Total de resultats de la cerca: 8104
Resultats de la cerca
Sofía Kovalevskaya: recuerdos de infancia. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Accés obert
6 de març 2019
Una mirada al teorema de Cauchy-Kovalevskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Accés obert
6 de març 2019
La grandeza del teorema de Cauchy-Kovalevskaya reside en que es, en cierto sentido, el único teorema “general” de la teoría de ecuaciones en derivadas parciales. Su debilidad, en que únicamente se aplica al caso enormemente restrictivo de sistemas analíticos, es decir, determinados por una serie de potencias convergente. Se trata de un teorema extraordinario, inspirador e influyente, que va asociado al nombre de una matemática igualmente extraordinaria, inspiradora e influyente. En esta charla discutiremos los rasgos inusuales de este resultado y algunas de las ideas que se han extraído (y se siguen extrayendo) del mismo.
Lliurament premis als guanyadors del Concurs Kovalevskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Accés obert
6 de març 2019
La fascinante vida de Sonia Kovalévskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Accés obert
6 de març 2019
Sonia Kovalévskaya fue una matemática rusa del siglo XIX, que para poder estudiar en la universidad tuvo que salir fuera de Rusia, pedir permisos especiales para asistir a clase y solicitar clases particulares a ilustres matemáticos. Después de obtener el doctorado en Matemáticas, a pesar de que ninguna universidad en Europa admitía a una mujer como profesora, consiguió serlo en la entonces recién creada Universidad de Estocolmo.
Sus investigaciones se centran en el Análisis Matemático. Su nombre ha pasado a la historia por el Teorema de Cauchy-Kovaleskaya. Su especialización, por lo que en su época fue conocida en toda Europa, era la teoría de funciones abelianas. Su trabajo sobre los anillos de Saturno representa su aportación a la matemática aplicada. Su mayor éxito matemático fue su investigación sobre la rotación de un sólido alrededor de un punto fijo por el que obtuvo el Premio Bordin de la Academia de Ciencias de París. Su trabajo póstumo, una simplificación de un Teorema de Bruns.
Sus investigaciones se centran en el Análisis Matemático. Su nombre ha pasado a la historia por el Teorema de Cauchy-Kovaleskaya. Su especialización, por lo que en su época fue conocida en toda Europa, era la teoría de funciones abelianas. Su trabajo sobre los anillos de Saturno representa su aportación a la matemática aplicada. Su mayor éxito matemático fue su investigación sobre la rotación de un sólido alrededor de un punto fijo por el que obtuvo el Premio Bordin de la Academia de Ciencias de París. Su trabajo póstumo, una simplificación de un Teorema de Bruns.
Una excursión por los sistemas integrables, alrededor de Sofia Kovalevskaya. Jornada Kovalevskaya (Curs 2018-2019)
Accés obert
6 de març 2019
En la charla presentaré, sobre el telón de fondo de la historia de la idea de integrabilidad para los sistemas mecánicos durante el S. XIX, las contribuciones de Sofia Kovalewska a ese tópico, centradas en su análisis de la rotación de un (caso particular de) cuerpo solido alrededor de un punto fijo, análisis por el que obtuvo el premio Bordin de la Academia Francesa de Ciencias. A pesar del título aparentemente modesto del artículo en que tal análisis se publicó, el trabajo de Kovalewskaya es brillante y en él están implícitamente contenidas algunas de las ideas y técnicas que han sido objeto de desarrollo posterior durante el S. XX.
Bernouilli numbers, Eisenstein series and cyclotomic units
Accés obert
6 de març 2019
I will recall what are the objects of the title and explain how one can combine them in a new way to
explain a deep Theorem of Mazur and Wiles (proving a conjecture of Iwasawa) that gives a formula
for the cardinality of the p-part of the class groups of cyclotomic fields in terms of Bernouilli numbers.
"The project leading to this talk has received funding from the European Research Council (ERC)(obriu en una finestra nova) under the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme (grant agreement No 682152): Euler systems and the conjectures of Birch and Swinnerton-Dyer and Block-Kato"
explain a deep Theorem of Mazur and Wiles (proving a conjecture of Iwasawa) that gives a formula
for the cardinality of the p-part of the class groups of cyclotomic fields in terms of Bernouilli numbers.
"The project leading to this talk has received funding from the European Research Council (ERC)(obriu en una finestra nova) under the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme (grant agreement No 682152): Euler systems and the conjectures of Birch and Swinnerton-Dyer and Block-Kato"
Dels elements de construcció i el projecte. Casos d'estudi
Accés obert
1 de març 2019
Conferència a càrrec de Josep Maria González on analitza exemples d'elements constructius de diferents casos d'estudi de diversos arquitectes. "En l'àmbit acadèmic, la reflexió al voltant de les idees de tècnica i projecte és permanent. En aquesta conferència, tractem la relació de dependència entre elles. La reflexió general exposada és que totes dues formen
part inseparable del l'arquitectura i que la manca de relació entre ambdues idees és aliena als fonaments de l'ofici d'arquitecte. És per això que abordem la relació des de l'ofici, que entenem com el coneixement i l'habilitat pràctica per resoldre els problemes del projecte. I l'exposem mitjançant l'anàlisi de casos: els elements de construcció i el projecte. Es tracta d'una
anàlisi raonada amb capacitat de generar interès i de desenvolupar habilitats que van més enllà del cas particular. Casos en què la solució constructiva es produeix de manera exemplar mitjançant la síntesi dels coneixements tècnics
necessaris i l'habilitat de la solució formal."
