Avui en dia la gent suposa que és possible trobar qualsevol cosa en el Web en alguns segons, una mica inimaginable fa només 10 anys, el que ha convertit els cercadors en la segona eina més usada d'Internet. En aquesta conferència presentem una visió àmplia del Web, el problema de recórrer i extreure informació d'ella, tant per a les  persones com per a agents de programari. També presentem l'impacte dels cercadors en la societat, el desenvolupament del Web i el disseny de llocs Web, explorant resultats recents com la ubiqüitat i altres tradicionals com la arquitectura de la informació i la usabilitat.

Biòleg i enginyer en Informàtica, aquest jove investigador desenvolupa la seva activitat de recerca al Barcelona Supercomputing Center. Assegura que li agrada aquesta àrea de recerca “perquè la genòmica computacional barreja dos dels móns que m'han interessat des de sempre: la biologia i la informàtica. A més, encara hi ha moltes llacunes en el coneixement pel que fa al funcionament del gens i es coneix molt poc la matèria fosca del genoma”.

En aquest sentit, la seva línia de recerca està enfocada a resoldre qüestions en diferents àmbits de la biologia: l’evolució, la biomedicina i la biologia molecular. Per tal d’abordar aquests problemes, fa servir eines computacionals i, per això, la seva activitat està catalogada com a bioinformàtica: “entre els diferents projectes en què estem treballant actualment, un dels que més energia ens està absorbint és l’estudi de les regions reguladores de l'expressió genètica en diferents patologies” explica Jesús López. Un cop finalitzi la seva tesis, vol engegar altres col·laboracions de recerca en altres camps. Per a ell, el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer d’obtenir i intercanviar coneixement”.

Javier Alonso és enginyer informàtic i actualment és professor ajudant del Departament d’Arquitectura de Computadors. Després d’acabar la carrera, va començar a treballar, però de seguida es va adonar que volia “trobar solucions a problemes reals i això m’ho oferia la recerca aplicada”. El contacte directe amb alguns dels que havien estat els seus professors - i que actualmente són companys- el va motivar a realitzar els seus estudis de doctorat.

La seva línia de recerca s’orienta al desenvolupament de mètodes i tècniques per construir sistemes de computació autònoma, orientats a preveure i identificar de forma automàtica possibles errors dels computadors: “la idea és que els equips informàtics es curin ells mateixos”, explica aquest jove investigador.

Pensa que la persona que vulgui dedicar-se a la recerca ha de tenir un esperit crític i ha d’estar motivat per invertir molt de temps en una cosa, sense aconseguir un resultat immediat: en definitiva ser perseverant i pacient. Per a aquest jove investigador, el millor de la recerca “és que a més de fer una feina útil, la recerca et permet conèixer altres païssos del món i ofereix una gran llibertat d’horaris”.

Aquest enginyer en Informàtica va decidir dedicar-se a la recerca durant els últims anys de la carrera, tot i que, des de ben petit li interessava el món de la ciència i la tecnologia: “al principi em trobava molt perdut. Tenia la sensació que havia de conèixer un munt de coses de les quals no tenia ni idea. De fet, encara recordo les cremades en els dits que em vaig fer soldant circuïts els primers dies al laboratori”, explica l’Albert.

En la seva tesis doctoral, proposa el disseny d’un robot virtual, format per diversos robots reals que, treballant de forma cooperativa, permetin realitzar tasques de manipulació o telemanipulació en entorns de treball il·limitats i complexos. És per aquest motiu que s’ha dotat el robot virtual d’una sèrie d’algorismes o automatismes que permeten que funcioni de forma autónoma, és a dir, que prengui certes decisions, com pot ser la d’escollir quin robot realitza la tasca de manipulació en cada instant de temps, de forma automàtica.

Aquest jove investigador entèn la recerca com un repte personal diari: “la robòtica m’atreu perquè aglutina dos vessants molt interessants: d’una banda, és una disciplina amb molta ciència pura i, de l’altra, té un gran component d’enginyeria, de ciència aplicada que pot ajudar les persones, com la robòtica mèdica o assistencial.