La Universitat Politècnica de Catalunya va celebrar el passat 15 de setembre l’acte de lliurament del 10è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i CFGS. Arquitectura,ciencia i tecnologia sostenibles, coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2009/20010 de la Politècnica. El primer premi es va concedir al treball de recerca Disseny i construcció d’un aerogenerador de 220W, elaborat per Victor Depoorter Ruelle, de l’IES Palamós, tutoritzat pel professor de secundària Antoni Ferrer Rojas.

El treball de recerca Bigfoot. L’impacte ambiental d’un ordinador, de l’alumne Roger Olivé Muñiz, de l’Escola Pia Balmes, de Barcelona, tutoritzat pel professor Marcos Díez Pérez, va rebre un accèssit al primer premi. Finalment, el treball L’energia solar passiva a l’IES Antoni Cumella, de l’alumne Martí Riera Sagalés, de l’IES Antoni Cummela, de Granollers, tutoritzat pel professor Josep Oller, va ser declarat treball finalista.

L'acte de lliurament de guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, va comptar amb la presència i parlaments de Maria Cardellach, directora de l'Obra Social Caixa Terrassa -entitat patrocinadora del premi-; Beatriz Escribano, professora de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i Josep Mouriño, cap del Departament de Serveis Ocupacionals i Formació del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, com a representants de les diferents entitats i institucions col·laboradores d'aquest premi. Posteriorment, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic, es va realitzar el lliurament dels diplomes i l’exposició dels treballs guanyadors.

El dia de Nadal de 1704, un meteorit va caure a Catalunya. El conegut com a 'meteorit de Barcelona', que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure, segons diversos testimonis, a les immediacions de Terrassa. Es tracta del setè meteorit més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic a Europa Tres segles després, s'han recuperat dos fragments del meteorit, entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. Un estudi liderat per l'investigador de la UPC Jordi Llorca, director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CRnE), revela l'origen dels dos fragments.

La Taula interuniversitària: Impacte de la intel·ligència artificial (IA) en l'aprenentatge, que ha acollit la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech el 13 de juliol, a l'edifici Vèrtex (plaça Eusebi Güell, 6, Barcelona), s'ha iniciat a les 10 h, amb un diàleg entre Màrius Martínez, vicerector de Relacions Internacionals i professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Joan Manel del Pozo, catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat de Girona (UdG). Els professors han fet una aproximació conceptual al potencial de la IA en l'experiència d'aprenentatge.

Tot seguit, Climent Nadeu, investigador de la UPC i expert en processament i reconeixement de veu i àudio, ha analitzat quin serà l'impacte de la IA en les competències professionals que es requeriran en un futur i que s'hauran de tenir en compte per dissenyar els plans docents.

Per la seva banda, Jordi Riera, catedràtic d'Educació de la Universitat Ramon Llull (URL) a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i Esport Blanquerna, ha reflexionat al voltant de les metodologies docents que s’adaptin millor a la IA com a catalitzadors de l’aprenentatge.

Davinia Hernández-Leo, catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, experta en tecnologia i educació, s'ha centrat en l'impacte de la IA en l’avaluació i de quina manera adaptar els mètodes d’avaluació perquè continuïn sent efectius i, a més, posin a prova les competències relacionades amb l'ús d'aquesta tecnologia.

Finalment, Begoña Roman, professora a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en ètica aplicada, ha parlat de les implicacions ètiques de la IA i el seu ús o abús.

La jornada s'ha tancat amb un debat amb els ponents. La cloenda ha anat a càrrec del relator de l'acte, Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i comunicador especialitzat en IA i professor a la UPF i EPS-UdL.

La UPC està immersa en un procés de repensar i renovar l’experiència d’aprenentatge mitjançant el projecte 'Galàxia Aprenentatge', en el qual la intel·ligència artificial és un element a tenir en compte.

El 31 de desembre de 2010 entrava en vigor el nou Estatut de l'Estudiant Universitari que recull els drets i els deures dels estudiants i estudiantes universitaris.

La docència de qualitat, el reconeixement de les diferències, la formació integral i la participació de l'estudiantat en la governança de la universitat resumeixen la major part dels drets i deures continguts en el nou Estatut.

