És possible que el coneixement, la informació, sempre hagin estat elements de progrés. El que és nou és, gràcies a les xarxes socials i la comunicació que
faciliten, la seva abundància, que amplia les possibilitats educatives no només en
el sentit de les múltiples alfabetitzacions (multimitjans) sinó també per l´increment
de la importància de coses com el treball col.laboratiu, la creativitat, la innovació i
molts altres conceptes i idees que podem desenvolupar amb més força que mai
gràcies a la web. Sobre tots aquests conceptes i la seva importància, el canvi
social que suposen i les noves oportunitats que generen per formadors i formats
parlarem durant la conferència.

En el marco del 43º Festival Internacional de Cine Fantástico de Catalunya se presentaba en Sitges el libro Profanando el sueño de los muertos, un verdadero viaje a través de la memoria del cine fantástico español, desde sus inicios a finales del siglo XIX hasta la actualidad. Su autor, Angel Sala, abogado reconvertido en escritor, guionista y crítico cinematográfico, director del Festival desde hace diez años, es toda una autoridad en la materia, realizando una labor muy personal y a la vez muy rigurosa de recuperación de la memoria histórica del cine fantástico. El libro recoge una documentación fotográfica muy valiosa, con más de 650 imágenes de prácticamente la totalidad de las películas comentadas en el texto, donde no pueden faltar directores tan importantes en el género como Paul Naschy o Jesús Franco, o de gran actualidad como Álex de la Iglesia, Jaume Balagueró o Alejandro Amenábar. Un título indispensable para los aficionados al fantástico en una edición más que correcta de Scifiworld. En la charla se mostrarán los orígenes del cine fantástico, las experiencias de la posguerra y la génesis de los autores emblemáticos del fantástico en los años sesenta y setenta. Se presentará la expansión del género y su papel en la transición democrática, la revolución de la década de los noventa y el resurgimiento de una nueva época dorada en los últimos años con títulos y autores de reconocido prestigio internacional. Si el adjetivo fantástico es una puerta abierta a nuestra imaginación, una fuga de la realidad verosímil de la cotidianidad de nuestra vida, hay que reconocer la contribución de nuestras lecturas (libros y cómics) fantásticas y nuestras películas en el imaginario popular de más de una generación. Seguro que el cine fantástico ha tenido una influencia fundamental en nuestra percepción de la ciencia y la tecnología del pasado, presente y futuro de nuestra sociedad.

El vessament de residus minerals d’una fàbrica d’alumini a Hongria ha provocat la seva filtració al subsòl, una catàstrofe que esdevé una oportunitat per investigar en noves i innovadores barreres. Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl.

Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix - fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de conserves.

Entrevista a Francesc Muñoz, professor de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona per l'especial "Les Rambles" de la revista digital D'UR.

Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010, a càrrec del Sr. Carles Anson Massich, Cap de Servei de Convivència de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El Sentir de la Ciutat és un recull de testimonis de vilanovines i vilanovins que a través de la seva història personal conviden a reflexionar sobre la riquesa que representa l'intercanvi i la relació entre les persones siguin com siguin, vinguin d'on vinguin. La mostra parla en primera persona i no només de persones que en un moment o altre del seu itinerari personal han arribat a la ciutat, sinó d'aquells vilanovins i vilanovines que, pel motiu que sigui, han deixat la ciutat per continuar la seva trajectoria lluny de la seva terra.

Exposició realitzada a l'FME del 17 de novembre al 17 de desembre

Conferència duta a terme dins el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2010 a l'EPSEVG, a càrrec del Sr. Joan Muñoz, Cap de Difusió i Exposicions del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

L'acceleració del canvi de vida de la nostra societat actual és en gran part impulsada per les innovacions que apareixen contínuament. S'entén com innovació l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques que tenen una utilitat perquè donen resposta a una necessitat, en el cas del producte, perquè augmenten la productivitat i per tant la competitivitat. Malgrat aquesta realitat, a quasi tots els països desenvolupats ha sorgit una paradoxa: les vocacions científiques i tècniques disminueixen a favor d'altres més humanistes o de negoci. Una de les causes d'aquest fenòmen ha estat la poca presència social de l'empresa i per tant també dels centres innovadors en el paisatge de les ciutats i nuclis urbans d'avui. Per una altra part, les notícies contínues de deslocalitzacions i la imatge dels científics dels grans centres de innovació han transmès la idea que aquí es produeix poc i les innovacions que es realitzen són gairebé nul·les. El problema és la dispersió i el desconeixement que actualment hi ha d'aquest fenòmen. El projecte Connecta amb la Innovació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) s'inscriu dins el programa Ciència, Innovació i Salut (CISS)que darrerament ha impulsat i que vol estendre als altres vint-i-cinc museus del Sistema Territorial i vol donar a conèixer, a nivell de Catalunya, aquesta realitat.

Entrevista a Josep Bohigas, professor del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB, per l'especial "Les Rambles" de la revista digital D'UR.

La construcció tradicional s'ha basat en tecnologies diverses que avui considerem senzilles però que precisaven d'uns amplis coneixements basats, principalment, en l'experiència. Actualment, les exigències en edificació semblen abocades a tecnologies cada vegada més complicades i avalades per la ciència i els assaigs de laboratori. Tot i així, en determinades circumstàncies, en entorns on les condicions locals ho precisen, o com a posicionaments personals amb intenció de desenvolupar tecnologies de baix impacte ambiental i més sostenibles, es treballa en el que hem anomenat tecnologies "Low Tech", relacionades amb sistemes i solucions constructives properes, adequades i, fins i tot, molt recomanables. En aquestes jornades pretenem fer difusió d'aquestes tecnologies a partir d'experiències reals i en edificis construïts sota paràmetres i exigències de seguretat i de confort actuals. Una vella manera de construir nova arquitectura. >> Jornades organitzades pel grup de recerca GICITED (Grup interdisciplinar de ciència i tecnologia a l'Edificació) de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

3a ponència del dia 17 de novembre 2010 a càrrec de: Oriol Roselló, arquitecte i Joan Oms, president de l'Associació Catalana de Cistellaires

La construcció tradicional s'ha basat en tecnologies diverses que avui considerem senzilles però que precisaven d'uns amplis coneixements basats, principalment, en l'experiència. Actualment, les exigències en edificació semblen abocades a tecnologies cada vegada més complicades i avalades per la ciència i els assaigs de laboratori. Tot i així, en determinades circumstàncies, en entorns on les condicions locals ho precisen, o com a posicionaments personals amb intenció de desenvolupar tecnologies de baix impacte ambiental i més sostenibles, es treballa en el que hem anomenat tecnologies "Low Tech", relacionades amb sistemes i solucions constructives properes, adequades i, fins i tot, molt recomanables. En aquestes jornades pretenem fer difusió d'aquestes tecnologies a partir d'experiències reals i en edificis construïts sota paràmetres i exigències de seguretat i de confort actuals. Una vella manera de construir nova arquitectura. >> Jornades organitzades pel grup de recerca GICITED (Grup interdisciplinar de ciència i tecnologia a l'Edificació) de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

1a ponència del dia 17 de novembre de 2010 a càrrec de Mónica Alcindor, arquitecta i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)