Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Enginyeria de la telecomunicació
Resultats de la cerca
Ús de la infraestructura de clau pública (PKI) en els projectes "e-DNI" i "e-passaport"
Accés obert
25 d’abr. 2008
El làser, detectiu de cèl·lules cancerígenes?
Accés obert
29 de febr. 2008
Investigador postdoctoral a l’Institut de Ciències Fotòniques, Satish Rao creu que “és excitant treballar com a investigador, ja que la creativitat en les idees i l’esforç produeix sempre recerca innovadora i millores tecnològiques”.
La seva recerca s’emmarca en un projecte d’investigació de noves tècniques de diagnosi no invasives a través d’unes pinces òptiques, que utilitzen un feix de llum per atrapar una partícula en un punt. Les aplicacions d’aquest projecte s’orienten a estudis biomoleculars de l’àmbit de la biofísica, per exemple quan un virus infecta una cèl·lula.
Creu que els investigadors espanyols no haurien de marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera investigadora i considera que cada cop hi ha més oportunitats i finançament per a la recerca en el nostre país.
La seva recerca s’emmarca en un projecte d’investigació de noves tècniques de diagnosi no invasives a través d’unes pinces òptiques, que utilitzen un feix de llum per atrapar una partícula en un punt. Les aplicacions d’aquest projecte s’orienten a estudis biomoleculars de l’àmbit de la biofísica, per exemple quan un virus infecta una cèl·lula.
Creu que els investigadors espanyols no haurien de marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera investigadora i considera que cada cop hi ha més oportunitats i finançament per a la recerca en el nostre país.
Aquesta obra d'art... és autèntica?
Accés obert
28 de febr. 2008
Aquest jove enginyer de Telecomunicació i llicenciat en Direcció d'Empreses, va realitzar el seu doctorat combinant-lo amb l’activitat com a docent. Guanyador del 6è Concurs d’Idees de Negoci del CIDEM, ja ha complert un dels seus somnis: crear una spin-off dedicada a la investigació d’obres d’art.
Va considerar interessant enfocar la seva recerca en la combinació de l’art i la ciència i la manera com aquesta pot ajudar a obtenir informació sobre una obra d’art. Actualment, forma part de l’equip de l’empresa ACTIO, pionera en l’estudi científic global d’obres d’art a través de tècniques fotòniques no invasives. Aquesta spin off ofereix serveis de datació, catalogació i anàlisi objectiva d’una obra d’art i els seus serveis s’adrecen a galeristes, antiquaris, col·leccionistes privats, museus, fundacions culturals, grups de restauració, empreses amb patrimoni artístic, etc.
Va considerar interessant enfocar la seva recerca en la combinació de l’art i la ciència i la manera com aquesta pot ajudar a obtenir informació sobre una obra d’art. Actualment, forma part de l’equip de l’empresa ACTIO, pionera en l’estudi científic global d’obres d’art a través de tècniques fotòniques no invasives. Aquesta spin off ofereix serveis de datació, catalogació i anàlisi objectiva d’una obra d’art i els seus serveis s’adrecen a galeristes, antiquaris, col·leccionistes privats, museus, fundacions culturals, grups de restauració, empreses amb patrimoni artístic, etc.
Entendrà l'ordinador els nostres gestos?
Accés obert
28 de febr. 2008
Doctor enginyer de Telecomunicació, aquest jove investigador assegura que el millor de dedicar-se a la recerca “és la satisfacció de trepitjar un territori que ningú ha trepitjat abans, explorar i descobrir”. Un bon investigador “ha de tenir molta curiositat, apassionar-se amb el que fa, tenir paciència, capacitat de sacrifici i saber encaixar les topades i els errors”.