Les tutories personalitzades, l'avaluació objectiva, els ajuts a la mobilitat i les pràctiques, l'orientació, la conciliació amb la vida personal i laboral o l'accessibilitat als espais són alguns dels drets recollits en el nou Estatut. També el suport a l'associacionisme, el voluntariat o la cooperació per al desenvolupament i la participació activa en els òrgans de govern per al disseny i seguiment d'estudis i els ajuts.

L'estudiantat de la UPC ja pot gaudir de molts d'aquests drets. Coneix el nou Estatut: són els teus drets, són els teus deures.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha premiat amb el 17è Premi UPC Arquitectura, Enginyeria, Ciències i Tecnologia el treball de batxillerat Construcció d’una pròtesi biònica de mà, de Guillem Cornella, alumne de l’Escola Pia de Nostra Senyora, de Barcelona, i tutoritzat pel professor del mateix centre Xavier Perramon. En el seu treball, l’estudiant construeix una pròtesi biònica de mà, utilitzant una impressora 3D, que funciona a partir dels impulsos emesos per les ones cerebrals. El seu disseny és, a més, més econòmic en producció, implantació i manteniment que els que es troben actualment al mercat. Per elaborar i construir el prototip, l’estudiant realitza un estudi previ sobre l’anatomia del sistema nerviós i de la mà, l’activitat de les ones cerebrals i els diferents tipus de pròtesis existents, així com del disseny i la impressió 3D i de la programació en Arduino. A més, l’estudiant autofinança el seu projecte mitjançant una plataforma de micromecenatge.

El jurat ha valorat la maduresa del treball, l’originalitat i la claredat en la seva exposició i l’èmfasi posat en la responsabilitat social de la tecnologia en incidir en la problemàtica de les amputacions, que afecten 11 milions de persones al món, i ideant un disseny més econòmic i de més fàcil manteniment. El treball de Guillem Cornella també ha estat el guanyador de la categoria Ciencia en Acción i participarà, així, en la competició internacional que té aquest mateix nom i que se celebrarà a Algeciras el proper mes d’octubre.

En aquesta edició del Premi també s’ha guardonat el projecte de CFGS Diseño de un seguidor solar de eje rotacional con sistema automatizado e integrado de limpieza, realitzat per Emanuel Bossio, de l'Institut Escola del Treball de Barcelona, que ha estat tutoritzat per Rafael Francès, Sergio Gómez i Mar Alonso. L’autor del treball vol optimitzar les instal·lacions de les plantes fotovoltaiques mitjançant el disseny i desenvolupament d’un seguidor solar, que és el mecanisme que permet que els panells solars s’orientin en direcció als rajos de sol i que n’augmenta, així, l’eficiència. El disseny també incorpora un sistema automatitzat de neteja de les plaques solars a partir de l’aigua de pluja per incrementar-ne, també, l’eficiència: es calcula que un panell brut perd aproximadament un 20 % de rendiment.

L’estudiant Marina Sunyer, de l’IES La Vall del Tenes de Santa Eulàlia de Ronçana, ha quedat finalista amb el treball Reforma ergonòmica de l'Institut La Vall del Tenes, tutoritzat per la professora Pilar Janer. En el seu treball, l’autora estudia els diferents factors que afecten un centre d’ensenyament tenint en compte l’opinió dels seus usuaris (alumnat, professorat i personal d’administració i serveis). L’alumna elabora un pla de reforma de l’institut per fer-lo més eficient i funcional. Per a això, parteix de l’anàlisi de la ubicació, els accessos i les instal·lacions del centre i dels resultats d’una enquesta als seus usuaris, en què planteja diferents qüestions relacionades amb la temperatura, la il·luminació o el soroll.

Fa poc més d'un any es posava en marxa el Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2), que aglutina l'activitat de recerca de la UPC en aquest àmbit, amb 39 investigadors de nou grups de recerca. Per avançar en la recerca i la innovació en tecnologies de l’hidrogen, la UPC ha iniciat la construcció de l'UPC Hydrogen Laboratory i d’una planta pilot de producció d’hidrogen al Campus Diagonal-Besòs. Unes instal·lacions capdavanteres que permetran també donar suport al teixit industrial i a les activitats de formació.

