Aquests joves professors de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels participen en el projecte de creació d’un túnel de vent vertical. Les seves estades a l’estranger durant els estudis de doctorat els han permès tenir una visió àmplia del món de la recerca, i en particular a l’entorn universitari: “la docència sempre ens ha interessat i la recerca és el seu complement natural”, afegeixen.

Tots dos investigadors participen en el disseny d'un túnel del vent que permetrà simular la caiguda lliure sense haver de saltar des d’un avió, i possibilitarà als professionals augmentar considerablement el temps hàbil d'entrenament - especialment per a l'entrenament de paraigudistes- i apropar aquest esport a tots els públics. El túnel de vent, amb més de 5 m de diàmetre i 8 m d'alçària, disposa de sis turbines que produeixen un corrent d'aire ascensional a una velocitat d'entre 180 i 250 km/h, de manera que la força que exerceix l'aire sobre una persona en compensa el pes i aquesta gaudeix de la sensació d'estar suspesa ingràvida a l'aire.

Tant Josep Ignacio com Adeline creuen que la persona que es es vulgui dedicar a la recerca ha de ser una persona amb certa autonomia en la seva manera de treballar i de portar a terme projectes. Ha de ser força perseverant, perquè hi ha èpoques sense cap tipus de resultats positius que cal superar. Per a ells, el millor de la recerca és que “tens moltat llibertat per escollir la teva manera de treballar i que té un gran component creatiu, ja que et permet proposar nous temes i idees de recerca”.

Aquest jove doctor enginyer en Aeronàutica i enginyer de Telecomunicació somnia a ser membre d’un grup de recerca consolidat en projectes de recerca d’enginyeria aeronàutica.

Es va abocar al món de la recerca mentre acabava els seus estudis a la UPC: “vaig començar a conèixer professors i a adonar-me que més enllà de fer classes, dedicaven moltes hores a la recerca. Em va motivar el fet de fer recerca, la seva utilitat per a la societat i el repte que suposa estar treballant en una cosa que no saps ben bé com sortirà i que ningú et pot explicar com has de fer”.

La seva línia de recerca s’orienta cap als anomenats Unmanned Aerial Vehicle (UAV) o avions capaços de volar sense pilot. Aquests sistemes estan formats per sensors d'altes prestacions, molta autonomia i poc pes, per sistemes de posicionament com el GPS o el Galileu i de comunicació, servomecanismes i un sistema de pilotatge automàtic. En l'àmbit civil, tenen un gran potencial per a operacions de vol amb risc en situacions ambientals extremes. Entre els objectius del projecte, destaca el disseny d’un UAV adreçat a la detecció, control i anàlisi dels focs forestals.

A Xavier Prats l'apassiona volar: “sóc pilot privat d’avions i sempre que el pressupost m’ho permet m’agrada anar a volar amb amics i fer acrobàcies aèries”.