Objectes multimèdia amb l’etiqueta: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona
Resultats de la cerca
Mesures de deformació des de satèl·lit i terrestres
Accés obert
26 d’oct. 2009
En aquesta presentació es descriurà la tècnica de deformacions basada en la interferometria diferencial SAR (DInSAR), que constitueix un dels principals dominis de recerca de la nostra unitat. Les eines DInSAR tant des de satèl·lit com terrestres, es poden utilitzar per estudiar diferents tipus de deformacions induïdes per activitats mineres, el monitoratge d'esllavissades, les deformacions cosísmiques, etc.
Economia de l'empresa
Accés obert
10 d’oct. 2009
3a Conferència de l'assignatura Economia de l'Empresa organitzada per Departament d'Organització d'Empreses de l'EPSEB, com a complement docent.
Economia de l'empresa. La empresa en el mundo actual: problemas y oportunidades
Accés obert
7 d’oct. 2009
Primera de les tres conferències que conformen aquest Seminari d’Economia de l’Empresa que versa sobre el paper de l'empresa i de retruc de l'empresari davant la crisi actual.
L'exposició té com a punts:
* El paper de l'empresa en el sistema
* El paper de l'empresari
* El paper de l'Estat
* El paper del sistema financier
* Els orígens de la crisi
* El “mapa” empresarial a Espanya i Catalunya
* Dimensions i estructura financiera de les empreses a Catalunya
* I ara què fem?
L'exposició té com a punts:
* El paper de l'empresa en el sistema
* El paper de l'empresari
* El paper de l'Estat
* El paper del sistema financier
* Els orígens de la crisi
* El “mapa” empresarial a Espanya i Catalunya
* Dimensions i estructura financiera de les empreses a Catalunya
* I ara què fem?
Exemple 1 - Solar Carrer València, 179. Barcelona
Accés obert
14 de set. 2009
Primer exemple de la sèrie de construcció sota rasant a diferents solars de Barcelona.
Exemple 2 – Solar de la Gran Via de les Corts Catalanes, 583. Barcelona
Accés obert
14 de set. 2009
Segon exemple de la sèrie de construcció sota rasant a diferents solars de Barcelona.
Exemple 3 – Solar del carrer Mallorca, 126. Barcelona
Accés obert
14 de set. 2009
Tercer exemple de la sèrie de construcció sota rasant a diferents solars de Barcelona.
Exemple 4 – Solar del carrer Enric Granados, 62-64. Barcelona
Accés obert
14 de set. 2009
Quart exemple de la sèrie de construcció sota rasant a diferents solars de Barcelona.
Exemple 5 – Solar del carrer Joan Miró, 5. Barcelona
Accés obert
14 de set. 2009
Cinquè exemple de la sèrie de construcció sota rasant a diferents solars de Barcelona.
Casa Vicens (1885 – 1900)
Accés obert
1 de maig 2009
Classe impartida dins l'assignatura optativa del Grau en Enginyeria de l'Edificació "L'obra de Gaudí: anàlisi i processos" el curs 2010-2011.
Casa Vicens fou un dels primers encàrrecs fets a Gaudí, ja que anteriorment la seva tasca professional s'havia emmarcat en el recolzament a altres arquitectes com a delineant. Sobre aquesta obra, començada al 1882 es parla de la ubicació, la tècnica de la reixa "del abanico", arquitectura neomudèjar, així com de la utilització de la ceràmica, el maó i la fusteria.
Casa Vicens fou un dels primers encàrrecs fets a Gaudí, ja que anteriorment la seva tasca professional s'havia emmarcat en el recolzament a altres arquitectes com a delineant. Sobre aquesta obra, començada al 1882 es parla de la ubicació, la tècnica de la reixa "del abanico", arquitectura neomudèjar, així com de la utilització de la ceràmica, el maó i la fusteria.
Cooperativa Mataronense (1876 – 1882). El Palau Güell (1886-1888)
Accés obert
1 de maig 2009
Classe impartida dins l'assignatura optativa del Grau en Enginyeria d'Edificació "L'obra de Gaudí: anàlisi i processos" el curs 2010-2011
La cooperativa Mataronense se instala en Mataró por temas de costos. Debido a la escasez de recursos para el proyecto contratan a Gaudí quién en esos momentos estaba adelantando sus estudios. La cooperativa es la única obra que hace Gaudí para los obreros. La nueva fábrica se inauguró en 1876, proyecto del ingeniero Brunet, Gaudí realizó el proyecto de urbanización de la obra mataronense, en 1881. Gaudí proyecta la nave general de la cooperativa, la cual constaría de la fábrica, edificio social, sala de actos y unas 30 casas aunque sólo se construirían dos. También proyecta la nave del blanqueo al lado de la chimenea.
Gaudí va construir el Palau Güell per encàrrec d’Eusebi Güell (Barcelona, 1846-1918), que va voler fer la seva nova llar a Barcelona, al carrer Nou de la Rambla. De fet, el Palau Güell és l’únic edifici que Gaudí va acabar del tot i que després no ha sofert modificacions essencials. És un dels edificis més comunicatius de Gaudí, una arquitectura d’una complexa eloqüència.
La cooperativa Mataronense se instala en Mataró por temas de costos. Debido a la escasez de recursos para el proyecto contratan a Gaudí quién en esos momentos estaba adelantando sus estudios. La cooperativa es la única obra que hace Gaudí para los obreros. La nueva fábrica se inauguró en 1876, proyecto del ingeniero Brunet, Gaudí realizó el proyecto de urbanización de la obra mataronense, en 1881. Gaudí proyecta la nave general de la cooperativa, la cual constaría de la fábrica, edificio social, sala de actos y unas 30 casas aunque sólo se construirían dos. También proyecta la nave del blanqueo al lado de la chimenea.
Gaudí va construir el Palau Güell per encàrrec d’Eusebi Güell (Barcelona, 1846-1918), que va voler fer la seva nova llar a Barcelona, al carrer Nou de la Rambla. De fet, el Palau Güell és l’únic edifici que Gaudí va acabar del tot i que després no ha sofert modificacions essencials. És un dels edificis més comunicatius de Gaudí, una arquitectura d’una complexa eloqüència.
“Obres menors” de Gaudí a Barcelona
Accés obert
1 de maig 2009
Classe impartida dins l'assignatura optativa del Grau en Enginyeria de l'Edificació "L'obra de Gaudí: anàlisi i processos" el curs 2010-2011. Es parla de obres menors realitzades per Antoni Gaudí com fanals, fonts, pèrgoles, el pabelló del Parc de la Ciutadella, la Casa Calvet o d'obres que realitzà fora de Barcelona ciutat, entre d'altres.
El Cadastre espanyol i el seu futur en el marc de la directiva europea INSPIRE
Accés obert
15 d’oct. 2008
Primera conferència del 1r trimestre de 2008, que tracta de com el cadastre espanyol s'està adaptant a la normativa europea (INSPIRE) d'harmonització d'infraestructura de dades espaials. La conferència està destinada tant als alumnes d'Arquitectura Tècnica, com als d'Enginyeria en Topografia.
