Audio de la mesa redonda: “La importancia de la documentación en el cómic histórico”. Participan: Jaime Calderón y Ioannes Ensis. Modera: Jordi Ojeda. Audio en castellano de 60 minutos.

Entrevista a los artistas Jaime Calderón y Ioannes Ensis que nos hablan y aconsejan acerca del proceso de documentación histórica.

Ionnes Ennis es el ilustrador de la novedad publicado por Ediciones B con el título Deportado 4443 con textos de Carlos Hernández, un trabajo hecho desde el más absoluto rigor histórico, basándose en el testimonio de los pocos supervivientes y en las pruebas documentales existentes de lo que aconteció en el campo de exterminio de Mauthausen, el resultado son unas magníficas ilustraciones, llenas de emoción y de sentimiento, que reflejan todo el horror que sufrieron los deportados españoles a manos de los sádicos miembros de las SS.

Jaime Calderón es dibujante, autor de Los Caminos del señor (dos integrales) y de Isabel (dos álbumes), los dos títulos publicados en castellano por Yermo Ediciones, que también ha editado el recopilatorio de ilustraciones del autor con el título Los caminos de Jaime Calderón.

En la mesa, de izquierda a derecha: Jaime Calderón, Jordi Ojeda, y Ioannes Ensis. Duración: 75 minutos (idioma: castellano). Domingo 7 de mayo de 2017 en el marco de Kboom! V Jornadas de Cómic y Autoedición de BCN, en el Espai Jove Fontana.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/

Audio y Vídeo de la mesa redonda: “La representación del mar en el cómic: desde el Atlántico hasta el Mediterranéo. Como el contexto geográfico influye al autor en su proceso creativo”. Participan: Miguelanxo Prado, Rubén Pellejero, Juan Díaz Canales, Pablo Auladell y Jordi Ojeda. Modera: Paco Linares

El encuentro se realiza en el marco de las Jornadas “El mar en el cómic” organizado por el Ayuntamiento de Alicante, el Centro Centro Cultural Las Cigarreras y la Diputación de Alicante.

En la mesa, de izquierda a derecha: Jordi Ojeda, Pablo Auladell, Juan Díaz Canales, Rubén Pellejero, Miguelanxo Prado y Paco Linares. Duración: 75 minutos (idioma: castellano). Viernes 18 de noviembre de 2016 en el Centro Cultural Las Cigarreras de Alicante.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/

En aquest vídeo es mostra com s'enregistra un vídeo en el Servei d'Autoenregistrament de la Biblioteca del Campus de Terrassa

Programa especial de ràdio dedicat a Isaac Asimov amb el convidat Jordi Ojeda. Presentadors Àlex Santaló i Oriol Estrada.

Isaac Asimov (1920-1992) és un dels grans escriptors de la ciència ficció. Reconegut per ser el creador de les lleis de la robòtica, la seva contribució al fantàstic al llarg del segle XX ha estat fonamental, tant per la seva tasca d’escriptor, com la de divulgador científic i com a promotor de nous talents. Autor molt prolífic (va publicar quasi 500 llibres al llarg de la seva carrera), en el programa de ràdio es parla especialment de la saga dels robots, de la saga de la fundació i de la seva relació amb el cinema.

Només audio. 55 minuts en català. Dimarts 18 de març de 2014, de 19 a 20h, Programa Hellfire Club de Radio Ateneo del Clot.

Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Mesa redonda "El cómic de ciencia ficción", con la participación de Nacho Fernández, Ulises Lafuente, Jordi Ojeda, Guillem Sánchez. Modera Antonio Guardiola.

¿El cómic de ciencia ficción es un género independiente? ¿O necesita el apoyo argumental de la literatura y el cine para ser una realidad? A través de la opinión y reflexión de varios autores profesionales, hacemos lo que más nos gusta hacer: especular sobre las posibilidades del género en el medio del cómic.

Solo audio. 115 minutos en castellano. Domingo 16 de marzo de 2014, 11 h. II Kboom - Jornadas de cómic y autoedición de Barcelona.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Encuentro con Bartolo Torres, dibujante de “El joven Lovecraft”, publicado por Diábolo Ediciones. Presenta Jordi Ojeda.

Solo audio. 40 minutos en castellano. Domingo 16 de marzo de 2014, 13 h. II Kboom - Jornadas de cómic y autoedición de Barcelona.

"El joven Lovecraft", publicado por Diábolo Ediciones, es uno de los personajes más populares de la historieta en la última década. El guionista José Oliver y el dibujante Bartolo Torres tuvieron la genial idea de pensar como sería el universo de Lovecraft en su niñez, que le ocurriría a ese niño, qué situaciones debería salvar en un mundo donde la fantasía y la realidad se mezclan a partes iguales. La elección de la tira como medio de comunicación permitía reproducir chistes directos y situaciones cotidianas vistas desde el caleidoscopio de una mente repleta de monstruos en un cuerpo con los problemas y situaciones habituales de los niños con la familia, los amigos y la escuela.

