Set setmanes després de l’explosió i l’enfonsament de la plataforma petroliera Deepwater Horizon de l’empresa BP, en aigües del Golf de Mèxic, la fuita de petroli ha estat controlada només parcialment. El nou sistema encara no permet la recollida de tot el cru que s’està vessant. L’explosió va costar la vida a onze treballadors i està provocant un desastre mediambiental de gran magnitud.

El darrer intent per frenar el vessament ha consistit en la instal·lació d’una campana o tapa sobre el pou que permet conduir el petroli fins a un vaixell contenidor. Des del passat 20 d’abril, s’estima que el pou vessa diàriament entre 12.000 i 19.000 barrils de cru, és a dir, de dos a tres milions de litres van al mar cada dia, mentre que el nou sistema té una capacitat de recollida màxima de 15.000 barrils.

La solució definitiva a la fuita pot durar fins a l’agost, quan s’acabaran els dos pous alternatius que s’estan perforant al fons marí. Més enllà d’aturar la fuita, s’estan realitzant actuacions de recollida i neteja de la immensa marea negra, tal i com ens explica Santiago Ordás, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques.

Per a Miquel Estrada la dedicació en recerca a Espanya "és es bona part vocacional i és imprescindible la constància, la responsabilitat i el domini d'idiomes".

És Enginyer de Camins, Canals i per la UPC i doctor en Enginyeria Civil. La seva tesi doctoral sobre la distribució de mercaderies en empreses de missatgeria va guanyar el V Premi Abertis. Actualment, les seves línies de recerca són la logística i l'anàlisi d'operacions en sistemes de transport públic al Centre d'Innovació del TransportObre en finestra nova.

En el transport de mercaderies, bàsicament la principal mercaderia que es transporta és aire. Per què? Perquè els camions, els vehicles, van gairebé buits. És molt difícil arribar a un factor d'ocupació d'un camió bastant alt. El disseny d'una xarxa de distribució de missatgeria o de qualsevol tipus de mercaderia és un problema d'optimització combinatòria, un problema d'elevada complexitat. Vaig desenvolupar un mètode, un algoritme metaheurístic per optimitzar les rutes d¡'aquests vehicles, amb un origen i una destinació determinats, justament per incrementar el factor d'ocupació dels vehicles.

Quan va decidir fer el doctorat, Miguel Delgado va escriure una llista amb els arguments per al 'sí' i els arguments per al 'no'. Veia en el doctorat la possibilitat de tenir més temps per aprendre, però també era conscient de la manca d'estabilitat laboral que comportava. Ara reconeix que en aquell moment no va tenir en compte un factor que ara considera imprescindible: "el contacte amb l'empresa".

Va entrar en contacte amb el projecte europeu MOET, arran d'una beca de col·laboració quan encara estudiava. Aquest projecte, liderat per l'empresa Airbus, aconseguirà millorar l'arquitectura interna dels avions perquè perdin pes, estalviïn combustible, siguin més segurs i, en definitiva, contaminin menys.

En aquest projecte, dirigit pels investigadors Juan Antonio Ortega i José Luis Romeral, la Politècnica s'encarrega de diagnosticar el funcionament del motor que fa moure els alerons de l'aparell. La novetat és que aquest motor, que habitualment funciona amb un sistema hidràulic, es basarà en un sistema electromecànic.

When deciding whether or not to do a PhD, Miguel Delgado drew up a list of pros and cons. He saw pursuing a PhD as a means of having more time to learn, but he was also aware of the lack of professional stability it entailed. Looking back, he realises that at the time he did not take into account one factor that he now considers crucial: ‘contact with industry’.

He first began to work on the EU’s MOET project as a result of a collaboration grant he received when he was still a student. The project, led by the company Airbus, seeks to improve the internal architecture of airplanes in order to make them lighter, safer, more fuel-efficient and less polluting.

Within the framework of the project, which is overseen by researchers Juan Antonio Ortega and José Luis Romeral, the UPC is responsible for diagnosing how the motor that moves an airplane’s ailerons works. The new version of this motor, which has traditionally been based on a hydraulic system, will use an electromechanical system instead.

