Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Actes oficials i institucionals
Resultats de la cerca
1a sesión Música amb enginy. Una mirada transversal "Matemàtiques l i música"
Accés obert
23 d’oct. 2020
Nuevos combustibles : la carrera ya ha empezado
Accés obert
22 d’oct. 2020
Gravació del webinar sobre els nous combustibles amb l'objectiu de difondre l'opinió dels experts i usuaris sobre el tema: LNG, Methanol, Hydrogen, Bateries de liti, biocombustibles, així com, les expectatives del mercat en consonància amb la nova normativa IMO 2020, les previsions 2030 i els objectius de zero emissions en el 2050. Organitzat per la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) i l' Asociación Catalana de Capitanes de la Marina Mercante (ACCMM).
Començar les pràctiques en vaixell
Accés obert
21 d’oct. 2020
L'estudiant del Màster en Nàutica i Transport Marítim i Pilot de 2a classe de la Marina Mercant, David García, imparteix una xerrada informativa sobre pràctiques d'embarcament, dirigida als estudiants de Grau en Nàutica i Transport Marítim i del Grau en Tecnologies Marines.
Inauguració del curs acadèmic a l'EPSEVG 2020-2021
Accés obert
15 d’oct. 2020
El Campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú dóna la benvinguda oficial al curs 2020/2021 en l’acte d’inauguració que se celebrà dijous 15 d’octubre a les 12.30h a la sala d’Actes de l’EPSEVG.
Dijous 15 d'octubre de 2020, a les 12.30 h., la Sala d'Actes de l'EPSEVG va acollir l’Acte d’Inauguració del Curs Acadèmic 2020-21. El professor Frederic Vilà, director de l'EPSEVG, va presentar la memòria del curs anterior, i posteriorment, es va fer el reconeixement al personal que celebra vint-i-cinc anys al servei de l'Escola i també al personal que s'ha jubilat durant el passat Curs Acadèmic. La lliçó inaugural va anar a càrrec de Sr. Xavier Roca Ramon, director de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), i portava per títol: “EPSEVG. La meva experiència personal”. En el decurs de l'acte es van lliurar els Premis als millors expedients d'estudis de Grau i de Màster, per part de Caixa d'Enginyers. També es va comptar amb la Sra. Conxi Martínez Sánchez, regidora d’Hisenda, Empresa i Innovació i Presidenta de l’Àrea de Serveis Centrals, Seguretat i Economia de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que va remarcar l'important paper de l'EPSEVG en el territori. El Sr. Agustín Fernández Jiménez, vicerector de Transformació Digital de la UPC, va cloure l'acte i va donar per inaugurat el Curs Acadèmic 2020-21.
Dijous 15 d'octubre de 2020, a les 12.30 h., la Sala d'Actes de l'EPSEVG va acollir l’Acte d’Inauguració del Curs Acadèmic 2020-21. El professor Frederic Vilà, director de l'EPSEVG, va presentar la memòria del curs anterior, i posteriorment, es va fer el reconeixement al personal que celebra vint-i-cinc anys al servei de l'Escola i també al personal que s'ha jubilat durant el passat Curs Acadèmic. La lliçó inaugural va anar a càrrec de Sr. Xavier Roca Ramon, director de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), i portava per títol: “EPSEVG. La meva experiència personal”. En el decurs de l'acte es van lliurar els Premis als millors expedients d'estudis de Grau i de Màster, per part de Caixa d'Enginyers. També es va comptar amb la Sra. Conxi Martínez Sánchez, regidora d’Hisenda, Empresa i Innovació i Presidenta de l’Àrea de Serveis Centrals, Seguretat i Economia de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que va remarcar l'important paper de l'EPSEVG en el territori. El Sr. Agustín Fernández Jiménez, vicerector de Transformació Digital de la UPC, va cloure l'acte i va donar per inaugurat el Curs Acadèmic 2020-21.