[Música: www.bensound.com]
part inseparable del l'arquitectura i que la manca de relació entre ambdues idees és aliena als fonaments de l'ofici d'arquitecte. És per això que abordem la relació des de l'ofici, que entenem com el coneixement i l'habilitat pràctica per resoldre els problemes del projecte. I l'exposem mitjançant l'anàlisi de casos: els elements de construcció i el projecte. Es tracta d'una
anàlisi raonada amb capacitat de generar interès i de desenvolupar habilitats que van més enllà del cas particular. Casos en què la solució constructiva es produeix de manera exemplar mitjançant la síntesi dels coneixements tècnics
necessaris i l'habilitat de la solució formal."
[Música: www.bensound.com]
Pieles sabrosas. Presentació y debat en torn al llibre "Deep Skin" de Jaime Prous i Pablo Garrido
Accés obert
1 de març 2019
Presentació y debat en torn al llibre "Deep Skin" on els seu autors, JaimeProus i Pablo Garrido , creuen arguments i idees amb diferents membresde l'ETSAB.
**Pablo Garrido** , debaten amb **Ibon Bilbao** , **Elena Fernández, Helena
Coch** i **Cristina Pardal** des de temes com la docència a qüestions
semàntiques.
[Música: www.bensound.com]
La ficción de ver. Presentació del llibre "Arquitectura, ciudad y fotografía ART_01"
Accés obert
1 de març 2019
Presentació del llibre "Arquitectura, ciudad y fotografía ART_01" on autors,
colaboradors i editors ens parlen del seu treball.
_"En vez de limitarse a registrar la realidad, las fotografías se han vuelto
norma de la apariencia que las cosas nos presentan, alterando por lo tanto
nuestra misma idea de realidad y realismo."_ ****Susan Sontag**
Sessió a la Sala de Graus de l'ETSAB amb les presentacions de Cristina Gastón; Clara Mejía; Mª Pía Fontana; Daniel García-Escudero; AitorAcilu; Andrea Parga; Mª Fernanda Jaua; Sandra Hernández; Álvaro Solís.
colaboradors i editors ens parlen del seu treball.
_"En vez de limitarse a registrar la realidad, las fotografías se han vuelto
norma de la apariencia que las cosas nos presentan, alterando por lo tanto
nuestra misma idea de realidad y realismo."_ ****Susan Sontag**
Sessió a la Sala de Graus de l'ETSAB amb les presentacions de Cristina Gastón; Clara Mejía; Mª Pía Fontana; Daniel García-Escudero; AitorAcilu; Andrea Parga; Mª Fernanda Jaua; Sandra Hernández; Álvaro Solís.
Pieles sabrosas. Presentació i debat entorn el llibre "Deep Skin" de Jaime Prous i Pablo Garrido
Accés obert
1 de març 2019
Presentació i debat entron del llibre "Deep Skin" de Jaime Prous i Pablo Garrido (Departament de Tecnologia de l'Arquitectura ETSAV). Presenta l'acte Helena Coch, Professora del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura ETSAB, amb les intervencions d' Elena Fernández (Projectes Arquitectònics ETSAB), Cristina Pardal (Tecnologia de l'Arquitectura ETSAB) i Ibon Bilbao (Projectes Arquitectònics ETSAB).
Mundo 4.0 | Smart city. Regreso a la escala humana
Accés obert
28 de febr. 2019
En aquesta segona sessió del cicle 'Món 4.0' presentada per Magdalena Plocikiewicz, s'analitzarà la idea del retorn a l'escala humana, el concepte "walkability" de la ciutat, el protagonisme del vianant, de la bicicleta, de les àrees verdes i del terme "blue health".
Presentacions i posterior debat a càrrec de:
Bahaaeddin Alhaddad, Phd expert en inteligència artificial aplicada a la geolocalització i cerca de 'ciutats felices' |
Edgar Rovira, Coordinador de projectes sobre ciutats i entorns metropolitans en Ideograma |
Josep Roca Cladera, Professor d' arquitectura i director del màster de Smart Cities a la UPC | Cristina Vert, Investigadora en el Institute for Global Health i experta en la naturalització de la ciutat i " blue health".