Para Miquel Estrada dedicarse a la investigación en España “es en buena parte vocacional y es imprescindible la constancia, la responsabilidad y el dominio de idiomas”.

Es ingeniero de Caminos, Canales y Puertos por la UPC y doctor en Ingeniería Civil. Su tesis doctoral sobre la distribución de mercancías en empresas de mensajería ganó el V Premio de Abertis. Actualmente, sus líneas de investigación son la logística y el análisi de operaciones en sistemas de transporte público en el Centro de Innovación del Transporte.

En el transporte de mercancías, básicamente la principal mercancía que se transporta es aire. ¿Por qué? Porque los camiones van prácticamente vacios. Es muy difícil llegar a un factor de ocupación de un camión bastante alto. El diseño de una red de distribución de mensajería o de cualquier tipo de mercancía es un problema de optimización combinatoria, un problema de elevada complejidad. Desarrollé un método, una algoritmo metaheurístico, para optimizar las rutas de este vehículos, con un origen y un destino determinados, precisamente para incrementar el factor de ocupación de los vehículos.

A Catalunya hi ha 17 parcs eòlics en funcionament. La recent aprovació del decret regulador de la tramitació dels parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya reduirà - de cinc anys a un any i mig - els tràmits administratius per instal·lar un parc. L’any 2015 es preveu que el 25% del consum d’energies renovables sigui d’origen eòlic.

Els aerogeneradors són gegants d’alta tecnologia que transformen l’energia cinètica del vent en electricitat. Els investigadors Andreas Sumper i Roberto Villafafila, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica i del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), n’expliquen les claus de funcionament.

El CITCEA és un centre d'innovació tecnològica, membre de la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya, que es caracteritza per la seva expertesa en els àmbits de la mecatrònica i l'enertrònica, amb una incidència especial en els camps de l'electrònica de potència i el control digital.

Les empreses d’energies renovables inverteixen deu vegades més en R+D que la resta d’indústries. L’aposta de les empreses eòliques en recerca i innovació s’ha fet de la mà de la Universitat: el Vestas Power Programme (VPP) és el programa de recerca sobre energia eòlica més potent del món: el coordinen els investigadors Pedro Rodríguez, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Politècnica, i Remus Teodorescu, de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca).

El VPP té com a objectiu la formació dels millors investigadors i investigadores en energies renovables a través de l’Institut Tecnològic d’Energia de la Universitat d’Aalborg i el grup de Sistemes Elèctrics d’Energies Renovables (SEER) de la UPC al Campus de Terrassa, que lidera Pedro Rodríguez. Aquest grup fa recerca sobre noves tecnologies relacionades amb el control de convertidors de xarxa i de potència d’alta densitat per a turbines eòliques; sobre el control de potència per a plantes eòliques en xarxes d’alta tensió per a corrents alterns i continus; sobre connexions de turbines eòliques i, finalment, sobre sistemes d’emmagatzematge d’energia procedent de turbines eòliques.

Aconseguir el desplegament de vehicles elèctrics i híbrids requereix necessàriament aprofitar la xarxa elèctrica i definir un estàndard europeu de punts de recàrrega. Una de les preocupacions de qualsevol propietari d’un vehicle elèctric és carregar la bateria d’una forma senzilla.

Aquest va ser el tema del treball de fi de carrera de José Fuentes, enginyer tècnic elèctric per l’Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET), que dirigit pels professors Lluís Martínez Barrios i Ricard Bosch, ha dissenyat i instal·lat un innovador sistema de prepagament per a vehicles elèctrics a Sitges. La idea d’una futura empresa?

Agafem el nostre vehicle per desplaçar-nos una mitjana de 27 quilòmetres al dia. Desplaçaments curts, però sovint plens d’embussos, que concentren elevats nivells d’emissions de CO2 i molt de soroll. Els vehicles elèctrics són ara com ara una alternativa per desplaçar-se de manera més sostenible per les ciutats, davant el progressiu augment del preu dels combustibles i la contaminació atmosfèrica i acústica.

