L’anàlisi dinàmica inversa (ADI) s’utilitza per a calcular les forces i els moments que intervenen en el
moviment d’un sistema mecànic quan el moviment d’aquest sistema és conegut. En les últimes dècades,
aquest tipus d’anàlisi s’ha aplicat àmpliament en el camp de la biomecànica. L’objectiu és obtenir
informació quantitativa sobre la cinemàtica, la dinàmica i el comportament mecànic del sistema
musculoesquelètic durant l’execució d’un determinat moviment o activitat física. Per a realitzar l’ADI,
cal modelitzar el cos humà com un sistema mecànic format per sòlids rígids enllaçats per parells
cinemàtics, i adquirir-ne la cinemàtica per mitjà d’un sistema de captura del moviment. Existeixen
diferents fonts d’error que afecten el resultat d’aquesta anàlisi. Una manera senzilla de comprovar-ho
consisteix a comparar les forces de reacció amb el terra calculades mitjançant l’ADI amb les
mesurades per una placa de força. Aquesta discrepància entre les magnituds observables generades pel
sistema biològic real i les calculades mitjançant l’ADI del model biomecànic es coneix com a «problema
fonamental de la dinàmica inversa mioesquelètica». Aquest problema apareix per causa d’una sèrie
d’inconsistències entre la dinàmica del sistema real i la que s’obté simulant el sistema biomecànic. Hi
destaquen tres fonts d’error: el soroll que introdueix el mateix sistema de captura del moviment, el
moviment de la pell respecte al sistema esquelètic i l’efecte del moviment de les masses de teixit tou.
Es presenta un procediment sistemàtic per a tractar de manera integrada aquestes tres fonts d’error,
i l’objectiu és millorar els resultats de l’ADI de sistemes biomecànics processant els senyals cinemàtics
adquirits.

La dinàmica de sistemes multisòlid és una disciplina que permet simular, mitjançant ordinador, el
moviment de vehicles, màquines i mecanismes amb un alt grau de detall. En primer lloc, es realitza el
model físic del sistema que s’ha de simular, i es decideix el grau de simplificació de la realitat que
s’adopta i les teories que s’apliquen per a representar els diferents fenòmens mecànics que hi
apareixen: flexibilitat, contacte, etc. En segon lloc, s’elabora el model matemàtic del sistema, és a dir,
la selecció de coordenades que en representen la configuració al llarg del temps (existeixen diferents
famílies de coordenades ja establertes, i l’elecció d’unes o altres depèn de l’aplicació concreta). En
tercer lloc, es formulen les equacions del moviment i s’obtenen tots els termes cinemàtics i dinàmics
que hi intervenen. En quart lloc, se selecciona l’integrador numèric que proporciona la solució de les
equacions del moviment al llarg del temps. Tot això s’ha d’implementar en un cert llenguatge de
programació, com per exemple Fortran, C++ o Matlab, o en combinacions entre ells. Els cinc aspectes
indicats es troben fortament relacionats, de manera que l’elecció d’un condiciona fortament els altres.
Mitjançant aquesta tècnica es poden realitzar simulacions de sistemes tan complexos i realistes com
automòbils, trens, excavadores, robots o el mateix cos humà.

Conferència del Professor Lluís Clotet de l'ETSAB, dins el cicle "Entorn del Projecte" per Càtedra Blanca, quadrimestre de tardor, 2009-2010 (Projectes V-VI-M).

Vídeo que serveix com a material docent del Màster Oficial - Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes (Especialitat de Matemàtiques)

Es presenta un exemple d’aprenentatge cooperatiu on uns estudiants d’enginyeria industrial exposen un treball en PBL. En aquest cas es treballa el número “e” i les seves aplicacions a l’enginyeria, mostrant la seva presència contextualitzada en la professió.
i llur relació amb la realitat.

Presentació feta per alumnes de l'assignatura Fonaments Matemàtics dins la sessió "Una aproximació a Bolonya" on es pretén mostrar la importància de les matemàtiques en la nostra vida quotidiana.

Conferència de Carlos Puente a la Sala d'actes de l'Etsab, convidat del Departament de Projectes Arquitectònics per l'assignatura Projectes III-IV (matí), curs 2009-2010.

Conferència del Professor del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'ETSAB Estanislau Roca Blanch per a l'assignatura "La Iconografia urbana en la ciutat transformada:reciclatges urbans" del Professor Daniel Navas.

Inauguració de la nova Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), amb la introducció del Rector de la UPC, Antoni Giró i el Director de l'Escola, Ferrán Sagarra.

Conferència de l'Arquitecte Aurora López, Professora de l'ETSAB del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori dins el cicle de conferències per a l'assignatura "La Iconografia urbana en la ciutat transformada: reciclatges urbans" del Professor Daniel Navas.

Conferència de Ricard Fayos, Arquitecte i Professor de l'ETSAB del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori dins el cicle de conferències per a l'assignatura "La Iconografia urbana en la ciutat transformada: reciclatges urbans".

Conferència de Jacopo Monti, fill de l'escultor Franco Monti, que analitza la seva obra des de la vessant artistica, dels materials i el color utilitzats per l'artista. Presentat per Stella Rahola, professora del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB.

Conferència de Zaida Muxí (DUOT_ETSAB), per l'assignatura "La Iconografia urbana en la ciutat transformada: reciclatges urbans" dirigida per Daniel Navas.