Sabeu què és un supercomputador i capacitat de càlcul té? I que Barcelona n’acull un, el MareNostrum, i que és un dels més potents d’Europa? Al nou pòdcast de la sèrie 'Algorritmes UPC', Jordi Torres, professor i investigador del Barcelona Supercomputing Center– Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, explica què són aquestes potents màquines de càlcul i el dia a dia de les persones que l’utilitzen i que fan possible el seu funcionament. L’investigador, especialista en computació d’alt rendiment i intel·ligència artificial, també detalla la història, els orígens i els projectes de BSC, el centre que gestiona el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d'Europa i que està ubicat a l’antiga capella de la Torre Girona, al Campus Diagonal Nord de la UPC.

El BBSC-CNS és una instal·lació científica i centre de recerca especialitzat en computació d'altes prestacions (HPC) i aviat acollirà el MareNostrum 5, que tindrà un rendiment de 314 petaflops quan treballi a ple rendiment. Format per milers d'ordinadors connectats i que treballen en paral·lel, està al servei de la comunitat científica internacional i de la indústria que requereixi utilitzar una gran màquina de càlcul.

‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Des de fa anys, els investigadors i investigadores del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-UPC) apliquen models matemàtics per entendre el comportament de les malalties infeccioses. Però la pandèmia per COVID-19 els va portar, gairebé d’un dia per l’altre, als titulars de diaris i d’informatiu. Amb ells i elles, moltes persones van descobrir com les matemàtiques podien ajudar les autoritats sanitàries a prendre decisions en els moments més complicats. També van fer que incorporéssim noves paraules al nostre vocabulari: risc de rebot, velocitat de contagi, la famosa RT… Però, què hi ha al darrere de tots aquests conceptes? Com funcionen aquests models? Com han viscut aquests darrers dos anys?

En el nou pòdcast 'Algorrritmes UPC', les investigadores Clara Prats i Aida Perramon responen a aquestes preguntes i reflexionen sobre com van passar d’una recerca reflexiva i discreta a dur a terme una tasca trepidant que requeria una capacitat d’adaptació constant a noves dades, coneixements i, sobretot, necessitats. També expliquen tots aquells projectes que ara, al BIOCOM-UPC, han pogut reprendre, no només vinculats a la COVID-19, sinó també a altres malalties infeccioses com la tuberculosi, la malària o la malaltia de Chagas, malalties de les quals gairebé no se’n parla, malgrat que afecten centenars de milions de persones i causen milions de morts cada any. Projectes tan apassionants com, per exemple, el desenvolupament d’un pulmó virtual que permet entendre la dinàmica de les lesions dins dels pulmons a causa de les infeccions per tuberculosi o com s'ha dissenyat un sistema 'low-cost' de diagnòstic de la malària basat en la intel·ligència artificial.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Coneixeu Maria la Jueva, la primera dona alquimista? O Hipàtia, la primera matemàtica i astrònoma de la història? Sabíeu que Letitia Mumford Geer va inventar la xeringa que es pot utilitzar amb una sola mà? O que Hedy Lamarr va crear el sistema que va permetre desenvolupar la tecnologia Wi-Fi?

Són alguns dels exemples que posa Núria Salán, professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, a ‘L'Enginy (in)visible’, el segon pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’.

Coincidint amb la commemoració de l’11F, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, Núria Salán proposa, amb un toc d’humor, un viatge per la història per reivindicar el paper que han tingut dones pioneres en l’impuls del desenvolupament científic i tecnològic de la societat i que encara avui no han obtingut el reconeixement que es mereixen.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Hem viscut el compte enrere d’Artemis 1 cap a la Lluna; segurament, la darrera gran aventura espacial. Viatjar a l’espai és una obsessió per a la humanitat, un desig que s'ha fet realitat, encara que sigui només per a algunes persones privilegiades... Per què ens obsessiona tant, l'espai? Què aporta la recerca sobre l’espai a la vida de les persones?

En el primer capítol de la sèrie 'Algorrritmes UPC', Miquel Sureda, professor i investigador de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC, i l'estudiant de doctorat Paula Betriu Roure, des del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, expliquen alguns dels avenços científics de la humanitat que han estat possibles per la recerca espacial, una recerca que només l'any 2021 va suposar una inversió de 17.000 milions de dòlars al món.

