Rafael Vidal és enginyer de Telecomunicació i professor de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels. El seu interès pel món de les comunicacions i Internet va començar quan estudiava la carrera, i el projecte final de carrera va ser un moment decisiu per començar els estudis de doctorat. De fet, inicialmen, va pensar que la recerca “era un peatge que havia de pagar per aconseguir ser docent”. La seva línia de recerca s'orienta a aconseguir la implementació d'un tipus d'Internet que permeti la connexió de qualsevol dispositiu, en qualsevol moment i lloc, a través de la recerca en el que s'anomena xarxes en forma de teranyina o mallada.

Per a aquest jove investigador, la persona que vulgui dedicar-se a la recerca “ha de tenir molta curiositat i ganes d’aprendre, però també disciplina i capacitat de sacrifici” i afegeix que és imprescindible tenir un bon nivell d’anglès, la llengüa de la recerca. Pensa que la recerca hauria de ser una realitat empresarial, i no només una activitat pública: “m’agradaria que no solament es visualitzessin els resultats, sinó que la figura dels investigadors tinguessin un reconeixement social més gran”.

Doctora enginyera tècnica agrícola i llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments, actualment és professora de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. La seva línia de recerca se centra en l’enginyeria d’instal·lacions aqüícoles.

Abans de dedicar-se a la recerca, va compaginar els seus estudis universitaris i de postgrau amb feines de tota mena – repartia pizzes, feia de telefonista, etc. –: “la feina no em motivava, però mentre estudiava la carrera necessitava treballar els caps de setmana i els festius, però també sabia que ampliant els meus estudis tindria més oportunitats professionals”.
Va ser precisament en el darrer curs de carrera, quan dos professors de l’ESAB li van oferir la possibilitat d’incorporar-se al grup d’aqüicultura: “no era una de les millors de la classe, però sóc constant i quan alguna cosa m’interessa, m’hi entrego totalment. Suposo que per això a l’Escola van pensar en mi i jo no ho vaig dubtar!”, assegura. Per a ella, la satisfacció més gran que li aporta la recerca “és no saber mai on pots arribar: la sensació quan obtens uns resultats és única i indescriptible!”

En José Manuel considera que el millor de dedicar-se a la recerca és l’entorn universitari i l’ambient familiar en què es treballa, mentre que per al José María la satisfacció més gran és la d’estar fent alguna cosa que serà útil per a la societat. Apassionats pels mètodes numèrics i la programació, van decidir iniciar, un cop finalitzada l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, els seus estudis de doctorat.

Aquests dos joves investigadors participen en el projectes de recerca ‘Ciutats multidimensionals’, que compta amb el finançament del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) i que investiga noves tècniques per a la construcció subterrània amb l'objectiu d’edificar zones agradables per viure en el subsòl.

El projecte estudia la possibilitat d’alliberar espais sota el nivell del sòl, transformar l’actual entorn urbà congestionat, sorollós i contaminat, i crear zones agradables per viure. És una alternativa per descongestionar les zones urbanes i per allotjar sota terra les activitats que produeixen contaminació acústica i atmosfèrica (com el trànsit o les activitats industrials), els transports, les oficines i els centres comercials i d'oci. En el projecte hi participen unes trenta organitzacions, incloses empreses constructores, fabricants de maquinària d’obres públiques, universitats i centres de recerca. Les infraestructures i els serveis en els nous espais subterranis s’estan projectant de forma segura i amb criteris de sostenibilitat, que garanteixin el mínim impacte en el medi ambient i en les construccions actuals.

Aquests dos joves investigadors coincideixen a l’hora de definir les qualitats d’una persona que vulgui dedicar-se a la recerca: “ha de tenir una bona dosi de curiositat per qüestionar-se com funcionen les coses, i com podrien funcionar millor. Ha de tenir un mínim de coneixements tècnics i una certa facilitat per a les assignatures de caràcter lògic: matemàtiques, mètodes numèrics, etc... Per fer recerca cal paciència, capacitat de reflexió i obertura mental per veure les coses des d’un punt de vista diferent”.

La María Luisa és llicenciada en Disseny Industrial i sòcia fundadora d’un estudi de disseny. Des de fa anys, desenvolupa la seva activitat profesional en l’àmbit de les aplicacions multimèdia, però ho combina amb l’activitat de recerca "per ampliar horitzons personals i descobrir coses noves”. Per això, va iniciar els seus estudis de doctorat en enginyeria multimèdia.

