Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes oficials i institucionals
Resultats de la cerca
Gauss i els polígons. Jornada Gauss (Curs 2005-2006)
Accés obert
15 de febr. 2006
Per copsar el llegat de Gauss, cal tenir en compte què
va fer, naturalment, però també què va deixar als altres per fer.
En aquest article expositiu, mostrem aquest fet en el cas de la
constructibilitat amb regle i compàs dels polígons regulars a la
circumferència i a la lemniscata. Gauss va provar (1796) que el
polígon regular de n costats es pot construir amb regle i compàs
si els factors primers senars de n són primers de Fermat diferents.
També va conjecturar que aquesta condició era necessària, la qual
cosa fou demostrada per Wantzel el 1836. Una nota “insinuant” a
les seves Disquisitiones Mathematicae va propiciar que Abel trobés
(1828) el mateix resultat per al cas dels polígons regulars de la
lemniscata; en aquest cas, el recíproc fou provat per Rosen el 1981.
va fer, naturalment, però també què va deixar als altres per fer.
En aquest article expositiu, mostrem aquest fet en el cas de la
constructibilitat amb regle i compàs dels polígons regulars a la
circumferència i a la lemniscata. Gauss va provar (1796) que el
polígon regular de n costats es pot construir amb regle i compàs
si els factors primers senars de n són primers de Fermat diferents.
També va conjecturar que aquesta condició era necessària, la qual
cosa fou demostrada per Wantzel el 1836. Una nota “insinuant” a
les seves Disquisitiones Mathematicae va propiciar que Abel trobés
(1828) el mateix resultat per al cas dels polígons regulars de la
lemniscata; en aquest cas, el recíproc fou provat per Rosen el 1981.
Las contribuciones de Gauss a la física : un panorama. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
8 de febr. 2006
En la charla se da una visión panorámica, desde el punto de vista actual, de las contribuciones de C. F. Gauss a la Física. Gauss se interesó en Mecánica, Magnetismo, Electrodinámica, Óptica, ... y en todos esos campos realizó aportaciones notables, en paralelo en el tiempo con sus otros trabajos propiamente matemáticos.
Borges y la matemática. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
24 de gen. 2006
"Señalaremos en algunos textos fundamentales, como El Aleph, La muerte y la brújula, Funes el memorioso, La biblioteca de Babel y El libro de arena, algunos de los elementos de matemática que aparecen recurrentemente en la obra de Borges, así como los mecanismos de abstracción y estructuración lógica en sus relatos, en su estilo y en su credo artístico."
Fonaments matemàtics en l'estudi del go. Curs Einstein (2004-2005)
Accés obert
13 de des. 2005
"La conferència té com a objectiu exposar els principis de la Teoria de Jocs Combinatòria, exposant breument el seu nexe amb les branques de la Matemàtica Moderna. Es dóna a continuació una visió dels fruits que ha donat l'aplicació d'aquesta teoria a la comprensió del Go..."
El franquisme, què va ser i quina herència ens ha deixat
Accés obert
17 de nov. 2005
III Jornades Memorial Democràtic a la UPC
La universitat sota el franquisme
Accés obert
16 de nov. 2005
III Jornades Memorial Democràtic a la UPC
Relacions creatives entre la física i la geometria. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
9 de nov. 2005
Es descriure tres exemples d'aplicació d'idees físiques a problemes de geometría. El primer
exemple és elemental (la propietat focal de les el•lipses), el segon exemple prové de la teoria de nusos, i el tercer de la geometría algebraica.
exemple és elemental (la propietat focal de les el•lipses), el segon exemple prové de la teoria de nusos, i el tercer de la geometría algebraica.
El proper Congrés Internacional dels Matemàtics, ICM 2006, Madrid. Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
2 de nov. 2005
El proper Congrés Internacional dels Matemàtics, ICM 2006, Madrid
Acte de graduació de la promoció 2004-05 (Primera Promoció Eng. Tecnica Aeronàutica)
Accés obert
1 d’oct. 2005
Geometria de superficies : una aproximació a la figura de Gauss Lliçó inaugural Curs Gauss (2005-2006)
Accés obert
14 de set. 2005
"Gauss va publicar l’any 1827 Disquisitiones generales circa superficies curvas, obra que ha resultat fonamental en el desenvolupament de la geometria diferencial a partir del segle XIX. La documentació de la qual es disposa sobre la gènesi i el desenvolupament de les idees d’aquesta obra, ens permet, a més de presentar els principals resultats que hi apareixen, fer una aproximació a la figura de Gauss, al seu estil matemàtic."
Graduació 2004/2005 Escola de Camins UPC
Accés obert
8 de jul. 2005
Acte de graduació del curs 2004-2005 de l'ETSECCPB realitzat a la Sala Vèrtex del Campus Nord.