Una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La tecnologia UPC també ha estat present al MWC Barcelona 2023, a l'estand del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC), però també amb spinoffs de la Universitat com ara Rob Surgical.

Spin-off de la UPC i l'IBEC fundada el 2012, desenvolupa una nova gama de robots mèdics enfocats en la cirurgia de laparoscòpia.

Vídeo de la sessió del Consell de Govern de la UPC del 21 de febrer de 2023. Els acords i els documents informatius de la sessió es poden consultar al web Govern UPC.

Entrevista a Daniel García Escudero (DPA ETSAB | UPC), 28 de febrer de 2023, impulsor de l'exposició, comissari de la mostra 'OPEN ETSAB' i autor dels textos. Exposició al Disseny HUB Barcelona (del 15-02 al 12-03 de 2023). Betevé - Plaça Tisner.

La mostra 'OPEN ETSAB 2023. Exposició al Disseny Hub Barcelona' reflecteix els reptes contemporanis de l'arquitectura, una disciplina mil·lenària que actualment es tradueix en una multiplicitat de perfils professionals. Una gran escultura geomètrica de fusta, dissenyada i construïda per estudiants de l'Escola, dóna la benvinguda a l'exposició com a metàfora dels valors de l'arquitecte i l'arquitectura.

Looming Factory és una agrupació emergent formada per nou centres i instituts de recerca catalans, coordinada pel grup de recerca en Accionaments Electrònics i Aplicacions Industrials (MCIA) de la UPC. L'agrupació està impulsada pel Govern català per desenvolupar tecnologies emergents en l’àmbit de la indústria 4.0, de cara a incrementar la competitivitat de l’economia.

Luis Romeral, director del centre de recerca MCIA, explica els objectius de Looming Factory.

La UPC ha exhibit, a les instal·lacions de la planta pilot de la Fundació CIM UPC, els avenços més recents en indústria 4.0 per a empreses que es vulguin digitalitzar. És el primer 'showroom' de solucions, tecnologies i casos d’ús dissenyats en aquest àmbit dins l’ecosistema de recerca i innovació català, i són fruit del projecte Looming Factory, una agrupació emergent formada per nou centres i instituts de recerca catalans, coordinada pel grup de recerca en Accionaments Electrònics i Aplicacions Industrials (MCIA) de la UPC.

Francesc Sabaté, director de projectes 4.0 del CIM UPC, explica les tecnologies mostrades en aquest showroom per millorar l'eficiència i la productivitat en l'entorn industrial.

Hasnain Shafqat, estudiant del màster universitari en Intel·ligència Artificial a la UPC, ha estat present a l'estand de la UPC al 4YFN presentant el projecte 'Explainable artificial intelligence to understand urban mobility'. Una iniciativa que té com a objectiu comprendre diferents aspectes de la mobilitat urbana a Barcelona a partir de l'anàlisi de dades obertes, utilitzant tècniques de visualització de dades, anàlisi descriptiva avançada i algorismes d'aprenentatge automàtic.

El projecte ha estat seleccionat en la segona edició de la convocatòria El Trampolí de la Universitat, que té per objectiu potenciar projectes excel·lents de fi de grau, màster o doctorat d’estudiants de la UPC i, en concret, en l'àmbit de la mobilitat i les tecnologies del sector de l'automoció.

Des de l'start-up corner de la UPC al 4YFN, la trobada internacional de l’ecosistema innovador que se celebra en paral·lel al Mobile World Congress (MWC), s'han donat a conèixer 16 #startups i #spinoffs impulsades per estudiantat, 'alumni' o personal investigador de la Universitat.

Una d'elles ha estat Pullpo, fundada per Marco Patiño, 'alumni' de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), que ofereix un sistema per integrar les plataformes GitHub i Slack perquè els equips tecnològics puguin col·laborar sense problemes.

Des de l'start-up corner de la UPC al 4YFN, la trobada internacional de l’ecosistema innovador que se celebra en paral·lel al Mobile World Congress (MWC), s'han donat a conèixer 16 #startups i #spinoffs impulsades per estudiantat, 'alumni' o personal investigador de la Universitat.

Una d'elles ha estat Process Talks, una spin-off de la UPC, que té com a objectiu acompanyar la transformació digital de les pimes automatitzant i simplificant els processos operatius amb tecnologia 'natural language processing' i 'machine learning'.