Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Matemàtiques i estadística general

Resultats de la cerca

De la mecànica celeste als sistemes dinàmics: un camí d'anar i tornar. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
17 de maig 2006
La Mecànica Celeste estudia el moviment dels astres i, en general, tot tema relacionat amb el problema dels N cossos i les seves aplicacions a la ciència espacial. Podem considerar que el seu origen remot és el coneixement que els astrònoms babilonis i xinesos tenien del moviment dels astres.

Gauss y la geodesia : un paseo por los mapas. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
29 de març 2006
Un breve resumen de las enormes contribuciones de Gauss al
desarrollo de la topografía, la astronomía y la geodesia:
instrumentos de observación, métodos de observación, métodos
de cálculo, sistemas de representación... Algunas de estas
aportaciones todavía siguen vigentes y las emplean cada día
profesionales de la topografía y la geodesia, además de
ciudadanos de todo tipo que cada vez que despliegan un mapa
tienen en sus manos una parte del trabajo de Gauss.

Johann Carl Friedrich Gauss. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)

Accés obert
15 de febr. 2006
Una apreciació de la figura científica de Gauss i el seu temps

Les disquisicions aritmètiques de Gauss. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)

Accés obert
15 de febr. 2006
Aquesta conferència presenta un apropament a l’obra Disquisicions
aritmètiques, que C. F. Gauss publicà l’any 1801, quan comptava
24 anys. En una primera part, de caire històric, s’exposen les
circumstàncies que van concórrer en la seva elaboració. En una
segona part s’ofereix una visió del seu contingut, acompanyada
d’algunes reflexions sobre la seva influència posterior.

Las contribuciones de Gauss a la física : un panorama. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
8 de febr. 2006
En la charla se da una visión panorámica, desde el punto de vista actual, de las contribuciones de C. F. Gauss a la Física. Gauss se interesó en Mecánica, Magnetismo, Electrodinámica, Óptica, ... y en todos esos campos realizó aportaciones notables, en paralelo en el tiempo con sus otros trabajos propiamente matemáticos.

Borges y la matemática. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
24 de gen. 2006
"Señalaremos en algunos textos fundamentales, como El Aleph, La muerte y la brújula, Funes el memorioso, La biblioteca de Babel y El libro de arena, algunos de los elementos de matemática que aparecen recurrentemente en la obra de Borges, así como los mecanismos de abstracción y estructuración lógica en sus relatos, en su estilo y en su credo artístico."

El proper Congrés Internacional dels Matemàtics, ICM 2006, Madrid. Curs Gauss (2005-2006)

Accés obert
2 de nov. 2005
El proper Congrés Internacional dels Matemàtics, ICM 2006, Madrid

Teoremas de singularidades en relatividad general. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
8 de juny 2005
"La Relatividad General es uno de los campos de mayor intersección entre las geometrías, y las matemáticas en general, y los conceptos físicos. Uno de los momentos culminantes de esta interacción fue el desarrollo y las aplicaciones de los llamados «teoremas de singularidades» (...)"

Nuevos retos para la cosmología observacional. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
25 de maig 2005
"Como muestra, presentaré uno de los más ambiciosos proyectos observacionales que se están preparando para los próximos años: El Cartografiado de la «energía oscura» (The Dark Energy Survey). La preparación y objetivos de este proyecto ilustran el estado actual de las observaciones en 5 de sus aspectos claves: la radiación cósmica de fondo, los c úmulos de galaxias, las lentes gravitacionales, la estructura a gran escala y la medición de supernovas lejanas."

Einstein, mestre de la física estadística. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
18 de maig 2005
"La termodinàmica entusiasmà Einstein des de la seva època d’estudiant. El seu primer article va ser dedicat a termodinàmica de membranes. El seu tercer article (1902), a l’estudi de les fluctuacions entorn de l’equilibri termodinàmic. Aquest interès és essencial per comprendre tres dels seus cinc cèlebres articles de 1905, el de la superació de la frontera entre corpuscle i radiació (efecte fotoelèctric), el del moviment brownià, i la tesi doctoral sobre la grandària dels àtoms. El 1907, el seu estudi de la calor específica dels sòlids manifestà que la teoria quàntica no era exclusiva de la llum, ..."

Sobre la constant cosmològica, l'energia del buit i les sèries divergents. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
6 d’abr. 2005
"La constant cosmològica va ser considerada pel mateix Einstein com 'la burrada més gran de la seva vida' («die grösste Eselei meines Lebens»). Molt al contrari, la visió actual és que es tracta d’un terme del tot necessari per tal de poder explicar l’acceleració de l’expansió de l’Univers. Està inevitablement relacionada amb l’energia del buit quàntic, de la qual no es pot deslligar en els resultats observacionals: són dos termes que se sumen en el valor final..."

Nudos, trenzas y criptología. Curs Einstein (2004-2005)

Accés obert
2 de març 2005
"Desde sus orígenes, en los años 20, la principal aplicación de los grupos de trenzas ha sido la teoría de nudos. En la actualidad aún se espera resolver importantes problemas --por ejemplo, encontrar un algoritmo suficientemente rápido para distinguir nudos-- usando grupos de trenzas. Pero en los últimos 6 años se ha descubierto una nueva y sorprendente aplicación de las trenzas: la criptografía...".