Total de resultats de la cerca: 2884
Resultats de la cerca
Estatut de l'Estudiant Universitari
Accés obert
20 d’oct. 2011
El 31 de desembre de 2010 entrava en vigor el nou Estatut de l'Estudiant Universitari que recull els drets i els deures dels estudiants i estudiantes universitaris.
La docència de qualitat, el reconeixement de les diferències, la formació integral i la participació de l'estudiantat en la governança de la universitat resumeixen la major part dels drets i deures continguts en el nou Estatut.
Les tutories personalitzades, l'avaluació objectiva, els ajuts a la mobilitat i les pràctiques, l'orientació, la conciliació amb la vida personal i laboral o l'accessibilitat als espais són alguns dels drets recollits en el nou Estatut. També el suport a l'associacionisme, el voluntariat o la cooperació per al desenvolupament i la participació activa en els òrgans de govern per al disseny i seguiment d'estudis i els ajuts.
L'estudiantat de la UPC ja pot gaudir de molts d'aquests drets. Coneix el nou Estatut: són els teus drets, són els teus deures.
La docència de qualitat, el reconeixement de les diferències, la formació integral i la participació de l'estudiantat en la governança de la universitat resumeixen la major part dels drets i deures continguts en el nou Estatut.
Les tutories personalitzades, l'avaluació objectiva, els ajuts a la mobilitat i les pràctiques, l'orientació, la conciliació amb la vida personal i laboral o l'accessibilitat als espais són alguns dels drets recollits en el nou Estatut. També el suport a l'associacionisme, el voluntariat o la cooperació per al desenvolupament i la participació activa en els òrgans de govern per al disseny i seguiment d'estudis i els ajuts.
L'estudiantat de la UPC ja pot gaudir de molts d'aquests drets. Coneix el nou Estatut: són els teus drets, són els teus deures.
Diseño de un seguidor solar de eje rotacional
Accés obert
21 de set. 2016
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 17è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciències i Tecnologia el treball de batxillerat Construcció d’una pròtesi biònica de mà, de Guillem Cornella, alumne de l’Escola Pia de Nostra Senyora, de Barcelona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Xavier Perramon. En el seu treball, l’estudiant construeix una pròtesi biònica de mà, utilitzant una impressora 3D, que funciona a partir dels impulsos emesos per les ones cerebrals. El seu disseny és, a més, més econòmic en producció, implantació i manteniment que els que es troben actualment al mercat. Per elaborar i construir el prototip, l’estudiant realitza un estudi previ sobre l’anatomia del sistema nerviós i de la mà, l’activitat de les ones cerebrals i els diferents tipus de pròtesis existents, així com del disseny i la impressió 3D i de la programació en Arduino. A més, l’estudiant autofinança el seu projecte mitjançant una plataforma de micromecenatge.
El jurat ha valorat la maduresa del treball, l’originalitat i la claredat en la seva exposició i l’èmfasi posat en la responsabilitat social de la tecnologia en incidir en la problemàtica de les amputacions, que afecten 11 milions de persones al món, i ideant un disseny més econòmic i de més fàcil manteniment. El treball de Guillem Cornella també ha estat el guanyador de la categoria Ciencia en Acción i participarà, així, en la competició internacional que té aquest mateix nom i que se celebrarà a Algeciras el proper mes d’octubre.
En aquesta edició del Premi també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño de un seguidor solar de eje rotacional con sistema automatizado e integrado de limpieza, realitzat per Emanuel Bossio, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Rafael Francès, Sergio Gómez i Mar Alonso. L’autor del treball vol optimitzar les instal·lacions de les plantes fotovoltaiques mitjançant el disseny i desenvolupament d’un seguidor solar, que és el mecanisme que permet que els panells solars s’orientin en direcció als rajos de sol i que n’augmenta, així, l’eficiència. El disseny també incorpora un sistema automatitzat de neteja de les plaques solars a partir de l’aigua de pluja per incrementar-ne, també, l’eficiència: es calcula que un panell brut perd aproximadament un 20 % de rendiment.
L’estudiant Marina Sunyer, de l’IES La Vall del Tenes de Santa Eulàlia de Ronçana, ha quedat finalista amb el treball Reforma ergonòmica de l'Institut La Vall del Tenes, tutoritzat per la professora Pilar Janer. En el seu treball, l’autora estudia els diferents factors que afecten un centre d’ensenyament tenint en compte l’opinió dels seus usuaris (alumnat, professorat i personal d’administració i serveis). L’alumna elabora un pla de reforma de l’institut per fer-lo més eficient i funcional. Per a això, parteix de l’anàlisi de la ubicació, els accessos i les instal·lacions del centre i dels resultats d’una enquesta als seus usuaris, en què planteja diferents qüestions relacionades amb la temperatura, la il·luminació o el soroll.
