Total de resultats de la cerca: 7731
Resultats de la cerca
De la circumferència al tor: la funció weierstrassfunction. Jornada Weierstrass (Curs 2014-2015)
Accés obert
25 de març 2015
Igual com les funcions trigonomètriques estan lligades a la circumferència, la funció weierstrassfunction de Weierstrass és una funció doblement periòdica associada als tors complexos. De fet, hi ha una analogia clara entre les propietats de la funció weierstrassfunction de Weierstrass i les del sinus, però la funció weierstrassfunction va molt més enllà i ens obre la porta al món de les corbes el·líptiques.
Caminant agafats de la mà de Karl Weierstrass: alguns conceptes d'anàlisi matemàtica. Jornada Weierstrass (Curs 2014-2015)
Accés obert
25 de març 2015
Els estudiants dels graus de Matemàtiques aprenen en els cursos d'Anàlisi Matemàtica resultats sobre funcions contínues i diferenciables i sobre aproximacions per sèries. Aquests conceptes apareixen el segle XIX i el matemàtic alemany Karl Weierstrass va tenir un paper important en el seu naixement.
L'objectiu d'aquesta xerrada és fer una presentació de les contribucions bàsiques d'aquest il·lustre ancestre tot analitzant cinc temes, quatre d'anàlisi real i un d'anàlisi complexa:
El teorema de Bolzano-Weierstrass i el teorema del valor mig;
Els teoremes de Weierstrass i de Heine-Borel;
La convergència uniforme i el criteri de Weierstrass;
El teorema d'aproximació de Weierstrass i la generalització de Stone;
El teorema de Casorati-Weierstrass.
L'objectiu d'aquesta xerrada és fer una presentació de les contribucions bàsiques d'aquest il·lustre ancestre tot analitzant cinc temes, quatre d'anàlisi real i un d'anàlisi complexa:
El teorema de Bolzano-Weierstrass i el teorema del valor mig;
Els teoremes de Weierstrass i de Heine-Borel;
La convergència uniforme i el criteri de Weierstrass;
El teorema d'aproximació de Weierstrass i la generalització de Stone;
El teorema de Casorati-Weierstrass.
CCT-2015-03-24-Entrevista sobre la Iniciativa de Reforma Horària (només audio)
Accés obert
24 de març 2015
Entrevista al professor Jordi Ojeda sobre la Iniciativa de Reforma Horària a Catalunya.
La Iniciativa de Reforma Horària a Catalunya s’ha proposat desenvolupar un projecte de tres anys per tal de canviar els usos del temps a la societat. A l’entrevista es presenta la descripció de per què el temps és un factor sistèmic i de per què cal emprar un instant zero per tal de fer el canvi cap a una racionalització dels horaris.
Jordi Ojeda, doctor enginyer industrial per la UPC, és un dels membres fundadors de la Iniciativa i un dels impulsors de la racionalització dels horaris i el calendari laboral. És el creador del concepte “Horaris 2.0”.
Només audio. 15 minuts en català. Dimarts 24 de març de 2015, a les 20h, Programa “Preferències” de RNE-Ràdio 4, presentat per José Mª Carrasco.
Més informació a: http://conocimientocolaboraciontiempo.blogspot.com.es/
La Iniciativa de Reforma Horària a Catalunya s’ha proposat desenvolupar un projecte de tres anys per tal de canviar els usos del temps a la societat. A l’entrevista es presenta la descripció de per què el temps és un factor sistèmic i de per què cal emprar un instant zero per tal de fer el canvi cap a una racionalització dels horaris.
Jordi Ojeda, doctor enginyer industrial per la UPC, és un dels membres fundadors de la Iniciativa i un dels impulsors de la racionalització dels horaris i el calendari laboral. És el creador del concepte “Horaris 2.0”.
Només audio. 15 minuts en català. Dimarts 24 de març de 2015, a les 20h, Programa “Preferències” de RNE-Ràdio 4, presentat per José Mª Carrasco.
Més informació a: http://conocimientocolaboraciontiempo.blogspot.com.es/
La Arquitectura de la música
Accés obert
23 de març 2015
Conferència de l'Arquitecte Ramón Sanabria per a l'assignatura Projectes IV Matins. Presenta la sessió Alberto Peñín, Professor del Departament de Projectes Arquitectònics ETSAB.
Estudio de la fatiga en la conducción
Accés obert
18 de març 2015
De la mano de David Bigorra, graduado en Tecnologías Industriales, su ponencia “Estudio de la Fatiga en la Conducción” ahondaba en la definición de la problemática de la fatiga, con la inclusión de datos estadísticos, así como los tipos de fatiga y la visión de ésta estudiada desde las causas de afectación del vehículo, del conductor y del entorno. Posteriormente, Jordi Orta, profesor e investigador en ETSEIAT, realizó una intervención sobre la afectación de las vibraciones de los vehículos en la fatiga del conductor.
Biochemical oxygen demand (BOD)
Accés obert
17 de març 2015
Biochemical Oxygen Demand (BOD)
BOD is an empiric laboratory assay which measures the amount of organic matter contained in a water sample.
This assay is the most widely used method for the assessment of water quality
Demanda Bioquímica d'Oxigen (DBO)
DBO és un assaig empíric de laboratori que mesura la quantitat de matèria orgànica en una mostra d'aigua.
Demanda Bioquímica de Oxígeno (DBO)
DQO es un ensayo empírico de laboratorio que mide la cantidad de materia orgánica en una muestra de agua.
BOD is an empiric laboratory assay which measures the amount of organic matter contained in a water sample.
This assay is the most widely used method for the assessment of water quality
Demanda Bioquímica d'Oxigen (DBO)
DBO és un assaig empíric de laboratori que mesura la quantitat de matèria orgànica en una mostra d'aigua.
Demanda Bioquímica de Oxígeno (DBO)
DQO es un ensayo empírico de laboratorio que mide la cantidad de materia orgánica en una muestra de agua.
Il·luminant el 2015
Accés obert
16 de març 2015
El 20 de desembre del 2013, la 68a Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2015 l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies Basades en la Llum. Les Nacions Unides reconeixien així la seva importància en la nostra vida quotidiana i el paper de les tecnologies basades en la llum en el desenvolupament científic i tecnològic actual.
Es tracta d’una disciplina que ha revolucionat i continua revolucionant camps tan diversos com les comunicacions o la medicina i que compta amb innombrables aplicacions, tal com ens explica en aquest vídeo Ramon Vilaseca, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers del departament de Física i Enginyeria Nuclear
Es tracta d’una disciplina que ha revolucionat i continua revolucionant camps tan diversos com les comunicacions o la medicina i que compta amb innombrables aplicacions, tal com ens explica en aquest vídeo Ramon Vilaseca, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers del departament de Física i Enginyeria Nuclear