2020-2021 academic year: 50 years with no limits
Accés obert
14 d’oct. 2020
The introduction video of the 2020-2021 academic year in Catalonia, presented during the opening ceremony of the academic year at Catalan universities that took place at the UPC on 30 September.
Florence Nightingale: a role model in the 21st century. Lliçó inaugural Curs Nightingale (2020-2021)
Accés obert
14 d’oct. 2020
La professora Guadalupe Gómez obrirà el curs 2020-2021 de l'FME dedicat a Florence Nightingale
L'acte tindrà lloc dimecres 14 d'octubre 2020 a les 12.30 h a la sala d’actes de la Facultat.
Aforament limitat, caldrà inscripció prèvia
Florence Nightingale (1820 - 1910), estadística, reformadora social britànica i fundadora de la infermeria moderna. Va ser pionera en gràfics estadístics per representar visualment les dades i com a eina de comunicació. Va ser la primera dona admesa a la Royal Statistical Society així com membre honorària de l'American Statistical Association.
Florence tenia les idees molt clares i estava convençuda que el progrés era possible. Va destacar pel seu amor al raonament, per formular magistralment les preguntes adequades, va treballar sempre amb experts i va lluitar perquè els resultats fossin accessibles i convincents.
En paraules del seu biògraf Mark Bostridge," la societat té una responsabilitat col·lectiva per la salut de tots els seus membres".
L'acte tindrà lloc dimecres 14 d'octubre 2020 a les 12.30 h a la sala d’actes de la Facultat.
Aforament limitat, caldrà inscripció prèvia
Florence Nightingale (1820 - 1910), estadística, reformadora social britànica i fundadora de la infermeria moderna. Va ser pionera en gràfics estadístics per representar visualment les dades i com a eina de comunicació. Va ser la primera dona admesa a la Royal Statistical Society així com membre honorària de l'American Statistical Association.
Florence tenia les idees molt clares i estava convençuda que el progrés era possible. Va destacar pel seu amor al raonament, per formular magistralment les preguntes adequades, va treballar sempre amb experts i va lluitar perquè els resultats fossin accessibles i convincents.
En paraules del seu biògraf Mark Bostridge," la societat té una responsabilitat col·lectiva per la salut de tots els seus membres".
Sessió informativa programa beques Balsells
Accés obert
6 d’oct. 2020
2021-2022 Balsells Fellowship / Mobility Project and Graduate / California-Catalonia Program. La sessió s'adreça a l'estudiantat que vulgui realitzar estudis de postgrau a universitats d'Estats Units. Participen a la sessió en Roger Rangel, coordinador de les beques a la University of California, Irvine, en Raúl Benítez, sotsdirector de Relacions Internacionals de l'EEBE i la Noelia Cívico, estudiant de l'EEBE i participant del programa de mobilitat a la University of California
Acte d'inauguració del curs acadèmic 2020-2021 del Sistema Universitari Català
Accés obert
30 de set. 2020
El 30 de setembre ha tingut lloc l’acte inaugural, en format virtual, del curs acadèmic 2020-2021 de les universitats catalanes. L’acte, al qual han participat el conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Ramon Tremosa, i el secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, ha marcat el tret de sortida de les celebracions del 50è aniversari de la Universitat. La lliçó inaugural ha pres, aquest curs, la forma d’un debat sobre tecnoètica, en el qual han participat Elisenda Bonet-Carne, responsable científica del BCNatal Fetal, i Jordi Sellas, director de l'IDEAL Barcelona, Centre d'Arts Digitals, i que ha estat moderat pel director adjunt de La Vanguardia Miquel Molina
06. Presentación de las Nuevas Agendas Urbanas: la Agenda Urbana de España, Agenda Urbana de la Comunidad Valenciana, Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya
Accés obert
30 de set. 2020
Presentación de las Nuevas Agendas urbanas a cargo de Carles Llop, Director del Congreso ISUF-H. Intervienen: David Lucas, secretario general de Agenda Urbana y Vivienda, Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana; Arcadi España, consejero de Política Territorial,
Obras Públicas y Movilidad, Generalitat Valenciana; Agustí Serra, secretario de Agenda Urbana i Territori, Departament de Territori i Sostenibilitat,
Generalitat de Catalunya.