El jurat ha valorat la maduresa del treball, l’originalitat i la claredat en la seva exposició i l’èmfasi posat en la responsabilitat social de la tecnologia en incidir en la problemàtica de les amputacions, que afecten 11 milions de persones al món, i ideant un disseny més econòmic i de més fàcil manteniment. El treball de Guillem Cornella també ha estat el guanyador de la categoria Ciencia en Acción i participarà, així, en la competició internacional que té aquest mateix nom i que se celebrarà a Algeciras el proper mes d’octubre.
En aquesta edició del Premi també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño de un seguidor solar de eje rotacional con sistema automatizado e integrado de limpieza, realitzat per Emanuel Bossio, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Rafael Francès, Sergio Gómez i Mar Alonso. L’autor del treball vol optimitzar les instal·lacions de les plantes fotovoltaiques mitjançant el disseny i desenvolupament d’un seguidor solar, que és el mecanisme que permet que els panells solars s’orientin en direcció als rajos de sol i que n’augmenta, així, l’eficiència. El disseny també incorpora un sistema automatitzat de neteja de les plaques solars a partir de l’aigua de pluja per incrementar-ne, també, l’eficiència: es calcula que un panell brut perd aproximadament un 20 % de rendiment.
L’estudiant Marina Sunyer, de l’IES La Vall del Tenes de Santa Eulàlia de Ronçana, ha quedat finalista amb el treball Reforma ergonòmica de l'Institut La Vall del Tenes, tutoritzat per la professora Pilar Janer. En el seu treball, l’autora estudia els diferents factors que afecten un centre d’ensenyament tenint en compte l’opinió dels seus usuaris (alumnat, professorat i personal d’administració i serveis). L’alumna elabora un pla de reforma de l’institut per fer-lo més eficient i funcional. Per a això, parteix de l’anàlisi de la ubicació, els accessos i les instal·lacions del centre i dels resultats d’una enquesta als seus usuaris, en què planteja diferents qüestions relacionades amb la temperatura, la il·luminació o el soroll.
Un any del Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2)
Accés obert
9 de febr. 2023
Fa poc més d'un any es posava en marxa el Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2), que aglutina l'activitat de recerca de la UPC en aquest àmbit, amb 39 investigadors de nou grups de recerca. Per avançar en la recerca i la innovació en tecnologies de l’hidrogen, la UPC ha iniciat la construcció de l'UPC Hydrogen Laboratory i d’una planta pilot de producció d’hidrogen al Campus Diagonal-Besòs. Unes instal·lacions capdavanteres que permetran també donar suport al teixit industrial i a les activitats de formació.
Maria Serra, directora del CER-H2, valora la importància d'aquest centre de recerca i explica els projectes en marxa per a la descarbonització de la indústria i del transport.
Maria Serra, directora del CER-H2, valora la importància d'aquest centre de recerca i explica els projectes en marxa per a la descarbonització de la indústria i del transport.
Una nueva generación de materiales bactericidas para implantes médicos
Accés obert
15 de juny 2023
El Grupo de Investigación en Biomateriales, Biomecánica e Ingeniería de Tejidos (BBT) de la UPC lidera el proyecto internacional Bio-TUNE, centrado en el desarrollo de materiales multifuncionales, de alto potencial bactericida e integración eficiente con los tejidos celulares. El consorcio está integrado por diez equipos de investigación de Europa, Asia y América del Sur, y recibe financiación de la Unión Europea, en el marco del programa Horizon 2020. Carles Mas, coordinador científico del proyecto Bio-TUNE, y Nerea García, estudiante de doctorado en el Departamento de Ciencia e Ingeniería de Materiales de la UPC, explican los objetivos del proyecto.
Sistema de tracció elèctrica per a vehicles amb pila de combustible
Accés obert
9 de maig 2023
La transició cap a la descarbonització del transport passa per l'ús de motors elèctrics en lloc dels tradicionals motors de combustió interna, de gasolina o dièsel. Per tal de controlar correctament el parell del motor elèctric cal un convertidor de potència que, a partir de la tensió que genera la bateria o la pila de combustible, apliqui les tensions adequades al motor.
Aquest projecte del CITCEA UPC ha estat seleccionat en el marc de la convocatòria Radar UPC, adreçada al PDI de la UPC per promoure la capacitat tecnològica dels grups de recerca i presentar projectes innovadors en el marc de l’esdeveniment: “Company Day: Mobilitat 360” que ha tingut lloc el 5 de maig de 2023.