Actualment, a la Unió Europea l’obesitat afecta 135 milions de persones i, en el cas d’Espanya, la població infantil i adolescent obesa arriba gairebé al 14%. La María Luisa està desenvolupant uns dispositius mòbils adreçat a millorar el tractament de pacients amb trastorns alimentaris. L’objectiu és crear una proposta tecnològica que doni suport a pacients, familiars, equip mèdic, hospitals i investigadors.

Javier Alonso és enginyer informàtic i actualment és professor ajudant del Departament d’Arquitectura de Computadors. Després d’acabar la carrera, va començar a treballar, però de seguida es va adonar que volia “trobar solucions a problemes reals i això m’ho oferia la recerca aplicada”. El contacte directe amb alguns dels que havien estat els seus professors - i que actualmente són companys- el va motivar a realitzar els seus estudis de doctorat.

La seva línia de recerca s’orienta al desenvolupament de mètodes i tècniques per construir sistemes de computació autònoma, orientats a preveure i identificar de forma automàtica possibles errors dels computadors: “la idea és que els equips informàtics es curin ells mateixos”, explica aquest jove investigador.

Pensa que la persona que vulgui dedicar-se a la recerca ha de tenir un esperit crític i ha d’estar motivat per invertir molt de temps en una cosa, sense aconseguir un resultat immediat: en definitiva ser perseverant i pacient. Per a aquest jove investigador, el millor de la recerca “és que a més de fer una feina útil, la recerca et permet conèixer altres païssos del món i ofereix una gran llibertat d’horaris”.

Doctor enginyer de Camins, Canals i Ports per la UPC, Rafael Sánchez-Diezma és actualment director general de HYDS, una spin off de la UPC que comercialitza productes hidrometeorològics. Compagina la seva activitat d’emprenedor amb la de cap de recerca i desenvolupament del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC (CRAHI-UPC).

En Rafael assegura que va descobrir que fer recerca, i sobretot recerca aplicada, el divertia molt més que la rutina d’un despatx d’enginyeria: “crec que el meu apropament a la recerca és més proper al sentit del joc i l’aplicabilitat dels resultats, i que això és molt motivant quan es fa en un entorn de transferència de tecnologia com el que tinc actualment. Inicialment, el que més m’atreia de les aplicacions hidrològiques del radar meteorològic va ser la possibilitat de visualització dels camps radars, i que una gran part de la recerca en aquest camp està basada en el desenvolupament d’algoritmes, on el treball i la visualització de les dades és fonamental”, explica aquest jove investigador.

Actualment, dedica tots els seus esforços a tirar endavant el seu projecte de spin-off: “és una experiència impressionant per a un doctor poder crear una empresa de base tecnològica i comercialitzar un producte”.

Aquest enginyer industrial i enginyer tècnic industrial mecànic és investigador i docent a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.
La línia de recerca d’aquest jove investigador se centra en les energies renovables i en la forma com s'integren a l'actual sistema elèctric: “l’energia és un tema d’una importància cabdal a nivell mundial, per ella es viu, es mor i es mata. En aquest àmbit, l’enginyeria elèctrica ocupa un espai de privilegi i actualment encara més, atès l’auge de les renovables. Estic convençut que és un àmbit de recerca ple de reptes tecnològics amb una relació directa amb la societat”, explica.

Álvaro Luna creu que la Universitat ha d’apostar de forma decidida per la recerca: “el meu consell per als joves a qui els interessi la recerca és que aprenguin anglès i surtin a l’estranger”.

Claudia Pérez és una arquitecta xilena que va arribar a Barcelona per cursar els seus estudis de doctorat. La seva línia de recerca s’ha orientat a analitzar, d’una banda, els indicadors de mercat de locals comercials a la província de Barcelona i, de l’altra, a estudiar els factors de localització de les empreses innovadores, en el marc dels projectes desenvolupats al Centre de Política de Sòl i Valoracions.

Un cop finalitzi el doctorat li agradaria tornar al seu país, “m’agradaria tenir l’oportunitat d’estar en una universitat per transmetre els coneixements i les experiències adquirides”. Per a ella, una persona que vulgui dedicar-se a la recerca ha de ser constant, lluitadora i sobretot ha de tenir ganes d’aprendre i ensenyar. Aquest intercanvi de coneixements és per a aquesta jove investigadora el millor de la recerca.