Obras Públicas y Movilidad, Generalitat Valenciana; Agustí Serra, secretario de Agenda Urbana i Territori, Departament de Territori i Sostenibilitat,
Generalitat de Catalunya.
07. Clausura Congresos 2020. Programa para el año 2021: Perspectivas y líneas de trabajo.
Accés obert
30 de set. 2020
Sesión de Clausura del Congreso, Programa para el año 2021: Perspectivas y líneas de trabajo, a cargo de Carles Llop, Director del Congreso ISUF-H. Intervienen: Michael Donaldson Comisionado e Investigación Digital y Director de BIT Hàbitat Barcelona; Vicente Colomer, presidente ISUF-H; Estanislau Roca, vicerrector de la Universitat Politècnica de Catalunya; Ramon Torra, gerente Àrea Metropolitana de Barcelona; Iñaqui Carnicero, Director general de Agenda Urbana y Arquitectura Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.
Videografia V Congreso ISUF-H Costa Rica 2021 (del 1 al 3 de Diciembre 2021). "Ciudades esponténeas versus ciudades planificadas: distintos retos, distintas realidades" a cargo de Zuhra Sasa Marín, Directora de la Escuela de Arquitectura de la Universidad de Costa Rica, Helga von Breymann, Directora del Congreso y Alejandro Jiménez Elizondo, Coordinador.
Videografia V Congreso ISUF-H Costa Rica 2021 (del 1 al 3 de Diciembre 2021). "Ciudades esponténeas versus ciudades planificadas: distintos retos, distintas realidades" a cargo de Zuhra Sasa Marín, Directora de la Escuela de Arquitectura de la Universidad de Costa Rica, Helga von Breymann, Directora del Congreso y Alejandro Jiménez Elizondo, Coordinador.
03. Sesión Premium 3. Teoría, disrupción digital y isualización, praxis, formación y difusión. Bases del proyecto urbano y territorial: forma y estructura II.
Accés obert
30 de set. 2020
Presentación de la sesión Premium 3 a cargo de Zaida Muxi (DUOT-UPC) y Juan Luis de las Rivas (DUOT-UPC).
Orden de las Ponencias: 1. Bilbao Legible. Análisis computacional de legibilidad urbana | Ander Gortázar Balerdi (Euskal Herriko Unibertsitatea); Jacek Markusiewicz (RAZ & Universidad Tecnológica de Varsovia). 2. El franquismo y el triunfo de la vivienda en propiedad: las periferias obreras de Barcelona (1939-19759) | Manuel Guàrdia (Universitat Politècnica de Catalunya); José Luis Oyón (Universitat Politècnica de Catalunya); Marbel Rosselló Nicolau (Universitat Politècnica de Catalunya); David Hernánedz Falagan (Universitat Politècnica de Catalunya); Joan Roger (Universitat Politècnica de Catalunya). 3. La arquitectura en la imagen de la ciudad: sobre mojones y monumentos | Marcelo Espinoza (Universidad Laica Eloy Alfaro de Manabí); Ámbar Solorzano (Universidad Laica Eloy Alfaro de Manabí); Karla Espinoza (Universidad Laica Eloy Alfaro de Manabí); Katherine Salvatierra (Universidad Laica Eloy Alfaro de Manabí) . 4. Yuxtaposición de formas urbanas y culturales en las periferias de Bogotá | Alissa Diesch (Leibniz Universität Hannover). 5. UrbanZEB. Estrategias urbanas de transición energética de edificios | Joaquim Arcas Abella (Cíclica [Space . Community . Ecology]); Anna Pagés Ramón ([Space . Community . Ecology]); Ander Bilbao (Cíclica [Space . Community . Ecology]). 6. Los polígonos de Seúl y la estandarización de la ciudad | Marc Brossa Balcells (University of Seoul).