Aquest projecte del CITCEA UPC ha estat seleccionat en el marc de la convocatòria Radar UPC, adreçada al PDI de la UPC per promoure la capacitat tecnològica dels grups de recerca i presentar projectes innovadors en el marc de l’esdeveniment: “Company Day: Mobilitat 360” que ha tingut lloc el 5 de maig de 2023.
Un institut alimentat per energia solar passiva?
Accés obert
29 de set. 2009
La Universitat Politècnica de Catalunya va celebrar el passat 15 de setembre l’acte de lliurament del 10è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i CFGS. Arquitectura, ciència i tecnologia sostenibles, coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2009/20010 de la Politècnica. El primer premi es va concedir al treball de recerca Disseny i construcció d’un aerogenerador de 220W, elaborat per Victor Depoorter Ruelle, de l’IES Palamós, tutoritzat pel professor de secundària Antoni Ferrer Rojas. El treball de recerca Bigfoot. L’impacte ambiental d’un ordinador, de l’alumne Roger Olivé Muñiz, de l’Escola Pia Balmes, de Barcelona, tutoritzat pel professor Marcos Díez Pérez, va rebre un accèssit al primer premi. Finalment, el treball L’energia solar passiva a l’IES Antoni Cumella, de l’alumne Martí Riera Sagalés, de l’IES Antoni Cummela, de Granollers, tutoritzat pel professor Josep Oller, va ser declarat treball finalista. L'acte de lliurament de guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, va comptar amb la presència i parlaments de la Maria Cardellach, directora de l’Obra Social Caixa Terrassa -entitat patrocinadora del premi-; Beatriz Escribano, professora de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i Josep Mouriño, cap del Departament de Serveis Ocupacionals i Formació del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, com a representants de les diferents entitats i institucions col·laboradores d'aquest premi. Posteriorment, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic, es va realitzar el lliurament dels diplomes i l’exposició dels treballs guanyadors.
Lliçó inaugural del curs 2013-2014 UPC. Enginyeria i Arquitectura
Accés obert
13 de set. 2013
Lliçó inaugural del curs acadèmic 2013-2014 UPC a càrrec de Carlos Ferrater, Catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Presentació d'Antonio Giró, Rector UPC.
Acte acadèmic enregistrat per el Servei de Comunicació UPC.
Acte acadèmic enregistrat per el Servei de Comunicació UPC.
Potencialitats de l'hidrogen per emmagatzemar energia i descarbonitzar la indústria i el transport
Accés obert
9 de febr. 2023
La UPC ha iniciat la construcció d'un laboratori d'hidrogen (UPC Hydrogen Laboratory) i d’una planta pilot de producció d’hidrogen al Campus Diagonal-Besòs. Aquestes instal·lacions capdavanteres permetran avançar en la recerca i la innovació en tecnologies de l’hidrogen, donar suport al teixit industrial i desenvolupar activitats de formació.
Jordi Llorca, vicerector de Recerca i investigador del Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2) de la UPC, explica les potencialitats de l'hidrogen per avançar en la descarbonització i com el nou UPC Hydrogen Laboratory i la planta pilot de producció d'hidrogen del Campus Diagonal-Besòs poden contribuir a assolir aquest repte.
Jordi Llorca, vicerector de Recerca i investigador del Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2) de la UPC, explica les potencialitats de l'hidrogen per avançar en la descarbonització i com el nou UPC Hydrogen Laboratory i la planta pilot de producció d'hidrogen del Campus Diagonal-Besòs poden contribuir a assolir aquest repte.
Metros sense avaries?
Accés obert
24 de gen. 2011
Per al Marc Gispert, l’èxit d’aquesta aventura empresarial rau en l'equip: "en la relació d'amistat que hi ha entre tots i que fa que de vegades treballem moltes hores seguides sense parar, perquè l'objectiu és compartit".
El seu projecte final de carrera consistia en el disseny d’un hardware i un software d’intel·ligència artificial, capaç de preveure possibles alteracions mecàniques i elèctriques en els motors. Per tirar endavant el projecte, van iniciar una col·laboració amb l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que ha estat clau per consolidar el projecte empresarial.
Van presentar la seva idea de negoci al 9è Concurs d’Idees de Negoci del Programa Innova de la UPC, i el projecte va guanyar el segon premi. Aquest va ser el punt de partida de Thinking Forward S.L., que ha creat un nou sistema de hardware i software que permet mesurar els possibles errors en els motors elèctrics. L’aplicació més clara es troba en el sector ferroviari, on augmentarà la seguretat d’aquests sistemes i en reduirà significativament el manteniment predictiu i correctiu, i millorarà la fiabilitat dels sistemes que utilitzin motors elèctrics.
