El Campus de la UPC de Vilanova i la Geltrú dóna la benvinguda oficial al curs 2013/2014 en l’acte d’inauguració que se celebrà dijous 10 d’octubre a les 12.30h a la sala d’Actes de l’EPSEVG.

La lliçó inaugural ‘La força dels valors: es porta DINS’ anà a càrrec de Ramon Sanclimens Piñol, que parlà de com els valors de la solidaritat, generositat i empatia són claus en la societat actual.

A l’acte es lliuraren els premis als millors expedients acadèmics dels estudiants titulats en el curs 2012/2013. El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú (CETIVG) lliura els premis Joan Roset i Ventosa als millors expedients de les enginyeries d’àmbit industrial, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) a l’Enginyeria Tècnica en Telecomunicació, EVERIS a l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i la Caixa d’Enginyers al millor expedient acadèmic de l’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial.

A continuació, l’EPSEVG premià als guanyadors del concurs Projecte de Fi de Carrera 2012/2013, i s’agraí la dedicació del personal universitari que compleix 25 anys de dedicació al campus i al personal que s’ha jubilat al llarg del curs passat.

L’acte fou presidit pel director de l’EPSEVG, sr, Frederic Vilà, l’alcaldessa la de ciutat, sra. Neus Lloveras, i el vicerector de Formació Permanent la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC), sr. Joan Majó.

Conferència de Roger Palà, Periodista i cap de redacció de la publicació "Enderroc". Presentat per Josep Mª Montaner, Catedràtic del Departament de Composició Arquitectònica de l'ETSAB.

Plantejament i resolució de problemes a l'aula sobre ull teòric

Un satèl·lit artificial és un dispositiu espacial que s’envia a l’espai per orbitar al voltant de la Terra o d’un altre cos celest. Les seves aplicacions són diverses: científiques, de teledetecció, de comunicacions, d’observació meteorològica, de navegació o militars.

El 4 d’octubre de 1957 es va llençar el primer satèl·lit artificial, Sputnik 1: era l'inici de l’era espacial. Més de 50 anys després, la progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès dissenyar els anomenats nanosatèl·lits, dispositius de petit volum –uns 10 centímetres cúbics–, que pesen entre 1 i 10 kg i que tenen les mateixes prestacions que un satèl·lit convencional. Així ens ho explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC i uns dels responsables del nou laboratori NanoSat Lab.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits, el NanoSat Lab, és una infraestructura oberta a l’estudiantat i a la comunitat científica, així com a les empreses i entitats que vulguin llançar petits satèl·lits a l’espai. Precisament en el NanoSat Lab és on investigadors i estudiantat de grau, màster i doctorat estan desenvolupant un nanosatèl·lit, el CubeCat-1, que viatjarà a l’espai l’any 2014 amb sis experiments científics a bord.

L’any 1999, dos professors de la Universitat Politècnica de l’Estat de Califòrnia i la Universitat de Stanford van crear el conegut CubeSat, un satèl·lit de recerca espacial en forma de cub, de 10 centímetres d’aresta i un pes màxim d’1 kg, i construït amb components comercials.

La idea inicial d’aquests professors era aconseguir que els seus estudiants poguessin dissenyar, construir i fer funcionar en l’espai un satèl·lit artificial de baix cost econòmic –100.000 dòlars–. De retruc, aquesta idea ha permès obrir les portes de l’espai a les universitats que, en els darrers anys, han dissenyat els seus propis CubeSats, tal com ens explica en aquest vídeo Adriano Camps, investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

Acte d'inauguració del curs 2013-2014 de la Facultat de Nàutica. Lectura de la Memòria del curs anterior per part del secretari acadèmic sr. XXX. Lliçó inaugural a càrrec de la Doctora en ciències biològiques i professora del Consell Superior d'Investigacions Científiques Josefina Castellví amb el títol: "Perquè investigar el fons dels oceans?". Cloenda de l'acte pel Vicerector d'infraestructures de la UPC, sr. Josep Bosch i Espelta.

El problema gravitatori de N cossos només admet solucions explícites en el cas N=2 i en alguns cassos molt simètrics si N>2. Una d'aquestes solucions per a N=3 fou descoberta per Lagrange (Torino 1736 - Paris 1813) l'any 1772. En el cas de masses iguals els tres cossos es mouen de forma periòdica en un cercle, girant com en una mena de dansa.

És natural preguntar-se si hi ha altres solucions periòdiques del problema de N cossos amb masses iguals tals que tots es mouen sobre la mateixa corba. No va ser fins l'any 1999 que Chenciner i Montgomery van demostrar l'existència de la solució en forma de vuit per a N=3, coneguda ja numèricament per Moore des de 1993.

A finals de l'any 1999 vaig dedicar una certa atenció a aquest problema. Vaig obtenir centenars de solucions per a valors de N molt variats i corbes de formes diverses. Tot veient el moviment dels cossos vaig considerar natural anomenar-les ``coreografies''. En la xerrada presentaré alguns exemples i indicaré com es poden calcular numèricament i com demostrar la seva existència. Un punt important es el ``càlcul de variacions'' introduït per Lagrange quan tenia 19 anys. Euler ja l'havia descobert, però va deixar que Lagrange ho publiqués primer. En Leonhard Euler era ja prou conegut...(UPC. Facultat de Matemàtiques i Estadística. [en línia]. Barcelona: UPC, octubre 2013 [Consulta: 14 octubre 2013]. Disponible a: <https://www.fme.upc.edu/fme/activitats-de-l-fme/2013-2014/inauguracio-del-curs-fme-2013-2014-any-lagrange>.

El professor Carlos Ferrater Lambarri, catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la UPC, va impartir la lliçó inaugural del curs acadèmic 2013-2014 'Enginyeria i Arquitectura', durant la qual va emfatitzar sobre "l'apassionant i fructífera relació entre els arquitectes i els enginyers" i va voler així desvetllar “la falsedat de la pretesa contraposició” entre ambdues professions.