Presentacions i posterior debat a càrrec de:
Bahaaeddin Alhaddad, Phd expert en inteligència artificial aplicada a la geolocalització i cerca de 'ciutats felices' |
Edgar Rovira, Coordinador de projectes sobre ciutats i entorns metropolitans en Ideograma |
Josep Roca Cladera, Professor d' arquitectura i director del màster de Smart Cities a la UPC | Cristina Vert, Investigadora en el Institute for Global Health i experta en la naturalització de la ciutat i " blue health".
CCT-2019-02-28-Taula rodona “Robots famosos i socials: el debat ètic i social de la robòtica al cinema, una realitat cap al futur” (només àudio)
Accés obert
28 de febr. 2019
Àudio de la Taula rodona “Robots famosos i socials: el debat ètic i social de la robòtica al cinema, una realitat cap al futur” amb Sandra Álvaro i Jordi Ojeda. Presenta: Mila Lozano.
Amb motiu de la celebració de la I Setmana de la Robòtica Social dedico l'article a parlant-ne sobre els robots socials al cinema. La robòtica social fa referència a la interacció i la comunicació dels robots amb les persones, seguint comportaments, patrons i normes socials. L’objectiu final és millorar la qualitat de vida de les persones. Es podria dir que l’escriptor Isaac Asimov va crear les bases amb les seves conegudes lleis de la robòtica, afavorint el fet que els robots interactuïn i es comuniquin amb les persones de manera senzilla i respectuosa i seguint comportaments, patrons i normes socials emprant les lleis.
A la taula, d’esquerra a dreta: Jordi Ojeda, Mila Lozano i Sandra Álvaro. Duración: 75 minuts (idioma: català). Dijous 28 de febrer de 2019 a Cosmocaixa de Barcelona.
Nota de premsa de l’organització de la I Setmana de la Robòtica Social:
El debat ètic i social de la robòtica al cinema una realitat cap al futur. El cinema de ciència ficció sempre ha plantejat debats futurs sobre com evolucionarà la tecnologia i quin ús en farem. En el cas de la Robòtica el debat incorpora la “personalitat de la tecnologia” projectem en els robots una personalitat amb capacitat de decisió. Podrem estimar un robot? Els robots poden tenir empatia? la lleialtat d’un robot està per sobre de les seves decisions ètiques? En tindrà de decisions ètiques ? Quin ús farem dels robots? Què hi diu el cinema de ciència ficció avui?
Sandra Àlvaro (Artista i Doctora en Filosofia): Doctora europea en filosofia i artista. Treball de recerca sobre la definició de la situació postdigital contemporània, la incidència de les noves tecnologies en el coneixement i la societat. Professora de nous processos organitzatius en les industries culturals i creatives.
Jordi Ojeda (Especialista en cinema de ciència Ficció): Doctor enginyer industrial, dirigeix un projecte de divulgació de la ciència emprant els còmics, la literatura de ciència ficció i el cinema fantàstic com instruments pedagògics.
Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/
Amb motiu de la celebració de la I Setmana de la Robòtica Social dedico l'article a parlant-ne sobre els robots socials al cinema. La robòtica social fa referència a la interacció i la comunicació dels robots amb les persones, seguint comportaments, patrons i normes socials. L’objectiu final és millorar la qualitat de vida de les persones. Es podria dir que l’escriptor Isaac Asimov va crear les bases amb les seves conegudes lleis de la robòtica, afavorint el fet que els robots interactuïn i es comuniquin amb les persones de manera senzilla i respectuosa i seguint comportaments, patrons i normes socials emprant les lleis.
A la taula, d’esquerra a dreta: Jordi Ojeda, Mila Lozano i Sandra Álvaro. Duración: 75 minuts (idioma: català). Dijous 28 de febrer de 2019 a Cosmocaixa de Barcelona.
Nota de premsa de l’organització de la I Setmana de la Robòtica Social:
El debat ètic i social de la robòtica al cinema una realitat cap al futur. El cinema de ciència ficció sempre ha plantejat debats futurs sobre com evolucionarà la tecnologia i quin ús en farem. En el cas de la Robòtica el debat incorpora la “personalitat de la tecnologia” projectem en els robots una personalitat amb capacitat de decisió. Podrem estimar un robot? Els robots poden tenir empatia? la lleialtat d’un robot està per sobre de les seves decisions ètiques? En tindrà de decisions ètiques ? Quin ús farem dels robots? Què hi diu el cinema de ciència ficció avui?
Sandra Àlvaro (Artista i Doctora en Filosofia): Doctora europea en filosofia i artista. Treball de recerca sobre la definició de la situació postdigital contemporània, la incidència de les noves tecnologies en el coneixement i la societat. Professora de nous processos organitzatius en les industries culturals i creatives.
Jordi Ojeda (Especialista en cinema de ciència Ficció): Doctor enginyer industrial, dirigeix un projecte de divulgació de la ciència emprant els còmics, la literatura de ciència ficció i el cinema fantàstic com instruments pedagògics.
Més informació a: http://comiccienciatecnologia.blogspot.com.es/