El seu projecte final de carrera consistia en el disseny d’un hardware i un software d’intel·ligència artificial, capaç de preveure possibles alteracions mecàniques i elèctriques en els motors. Per tirar endavant el projecte, van iniciar una col·laboració amb l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que ha estat clau per consolidar el projecte empresarial.
Van presentar la seva idea de negoci al 9è Concurs d’Idees de Negoci del Programa Innova de la UPC, i el projecte va guanyar el segon premi. Aquest va ser el punt de partida de Thinking Forward S.L., que ha creat un nou sistema de hardware i software que permet mesurar els possibles errors en els motors elèctrics. L’aplicació més clara es troba en el sector ferroviari, on augmentarà la seguretat d’aquests sistemes i en reduirà significativament el manteniment predictiu i correctiu, i millorarà la fiabilitat dels sistemes que utilitzin motors elèctrics.
Electric airplanes?
Accés obert
6 de maig 2010
When deciding whether or not to do a PhD, Miguel Delgado drew up a list of pros and cons. He saw pursuing a PhD as a means of having more time to learn, but he was also aware of the lack of professional stability it entailed. Looking back, he realises that at the time he did not take into account one factor that he now considers crucial: ‘contact with industry’.
He first began to work on the EU’s MOET project as a result of a collaboration grant he received when he was still a student. The project, led by the company Airbus, seeks to improve the internal architecture of airplanes in order to make them lighter, safer, more fuel-efficient and less polluting.
Within the framework of the project, which is overseen by researchers Juan Antonio Ortega and José Luis Romeral, the UPC is responsible for diagnosing how the motor that moves an airplane’s ailerons works. The new version of this motor, which has traditionally been based on a hydraulic system, will use an electromechanical system instead.
He first began to work on the EU’s MOET project as a result of a collaboration grant he received when he was still a student. The project, led by the company Airbus, seeks to improve the internal architecture of airplanes in order to make them lighter, safer, more fuel-efficient and less polluting.
Within the framework of the project, which is overseen by researchers Juan Antonio Ortega and José Luis Romeral, the UPC is responsible for diagnosing how the motor that moves an airplane’s ailerons works. The new version of this motor, which has traditionally been based on a hydraulic system, will use an electromechanical system instead.
Respostes UPC a la COVID-19. Actuacions acadèmiques endegades responent a la crisi sanitària
Accés obert
18 de gen. 2021
La UPC ha fet balanç, el 15 de desembre, de com ha hagut de respondre la comunitat universitària davant del confinament provocat per la pandèmia de la COVID-19 en una jornada organitzada amb el suport de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE).
A la jornada, on s’ha explicat la cronologia del que va passar durant el confinament, hi han participat Francesc Torres, rector de la UPC, i altres membres de la comunitat universitària. Sisco Vallverdú, delegat del rector per a tecnologies per a la innovació docent, ha estat l'encarregat de presentar la sessió; Agustín Fernández, vicerector de Transformació Digital, ha presentat les respostes dels serveis TIC de la UPC a la COVID-19; Núria Garrido, vicerectora de Docència i Estudiantat, ha fet públiques les actuacions de la UPC davant la crisi sanitària; Santiago Silvestre, vicerector d'Avaluació i Qualitat, ha mostrat les dades sobre la docència no presencial i la matrícula; Ariadna Llorens, directora de l'ICE, ha parlat sobre la formació i acompanyament al professorat durant el confinament; Joana Prat, membre de l'equip directiu de l'ICE, ha presentat els indicadors de la plataforma ATENEA de la UPC, i Carles García, en representació del Consell de l’Estudiantat, ha explicat l’experiència de l’estudiantat durant tot el temps de la pandèmia.
A la jornada, on s’ha explicat la cronologia del que va passar durant el confinament, hi han participat Francesc Torres, rector de la UPC, i altres membres de la comunitat universitària. Sisco Vallverdú, delegat del rector per a tecnologies per a la innovació docent, ha estat l'encarregat de presentar la sessió; Agustín Fernández, vicerector de Transformació Digital, ha presentat les respostes dels serveis TIC de la UPC a la COVID-19; Núria Garrido, vicerectora de Docència i Estudiantat, ha fet públiques les actuacions de la UPC davant la crisi sanitària; Santiago Silvestre, vicerector d'Avaluació i Qualitat, ha mostrat les dades sobre la docència no presencial i la matrícula; Ariadna Llorens, directora de l'ICE, ha parlat sobre la formació i acompanyament al professorat durant el confinament; Joana Prat, membre de l'equip directiu de l'ICE, ha presentat els indicadors de la plataforma ATENEA de la UPC, i Carles García, en representació del Consell de l’Estudiantat, ha explicat l’experiència de l’estudiantat durant tot el temps de la pandèmia.