Conferència a càrrec de Javier García-Solera on fa un recorregut per algunes de les seves obres i analitza el seu aspecte tècnic. Presentació de la sessió a càrrec d'Enric Granell, Sotsdirector de Cultura ETSAB.

"La ciudad como único cliente es la realidad última de cualquier arquitectura. No hay hecho privado, todo es acto público"

Jornada de portes obertes destinada a alumnes de secundària en la que donem informació de l'escola, dels diferents plans d'estudis i de que és i suposa estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB).


[Música: www.bensound.com]

Vídeo commemoratiu dels 75 anys de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), on veureu la història de l’Escola des dels seus inicis el 1942 com a Escola de Capatassos Facultatius de Mines fins a l’actualitat.

Al llarg d’aquest 2018 s’han realitzat diferents actes i conferències per commemorar el 75è aniversari de l’EPSEM , sota el lema “75 anys ensenyant futur, donant servei al teixit industrial, institucional i social de la Catalunya Central”

Conferència a càrrec d'Arturo Frediani on analitza projectes que desafien la ortogonalitat en favor de les formes poligonals. Presentat per Daniel García-Escudero, Sosdirector de l'ETSAB.

Vasa Perovic and Matija Bevk are key to an understanding of the process of the hybridisation of Western models and ties to local culture. Dealing mainly with non-profit or low-cost apartment blocks, Bevk Perovic arhitekti did not harden into obvious formal citations of the local architectural language or traditional housing types, as in the redefinition of these types in response to legislative variables and local planning regulations.

Bevk is graduate of the faculty of architecture of the University of Ljubljana. Like Perovic , he has travelled widely in Europe, especially in Holland. _I developed my architectural personality while studying at the Berlage_ , explains Perovic. _At the time, architectural compositions was taught based on a leftist political agenda. Other characteristics are the use of basic low-cost materials that permit part of the budget to be devoted to the creation of exterior public spaces, considered an integral part of the project. References to Dutch architecture can thus be found in this rational and social approach to design.
We are one of the very few architectural firms in Slovenia that specifically designs social housing without treating it as a speculative and financial operation. We consider our quest for low-cost solutions that afford a high quality of life as an interesting architectural and political opportunity.

"E cosí per buono spazio seguirono con quella ignoranza, che in tutte le cose di quei tempi si vede. E parve che non solamente in Italia venisse questa atroce e crudele procella di guerra e distruzione, ma si diffondesse ancora nella Grecia, dove gia furono gl'inventori e perfetti maestri di tutte l'arti: Onde di la ancor nacque una maniera di pittura, scultura e architettura pessima e di nessun valore. Parve dappoi, che i Tedeschi cominciassero a risvegliare un poco questa'arte ma negli ornamenti furono goffi e lontanissimi dalla bella maniera de Romani, li quali oltre la macchina di tutto l'edificio, avevano bellissime cornici, belli fregi, architravi colonne, ornatissime di capitelli e bassi, e misurate con la proporzione dell'uomo e della donna"

"Las imágenes en sí mismas no son suficientes, son muy importantes, pero no son más que imágenes. Lo esencial es su duración, lo que sigue a cada una de ellas; toda la maravillosa elocuencia del cine se forja en la sala de montaje." Orson Welles.

¿Cómo se construye el tiempo en el cine clásico y en el cine moderno?
¿Cómo influyen los movimientos de cámara en la representación del tiempo?
¿De qué forma la construcción cinematográfica hace coexistir en un mismo
espacio dos momentos alejados en el tiempo?
¿Cuál es la relación que se establece entre el tiempo cinematográfico y el
espacio que genera?

30.864 estudiants cursen estudis a la UPC. 16 estudiants de diferents graus us mostraran, en aquesta sèrie de vídeos, què els mou. Et convidem a coneixe’ls i descobrir, a través seu, la Universitat Politècnica de Catalunya, la universitat de l’Enginyeria, l’Arquitectura, les Ciències i la Tecnologia. I a tu, què et mou?
Raquel Busquet estudia el grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. La curiositat per crear diferents objectes productes i màquines és el que mou a la Raquel.
El grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte s’imparteix a l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT)i, a l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG).

Conferència a càrrec de Joaquim Español on ens parla de la forma des del punt de vista de l'arquitecte.

Presentació del treball realitzat per el VI MAC Lab en la realització d'un model 3D de la Sagrada Família dintre de l'espai Dimarts Cultura de l'ETSAB. Presenten la sessió: Jordi Berenguer, Vicerector de Transferència de Coneixement i Innovació UPC; Félix Solaguren-Beascoa, Director de l'ETSAB.
Intervenen en la sessió: Jordi Faulí, Arquitecte director de la Sagrada Família; David Puig; Juan Manuel Corso, Arquitecte responsable Tècnic del VIMAC Lab; Pilar García Almirall, Directora del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura i Directora del VIMAC Lab; Carles García Gómez, Enginyer en Geomàtica i Topografia; Francisco Javier Muñoz Capella, Enginyer en geomàtica i Topografia.

Una cultura arquitectònica abstreta és un fracàs, i molt sovint ha estat així. Lluís Domènech i Montaner, al seu conegut escrit "En busca de una arquitectura nacional" advertia del perill de tancar-se en allò local, atès que la característica de la modernitat era precisament la seva vocació internacional. Una observació que Domènec havia après després del seu primerenc viatge amb Josep Vilaseca a l'exposició de Viena de l'any 1873. Viatjar propicia intercanvis, aprenentatges i plaers.

Aquest llibre mostra algunes de les visites que ens van fer una sèrie d'arquitectes que ens ajudaren a millorar, a obrir la nostra mirada a altres mons, i d'aquí, en molts casos, s'emportaren també el seu aprenentatge. El lector atent trobarà a les pàgines que segueixen alguns d'aquests exemples. Gropius interioritza la tradició de les escoles taller modernistes per a plasmar-la posteriorment al programa funcional del Bauhaus. Baeschlin verifica allò vernacle com a possible destinació del que és modern i Zevi coneix Gaudí de la mà de Sostres i de Cirlot.

Conferència a càrrec del catedràtic Xavier Monteys on analitza l'obra del'arquitecte Robert Venturi (1925-2018) dintre de l'espai Dimarts Cultura del'ETSAB