Jornada d'informació i debat "La xarxa elèctrica: nous reptes"
El 4 de juliol passat a l'Escola de Camins, el Vicerector de Política Internacional, Pedro Díez, va oferir aquesta jornada de debat sobre els nous reptes que ha d'afrontar la xarxa elèctrica per una correcta implantació de les energies renovables a l'estat espanyol. La sessió s'organitza en el marc del programa KIC InnoEnergy del qual la UPC forma part i amb la col·laboració de la Càtedra UPC Endesa Red.
La jornada comptà amb la participació d'Ignacio Pérez-Arriaga i Luís Imaz, així com de Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC i Mikel Lasa, director general de KIC InnoEnergy Iberia, S.L.
Luís Imaz Monforte, és Enginyer Industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Enginyers Industrials de Bilbao, en l'especialitat Elèctrica i Diplomat PDG Institut d'Estudis Superiors d'Empresa (IESE). Des de l'any 2005 és Director de Desenvolupament de la Xarxa a Red Eléctrica de España. Entre 2000 i 2005 va exercir el càrrec de Director d'Operació del sistema elèctric i del funcionament dels mercats d'Operació. És Vicepresident del Consell d'Orientació en la iniciativa industrial elèctrica del desenvolupament d'interconnexió entre Europa i ciutats de la Mediterrània (MEDGRID), membre del Consell Internacional del Sistema de Grans Xarxes Elèctriques (CIGRE) i Vicepresident de ERIAC (CIGRE IBEROAMERICÀ). A més, és membre del System Development Committee de ENTSO-E (European Net-work of Transmission System Operators for Electricity).

El 4 de juliol passat a l'Escola de Camins, el Vicerector de Política Internacional, Pedro Díez, va oferir aquesta jornada de debat sobre els nous reptes que ha d'afrontar la xarxa elèctrica per una correcta implantació de les energies renovables a l'estat espanyol. La sessió s'organitza en el marc del programa KIC InnoEnergy del qual la UPC forma part i amb la col·laboració de la Càtedra UPC Endesa Red.
La jornada comptà amb la participació d'Ignacio Pérez-Arriaga i Luís Imaz, així com de Josep Bordonau, director acadèmic de la Unitat de Desenvolupament KIC de la UPC i Mikel Lasa, director general de KIC InnoEnergy Iberia, S.L.
Ignacio Pérez-Arriaga és Enginyer Industrial Elèctric per ICAI (Universitat Pontifícia Comillas) i PhD i Master of Science en Enginyeria Elèctrica pel Massachusetts Institute of Technology. Va ser fundador i ha estat director durant 11 anys de l'Institut d'Investigació Tecnològica (IIT) de la Universitat Pontifícia Comillas, on actualment és Director de la Càtedra BP de Desenvolupament Sostenible. Actualment és membre del Comitè Regulador del Mercat Elèctric Únic d'Irlanda i del Tribunal d'Apel·lació de l'Agència per a la Coordinació dels Reguladors Europeus d'Energia. També és membre de l'European Energy Institute, un "think tank" acadèmic d'alt nivell que proporciona orientació a la Comissió Europea i institucions nacionals en matèria d'estratègia energètica. Va ser designat pel Govern espanyol per elaborar un Llibre Blanc per a la reforma de la regulació del sector elèctric a Espanya.

El catedràtic Sebastià Olivella ha estat nomenat director de l'Escola el passat 3 d’octubre, després de guanyar les eleccions el passat mes de setembre. Olivella substitueix en el càrrec al catedràtic Antonio Huerta, que ha dirigit l’Escola des de març de 2007.
Sebastià Olivella és catedràtic del Departament d’Enginyeria del Terreny,Cartogràfica i Geofísica de la UPC des de l’any 2011, universitat de la que és professor i on es va titular com a Enginyer de Camins, Canals i Ports l’any 1987. Un cop titulat, va treballar com a enginyer consultor durant tres anys i, a continuació, va obtenir el títol de Doctor en Enginyeria del Terreny per la UPC l’any 1995.
Ha estat sotsdirector de l’Escola de Camins amb diversos equips directius.
En l’àmbit docent, Sebastià Olivella ha sigut responsable del màster universitari en Enginyeria del Terreny i Enginyeria Sísmica.
El seu camp de recerca en l’enginyeria del terreny se centra en la modelització numèrica de problemes acoblats termo-hidro-mecànics en medis geològics com ara les roques salines, els sòls argilosos i les esculleres.
Ha participat en nombrosos projectes de recerca, ha publicat més de 50 articles a revistes científiques i més de 100 articles en actes de congressos. Ha estat reconegut amb diversos premis internacionals pels seus articles a publicacions científiques especialitzades, distincions entre les quals destaca la medalla Geotechnical Research Medal que atorga la Institution of Civil Engineers de Londres (Regne Unit).
L’acte de presa de possessió ha tingut lloc a la sala d’actes de l’Escola de Camins, i ha comptat amb l'assistència d'Antoni Giró, rector de la UPC; Ana Abelaira, secretària general de la Universitat i Antonio Huerta, fins ara director de l'Escola.