Maria Serra, directora del CER-H2, valora la importància d'aquest centre de recerca i explica els projectes en marxa per a la descarbonització de la indústria i del transport.

El Grupo de Investigación en Biomateriales, Biomecánica e Ingeniería de Tejidos (BBT) de la UPC lidera el proyecto internacional Bio-TUNE, centrado en el desarrollo de materiales multifuncionales, de alto potencial bactericida e integración eficiente con los tejidos celulares. El consorcio está integrado por diez equipos de investigación de Europa, Asia y América del Sur, y recibe financiación de la Unión Europea, en el marco del programa Horizon 2020. Carles Mas, coordinador científico del proyecto Bio-TUNE, y Nerea García, estudiante de doctorado en el Departamento de Ciencia e Ingeniería de Materiales de la UPC, explican los objetivos del proyecto.

La transició cap a la descarbonització del transport passa per l'ús de motors elèctrics en lloc dels tradicionals motors de combustió interna, de gasolina o dièsel. Per tal de controlar correctament el parell del motor elèctric cal un convertidor de potència que, a partir de la tensió que genera la bateria o la pila de combustible, apliqui les tensions adequades al motor.

Aquest projecte del CITCEA UPC ha estat seleccionat en el marc de la convocatòria Radar UPC, adreçada al PDI de la UPC per promoure la capacitat tecnològica dels grups de recerca i presentar projectes innovadors en el marc de l’esdeveniment: “Company Day: Mobilitat 360” que ha tingut lloc el 5 de maig de 2023.

La Universitat Politècnica de Catalunya va celebrar el passat 15 de setembre l’acte de lliurament del 10è Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i CFGS. Arquitectura, ciència i tecnologia sostenibles, coincidint amb l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2009/20010 de la Politècnica. El primer premi es va concedir al treball de recerca Disseny i construcció d’un aerogenerador de 220W, elaborat per Victor Depoorter Ruelle, de l’IES Palamós, tutoritzat pel professor de secundària Antoni Ferrer Rojas. El treball de recerca Bigfoot. L’impacte ambiental d’un ordinador, de l’alumne Roger Olivé Muñiz, de l’Escola Pia Balmes, de Barcelona, tutoritzat pel professor Marcos Díez Pérez, va rebre un accèssit al primer premi. Finalment, el treball L’energia solar passiva a l’IES Antoni Cumella, de l’alumne Martí Riera Sagalés, de l’IES Antoni Cummela, de Granollers, tutoritzat pel professor Josep Oller, va ser declarat treball finalista. L'acte de lliurament de guardons, presidit per Xavier Colom, vicerector de Docència i Estudiantat, va comptar amb la presència i parlaments de la Maria Cardellach, directora de l’Obra Social Caixa Terrassa -entitat patrocinadora del premi-; Beatriz Escribano, professora de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i Josep Mouriño, cap del Departament de Serveis Ocupacionals i Formació del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, com a representants de les diferents entitats i institucions col·laboradores d'aquest premi. Posteriorment, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic, es va realitzar el lliurament dels diplomes i l’exposició dels treballs guanyadors.

Lliçó inaugural del curs acadèmic 2013-2014 UPC a càrrec de Carlos Ferrater, Catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Presentació d'Antonio Giró, Rector UPC.

Acte acadèmic enregistrat per el Servei de Comunicació UPC.

La UPC ha iniciat la construcció d'un laboratori d'hidrogen (UPC Hydrogen Laboratory) i d’una planta pilot de producció d’hidrogen al Campus Diagonal-Besòs. Aquestes instal·lacions capdavanteres permetran avançar en la recerca i la innovació en tecnologies de l’hidrogen, donar suport al teixit industrial i desenvolupar activitats de formació.

Jordi Llorca, vicerector de Recerca i investigador del Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen (CER-H2) de la UPC, explica les potencialitats de l'hidrogen per avançar en la descarbonització i com el nou UPC Hydrogen Laboratory i la planta pilot de producció d'hidrogen del Campus Diagonal-Besòs poden contribuir a assolir aquest repte.