Barcelona ha decidit apostar per aquest tipus de vehicles: a final d’enguany els incorporarà als serveis municipals – cotxes i motos de vigilància i neteja –. A més, instal·larà 191 punts de recàrrega, endolls repartits per tota la ciutat per impulsar la compra d’aquest tipus d’automòbils. Una promoció lligada, també, a la transformació de la indústria de l’automòbil.

L'automòbil elèctric consumeix com una planxa i es carrega com un mòbil. És silenciós i no contamina. Però la seva velocitat punta és escassa – uns 80km – i la durada de les bateries és encara limitada. Aquests inconvenients fan dels anomenats automòbils híbrids una bona alternativa: empreses del sector ja comercialitzen al nostre país els primers models d’aquests vehicles, que combinen el motor convencional amb l’elèctric, tal i com ens explica Ricard Bosch, investigador del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC.

La bombeta d’Edison ha començat a morir. La tecnologia LED - present a peces de roba, rellotges digitals, MP3, llums de cotxes, telèfons mòbils o semàfors – es presenta com la gran revolució del món de la il·luminació. En què es basa l’anomenada llum freda?

La tecnologia LED (Light Emitting Diode) basa el seu funcionament en un díode que emet llum. Un díode és un dispositiu electrònic que conté materials amb propietats de conductivitat, és a dir, amb capacitat de conducció elèctrica. En el cas de la tecnologia LED, aquest material és l’arseniür de gal·li-alumini, que permet emetre llum quan un corrent elèctric passa a través seu.

Eficàcia, fiabilitat, consum reduït, autonomia, estalvi econòmic i resistència als cops i a l’aigua són alguns dels avantatges de la tecnologia LED, tal i com ens explica en aquest vídeo Joaquim Puigdollers, investigador del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPC.

Aquest enginyer industrial i enginyer tècnic industrial mecànic és investigador i docent a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.
La línia de recerca d’aquest jove investigador se centra en les energies renovables i en la forma com s'integren a l'actual sistema elèctric: “l’energia és un tema d’una importància cabdal a nivell mundial, per ella es viu, es mor i es mata. En aquest àmbit, l’enginyeria elèctrica ocupa un espai de privilegi i actualment encara més, atès l’auge de les renovables. Estic convençut que és un àmbit de recerca ple de reptes tecnològics amb una relació directa amb la societat”, explica.

Álvaro Luna creu que la Universitat ha d’apostar de forma decidida per la recerca: “el meu consell per als joves a qui els interessi la recerca és que aprenguin anglès i surtin a l’estranger”.

Este ingeniero industrial e ingeniero técnico industrial mecánico es investigador y docente en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías Industrial y Aeronáutica de Terrassa.

La línea de investigación de este joven investigador se centra en las energías renovables y la forma como se integran en el actual sistema eléctrico: “la energía es un tema de una importancia capital a nivel mundial, por ella se vive, se muere y se mata. En este ámbito, la ingeniería eléctrica ocupa un espacio de privilegio y actualmente aún más, dado el auge de las renovables. Estoy convencido de que es un ámbito de investigación lleno de retos tecnológicos con una relación directa con la sociedad”, explica.

Álvaro Luna cree que la Universidad debe apostar de forma decidida por la investigación: “mi consejo para los jóvenes a quién interese la investigación es que aprendan inglés y salgan al extranjero”.
Este ingeniero industrial e ingeniero técnico industrial mecánico es
investigador y docente en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías
Industrial y Aeronáutica de Terrassa.

La línea de investigación de este joven investigador se centra en las energías
renovables y la forma como se integran en el actual sistema eléctrico: “la
energía es un tema de una importancia capital a nivel mundial, por ella se
vive, se muere y se mata. En este ámbito, la ingeniería eléctrica ocupa un
espacio de privilegio y actualmente aún más, dado el auge de las renovables.
Estoy convencido de que es un ámbito de investigación lleno de retos
tecnológicos con una relación directa con la sociedad”, explica.

**Álvaro Luna** cree que la Universidad debe apostar de forma decidida por la
investigación: “mi consejo para los jóvenes a quién interese la investigación
es que aprendan inglés y salgan al extranjero”.