Pero, sobre todo, los autores tuvieron la genial idea de comenzar a compartir sus tiras en internet, probablemente adelantándose varios años al que se está convirtiendo en una solución para muchos artistas de diferentes disciplinas. La publicación al inglés de las tiras de forma gratuita difundieron el personaje a nivel internacional, el resto ya es historia. Hasta el momento se han publicado tres volúmenes en castellano, de los cuales podemos ver versiones en catalán, inglés, francés, italiano y alemán.

En el encuentro con el dibujante Bart Torres se explica el proceso vivido en los últimos años, especialmente la experiencia de publicar en papel una obra que previamente se ha distribuido de forma gratuita en internet.

Más información en: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

La ciencia de Star Trek

55 minuts en català (només audio)

Amb motiu de la presentación del llibre "Star Trek: Diccionario Visual”, editat per Timun Mas, la Asociación Star Trek organitza una jornada amb diferents esdeveniments, un d’ells és la conferència "La Ciencia de Star Trek", a càrrec de Jordi Ojeda, divulgador científic.
Dissabte 9 de novembre al Centre Cultural Can Fabra
Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

La nit que Orson Welles va atemorir Amèrica
75è aniversari de la versió radiofònica
de La Guerra dels mons, de H.G.Wells


90 minuts en català (només audio)


El 30 d’octubre de 1938 Orson Welles dirigia l’adaptació radiofònica de la novel•la La guerra dels mons, que va provocar que milers de persones creguessin que realment estava succeint una invasió alienígena, confonent realitat i ficció. La UB commemora el 75 aniversari d’aquesta emissió amb una conferència del professor Jordi Ojeda el dimecres 30 d’octubre a les 19 h a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, en la qual s’analitzarà el fenomen de pànic provocat per l’emissió radiofònica. La conferència, amb el suport del vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura, s’acompanyarà de fragments de la històrica retransmissió i de la projecció de fotografies. Ojeda, docent del Departament d’Economia i Organització d’Empreses i especialista en divulgació de la ciència mitjançant el cinema, el còmic i la literatura, ha comissariat aquest octubre l’exposició central del Sitges 2013 - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, la qual es va dedicar precisament a «La guerra dels móns».


H. G. Wells. va publicar La guerra dels mons el 1898, ara fa 115 anys. Enguany, a més dels 75 anys de l’adaptació radiofònica que en va fer Orson Welles, també es compleix el seixantè aniversari de l’estrena de la pel•lícula que, amb el mateix nom, va dirigir Byron Haskin i van interpretar Gene Barry i Ann Robinson. La mostra comissariada per Jordi Ojeda a Sitges (en l’espai de Gas Natural Fenosa del Festival) commemorava ambdues efemèrides.


En el cas de la retransmissió radiofònica, Welles va encarregar al seu guionista Howard Koch (que anys més tard va guionitzar, entre altres obres, la pel•lícula Casablanca) que adaptés la novel•la original a l’actualitat del moment i que l’escenari fos territori americà (l’atzar va escollir New Jersey com a lloc de la invasió). El que es va esdevenir la nit del 30 d’octubre de 1938 ja és història: el fantàstic va irrompre en les llars dels americans que, atemorits, van crear un efecte viral (no es va amagar en cap moment que era una ficció, a l’inici de l’emissió es presentava l’espai com una dramatització de l’obra original i al final això es recordava un altre cop). És un exemple significatiu de la influència dels mitjans de comunicació en la societat moderna.

El fenomen que va suposar l’emissió de l’adaptació de La guerra dels mons va agafar de sorpresa als artífexs de la retransmissió, un cop finalitzat el programa van haver d’esperar retinguts en un despatx unes quantes hores fins que es calmessin totes les persones atemorides que s’havien dirigit a l’edifici. Welles va dissenyar la producció del programa de ràdio amb sis actors inclòs ell mateix, per la qual cosa havien d’interpretar diferents personatges al llarg de l’emissió canviant el to de veu. La música, el guió adaptat al mitjà i, sobretot, els efectes sonors, van aconseguir una dramatització de gran qualitat.


L’escriptor anglès Herbert George Wells (1866-1946) va ser reconegut en vida com un dels grans intel•lectuals del moment. Amb una producció molt nombrosa, va ser a l’inici de la seva carrera quan va crear les millors obres de ciència-ficció: La màquina del temps (1895), L’illa del doctor Moreau (1896) o L’home invisible (1897) entre d’altres. La seva contribució al gènere fantàstic ha estat decisiva i diferents enfocaments de la moderna ciència-ficció deriven directament del seu mestratge.


Dimecres 30 d’octubre de 2013, 19 h
Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona
Organitza: Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona
Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es

Presentació de La Factoria de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona per al I Dia de La Factoria, celebrat a l'ETSEIB. Disseny i creació de Diego Pérez-Rodríguez (Factoria ETSAB- curs 2010-2011).

Ens vols conèixer millor? Tota la informació sobre l'Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia al web UPC.

Conferència celebrada en el marc de la Setmana Cultural 2010 de l'ETSEIAT, Terrassa.

El theremin va ser un dels primers instruments musicals electrònics inventat en 1919. És l'únic instrument que "es toca" sense tocar-se