La conferència de la professora Nadia Pinardi s'ha fet a la sala d’actes José Antonio Torroja de l'Escola de Camins de Barcelona (Edifici C2 del Campus Diagonal Nord, carrer Jordi Girona, 1-3). Ha estat organitzada pel Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC, en el marc de les activitats del 50è aniversari de l’Escola, una conferència associada a l'UN Decade of Ocean Science for Sustainable Development (2021-2030), i a la 2024 Ocean Decade Conference en la qual participa l'oceanògrafa i també investigadors del LIM. 
Els sistemes costaners a Europa i la resta del planeta experimenten una amenaça creixent per la pujada del nivell mitjà del mar i els canvis dels patrons d'onatge que afecten les platges, a conseqüència del canvi climàtic. La combinació d’aquests dos factors en zones costaneres amb una altra rigidesa, com les mediterrànies, que tenen una alta densitat de població i acumulació d’infraestructures, provoca riscos com els que s’han experimentat els darrers dies a la costa catalana, amb platges fortament erosionades i passejos marítims danyats.
No obstant això, hi ha models predictius que permeten fer un pronòstic amb una anticipació de dies per determinar les característiques de l'onatge que arribarà a les platges, els ports i els passejos i reduir, així, els impactes i els costos deguts al temporal. Aquest ha estat el tema de la ponència de l’oceanògrafa Nadia Pinardi a l’Escola de Camins.
El LIM de la UPC també té una trajectòria internacionalment reconeguda en el desenvolupament d'aquests models predictius. Una tecnologia que s’ha provat en el projecte europeu iCoast, dut a terme juntament amb la Generalitat de Catalunya. De la mateixa manera ja comença a existir prou coneixement per augmentar la resiliència natural de les platges sota el canvi climàtic, utilitzant solucions basades en la natura, com les propostes dins del projecte europeu REST-COAST, també liderat pel LIM de la UPC.
Nadia Pinardi (Bolonya, Itàlia, 1956) és investigadora i professora d'Oceanografia del Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Bolonya. La seva activitat de recerca va des de les prediccions oceàniques fins a la modelització numèrica de les interaccions fisicobiològiques marines i els contaminants al mar. Doctora en Física Aplicada per la Universitat Harvard, coordina des de mitjans de la dècada del 1990 el desenvolupament i la implementació de l'oceanografia operativa al mar Mediterrani, en el marc de l'estratègia del Sistema Global d'Observació de l'Oceà (GOOS) de la UNESCO. És també copresidenta del Comitè Conjunt d'Oceanografia i Meteorologia Marina de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i la UNESCO-COI i directora del Grup Nacional d'Oceanografia Operacional a l'Istituto Nazionale di Oceanografia.
Nadia Pinardi va rebre el 2007 la Medalla Fridtjof Nansen de la Unió Europea de Geociències (EGU) per a l'Oceanografia i el 2008 la Medalla Roger Revelle de la UNESCO.

Este vídeo, forma parte de la colección TECHTALENTCENTER.
El profesor responsable es Joaquim Deulofeu Aymar.
Profesor en UPC, UAO-CEU, ESCODI-UB.CEO de Qualitat, Serveis Empresarials, s.l.

Este vídeo, forma parte de la colección TECHTALENTCENTER.
El profesor responsable es Joaquim Deulofeu Aymar.
Profesor en UPC, UAO-CEU, ESCODI-UB.CEO de Qualitat, Serveis Empresarials, s.l.

Este vídeo, forma parte de la colección TECHTALENTCENTER.
El profesor responsable es Joaquim Deulofeu Aymar.
Profesor en UPC, UAO-CEU, ESCODI-UB.CEO de Qualitat, Serveis Empresarials, s.l.

Este vídeo, forma parte de la colección TECHTALENTCENTER.
El profesor responsable es Joaquim Deulofeu Aymar.
Profesor en UPC, UAO-CEU, ESCODI-UB.CEO de Qualitat, Serveis Empresarials, s.l.

Coneix totes les opcions que t'ofereix "el meu compte". Accedeix amb les teves credencials UPC i consulta:
- els documents que tens en préstec i la seva data de devolució. Tens l'opció de renovar-los en cas necessari.
- l'estat de les teves sol·licituds.
- si tens sancions o notificacions de la biblioteca.
- les teves dades personals.

Music track: A Better Future by Aventure
Source: https://freetouse.com/music
Free To Use Music for Video

Les jornades Disseny i la Geltrú van néixer per refermar l’aposta que fa el Campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú pel Disseny Industrial. Es tracta d’unes activitats entorn al món del disseny que volen, per una banda, complimentar la formació en el Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte que s’imparteix al Campus, i a la vegada, acostar el professional del sector a la Universitat.
'El bon disseny s’ha de poder fer vell’ és la tercera conferència del cicle ‘Disseny i la Geltrú’.
www.epsevg.upc.edu/disseny-i-la-geltru.

