Vídeo docent on s'explica el rendiment o eficiència i les característiques d’un Motor Stirling de combustió externa, els conceptes teòrics i històrics a través d’una filmació que planteja una pràctica al Laboratori de Física Aplicada.
Projecte subvencionat per la Universitat Politècnica de Catalunya en la Convocatòria d'ajuts per a la millora de la docència 2008.

Vídeo docent on s'explica el rendiment o eficiència de les instal·lacions d’energia solar tèrmica i com calcular el rendiment dels col·lectors solars a través d’una filmació que planteja una pràctica al Laboratori de Física Aplicada.
Projecte subvencionat per la Universitat Politècnica de Catalunya en la Convocatòria d'ajuts per a la millora de la docència 2008.

Vídeo docent on s'expliquen el rendiment o eficiència i les característiques d’una pila, els conceptes teòrics i introducció teòrica a través d’una filmació que planteja una pràctica al Laboratori de Física Aplicada.

Conferència de Daniel Mòdol, professor del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'ETSAB per a l'assignatura "La Iconografia urbana en la ciutat transformada:reciclatges urbans".

Presentació feta per alumnes de l'assignatura Fonaments Matemàtics dins la sessió "Una aproximació a Bolonya" on es pretén mostrar la importància de les matemàtiques en la nostra vida quotidiana.

Vídeo que serveix com a material docent del Màster Oficial - Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes (Especialitat de Matemàtiques)

Un grup d’estudiants que volen cursar disseny industrial presenten els poliedres i les seves propietats a partir de construccions fetes amb material manipulable, tot “tocant” els elements que els caracteritzen i les seves propietats.

Gravació feta al Laboratori de Materials de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB).

Conferència de Xavier Monteys, Catedràtic del Departament de Projectes de l'ETSAV, dins el cicle "Entorn del Projecte" per Càtedra Blanca, quadrimestre de tardor 2009-2010 (Projectes V-VI-M). Presentat per Jorge Vidal Tomás, professor del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB.

En aquest vídeo es descriuen les etapes d’inspecció i anàlisi que permeten distingir un ciment Portland convencional d’un ciment d’aluminat de calci. Tanmateix, es mostra la utilitat de la tècnica de Difracció de Raigs X (DRX) en la caracterització dels ciments i l’estudi d’algunes de les seves patologies.

En el video, se describen las etapas de inspección y analisis, que permiten distinguir un cemento Portland convencional de un cemento de aluminato de calcio (CAC).
Por otro lado, se muestra la utilidad de la técnica de Difracción de Rayos X (DRX) en la caracterización de los cementos y el estudio de algunas de sus patologias.

La dinàmica de sistemes multisòlid és una disciplina que permet simular, mitjançant ordinador, el
moviment de vehicles, màquines i mecanismes amb un alt grau de detall. En primer lloc, es realitza el
model físic del sistema que s’ha de simular, i es decideix el grau de simplificació de la realitat que
s’adopta i les teories que s’apliquen per a representar els diferents fenòmens mecànics que hi
apareixen: flexibilitat, contacte, etc. En segon lloc, s’elabora el model matemàtic del sistema, és a dir,
la selecció de coordenades que en representen la configuració al llarg del temps (existeixen diferents
famílies de coordenades ja establertes, i l’elecció d’unes o altres depèn de l’aplicació concreta). En
tercer lloc, es formulen les equacions del moviment i s’obtenen tots els termes cinemàtics i dinàmics
que hi intervenen. En quart lloc, se selecciona l’integrador numèric que proporciona la solució de les
equacions del moviment al llarg del temps. Tot això s’ha d’implementar en un cert llenguatge de
programació, com per exemple Fortran, C++ o Matlab, o en combinacions entre ells. Els cinc aspectes
indicats es troben fortament relacionats, de manera que l’elecció d’un condiciona fortament els altres.
Mitjançant aquesta tècnica es poden realitzar simulacions de sistemes tan complexos i realistes com
automòbils, trens, excavadores, robots o el mateix cos humà.

L’anàlisi dinàmica inversa (ADI) s’utilitza per a calcular les forces i els moments que intervenen en el
moviment d’un sistema mecànic quan el moviment d’aquest sistema és conegut. En les últimes dècades,
aquest tipus d’anàlisi s’ha aplicat àmpliament en el camp de la biomecànica. L’objectiu és obtenir
informació quantitativa sobre la cinemàtica, la dinàmica i el comportament mecànic del sistema
musculoesquelètic durant l’execució d’un determinat moviment o activitat física. Per a realitzar l’ADI,
cal modelitzar el cos humà com un sistema mecànic format per sòlids rígids enllaçats per parells
cinemàtics, i adquirir-ne la cinemàtica per mitjà d’un sistema de captura del moviment. Existeixen
diferents fonts d’error que afecten el resultat d’aquesta anàlisi. Una manera senzilla de comprovar-ho
consisteix a comparar les forces de reacció amb el terra calculades mitjançant l’ADI amb les
mesurades per una placa de força. Aquesta discrepància entre les magnituds observables generades pel
sistema biològic real i les calculades mitjançant l’ADI del model biomecànic es coneix com a «problema
fonamental de la dinàmica inversa mioesquelètica». Aquest problema apareix per causa d’una sèrie
d’inconsistències entre la dinàmica del sistema real i la que s’obté simulant el sistema biomecànic. Hi
destaquen tres fonts d’error: el soroll que introdueix el mateix sistema de captura del moviment, el
moviment de la pell respecte al sistema esquelètic i l’efecte del moviment de les masses de teixit tou.
Es presenta un procediment sistemàtic per a tractar de manera integrada aquestes tres fonts d’error,
i l’objectiu és millorar els resultats de l’ADI de sistemes biomecànics processant els senyals cinemàtics
adquirits.