A l'acte van participar: Marta Recasens Alsina, com a responsable del Seminari qui va fer la presentació.
Marc Bonavia i Eloi Palà responsables de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC).
Jaume Baró director d’empreses de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona) i tancant la sessió Jordana i Riba, director de l'EPSEB.

En aquesta sisena conferència del cicle 'Disseny i la Geltrú' que té lloc al Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, Sisón Pujol explica el cas pràctic de iSi, una empresa familiar especialista en manufactures metàl·liques que, a través d’un canvi en la seva estratègia empresarial, passa a ser una marca referent al mercat del mobiliari per hostaleria.

Breu presentació del projecte d'innovació docent OptoStream a càrrec del Director de Centre Universitari de la Visió, Joan Gispets.

Conferència d'Eva Prats, Professora del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB per a l'assignatura Projectes III-IVM de Carlos Ferrater.

Primera part de la II Jornada de Debat "Arquitectura i Antropologia" presentada per Ricard Gratacós amb la intervenció de Teresa Tapada, del Grup de Recerca AA.UAB, "Sobre el concepte d'antropologia urbana i antropologia de l'espai"; Gaspar Maza del Grup de Recerca AA.URV, "Barri: desaparicions, permanències i transformacions", i Ma Dolors Calvet, del Grup de Recerca AA.UPC, "Lo que dicen y no dicen las leyes".

La sessió gira al voltant de les aproximacions que l'antropologia i les ciències humanes han fet en el camp urbà i es completa amb una revisió de les lleis que regulen els usos del sòl i la disciplina de l'urbanisme.

Conferència d'Helio Piñón, Catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB, i Responsable de l'assignatura Fundamentos Teóricos del Proyecto Moderno. Màster de Teoria y Práctica del Proyecto de Arquitectura.

L’objectiu d’aquest esdeveniment és reflexionar sobre les ciutats, sobre els seus cicles metabòlics i les bones pràctiques del dia a dia. Es pretén aprofundir sobre les conseqüencies i causes que actualment està tenint la crisi en la nostra societat i les posibles propostes per fer-li front. Per què s’ha arribat fins aquí? i Qui hi ha al darrera de la crisi?.

La benvinguda a l'acte la dóna Jordi Morató, Coordinador de la Càtedra UNESCO de Sostenibidat, Jordi Regalés Barta, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Carme Prats, Cap d'Exposicions, Acció Educativa i Projectes del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).



Dos esdeveniments han tingut lloc en un mateix acte: 1) Presentació del volum del 2012 de la Revista Sostenible?, amb el títol Societat en Crisi, i la presentació del Premi-Ajut a la recerca 2012, finançats per la Fundació Mina d'Aigües de Terrassa; 2) Xerrada Reciclar Ciutat. Societat en Crisi.

Cicle de xerrades Reciclar ciutat 2012

II Jornada de Debat dirigida per Marta Llorente, Coordinadora del Grup de Recerca AA.UPC, que intervé amb la ponència: "Noms de ciutats: la paraula literària i la ciutat" . Tot seguit, Carme Rodríguez, membre del Grup de Recerca AA.UPC, "La ciutat, instruccions d'ús"; Carles Carreras, Catedràtic del Departament de geografia Humana UB; Manolo Laguillo, Fotògraf i Catedràtic del Departament de Disseny i Imatge UB; Pau Pedragosa del Grup de Recerca AA.UPC i per tancar la sessió José Vela de la IE University, amb "Diàleg sobre la idea de topologia".

La primera sessió de la II Jornada de Debat gira al voltant de la ciutat expressada en el llenguatge i en els diferents mitjans de representació.

El carboni és probablement l’element químic més estudiat i més fascinant de la taula periòdica. Durant molt de temps es va creure que el carboni pur existia en forma de dos tipus de materials: el grafit -emprat per fabricar les mines dels llapis- i el diamant. La recerca científica va demostrar a principis de segle que era possible aïllar i manipular làmines de grafit per obtenir-ne grafè.

El grafè és un nanomaterial d’un àtom de gruix, que representa una capa d’àtoms de carboni densament empaquetats en una capa plana cristal·lina bidimensional en forma d’hexàgons, com si es tractés d’un eixam d’abelles. L’any 2010 el Premi Nobel de Física Obre en finestra nova es va atorgar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus innovadors experiments amb el grafè. Tot i que no van ser-ne els descobridors, van obrir la porta per poder-lo estudiar. Amb l'objectiu d'aconseguir un grafè prou pur, l’any 2004 van aconseguir aïllar-lo al laboratori amb el conegut mètode del llapis i la cinta adhesiva. Amb un tros de grafit, com el que s’utilitza en la mina d’un llapis, i mitjançant una cinta adhesiva, van exfoliar el grafit en làmines cada cop més primes fins que van obtenir una pel·lícula de carboni amb un gruix d’un sol àtom: el grafè. Aquesta tècnica artesanal pot ser utilitzada per obtenir-ne en quantitats molt petites al laboratori, però és insuficient per a una fabricació industrial, tal com ens explica Roberto Macovez, investigador del Departament de Física i Enginyeria Nuclear.

El grafè ofereix propietats -gran resistència mecànica, transparència i una elevadíssima conductivitat elèctrica- que han fascinat els científics de tot el món per les seves potencials aplicacions tecnològiques.

En un llapis disposem d’un bon grapat de milions de làmines de grafè. La clau d’aquest material és la seva estructura atòmica: àtoms de carboni units de forma hexagonal en una única làmina ordenats de tal manera que li donen unes propietats molt especials. L’investigador Roberto Macovez, del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, explica en aquest vídeo l’estructura atòmica del grafè.

El grafè presenta una estructura atòmica laminar plana d’un àtom de gruix, formada per àtoms de carboni que formen una xarxa cristal·lina mitjançant enllaços covalents. És aquesta estructura atòmica la que dóna origen a les exòtiques propietats: el grafè és un material elàstic, dur i resistent -100 vegades més que l’acer-, lleuger -com pot ser la fibra de carboni- i flexible. És gairebé transparent i ofereix una gran conductivitat, tant elèctrica com tèrmica

Conferència d'Helio Piñón, Catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics de l' ETSAB, per a l'assignatura Fundamentos Teóricos del Proyecto Moderno. Marc docent: "Máster de Teoría y Práctica del Proyecto de Arquitectura. Intensificación I", del que és Responsable.