Les jornades Disseny i la Geltrú van néixer per refermar l’aposta que fa el Campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú pel Disseny Industrial. Es tracta d’unes activitats entorn al món del disseny que volen, per una banda, complimentar la formació en el Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte que s’imparteix al Campus, i a la vegada, acostar el professional del sector a la Universitat.
'El bon disseny s’ha de poder fer vell’ és la tercera conferència del cicle ‘Disseny i la Geltrú’.
www.epsevg.upc.edu/disseny-i-la-geltru.

Amb el títol ‘El bon disseny s’ha de poder fer vell’, l'enginyer i dissenyador Josep Congost parla de com els fets quotidians ens donen l’oportunitat per a fer bonys dissenys, i que aquests dissenys, no els objectes, perduri en el temps. Josep Congost manté que els dissenys s’han de poder fer vells. El disseny va més allà del producte en sí. Afirma que els bons dissenys han de poder envellir i guanyar el seu valor a mesura que els usuaris els fan servir i els gaudeixen. Els productes sanitaris en són un bon exemple, ja que satisfan necessitats reals de les persones a la seva vida diària i això és una gran oportunitat per un/a dissenyador/a.

El Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú presenta l’Acte de Graduació de la promoció 2010/2011. Es tracta de celebrar la titulació de la darrera promoció de les diferents enginyeries del Campus. Es dugué a terme divendres 29 de juny a les 19.30h a l’auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

En aquest acte, els enginyers i enginyeres van rebre un diploma (no oficial) que commemora l'acabament dels seus estudis. Així la celebració aplega els nous titulats i titulades, al personal docent i d’investigació, al personal d’administració i serveis, familiars i amics, i professionals de prestigi dels àmbits de la docència, recerca i innovació.

L'acte comptà amb la participació del director de l'EPSEVG, Enric Trullols; el Comissionat per a la Formació Permanent da la Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona. Tech, Joan Majó; i l’alcaldessa de la ciutat, Neus Lloveras. La lliçó inaugural de l'acte anà a càrrec del president de RENFE, Julio Gómez-Pomar.

Participatory Systems of Guarantee (PSGs) arise when proposed by civil society, revolving around the production and commercialization of ecological foods. They are constructed as an alternative to the model of certification by a third party, in order to guarantee that productive initiatives which are not covered by the official system are still able to access the certified product sector / market.



Their dynamism is that they are constantly evaluating and reviewing their structures and procedures, as a result of their constant interaction with their environment. Given this characteristic, in reality PSGs are reaching great levels of complexity, not only internally – as part of the same system – but in a global sense, where organizations are using a number of them in line with diverse criteria.



Their social design and focus on the system, as well as the sensitivity that they show for processes of co-evolution, allow us to visualize them as one of the possible tools that will permit the transition from one system to another.



The systems themselves (integrated in political agroecology), and the activities that they encourage, widen the options for agroecological approaches. These can then be applied in territories that are working towards greater sustainability.

Diàleg. Due to global food shortages, some stakeholders defend industrial agriculture versus agroecology
Can agroecology organic production sustain the global population without increasing the land currently under cultivation?

Agriculture can be described in terms of two competing models: On the one hand, the industrial model operates within a productivist industrial discourse. Input intensive monocultural methods have resulted in ecological and socioeconomic negative externalities. These affect not only ecosystem services and rural populations but also reverberate throughout the agrifood system.
On the other hand, agroecology can be placed within a holistic paradigm that promotes interdisciplinary collaboration between researchers, growers, consumers and other stakeholders to work towards an agrarian sector that operates under ecological and socioeconomic principles.
An important argument made by proponents of the industrial model is that ecological models of agriculture do not produce as much food as the conventional model and therefore would cause global food shortages if implemented on a large scale.Questions to speakers
1- Who should benefit from the use of agricultural land? For what uses and needs? Who should decide?
2- What is the role of biotechnology in agriculture? And what is the role in agroecology? Angel and/or devil?

This presentation will be split in two parts. At first, a general overview will be made about the present situation and main roles of small-scale livestock farming in the world. Secondly, the specific case of organic livestock farming in Catalonia will be more in-depth examined.