Orden de las Ponencias: 1. Bilbao Legible. Análisis computacional de legibilidad urbana | Ander Gortázar Balerdi (Euskal Herriko Unibertsitatea); Jacek Markusiewicz (RAZ & Universidad Tecnológica de Varsovia). 2. El franquismo y el triunfo de la vivienda en propiedad: las periferias obreras de Barcelona (1939-19759) | Manuel Guàrdia (Universitat Politècnica de Catalunya); José Luis Oyón (Universitat Politècnica de Catalunya); Marbel Rosselló Nicolau (Universitat Politècnica de Catalunya); David Hernánedz Falagan (Universitat Politècnica de Catalunya); Joan Roger (Universitat Politècnica de Catalunya). 3. La arquitectura en la imagen de la ciudad: sobre mojones y monumentos | Marcelo Espinoza (Universidad Laica Eloy Alfaro de Manabí); Ámbar Solorzano (Universidad Laica Eloy Alfaro de Manabí); Karla Espinoza (Universidad Laica Eloy Alfaro de Manabí); Katherine Salvatierra (Universidad Laica Eloy Alfaro de Manabí) . 4. Yuxtaposición de formas urbanas y culturales en las periferias de Bogotá | Alissa Diesch (Leibniz Universität Hannover). 5. UrbanZEB. Estrategias urbanas de transición energética de edificios | Joaquim Arcas Abella (Cíclica [Space . Community . Ecology]); Anna Pagés Ramón ([Space . Community . Ecology]); Ander Bilbao (Cíclica [Space . Community . Ecology]). 6. Los polígonos de Seúl y la estandarización de la ciudad | Marc Brossa Balcells (University of Seoul).
04. Sesión Premium 4. (AMB) Metrópolis Barcelona
Accés obert
30 de set. 2020
Presentación de la sesión Premium 4. Ámbito temático: Metrópolis Barcelona, a cargo de Loles Herrero y Sebastià Jornet.
Orden de las Ponencias: 1. Objetivos y estrategias para el proyecto territorial de los espacios abiertos metropolitanos: hacia una ecologia regional | Lorena Maristany (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès). 2. Base territorial para la soberanía alimentaria en la Región Metropolitana de Barcelona | Manel Cunill Llenas (Agraria del Vallés, sccl). 3. Planificación para una gestión dinámica y adaptativa de la infraestructura verde metropolitana: el PEPNat como caso de estudio | Eugenia Vidal (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Cid (Àrea Metropolitana de Barcelona); Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Patricia García Rodríguez (Àrea Metropolitana de Barcelona); Loles Herrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Kyriaki Ilousi (Àrea Metropolitana de Barcelona); Oriol Monclús (Àrea Metropolitana de Barcelona); Jordi Vila (Àrea Metropolitana de Barcelona). 4. El encaje entre las zonas urbanas y el entorno natural: los espacios fluviales del Área metropolitana de Barcelona | Patricia García Rodríguez (Àrea Metropolitana de Barcelona); José Alonso (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Cid (Àrea Metropolitana de Barcelona); Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Martín Gullón (Àrea Metropolitana de Barcelona); Kyrian Ilousi (Àrea Metropolitana de Barcelona); Eugenia Vidal Casanovas (Àrea Metropolitana de Barcelona). 5. Modelizando el futuro territorio metropolitano: cálculo de potenciales urbanísticos en la metrópolis de Barcelona | Pere Manubens (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Bertran (Àrea Metropolitana de Barcelona); Judith Recio (Àrea Metropolitana de Barcelona); Sandra Quesada (Àrea Metropolitana de Barcelona); Javier Alarcón (Àrea Metropolitana de Barcelona). 6. Las necesidades de la población metropolitana desde las tramas residenciales: las dotaciones socioambientales: vivienda, equipamientos y espacios verdes | Alexandra Quesada (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mireia Peris (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mercè González (Àrea Metropolitana de Barcelona); Elena Castellà (Àrea Metropolitana de Barcelona); Judith Recio (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laia Molist (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mariona Figueras (Àrea Metropolitana de Barcelona). 7. La participación en la planificación urbanística metropolitana. De la diagnosis compartida a la estrategia participada del Avance del PDU metropolitano | Mireia Peris (Àrea Metropolitana de Barcelona); Joan Caba (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Ferreres (Àrea Metropolitana de Barcelona); Teresa Gómez Fabra (Àrea Metropolitana de Barcelona); Isabel Tomé (Àrea Metropolitana de Barcelona). 8. La lectura del territorio como herramienta de proyecto: propuestas de estructura urbana basadas en el soporte territorial | Anna Majoral (Àrea Metropolitana de Barcelona); Gavina Corbetta (Àrea Metropolitana de Barcelona); Jordi Peralta (Àrea Metropolitana de Barcelona).
