L'EPSEB celebra l'acte acadèmic de lliurament de diplomes a titulats i titulades del Màster universitari en Desenvolupament i Gestió d'Actius Immobiliaris (MUDGI) i del Màster universitari en Diagnosi i Tècniques d'Intervenció en l'Edificació (MUDIATEC) del curs 2024-2025.

El projecte WiSeR —Waste-based Intelligent Solar-control-devices for Envelope Refurbishment— desenvolupa façanes intel·ligents creades a partir de residus per millorar l’eficiència energètica dels edificis i reduir-ne l’impacte ambiental.

Aquest projecte del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, forma part de la convocatòria “Proyectos de Transición Ecológica y Transición Digital 2021” del Ministeri de Ciència i Innovació, amb el suport dels fons NextGenerationEU.
El sector de la construcció genera prop del 40% de les emissions de carboni i del consum energètic mundial. WiSeR proposa una nova manera de construir i rehabilitar edificis, reutilitzant més del 70% dels residus i aplicant principis d’economia circular i ecosuficiència.

El projecte combina tecnologia, disseny i participació ciutadana per desenvolupar elements de façana multifuncionals que controlen la llum i la temperatura, millorant el confort interior i contribuint a la neutralitat climàtica europea 2050.
Les noves solucions es validaran en edificis escolars, implicant infants i comunitats educatives en tallers i processos participatius per dissenyar els dispositius de control solar del futur.

WiSeR és un pas endavant cap a una arquitectura més intel·ligent, circular i sostenible.

En aquest vídeo, el professor Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic, enginyer i doctor en restauració i patrimoni, ens apropa al fascinant món de la calç. Amb més de trenta anys d’experiència dirigint un laboratori de materials, ha centrat la seva recerca en la diagnosi i l’ús dels materials tradicionals. En aquesta intervenció comparteix el seu coneixement i experiència sobre què és la calç i com es produeix a partir de la pedra calcària, els diferents tipus de calç segons la puresa i composició de la pedra, el procés químic de cocció, apagat i carbonatació, així com les propietats i aplicacions en la construcció i restauració del patrimoni. També posa de relleu els beneficis ambientals d’aquest material, amb un cicle tancat i balanços de CO₂ positius, i convida a reflexionar sobre com la saviesa dels materials tradicionals ens pot ajudar a construir i restaurar amb més respecte pel medi ambient i pel nostre patrimoni cultural.

En aquest vídeo, el professor Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic, enginyer i doctor en patrimoni, comparteix la seva experiència i recerca sobre la calç i el seu paper fonamental en la construcció històrica.

Amb més de trenta anys de trajectòria en la diagnosi de materials i la restauració, Rossell ens mostra com la calç ha estat un element clau per a la construcció de la major part del nostre patrimoni arquitectònic.

Presenta exemples concrets, com la muralla medieval del poble, edificada amb un “formigó natural” a base de calç i pedres, que posa de manifest la saviesa constructiva dels mestres antics.

El professor destaca el valor de la calç com a aglomerant ancestral i com a material imprescindible per conservar i restaurar edificis històrics, subratllant la necessitat d’entendre-la no com un vestigi del passat, sinó com un material viu que connecta tradició i futur.

Una reflexió que posa en relleu la responsabilitat de preservar els coneixements tradicionals i aplicar-los a una construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

The WiSeR project — Waste-based Intelligent Solar-control-devices for Envelope Refurbishment — develops intelligent façades made from waste materials to improve buildings’ energy efficiency and reduce their environmental impact.

This project is part of the “Proyectos de Transición Ecológica y Transición Digital 2021” call by the Ministry of Science and Innovation, supported by NextGenerationEU funds.

The construction sector accounts for around 40% of global carbon emissions and energy consumption. WiSeR proposes a new way of building and refurbishing structures by reusing more than 70% of waste materials and applying principles of circular economy and eco-efficiency.

The project combines technology, design, and citizen participation to develop multifunctional façade elements that control light and temperature, enhancing indoor comfort and contributing to Europe’s 2050 climate neutrality goals.