Físics de formació, aquests dos joves investigadors van decidir realitzar els estudis de doctorat en enginyeria òptica. Els seu doctorat s’emmarca en un projecte de recerca que ha desenvolupat un nou sistema d’identificació i autentificació de persones a través de la retina. Aquest nou sistema de seguretat òptica es basa en el processament d’una sèrie de senyals que són reconeguts per un processador optoelectrònic i que ofereix un elevat grau de fiabilitat en situacions que requereixen sistemes d’identificació personal molt sofisticats.

Per a aquest joves investigadors el millor de dedicar-se a la recerca “és el plaer intel·lectual que produeix la possibilitat de fer o descobrir quelcom que ningú ha fet o estudiat”. Per a ells, la persona que es vulgui dedicar a la recerca ha de ser decidida i estar molt motivada per la feina. Asseguren que la recerca no és necessàriament una activitat exclusiva de persones amb coeficients intel·lectuals elevadíssims: “és cert que s’ha d’estudiar molt, dedicar-hi moltes hores i tenir molta perseverança i determinació per assolir els objectius”.

Actualment, la Lenny està realitzant els seus estudis de doctorat i en Joaquín s’ha incorporat al món laboral en una empresa del sector d'R+D+I.

Aquest jove psicòloga centra la seva activitat docent i investigadora en l’àrea de la seguretat i la salut laboral. Les seves línies de recerca són la carrega mental en el treball, les eines d’avaluació en psicosociologia aplicada i la percepció del risc en el sector de la construcció.

Explica que va decidir deixar la carrera de medicina – després d’estudiar dos anys – i va començar els estudis de Psicologia. Ara el seu objectiu immediat passa per diversificar la seva àrea de recerca i centrar-se més especifícament en l’àmbit de la construcció. Per a aquesta jove investigadora, el millor de dedicar-se a la recerca “és la satisfacció personal que tens quan pots demostrar alguna cosa que pensaves”. En aquest sentit, pensa que els investigadors han de tenir paciència, constància, curiositat i sobretot il·lusió.

Este joven ingeniero técnico Industrial e ingeniero en Electrònica cree que lo mejor de dedicarse a la investigación “es que siempre estás aprendiendo cosas nuevas”.

A corto plazo, su proyecto profesional pasa por terminar la tesis doctoral y trabajar en algún centro de investigación, dentro o fuera de la universidad, durante un par de años. No descarta realizar un postdoctorado: “en un futuro me veo aprendiendo constantemente. No puedes decir que cuando eres doctor ya has terminado de estudiar”, añade.

Su tesis doctoral se centra en la identificación de medidas de impedancia eléctrica para el estudio de alteraciones patológicas en los órganos humanos, en concreto se ha centrado en el rechazo de los trasplantes de riñón.

Este ingeniero industrial e ingeniero técnico industrial mecánico es investigador y docente en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías Industrial y Aeronáutica de Terrassa.

La línea de investigación de este joven investigador se centra en las energías renovables y la forma como se integran en el actual sistema eléctrico: “la energía es un tema de una importancia capital a nivel mundial, por ella se vive, se muere y se mata. En este ámbito, la ingeniería eléctrica ocupa un espacio de privilegio y actualmente aún más, dado el auge de las renovables. Estoy convencido de que es un ámbito de investigación lleno de retos tecnológicos con una relación directa con la sociedad”, explica.

Álvaro Luna cree que la Universidad debe apostar de forma decidida por la investigación: “mi consejo para los jóvenes a quién interese la investigación es que aprendan inglés y salgan al extranjero”.
Este ingeniero industrial e ingeniero técnico industrial mecánico es
investigador y docente en la Escuela Técnica Superior de Ingenierías
Industrial y Aeronáutica de Terrassa.

La línea de investigación de este joven investigador se centra en las energías
renovables y la forma como se integran en el actual sistema eléctrico: “la
energía es un tema de una importancia capital a nivel mundial, por ella se
vive, se muere y se mata. En este ámbito, la ingeniería eléctrica ocupa un
espacio de privilegio y actualmente aún más, dado el auge de las renovables.
Estoy convencido de que es un ámbito de investigación lleno de retos
tecnológicos con una relación directa con la sociedad”, explica.

**Álvaro Luna** cree que la Universidad debe apostar de forma decidida por la
investigación: “mi consejo para los jóvenes a quién interese la investigación
es que aprendan inglés y salgan al extranjero”.