Orden de las Ponencias: 1. Objetivos y estrategias para el proyecto territorial de los espacios abiertos metropolitanos: hacia una ecologia regional | Lorena Maristany (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès). 2. Base territorial para la soberanía alimentaria en la Región Metropolitana de Barcelona | Manel Cunill Llenas (Agraria del Vallés, sccl). 3. Planificación para una gestión dinámica y adaptativa de la infraestructura verde metropolitana: el PEPNat como caso de estudio | Eugenia Vidal (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Cid (Àrea Metropolitana de Barcelona); Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Patricia García Rodríguez (Àrea Metropolitana de Barcelona); Loles Herrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Kyriaki Ilousi (Àrea Metropolitana de Barcelona); Oriol Monclús (Àrea Metropolitana de Barcelona); Jordi Vila (Àrea Metropolitana de Barcelona). 4. El encaje entre las zonas urbanas y el entorno natural: los espacios fluviales del Área metropolitana de Barcelona | Patricia García Rodríguez (Àrea Metropolitana de Barcelona); José Alonso (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Cid (Àrea Metropolitana de Barcelona); Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Martín Gullón (Àrea Metropolitana de Barcelona); Kyrian Ilousi (Àrea Metropolitana de Barcelona); Eugenia Vidal Casanovas (Àrea Metropolitana de Barcelona). 5. Modelizando el futuro territorio metropolitano: cálculo de potenciales urbanísticos en la metrópolis de Barcelona | Pere Manubens (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Bertran (Àrea Metropolitana de Barcelona); Judith Recio (Àrea Metropolitana de Barcelona); Sandra Quesada (Àrea Metropolitana de Barcelona); Javier Alarcón (Àrea Metropolitana de Barcelona). 6. Las necesidades de la población metropolitana desde las tramas residenciales: las dotaciones socioambientales: vivienda, equipamientos y espacios verdes | Alexandra Quesada (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mireia Peris (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mercè González (Àrea Metropolitana de Barcelona); Elena Castellà (Àrea Metropolitana de Barcelona); Judith Recio (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laia Molist (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mariona Figueras (Àrea Metropolitana de Barcelona). 7. La participación en la planificación urbanística metropolitana. De la diagnosis compartida a la estrategia participada del Avance del PDU metropolitano | Mireia Peris (Àrea Metropolitana de Barcelona); Joan Caba (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Ferreres (Àrea Metropolitana de Barcelona); Teresa Gómez Fabra (Àrea Metropolitana de Barcelona); Isabel Tomé (Àrea Metropolitana de Barcelona). 8. La lectura del territorio como herramienta de proyecto: propuestas de estructura urbana basadas en el soporte territorial | Anna Majoral (Àrea Metropolitana de Barcelona); Gavina Corbetta (Àrea Metropolitana de Barcelona); Jordi Peralta (Àrea Metropolitana de Barcelona).