The new solutions will be tested in school buildings, engaging children and educational communities through workshops and participatory processes to design the solar-control devices of the future.

WiSeR represents a step forward towards a more intelligent, circular, and sustainable architecture.

El projecte WiSeR —Waste-based Intelligent Solar-control-devices for Envelope Refurbishment— desenvolupa façanes intel·ligents creades a partir de residus per millorar l’eficiència energètica dels edificis i reduir-ne l’impacte ambiental.

Aquest projecte del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, forma part de la convocatòria “Proyectos de Transición Ecológica y Transición Digital 2021” del Ministeri de Ciència i Innovació, amb el suport dels fons NextGenerationEU.
El sector de la construcció genera prop del 40% de les emissions de carboni i del consum energètic mundial. WiSeR proposa una nova manera de construir i rehabilitar edificis, reutilitzant més del 70% dels residus i aplicant principis d’economia circular i ecosuficiència.

El projecte combina tecnologia, disseny i participació ciutadana per desenvolupar elements de façana multifuncionals que controlen la llum i la temperatura, millorant el confort interior i contribuint a la neutralitat climàtica europea 2050.
Les noves solucions es validaran en edificis escolars, implicant infants i comunitats educatives en tallers i processos participatius per dissenyar els dispositius de control solar del futur.

WiSeR és un pas endavant cap a una arquitectura més intel·ligent, circular i sostenible.

L'EPSEB celebra l'acte acadèmic de lliurament de diplomes a titulats i titulades de grau durant el curs 2023-2024 i a l'estudiantat de màster, que va iniciar els seus estudis el curs 2023-2024.

En motiu de la commemoració de l'Any Domènech i Montaner, un grup d'estudiantat i professorat de l'EPSEB, sota la coordinació del professor Jaume Rosell, ha realitzat un estudi sobre la construcció de l’Hotel Internacional a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.

L'EPSEB celebra l'acte acadèmic de lliurament de diplomes a titulats i titulades de grau durant el curs 2022-2023 i a l'estudiantat de màster, que va iniciar els seus estudis el curs 2022-2023.

L'EPSEB celebra l'acte acadèmic de lliurament de diplomes a titulats i titulades de grau durant el curs 2021-2022 i a l'estudiantat de màster, que va iniciar els seus estudis el curs 2021-2022.

La profesión de la Ingeniería de la Edificación y la Arquitectura Técnica es la que se relaciona con la edificación y todo el proceso de construcción de manera integral. La titulación también forma para la investigación y, de hecho, el número de publicaciones, de Tesis doctorales y de proyectos de innovación liderados por profesionales de la Arquitectura Técnica y la Ingeniería de la Edificación va, año en año, en aumento.
En un momento en que el sector de la construcción precisa, más que nunca, de innovación, reflexión, análisis y puesta en valor de la calidad, resulta interesante saber en qué se está investigando en España desde la Ingeniería en Edificación y la Arquitectura Técnica, a través del análisis de las revistas científicas donde más se publica e identificando las áreas de influencia.
A partir de la información que recoge cada año el Observatorio de la Ingeniería en Edificación y la Arquitectura Técnica (https://digibug.ugr.es/handle/10481/74845) y que se registra en el Repositorio Institucional de investigación RIARTE (https://www.riarte.es), del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE), se han discriminado las revistas con más publicaciones con autoría por parte de la profesión en el periodo 2016-2020, para identificar las temáticas más recurrentes y también tratar de vislumbrar las que muestran más recorrido a futuro.
Del análisis de 258 artículos recogidos, se observa que las áreas más destacadas, por temáticas de las revistas son: Materiales, Medio ambiente, Energía, Energías renovables, Construcción y Edificación y Química.
Conocer la investigación que se desarrolla desde las universidades españolas en el ámbito de la Ingeniería de la Edificación y la Arquitectura Técnica es una herramienta altamente valiosa para identificar en qué hay experiencia, excelencia y producción científica de calidad. También para identificar líneas de investigación que deben fortalecerse mediante medidas de apoyo que permitan alcanzar mejores resultados.