Amb el títol ‘El bon disseny s’ha de poder fer vell’, l'enginyer i dissenyador Josep Congost parla de com els fets quotidians ens donen l’oportunitat per a fer bonys dissenys, i que aquests dissenys, no els objectes, perduri en el temps. Josep Congost manté que els dissenys s’han de poder fer vells. El disseny va més allà del producte en sí. Afirma que els bons dissenys han de poder envellir i guanyar el seu valor a mesura que els usuaris els fan servir i els gaudeixen. Els productes sanitaris en són un bon exemple, ja que satisfan necessitats reals de les persones a la seva vida diària i això és una gran oportunitat per un/a dissenyador/a.

Sergi Oliva is currently Director of Analytics & Strategy at the Philadelphia 76ers of the National Basketball Association (NBA). He joined the team in 2014, after graduating from UPC - BarcelonaTech with a PhD in Computational Complexity. Prior to joining the 76ers, Sergi coached amateur basketball in Catalonia for 12 years, most recently at CB Hortonenc.
He is also a regular collaborator of the Catalan Basketball Federation (FCBQ), particularly as a lecturer in their coaching certification courses.

For futher information about Sergi, you can read a recent interview here:

https://thegoalpoint.com/2017/12/18/en-las-entranas-de-el-proceso/

https://www.ara.cat/esports/basquet/NBA-Sixers-aposten-Sergi-Oliva_0_1671432967.html

Starting with Baseball in the 90s, quantitative methods have creeped their way into all levels of decision-making in professional sports organizations. Even though this evolution has taken different forms and speeds depending on the sport or league, most have shared several common themes: the incremental availability of richer data sources
fueled by a growing interest in their potential, the challenge in communicating actionable insights to very successful and traditionally-minded industry leaders, and, nonetheless, the overall evolution of the conventional standards towards more analytically-oriented principles.

In this talk, focused primarily but not exclusively in basketball, we will have a brief look at the early stages of the field, before discussing the growth in its data sources, the type of research that was made possible, the transformational effects of some of those results in creating new strategical standards, and the challenges of implementing
quantitative-based insights into the day-to-day decision-making of a sports organization.

¿Te has planteado alguna vez qué pasaría si perdieras el móvil o el portátil y cualquier persona pudiera acceder a tu información personal? ¿Sabías que no basta con el reconocimiento facial o las huellas digitales para proteger los dispositivos de los ataques de los hackers?

Para evitar que esto pase, Marta Tarrés, profesora e investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC) en el Campus de Manresa, propone una solución bastante sencilla: crear un sistema de seguridad propio basado en los códigos pin/puk. A través del lenguaje de programación Python, se puede crear de forma fácil e intuitiva un simulador de este sistema de seguridad e incluso tunearlo para que se adapte a las necesidades de cada persona.

En el vídeo, Marta Tarrés explica los primeros pasos para configurar un sistema propio de seguridad con este lenguaje de programación, de forma que solicite los códigos correctos a la persona que quiere acceder al dispositivo, guarde en la memoria del sistema el código introducido y permita o deniegue el acceso. Además, el simulador se puede programar para que, al acceder al móvil, a la tableta táctil o al ordenador se abra directamente una página web o una aplicación concreta, como por ejemplo una red social. Con este programa, se consigue proteger el dispositivo del ataque de los hackers, pero las posibilidades de este lenguaje de programación y sus librerías de instrucciones van mucho más allá, con infinitas posibilidades de aplicación en campos como las aplicaciones móviles o los juegos interactivos, por ejemplo.

Marta Tarrés es ingeniera informática por la Facultad de Informática de Barcelona (FIB) de la UPC y doctora en Software/Ciencias de la Computación por la UPC. Es profesora del Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC (EMIT) en la Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa y desarrolla su tarea investigadora en los grupos de investigación GIE – Grupo de Informática en la Ingeniería, CIRCUIT – Grupo de Investigación en Circuitos y Sistemas de Comunicación y i SSR-UPC - Smart Sustainable Resources.

#looopers, Youtubers con ADN UPC.

Imágenes: Atom, Data SIO, DigitalGlobe, Emacs, GEBCO, Google Earth, Image IBCAO, Image Landsat/Copernicus, Image U.S. Geological Survey, NGA, NOAA, Python, TerraMetrics, U.S. Navy. Sonido: Freesound, "Spaceships passing" de Speedenza, "Progressive chords lead" de Frankum.

Agradecimientos: Marta Tarrés, ingeniera en Informática ydoctora en Software. Departamento de Ingeniería Minera, Industrial y TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya·BarcelonaTech (UPC). Escuela Politécnica Superior de Ingeniería de Manresa (EPSEM).