Ha realitzat la tesi doctoral a la Smart Room de la UPC, una sala "intel·ligent" equipada amb múltiples càmeres i micròfons per investigar la percepció visual i acústica dels sistemes informàtics. L'objectiu és que els ordinadors sàpiguen què passa al seu voltant, perquè deixin de ser unes eines de les quals només podem obtenir ajuda com a reacció a ordres molt específiques de l'operador. Si els ordinadors coneixen el seu entorn, podran adaptar-se i interactuaran més amb nosaltres, com ho fan les persones.
Tot i que inicialment, s’havia plantejat crear una spin-off amb els companys de doctorat, actualment treballa en una important empresa d’animació a l’estranger.
Ha realitzat la tesi doctoral a la Smart Room de la UPC, una sala "intel·ligent" equipada amb múltiples càmeres i micròfons per investigar la percepció visual i acústica dels sistemes informàtics. L'objectiu és que els ordinadors sàpiguen què passa al seu voltant, perquè deixin de ser unes eines de les quals només podem obtenir ajuda com a reacció a ordres molt específiques de l'operador. Si els ordinadors coneixen el seu entorn, podran adaptar-se i interactuaran més amb nosaltres, com ho fan les persones.
Tot i que inicialment, s’havia plantejat crear una spin-off amb els companys de doctorat, actualment treballa en una important empresa d’animació a l’estranger.
Teranyines a la xarxa?
Accés obert
28 de febr. 2008
Rafael Vidal és enginyer de Telecomunicació i professor de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels. El seu interès pel món de les comunicacions i Internet va començar quan estudiava la carrera, i el projecte final de carrera va ser un moment decisiu per començar els estudis de doctorat. De fet, inicialmen, va pensar que la recerca “era un peatge que havia de pagar per aconseguir ser docent”. La seva línia de recerca s'orienta a aconseguir la implementació d'un tipus d'Internet que permeti la connexió de qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i lloc, a través de la recerca en el que s'anomena xarxes en forma de teranyina o mallada.
Per a aquest jove investigador, la persona que vulgui dedicar-se a la recerca “ha de tenir molta curiositat i ganes d’aprendre, però també disciplina i capacitat de sacrifici” i afegeix que és imprescindible tenir un bon nivell d’anglès, la llengüa de la recerca. Pensa que la recerca hauria de ser una realitat empresarial, i no només una activitat pública: “m’agradaria que no solament es visualitzessin els resultats, sinó que la figura dels investigadors tinguessin un reconeixement social més gran”.
Per a aquest jove investigador, la persona que vulgui dedicar-se a la recerca “ha de tenir molta curiositat i ganes d’aprendre, però també disciplina i capacitat de sacrifici” i afegeix que és imprescindible tenir un bon nivell d’anglès, la llengüa de la recerca. Pensa que la recerca hauria de ser una realitat empresarial, i no només una activitat pública: “m’agradaria que no solament es visualitzessin els resultats, sinó que la figura dels investigadors tinguessin un reconeixement social més gran”.
Imatge d'alta definició a casa?
Accés obert
28 de febr. 2008
Aquests dos joves enginyers de Telecomunicació consideren que l’aspecte més positiu de dedicar-se a la recerca és l’aprenentatge constant, i asseguren que esperen “no perdre les ganes ni la il·lusió” que els produeix dedicar-se a aquesta tasca.
Xavier Miguélez i Fran Iglesias creuen que una de les qualitats imprescindibles d’un investigador és “no tenir por d'equivocar-se, ser capaç d'agafar camins difícils que poden no arribar a cap lloc. Quan estàs investigant, és molt fàcil que el que intentes no s’aconsegueixi o que hagis que tornar a començar, però s’ha de pensar que tornes a començar amb tot el que ja has aprés.”
Xavier Miguélez i Fran Iglesias creuen que una de les qualitats imprescindibles d’un investigador és “no tenir por d'equivocar-se, ser capaç d'agafar camins difícils que poden no arribar a cap lloc. Quan estàs investigant, és molt fàcil que el que intentes no s’aconsegueixi o que hagis que tornar a començar, però s’ha de pensar que tornes a començar amb tot el que ja has aprés.”
